La formació abertzale 'no dubta' que es podrà presentar a les eleccions basques.

Herri Batasuna (HB) i la seva successora, Batasuna, han decidit finalment traslladar la seva batalla judicial a Europa i han presentat dos recursos davant el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg contra la llei de partits que va permetre la seva il•legalització.

Segons els demandants, hi ha 'possibilitats reals' que l'Estat espanyol sigui condemnat per les instàncies comunitàries com ho va ser en el seu dia Turquia per la il•legalització d'un partit kurd.

El dirigent abertzale Pernando Barrena i l'advocat Didier Rouget van explicar ahir que, en el cas de Batasuna, el recurs denuncia la 'vulneració' tant del dret d'associació política com del dret a un 'recurs efectiu davant els tribunals espanyols'. En aquest sentit, qüestiona la imparcialitat del Tribunal Constitucional, aleshores presidit per Manuel Jiménez de Parga, a l'hora de pronunciar-se sobre el recurs presentat al Suprem.

En el cas de HB, la impugnació al•lega que l'aplicació de la llei de partits es va fer amb caràcter retroactiu, és a dir, prenent com a base fets anteriors a l'aprovació de la llei. D'acord amb els denunciants, això suposa la vulneració del principi de seguretat jurídica. Els advocats de l'esquerra abertzale sostenen que els tribunals espanyol són uns simples 'peons' al servei del partit que governa.

Barrena es va mostrar molt optimista sobre la possibilitat que el tribunal europeu condemni l'Estat espanyol i restableixi la legalitat de les seves sigles polítiques. El dirigent de Batasuna va recordar que existeixen 'jurisprudències similars' i va citar els casos de Turquia, a propòsit de la il•legalització d'una formació kurda, i de Letònia, amb l'antic partit comunista.

La direcció de Batasuna va expressar la 'total confiança' que l'esquerra abertzale es podrà presentar a les eleccions basques que se celebraran la primavera vinent.

Segons Barrena, aquesta participació en cap cas vindrà gràcies a un desmarcament d'ETA, perquè Batasuna 'no té cap tipus de motiu per canviar el posicionament polític que ha mantingut des que es va iniciar la cadena d'il•legalitzacions fins ara'. En aquest procés de més d'un any han estat il•legalitzades HB, EH, Batasuna, Aub i diverses agrupacions d'electors. Barrena va subratllar que a deu mesos de la cita amb les urnes 'ningú no dubta' que l'esquerra abertzale hi serà present. 'Com ho faci, de quina manera i en funció de quins supòsits concrets, encara està per veure', va reblar.