Balanç de l'Alternativa Estel i la CEPC del claustre de la Universitat de Barcelona
29/11/2004
S'aborda els temes de l'acte de CCC i la reforma de la LOU en el marc de les reformes previstes en el Procés de Bolonya.
El dia 25 de novembre, s'ha celebrat el primer Claustre de la Universitat de Barcelona d'aquest curs. Del seguit de punts que constaven a l'ordre del dia, des de la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC) i Alternativa Estel, que vam concórrer plegats a les darreres eleccions, en volem destacar un parell dels que més hem treballat: El cas del professor Francisco Caja i Convivencia Civica Catalana (CCC) i la reforma de la LOU en el marc de les reformes previstes en el Procés de Bolonya.
1) D'una banda, aquest Claustre és el que ha servit per abordar la problemàtica patida dins de la Universitat de Barcelona (UB) durant els darrers anys. El 12 de novembre vam patir-ne el darrer exemple. Un acte amb unes dues-centes persones -grups feixistes inclosos- amb destacats membres del PSOE, PP, Basta Ya, CCC o el Foro Babel, organitzat com a desgreuge al professor Caja davant d'unes suposades agressions i amenaces dins la universitat. Aquest acte, ple de gent de fora de la universitat, va acabar amb agressions físiques a membres de la UB amb el suport policial i de l'equip de seguretat pagat per la organització convocant. Acte, d'altra banda, que amb un títol com ara 'Por las Dignidades y la Libertad Civil' va servir per beneïr la Ley de Partidos, el tancament de diaris 'nacionalistas', negar la unitat de la llengua catalana, aïllats visques a Franco o concloure que el castellà és una llengua perseguida als Països Catalans –especialment a la UB- tal com van recollir diversos mitjans de comunicació.
Destaquem també el “currículum” del professor Caja: Agressions físiques i verbals a la professora Maria del Mar Redondo que li van comportar una suspensió de sou i feina de 18 mesos, constants querelles per injúries, calúmnies o prevaricació a una quinzena de membres del professorat de la UB o bé recursos a la Llei de Política Lingüística i acusacions constants contra els dos darrers rectors: Antoni Caparrós i Joan Tugores.
Per tot això, des de la CEPC, Alternativa Estel i el Vicerrectorat d'Estudiants de la Universitat de Barcelona hem impulsat una declaració (que vam començar a perfilar pels volts del 12 de novembre) que el rector de la UB, Joan Tugores, ha fet seva després de presentar el seu informe de gestió. L'objectiu: establir un protocol d'actuació sobre l’ús de les instal•lacions de la Universitat. Aquesta Declaració del Claustre, d’on ha de sortir el protocol d’actuació, ha sigut aprovada junt amb l’informe de gestió per 102 vots a favor i 13 vots en blanc
Alhora, lamentem, si bé es deu a raons reglamentàries per poder abordar aquest tema avui, haver hagut de sotmetre a la mateixa votació aquesta Declaració, amb un informe de gestió excessivament optimista i que orienta les pautes de la Universitat de Barcelona a adaptar-se a models de gestió competitius de caràcter gairebé empresarial.
Dit això, volem donar un toc t’atenció al professor Caja davant les difamacions que està fent en diversos mitjans de comunicació responsabilitzant-nos “d’agressions i amenaces a diversos professors de la UB”. Evidentment, i si segueixen aquestes, prendrem les mesures legals pertinents (que tant bé coneix) per tal que s’ho pensi dues vegades abans de fer allò que sembla tant li molesta.
2) D’altra banda, des de la CEPC i Alternativa Estel, a proposta de l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), hem presentat una proposta de posicionament del Claustre de la UB davant el nou panorama polític a nivell de l’Estat espanyol i els efectes que pot tenir respecte a la Ley de Ordenación Universitaria (LOU).
Aquest text, que ha sigut aprovat per assentiment, no és més que una postura de mínims que el rectorat es compromet a defensar davant el Ministerio espanyol de Educación, Cultura y Deportes que passen per la derogació de la LOU, tal com prometia el PSOE fa menys d’un any.
