Bosc Verd demana l'ampliació de les zones protegides de l'Alt Penedès
27/01/2005
Els ecologistes apunten que la protecció d'aquests espais contribuirien a protegir espècies animals en perill d'extinció.
El col•lectiu ecologista Bosc Verd ha sol•licitat a la Generalitat que inclogui la serra de Riés, la vall de l'Infern a Pontons, els boscos de Torrelles de Foix i Mediona i la serra del Papiol en la xarxa europea Natura 2000, que qualifica com a zona d'especial protecció zones del territori per tal de garantir la diversitat del territori i la conservació de la flora i la fauna de la zona. La Generalitat va obrir a meitat de l'any passat un procés de participació per tal que es proposin llocs que siguin susceptibles d'incloure en aquesta xarxa europea de protecció, que fa deu anys que s'hauria d'haver renovat. Fins ara, la zona d'ampliació d'aquesta xarxa només preveu una zona d'Olèrdola que permetrà garantir la connectivitat i garantir un corredor verd entre els parcs naturals del Garraf, Olèrdola i Foix. Els ecologistes apunten que la protecció d'aquests espais contribuirien a protegir espècies animals en perill d'extinció com són l'àliga cuabarrada, la tortuga de rierol i el falcó pelegrí.
Xarxa Natura 2000
El Consell de les Comunitats Europees va aprovar l'any 1992 la Directiva d’Hàbitats (92/43/CEE, de 21 de maig), relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres.
La Directiva d’Hàbitats, juntament amb la Directiva de les Aus, van crear NATURA 2000
Natura 2000 és una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació. L’objectiu d’aquesta xarxa és de garantir la protecció de la BIODIVERSITAT dels espais naturals protegits assegurant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estats membres.
Aquesta xarxa es composa de Zones Especials de Conservació (ZEC) i de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).
La Directiva sobre els hàbitats fa referència a uns 200 tipus d’hàbitats i unes 700 espècies de fauna i flora d’importància comunitària.
La Directiva sobre Aus, inclou un llista de 181 espècies vulnerables, els hàbitats de les quals necessiten protecció. Així mateix reconeix la importància de preservar les zones humides, molt necessàries per a les aus migratòries.
La majoria de la superfície d’aquests espais naturals protegits està formada per terrenys de propietat privada. Amb això es pretén que la seva gestió sigui sostenible des del punt de vista ecològic però també des del punt de vista econòmic i social.
COM FUNCIONA?
Natura 2000 està formada per espais declarats pels Estats membres segons la Directiva sobre Aus (ZEPA) i la Directiva sobre hàbitats (ZEC).
Selecció de les Zones Especials de Protecció per a les Aus (ZEPA):
Les ZEPA son designades per els estats membre i la seva identificació i delimitació s’ha de basar en criteris científics. La Comissió determina si els espais declarats són suficients per tal de constituir una xarxa coherent que garanteixi la protecció de les espècies migratòries i vulnerables.
Selecció de les Zones Especials de Conservació (ZEC):
Es fa en 3 fases:
1. Proposta d’espais per a la seva inclusió a la xarxa LIC (llocs d’importància comunitària). Estudis exclusivament científics tenint en compte aspectes com: representativitat, qualitat ecològica de l’hàbitat, tamany i densitat de població de les espècies considerades, grau d’aïllament en relació a l’àrea de distribució natural, superfície ocupada... A partir d’aquests criteris, els Estats han de realitzar una avaluació global de la importància dels espais respecta a cada tipus d’espècie i d’hàbitat i un cop localitzats els llocs importants, envien a la Comissió Europea una llista de “llocs d’interès comunitari proposats”. (pLIC)
2. Selecció d’una llista de llocs d’importància comunitària a partir de les propostes dels estats membres. Aquestes propostes s’estudien en seminaris científics que organitza la Comissió. El territori s’ha dividit en 7 regions biogeogràfiques (atlántica, cntinental, alpina, mediterrània, boreal, macaronèsica (illes Canàries, Madeira) i panònica.
3. Declaració de les Zones d’Especial Conservació i establiment de règims de gestió d’espais (ZEC). Aprovades aquestes llistes, els estats tenen l’obligació de declarar aquests llocs com a Zones d’Especial Conservació (ZEC) i prendre les mesures adequades per evitar el deteriorament dels hàbitats i espècies, així com les alteracions que repercuteixin en les espècies.
FINANÇAMENT
Des del 1992, LIFE-Natura ha recolzat la Directiva d’Hàbitats, finançant la confecció d’inventaris científics, la preparació d’accions in situ, l’adquisició de terrenys, la restauració i millora d’espais i la realització d’iniciatives de sensibilització pública. Les autoritats regionals i les ONG, han rebut un percentatge considerable d’aquests fons, per l’important paper que tenen en l’aplicació de la Directiva.
Altres font de finançament: el règim agroambiental de la política de desenvolupament rural i el FEDER.
