[Constitució Europea] Arcadi Oliveras: 'El Tractat amenaça amb guerres preventives arreu del planeta
09/02/2005
Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau.
- El Tractat per a una Constitució europea apel•la al consens. ¿Això farà més difícil que els Estats entrin en conflicte?
L'article 295 d'aquest Tractat apunta que el Consell Europeu defensarà els objectius comuns de Mister Pesc, el ministre d'Afers Exteriors europeu. I això deixa clar que la política de defensa seguirà estant marcada pels caps de govern. El consens és garantia per no tocar gaire res, quan s'intueixi que pot haver-hi conflicte. Per tant, en aquest sentit, ens quedarem més o menys igual.
- Però Mister Pesc haurà de mirar pel conjunt de la Unió...
Mister Pesc, que ara com ara és Javier Solana, farà el que els Estats membres li deixin fer. De fet, aquesta figura no es va crear fins al 1999, tot i que el Tractat de Maastricht ja en demanava la creació el 1993, quan tots els Estats de la Unió el van signar.
- Tractat i política de defensa. ¿S'avança cap a una Europa menys militaritzada?
No. El projecte de Constitució que ens volen fer aprovar apunta un aspecte que en el terreny de la defensa fa molta por. Dóna més pes a un organisme, la UEO [Unió Europea Occidental], que dirigeix Javier Solana, des que l'any 1998 va assumir la cartera de Mister.
- La Unió Europea Occidental, com a tal, es va dissoldre...
La UEO és un organisme que va néixer com a independent de les institucions europees, el 1948. Havia d'existir només 50 anys, però Solana el va assumir, com a responsable de la política exterior europea.
- ¿I per què li fa por, això? Com li afecta la nova Constitució?
La UEO va ser l'embrió de l'euroexèrcit, crea un sistema d'espionatge amb seu a Torrejón de Ardoz i inicia un procés d'unificació de les empreses armamentístiques estatals.
- En principi, això no tindria per què ser dolent...
L'embrió d'euroexèrcit no ha eliminat els exèrcits estatals. Per tant, tenim i tindrem militars per partida doble. El servei d'espionatge no sabem a qui espia ni per què. I la indústria armamentística no camina precisament cap a un món més pacífic. Jo no trobo que res d'això sigui bo. I la Constitució europea reforçarà aquest organisme bel•licista.
- ¿Per tant, el Tractat, que el reforça, no camina cap al pacifisme?
Aquest embrió de constitució diu que ens protegirà del terrorisme, del narcotràfic i de la immigració il•legal, ficant-ho tot en un mateix sac. A més, alguns d'aquests aspectes no tenen per què solucionar-se militarment, però s'aposta només per aquesta via. Diu que defensarà els interessos econòmics, arreu del planeta. És a dir, amenaça amb guerres preventives. I tot plegat es farà de bracet de l'OTAN, que no oblidem que està totalment sotmesa als interessos dels EUA.
- Amb l'OTAN, el text constitucional preveu vies de col•laboració i de consens...
Això és el que es diu, però no hi ha dubte que no farem un gran pas endavant. La nova Europa que es regeixi per la futura Constitució comuna, pel que fa a la defensa, no deixarà de ser res més que la pota europea de l'OTAN. Ni tan sols serem la pota que marqui el pas.
www.avui.com
- El Tractat per a una Constitució europea apel•la al consens. ¿Això farà més difícil que els Estats entrin en conflicte?
L'article 295 d'aquest Tractat apunta que el Consell Europeu defensarà els objectius comuns de Mister Pesc, el ministre d'Afers Exteriors europeu. I això deixa clar que la política de defensa seguirà estant marcada pels caps de govern. El consens és garantia per no tocar gaire res, quan s'intueixi que pot haver-hi conflicte. Per tant, en aquest sentit, ens quedarem més o menys igual.
- Però Mister Pesc haurà de mirar pel conjunt de la Unió...
Mister Pesc, que ara com ara és Javier Solana, farà el que els Estats membres li deixin fer. De fet, aquesta figura no es va crear fins al 1999, tot i que el Tractat de Maastricht ja en demanava la creació el 1993, quan tots els Estats de la Unió el van signar.
- Tractat i política de defensa. ¿S'avança cap a una Europa menys militaritzada?
No. El projecte de Constitució que ens volen fer aprovar apunta un aspecte que en el terreny de la defensa fa molta por. Dóna més pes a un organisme, la UEO [Unió Europea Occidental], que dirigeix Javier Solana, des que l'any 1998 va assumir la cartera de Mister.
- La Unió Europea Occidental, com a tal, es va dissoldre...
La UEO és un organisme que va néixer com a independent de les institucions europees, el 1948. Havia d'existir només 50 anys, però Solana el va assumir, com a responsable de la política exterior europea.
- ¿I per què li fa por, això? Com li afecta la nova Constitució?
La UEO va ser l'embrió de l'euroexèrcit, crea un sistema d'espionatge amb seu a Torrejón de Ardoz i inicia un procés d'unificació de les empreses armamentístiques estatals.
- En principi, això no tindria per què ser dolent...
L'embrió d'euroexèrcit no ha eliminat els exèrcits estatals. Per tant, tenim i tindrem militars per partida doble. El servei d'espionatge no sabem a qui espia ni per què. I la indústria armamentística no camina precisament cap a un món més pacífic. Jo no trobo que res d'això sigui bo. I la Constitució europea reforçarà aquest organisme bel•licista.
- ¿Per tant, el Tractat, que el reforça, no camina cap al pacifisme?
Aquest embrió de constitució diu que ens protegirà del terrorisme, del narcotràfic i de la immigració il•legal, ficant-ho tot en un mateix sac. A més, alguns d'aquests aspectes no tenen per què solucionar-se militarment, però s'aposta només per aquesta via. Diu que defensarà els interessos econòmics, arreu del planeta. És a dir, amenaça amb guerres preventives. I tot plegat es farà de bracet de l'OTAN, que no oblidem que està totalment sotmesa als interessos dels EUA.
- Amb l'OTAN, el text constitucional preveu vies de col•laboració i de consens...
Això és el que es diu, però no hi ha dubte que no farem un gran pas endavant. La nova Europa que es regeixi per la futura Constitució comuna, pel que fa a la defensa, no deixarà de ser res més que la pota europea de l'OTAN. Ni tan sols serem la pota que marqui el pas.
www.avui.com