Us adjuntem a continuació ambdues Resolucions del Claustre de la UB.
Barcelona, a 26 de novembre de 2004
Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC)
cepc-ub (at) coordinadora.net
www.coordinadora.net
Alternativa Estel
alternativaestelub (at) hotmail.com
www.alternativaestel.org
DECLARACIÓ DEL CLAUSTRE DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
En els darrers temps la Universitat de Barcelona ha esdevingut d'actualitat per un seguit d'activitats que han posat en perill el clima de convivència i diàleg propis d'un espai com ara aquest. Aquestes activitats han estat promogudes, a vegades, per persones o entitats gens representatives de la Universitat de Barcelona o bé directament per organitzacions alienes a la comunitat universitària. És per tot això que el Claustre de la Universitat de Barcelona, recollint la nostra tradició històrica; vol manifestar els següents punts:
1.- Rebutgem amb total fermesa, qualsevol intent de convertir i manllevar el veritable esperit universitari de llibertat i diàleg del que la Universitat de Barcelona ha fet gala durant segles i que alguns volen emprar en propi benefici i, de vegades, amb intencions poc constructives, com ara la d'importar un conflicte que senzillament no existeix a casa nostra.
2.- Conseqüentment, no volem que la Universitat de Barcelona serveixi de caixa de ressonància per discursos anacrònics i sense cap rigor ni base científica. Ens referim a generar conflictes inexistents com ara qüestionar la unitat de la llengua catalana, a fer creure que la llengua catalana s'imposa a la castellana a la nostra societat o bé a pretendre exportar una situació de violència inexistent a casa nostra. La llibertat d’expressió, així com la llibertat de cátedra, que s’exerceixi en el si de la Universitat no pot emparar, en cap cas, les incitacions a la violència i a la discriminació en base al simplisme dicotòmic.
3.- Volem manifestar que aquest rebuig ha de ser especialment contundent quan els qui fan ús pervers de la pròpia universitat són membres de qualsevol sector de la comunitat universitària. Aquests, que haurien d’entendre millor que ningú el que volem ser i com volem fer les coses, traeixen amb premeditació el compromís que en el seu moment varen adquirir pel sol fet de pertànyer a la comunitat universitària de la Universitat de Barcelona.
4.- La Universitat de Barcelona, representada en última instància pel seu rector, ha fet el possible per evitar un clima de confrontació. Desgraciadament, a dia d'avui, però, i en resposta a difamacions patides per diversos sectors, ens veiem obligats a censurar públicament les campanyes de desprestigi iniciades regularment contra aquesta institució. Darrerament, arran d'uns fets no esclarits i que la Universitat de Barcelona s’ha encarregat de condemnar contundentment, s’han tornat a aixecar les veus parcials i els interessos obscurs. Cal recordar que algunes d’aquestes entitats i persones que tan reclamen el seus dret vulnerats, han estat sancionades efectivament per actes de violència que els fan no mereixedores de la confiança institucional. Arran de tot això, rebutgem novament i enèrgica l'amoral política de mitges veritats seguida des de fa molts anys.
5.- Resolem doncs, que la comunitat universitària treballi des d’ara mateix per establir un protocol d'actuació que ens garanteixi que a la Universitat de Barcelona no tornin a repetir-se fets com els succeïts darrerament. Aquest protocol partirà de la necessitat de posar fre a la possibilitat de que en els nostres espais, ningú, aprofitant-se de la nostra empara, inviti a la violència, a l’ús de calúmnies i proclames preconstitucionals, amb les quals la Universitat de Barcelona no pot de cap manera sentir-s'hi identificada i que, sovint, es realitzen sota el paraigües de la crida a la llibertat, la tolerància, el respecte als drets humans o la democràcia. L'autonomia universitària, per la que tant ha calgut lluitar, empara a la institució a actuar en funció del que la comunitat cregui adient, sempre de forma motivada i en la mesura del possible, a través del consens.