SITUACIÓ ACTUAL
Encara s’han de completar varies llistes. Amb l’ampliació de 10 nous membres de la UE s’han afegit unes 173 espècies noves i uns 20 tipus d’hàbitats nous.
El col•lectiu ecologista Bosc Verd ha sol•licitat a la Generalitat que inclogui la serra de Riés, la vall de l'Infern a Pontons, els boscos de Torrelles de Foix i Mediona i la serra del Papiol en la xarxa europea Natura 2000, que qualifica com a zona d'especial protecció zones del territori per tal de garantir la diversitat del territori i la conservació de la flora i la fauna de la zona. La Generalitat va obrir a meitat de l'any passat un procés de participació per tal que es proposin llocs que siguin susceptibles d'incloure en aquesta xarxa europea de protecció, que fa deu anys que s'hauria d'haver renovat. Fins ara, la zona d'ampliació d'aquesta xarxa només preveu una zona d'Olèrdola que permetrà garantir la connectivitat i garantir un corredor verd entre els parcs naturals del Garraf, Olèrdola i Foix. Els ecologistes apunten que la protecció d'aquests espais contribuirien a protegir espècies animals en perill d'extinció com són l'àliga cuabarrada, la tortuga de rierol i el falcó pelegrí.
Xarxa Natura 2000
El Consell de les Comunitats Europees va aprovar l'any 1992 la Directiva d’Hàbitats (92/43/CEE, de 21 de maig), relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres.
La Directiva d’Hàbitats, juntament amb la Directiva de les Aus, van crear NATURA 2000
Natura 2000 és una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació. L’objectiu d’aquesta xarxa és de garantir la protecció de la BIODIVERSITAT dels espais naturals protegits assegurant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estats membres.
Aquesta xarxa es composa de Zones Especials de Conservació (ZEC) i de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).
La Directiva sobre els hàbitats fa referència a uns 200 tipus d’hàbitats i unes 700 espècies de fauna i flora d’importància comunitària.
La Directiva sobre Aus, inclou un llista de 181 espècies vulnerables, els hàbitats de les quals necessiten protecció. Així mateix reconeix la importància de preservar les zones humides, molt necessàries per a les aus migratòries.
La majoria de la superfície d’aquests espais naturals protegits està formada per terrenys de propietat privada. Amb això es pretén que la seva gestió sigui sostenible des del punt de vista ecològic però també des del punt de vista econòmic i social.
COM FUNCIONA?
Natura 2000 està formada per espais declarats pels Estats membres segons la Directiva sobre Aus (ZEPA) i la Directiva sobre hàbitats (ZEC).
Selecció de les Zones Especials de Protecció per a les Aus (ZEPA):
Les ZEPA son designades per els estats membre i la seva identificació i delimitació s’ha de basar en criteris científics. La Comissió determina si els espais declarats són suficients per tal de constituir una xarxa coherent que garanteixi la protecció de les espècies migratòries i vulnerables.
Selecció de les Zones Especials de Conservació (ZEC):
Es fa en 3 fases:
1. Proposta d’espais per a la seva inclusió a la xarxa LIC (llocs d’importància comunitària). Estudis exclusivament científics tenint en compte aspectes com: representativitat, qualitat ecològica de l’hàbitat, tamany i densitat de població de les espècies considerades, grau d’aïllament en relació a l’àrea de distribució natural, superfície ocupada... A partir d’aquests criteris, els Estats han de realitzar una avaluació global de la importància dels espais respecta a cada tipus d’espècie i d’hàbitat i un cop localitzats els llocs importants, envien a la Comissió Europea una llista de “llocs d’interès comunitari proposats”. (pLIC)
2. Selecció d’una llista de llocs d’importància comunitària a partir de les propostes dels estats membres. Aquestes propostes s’estudien en seminaris científics que organitza la Comissió. El territori s’ha dividit en 7 regions biogeogràfiques (atlántica, cntinental, alpina, mediterrània, boreal, macaronèsica (illes Canàries, Madeira) i panònica.
3. Declaració de les Zones d’Especial Conservació i establiment de règims de gestió d’espais (ZEC). Aprovades aquestes llistes, els estats tenen l’obligació de declarar aquests llocs com a Zones d’Especial Conservació (ZEC) i prendre les mesures adequades per evitar el deteriorament dels hàbitats i espècies, així com les alteracions que repercuteixin en les espècies.
FINANÇAMENT
Des del 1992, LIFE-Natura ha recolzat la Directiva d’Hàbitats, finançant la confecció d’inventaris científics, la preparació d’accions in situ, l’adquisició de terrenys, la restauració i millora d’espais i la realització d’iniciatives de sensibilització pública. Les autoritats regionals i les ONG, han rebut un percentatge considerable d’aquests fons, per l’important paper que tenen en l’aplicació de la Directiva.
Altres font de finançament: el règim agroambiental de la política de desenvolupament rural i el FEDER.
SITUACIÓ ACTUAL
Encara s’han de completar varies llistes. Amb l’ampliació de 10 nous membres de la UE s’han afegit unes 173 espècies noves i uns 20 tipus d’hàbitats nous.