6.- Finalment, volem recordar a tota la comunitat universitària que la lliure defensa de la idees és essencial per fer universitat, que defensar les pròpies idees honora a qui ho fa, que el debat constructiu genera confiança i credibilitat. Però que amargar-se en aquests mots per destruir, confondre, i generar violència només mereix el mes absolut rebuig. Som conscients de la existència de sensibilitats diverses dins de la Universitat i que totes elles han de conviure d’acord amb les regles, democràtiques, de convivència i tolerància, de que ens hem dotat. És per això que cal fomentar el debat de les idees i arraconar les posicions intolerants, interessades i esbiaixades que han conduït a la crítica destructiva de sectors de la nostra comunitat, moltes vegades focalitzant-les en aquells actors que tenen menys marge de resposta, com ara les organitzacions estudiantils, ni que sigui per rebutjar difamacions.
El Claustre de la Universitat de Barcelona, convençut de que aquests punts representen a la immensa majoria de la seva comunitat, vol fer el possible perquè incidents com els que fan alguns anys es venen produint, no portin ni a la nostra pròpia comunitat ni a la opinió publica, una imatge tergiversada i distorsionada de la veritable posició de la nostre venerable universitat. La nostra voluntat és tan sols girar full a una situació que pot arribar a ser insostenible; fermament, apostem doncs per encarar el problema, conscients de les crítiques que de ben segur patirem. Aprofitem també per fer una crida a la societat catalana, a través de les persones i agents que la configuren, a qui demanem tot el seu suport i comprensió davant de situacions com ara aquesta, i a que d'ara en endavant, la cobertura mediàtica de la nostra institució sigui única i exclusivament per aquelles activitats que són les que realment ens pertoquen: la formació dels homes i dones del demà i l'aprofundiment en tots aquells camps del coneixement que desenvolupem.
Barcelona, 25 de novembre de 2004.
RESOLUCIÓ DEL CLAUSTRE DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA DAVANT LA LOU
Ara fa tres anys el govern del Partit Popular va promulgar la LOU, la reforma de l’antiga LRU de 1983, degut a que aquesta havia quedat obsoleta. La nova llei va provocar automàticament una reacció contrària, dins la comunitat universitària primer (dels rectors i el professorat fins al PAS i els estudiants) i en la societat en general més tard.
El procés de redacció de la LOU es va distingir per la falta de transparència, debat i participació de les parts implicades, tot suposant un nou retrocés més en l’assoliment d’una Universitat veritablement pública i de qualitat. En ella s’infringia un nou atac contra la democràcia interna i l’autonomia universitària essent objecte de recursos d’inconstitucionalitat.
El PSOE va sumar-se a les reivindicacions que es van fer i va redactar una proposta on especificava que la LOU no tant sols no solucionava els problemes de la Universitat sinó que els agreujava. Finalment es va comprometre a derogar la mencionada llei en el moment en que arribés al govern.
Ara que el PSOE ha aconseguit arribar al govern i ha mostrat la seva intenció de modificar la llei d’universitats, el Claustre de la Universitat de Barcelona, igual que va fer en el seu moment, demana que es tinguin en compte les següents condicions alhora de realitzar qualsevol modificació de l’esmentat text legislatiu:
1. Els Claustres de les universitats han de recuperar la seva funció de màxims òrgans de decisió. La composició dels Consells Socials s’ha de revisar garantint la participació de tota la societat, i no únicament de la seva part privilegiada, aprofundint i reforçant les seves funcions d’intermediació social, supervisió, avaluació de resultats i rendició de contes.
2. En quant a l’estructura del personal, la Universitat ha de preservar la seva autonomia alhora de seleccionar els seu professorat, i l’estat i les autonomies han de garantir la dignificació de les seves condicions laborals i la desaparició de la precarietat laboral sota les diverses formes en les que apareix. Alhora s’han d’establir uns mecanismes, basats en criteris de qualitat científica, per a dur a terme una avaluació pública del professorat amb la finalitat de contribuir en la millora de la qualitat de la universitat.
3. S’ha de garantir el dret universal a l’ensenyament superior tot augmentant el número de places en aquells estudis amb una major demanda que oferta, fins que aquesta situació no sigui possible, caldria mantenir les PAAU (selectivitat) evitant multiplicacions absurdes de les proves d’accés. A més, són imprescindibles més i millors beques de mobilitat per a que els estudiants amb menys recursos puguin gaudir de la tant promocionada mobilitat .
4. Recolzem la creació d’agències territorials per millorar l’eficiència, la qualitat i evitar un centralisme que perjudica seriosament la consecució d’una Universitat veritablement pública. També mostrem la nostra disconformitat amb qualsevol criteri de competitivitat entre les diverses universitats alhora de distribuir la quantia del finançament públic
5. No es pot acceptar la imposició d’un Distrito Único que sota la suposada intenció d'afavorir la mobilitat dels estudiants i estudiantes universitaris comporta un reguitzell de problemàtiques i conflictes. S’imposa la mobilitat (o allunyament del sistema universitari) a l’estudiantat que no té prou nota a les universitats del seu entorn per la presència d’estudiants que venen de fora amb més recursos, amb l’elitizació que això comporta. Es reforça la castellanització del sistema universitari català amb l’arribada massiva d’alumnat que desconeix la llengua catalana i provoca canvis en la llengua en la que s’imparteixen les classes degut a la posició poc valenta de part del professorat i l’ambigüitat de les lleis que fan referència a la presència del català a les universitats.
6. Qualsevol proposta per millorar la situació de la Universitat ha de passar per un augment molt significatiu del finançament públic que ara rep, situant-nos com a mínim en els nivells que observem al nostre entorn i tendint a les xifres dels països escandinaus. D’altra banda el procés de convergència europeu fa pocs anys engegat només podrà evitar el camí de l’elitització i la privatització de la universitat si aquest procés no es fa també en l’àmbit pressupostari.
De la mateixa manera, el claustre de la Universitat de Barcelona reclama que, en el cas que aquestes condicions facin necessària la derogació de la LOU, l’actual govern compleixi allò que en el seu moment va prometre tot iniciant el necessari procés de debat i discussió, atenent les demandes de la comunitat universitària, per redactar una nova llei que avanci cap a la consecució de la universitat pública, laica, crítica i oberta als problemes de la societat que tots i totes volem i que aquesta necessita.
Barcelona, 25 de novembre 2004
El dia 25 de novembre, s'ha celebrat el primer Claustre de la Universitat de Barcelona d'aquest curs. Del seguit de punts que constaven a l'ordre del dia, des de la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC) i Alternativa Estel, que vam concórrer plegats a les darreres eleccions, en volem destacar un parell dels que més hem treballat: El cas del professor Francisco Caja i Convivencia Civica Catalana (CCC) i la reforma de la LOU en el marc de les reformes previstes en el Procés de Bolonya.
1) D'una banda, aquest Claustre és el que ha servit per abordar la problemàtica patida dins de la Universitat de Barcelona (UB) durant els darrers anys. El 12 de novembre vam patir-ne el darrer exemple. Un acte amb unes dues-centes persones -grups feixistes inclosos- amb destacats membres del PSOE, PP, Basta Ya, CCC o el Foro Babel, organitzat com a desgreuge al professor Caja davant d'unes suposades agressions i amenaces dins la universitat. Aquest acte, ple de gent de fora de la universitat, va acabar amb agressions físiques a membres de la UB amb el suport policial i de l'equip de seguretat pagat per la organització convocant. Acte, d'altra banda, que amb un títol com ara 'Por las Dignidades y la Libertad Civil' va servir per beneïr la Ley de Partidos, el tancament de diaris 'nacionalistas', negar la unitat de la llengua catalana, aïllats visques a Franco o concloure que el castellà és una llengua perseguida als Països Catalans –especialment a la UB- tal com van recollir diversos mitjans de comunicació.
Destaquem també el “currículum” del professor Caja: Agressions físiques i verbals a la professora Maria del Mar Redondo que li van comportar una suspensió de sou i feina de 18 mesos, constants querelles per injúries, calúmnies o prevaricació a una quinzena de membres del professorat de la UB o bé recursos a la Llei de Política Lingüística i acusacions constants contra els dos darrers rectors: Antoni Caparrós i Joan Tugores.
Per tot això, des de la CEPC, Alternativa Estel i el Vicerrectorat d'Estudiants de la Universitat de Barcelona hem impulsat una declaració (que vam començar a perfilar pels volts del 12 de novembre) que el rector de la UB, Joan Tugores, ha fet seva després de presentar el seu informe de gestió. L'objectiu: establir un protocol d'actuació sobre l’ús de les instal•lacions de la Universitat. Aquesta Declaració del Claustre, d’on ha de sortir el protocol d’actuació, ha sigut aprovada junt amb l’informe de gestió per 102 vots a favor i 13 vots en blanc
Alhora, lamentem, si bé es deu a raons reglamentàries per poder abordar aquest tema avui, haver hagut de sotmetre a la mateixa votació aquesta Declaració, amb un informe de gestió excessivament optimista i que orienta les pautes de la Universitat de Barcelona a adaptar-se a models de gestió competitius de caràcter gairebé empresarial.
Dit això, volem donar un toc t’atenció al professor Caja davant les difamacions que està fent en diversos mitjans de comunicació responsabilitzant-nos “d’agressions i amenaces a diversos professors de la UB”. Evidentment, i si segueixen aquestes, prendrem les mesures legals pertinents (que tant bé coneix) per tal que s’ho pensi dues vegades abans de fer allò que sembla tant li molesta.
2) D’altra banda, des de la CEPC i Alternativa Estel, a proposta de l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), hem presentat una proposta de posicionament del Claustre de la UB davant el nou panorama polític a nivell de l’Estat espanyol i els efectes que pot tenir respecte a la Ley de Ordenación Universitaria (LOU).
Aquest text, que ha sigut aprovat per assentiment, no és més que una postura de mínims que el rectorat es compromet a defensar davant el Ministerio espanyol de Educación, Cultura y Deportes que passen per la derogació de la LOU, tal com prometia el PSOE fa menys d’un any.
Us adjuntem a continuació ambdues Resolucions del Claustre de la UB.
Barcelona, a 26 de novembre de 2004
Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC)
cepc-ub (at) coordinadora.net
www.coordinadora.net
Alternativa Estel
alternativaestelub (at) hotmail.com
www.alternativaestel.org
DECLARACIÓ DEL CLAUSTRE DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
En els darrers temps la Universitat de Barcelona ha esdevingut d'actualitat per un seguit d'activitats que han posat en perill el clima de convivència i diàleg propis d'un espai com ara aquest. Aquestes activitats han estat promogudes, a vegades, per persones o entitats gens representatives de la Universitat de Barcelona o bé directament per organitzacions alienes a la comunitat universitària. És per tot això que el Claustre de la Universitat de Barcelona, recollint la nostra tradició històrica; vol manifestar els següents punts:
1.- Rebutgem amb total fermesa, qualsevol intent de convertir i manllevar el veritable esperit universitari de llibertat i diàleg del que la Universitat de Barcelona ha fet gala durant segles i que alguns volen emprar en propi benefici i, de vegades, amb intencions poc constructives, com ara la d'importar un conflicte que senzillament no existeix a casa nostra.
2.- Conseqüentment, no volem que la Universitat de Barcelona serveixi de caixa de ressonància per discursos anacrònics i sense cap rigor ni base científica. Ens referim a generar conflictes inexistents com ara qüestionar la unitat de la llengua catalana, a fer creure que la llengua catalana s'imposa a la castellana a la nostra societat o bé a pretendre exportar una situació de violència inexistent a casa nostra. La llibertat d’expressió, així com la llibertat de cátedra, que s’exerceixi en el si de la Universitat no pot emparar, en cap cas, les incitacions a la violència i a la discriminació en base al simplisme dicotòmic.
3.- Volem manifestar que aquest rebuig ha de ser especialment contundent quan els qui fan ús pervers de la pròpia universitat són membres de qualsevol sector de la comunitat universitària. Aquests, que haurien d’entendre millor que ningú el que volem ser i com volem fer les coses, traeixen amb premeditació el compromís que en el seu moment varen adquirir pel sol fet de pertànyer a la comunitat universitària de la Universitat de Barcelona.
4.- La Universitat de Barcelona, representada en última instància pel seu rector, ha fet el possible per evitar un clima de confrontació. Desgraciadament, a dia d'avui, però, i en resposta a difamacions patides per diversos sectors, ens veiem obligats a censurar públicament les campanyes de desprestigi iniciades regularment contra aquesta institució. Darrerament, arran d'uns fets no esclarits i que la Universitat de Barcelona s’ha encarregat de condemnar contundentment, s’han tornat a aixecar les veus parcials i els interessos obscurs. Cal recordar que algunes d’aquestes entitats i persones que tan reclamen el seus dret vulnerats, han estat sancionades efectivament per actes de violència que els fan no mereixedores de la confiança institucional. Arran de tot això, rebutgem novament i enèrgica l'amoral política de mitges veritats seguida des de fa molts anys.
5.- Resolem doncs, que la comunitat universitària treballi des d’ara mateix per establir un protocol d'actuació que ens garanteixi que a la Universitat de Barcelona no tornin a repetir-se fets com els succeïts darrerament. Aquest protocol partirà de la necessitat de posar fre a la possibilitat de que en els nostres espais, ningú, aprofitant-se de la nostra empara, inviti a la violència, a l’ús de calúmnies i proclames preconstitucionals, amb les quals la Universitat de Barcelona no pot de cap manera sentir-s'hi identificada i que, sovint, es realitzen sota el paraigües de la crida a la llibertat, la tolerància, el respecte als drets humans o la democràcia. L'autonomia universitària, per la que tant ha calgut lluitar, empara a la institució a actuar en funció del que la comunitat cregui adient, sempre de forma motivada i en la mesura del possible, a través del consens.
6.- Finalment, volem recordar a tota la comunitat universitària que la lliure defensa de la idees és essencial per fer universitat, que defensar les pròpies idees honora a qui ho fa, que el debat constructiu genera confiança i credibilitat. Però que amargar-se en aquests mots per destruir, confondre, i generar violència només mereix el mes absolut rebuig. Som conscients de la existència de sensibilitats diverses dins de la Universitat i que totes elles han de conviure d’acord amb les regles, democràtiques, de convivència i tolerància, de que ens hem dotat. És per això que cal fomentar el debat de les idees i arraconar les posicions intolerants, interessades i esbiaixades que han conduït a la crítica destructiva de sectors de la nostra comunitat, moltes vegades focalitzant-les en aquells actors que tenen menys marge de resposta, com ara les organitzacions estudiantils, ni que sigui per rebutjar difamacions.
El Claustre de la Universitat de Barcelona, convençut de que aquests punts representen a la immensa majoria de la seva comunitat, vol fer el possible perquè incidents com els que fan alguns anys es venen produint, no portin ni a la nostra pròpia comunitat ni a la opinió publica, una imatge tergiversada i distorsionada de la veritable posició de la nostre venerable universitat. La nostra voluntat és tan sols girar full a una situació que pot arribar a ser insostenible; fermament, apostem doncs per encarar el problema, conscients de les crítiques que de ben segur patirem. Aprofitem també per fer una crida a la societat catalana, a través de les persones i agents que la configuren, a qui demanem tot el seu suport i comprensió davant de situacions com ara aquesta, i a que d'ara en endavant, la cobertura mediàtica de la nostra institució sigui única i exclusivament per aquelles activitats que són les que realment ens pertoquen: la formació dels homes i dones del demà i l'aprofundiment en tots aquells camps del coneixement que desenvolupem.
Barcelona, 25 de novembre de 2004.
RESOLUCIÓ DEL CLAUSTRE DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA DAVANT LA LOU
Ara fa tres anys el govern del Partit Popular va promulgar la LOU, la reforma de l’antiga LRU de 1983, degut a que aquesta havia quedat obsoleta. La nova llei va provocar automàticament una reacció contrària, dins la comunitat universitària primer (dels rectors i el professorat fins al PAS i els estudiants) i en la societat en general més tard.
El procés de redacció de la LOU es va distingir per la falta de transparència, debat i participació de les parts implicades, tot suposant un nou retrocés més en l’assoliment d’una Universitat veritablement pública i de qualitat. En ella s’infringia un nou atac contra la democràcia interna i l’autonomia universitària essent objecte de recursos d’inconstitucionalitat.
El PSOE va sumar-se a les reivindicacions que es van fer i va redactar una proposta on especificava que la LOU no tant sols no solucionava els problemes de la Universitat sinó que els agreujava. Finalment es va comprometre a derogar la mencionada llei en el moment en que arribés al govern.
Ara que el PSOE ha aconseguit arribar al govern i ha mostrat la seva intenció de modificar la llei d’universitats, el Claustre de la Universitat de Barcelona, igual que va fer en el seu moment, demana que es tinguin en compte les següents condicions alhora de realitzar qualsevol modificació de l’esmentat text legislatiu:
1. Els Claustres de les universitats han de recuperar la seva funció de màxims òrgans de decisió. La composició dels Consells Socials s’ha de revisar garantint la participació de tota la societat, i no únicament de la seva part privilegiada, aprofundint i reforçant les seves funcions d’intermediació social, supervisió, avaluació de resultats i rendició de contes.
2. En quant a l’estructura del personal, la Universitat ha de preservar la seva autonomia alhora de seleccionar els seu professorat, i l’estat i les autonomies han de garantir la dignificació de les seves condicions laborals i la desaparició de la precarietat laboral sota les diverses formes en les que apareix. Alhora s’han d’establir uns mecanismes, basats en criteris de qualitat científica, per a dur a terme una avaluació pública del professorat amb la finalitat de contribuir en la millora de la qualitat de la universitat.
3. S’ha de garantir el dret universal a l’ensenyament superior tot augmentant el número de places en aquells estudis amb una major demanda que oferta, fins que aquesta situació no sigui possible, caldria mantenir les PAAU (selectivitat) evitant multiplicacions absurdes de les proves d’accés. A més, són imprescindibles més i millors beques de mobilitat per a que els estudiants amb menys recursos puguin gaudir de la tant promocionada mobilitat .
4. Recolzem la creació d’agències territorials per millorar l’eficiència, la qualitat i evitar un centralisme que perjudica seriosament la consecució d’una Universitat veritablement pública. També mostrem la nostra disconformitat amb qualsevol criteri de competitivitat entre les diverses universitats alhora de distribuir la quantia del finançament públic
5. No es pot acceptar la imposició d’un Distrito Único que sota la suposada intenció d'afavorir la mobilitat dels estudiants i estudiantes universitaris comporta un reguitzell de problemàtiques i conflictes. S’imposa la mobilitat (o allunyament del sistema universitari) a l’estudiantat que no té prou nota a les universitats del seu entorn per la presència d’estudiants que venen de fora amb més recursos, amb l’elitizació que això comporta. Es reforça la castellanització del sistema universitari català amb l’arribada massiva d’alumnat que desconeix la llengua catalana i provoca canvis en la llengua en la que s’imparteixen les classes degut a la posició poc valenta de part del professorat i l’ambigüitat de les lleis que fan referència a la presència del català a les universitats.
6. Qualsevol proposta per millorar la situació de la Universitat ha de passar per un augment molt significatiu del finançament públic que ara rep, situant-nos com a mínim en els nivells que observem al nostre entorn i tendint a les xifres dels països escandinaus. D’altra banda el procés de convergència europeu fa pocs anys engegat només podrà evitar el camí de l’elitització i la privatització de la universitat si aquest procés no es fa també en l’àmbit pressupostari.
De la mateixa manera, el claustre de la Universitat de Barcelona reclama que, en el cas que aquestes condicions facin necessària la derogació de la LOU, l’actual govern compleixi allò que en el seu moment va prometre tot iniciant el necessari procés de debat i discussió, atenent les demandes de la comunitat universitària, per redactar una nova llei que avanci cap a la consecució de la universitat pública, laica, crítica i oberta als problemes de la societat que tots i totes volem i que aquesta necessita.
Barcelona, 25 de novembre 2004