El sector vitivinícola objecta pèrdua de vendes i problemes logístics per incomplir la llei d'etique
09/02/2005
La Llei de Política Lingüística fa set anys que és vigent però, tot i el termini de cinc anys per adaptar-se, la majoria del sector segueix etiquetant únicament en castellà.
La Llei de Política Lingüística és molt clara: els productes amb denominació d’origen s’han d’etiquetar, com a mínim, en català. Però la majoria de les empreses del sector vitivinícola, almenys les més importants, només etiqueten residualment en català. Fins a un 62,5% dels vins de denominació d’origen catalans presents a les grans superfícies vilafranquines etiqueten els seus productes exclusivament en espanyol, segons un informe de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua.
Joan Gil, director d’Uvipe, ha afirmat que “no hi ha cap empresa del sector que no etiqueti en català. Totes, més o menys, tenen productes etiquetats en català. És cert que les empreses petites tenen un percentatge més alt de presència del català, o bilingüe, més elevat que les petites. Però es tracta d’un problema de logística”. Gil ha manifestat que el “sentir del sector és anar fent, sobretot molt en bilingüe. Es va avançant mica en mica amb un augment progressiu. Per uns potser es queda curt, per altres és una evolució normal. Anem per un camí d’adaptabilitat progressiva. Seria molt complicat en segons quins casos etiquetar tot en català de cop. Hi ha dificultats”. El cert, no obstant, és que fa set anys que es va aprovar la Llei de Política Lingüística, set anys quan el termini d’adaptació previst a la mateixa llei era de cinc anys. I els números que ofereix la CAL avui no són gaire esperançadors i demostren que no hi ha massa motius per a l’optimisme. Un 62,5% dels vins amb denominació d’origen que es troben als supermercats estudiats (Aldi, Caprabo, Champion, Esclat, Mercadona i Sabeco) estan únicament etiquetats en castellà. El 28,1% retolen en bilingüe (català i castellà). I un exigu 9,5% ho fa únicament en català.
Increment del català.
Les dades estadístiques també indiquen que del 2004 al 2005 s’ha incrementat la presència del català en l’etiquetatge. Sobretot en forma d’etiquetes bilingües, un percentatge que ha permès passar del 12,3% del 2004 al 28,1% del 2005. Com a conseqüència, el percentatge de productes únicament etiquetats en castellà ha baixat deu punts però els etiquetats únicament en català pràcticament segueixen igual. Només han crescut unes dècimes mentre el castellà manté la seva plena hegemonia. Una altra cosa és el rebuig que, segons Gil, experimenten a Espanya els productes etiquetats en català: “En aquests moments el rebuig existeix més que mai. I és molt perjudicial per a les vendes. Porta menys problemes si està en castellà i català. Sense oblidar la relativa incidència de la primera llengua que es llegeix. Preferentment detectem que és millor, per evitar un rebuig del consumidor, que la primera llengua que es llegeixi sigui el castellà”. Joan Gil ha assegurat que es tracta d’una qüestió amb una significativa repercussió econòmica: “Hem detectat la importància de l’etiquetatge quant a afavorir o no la venda del producte, sobretot en un temps de boicot com aquest. Quan un consumidor de Madrid veu la paraula en català notem un rebuig, es genera un problema”. Gil, sense especificar a quina empresa es referia, ha recordat un fet recent: “Enviava a Madrid els vins etiquetats en català abans i ara ja no ho fa perquè els hi vetaven. Encara que el vi sigui bo, de bona qualitat i així ho hagués reconegut el potencial consumidor, va rebutjar el producte perquè estava en català i no entenia l’etiqueta quan va voler llegir-la”. A Europa no hi ha més facilitat pel català, ans al contrari. La normativa europea obliga a etiquetar en una de les llengües oficials de la Unió. I el català no té aquest estatus legal. Gil ha recordat el cas “d’uns contenidors enviats a Anglaterra que contenien vi d’aquí per a tot aquell país. Van paralitzar el contenidor perquè deia la paraula Espanya en català. Podia dir producte d’Espanya en anglès, castellà o qualsevol altra llengua oficial. Però en català no perquè no és legal”.
En català, amb naturalitat.
No comparteix exactament aquesta opinió Pere Guilera, gerent de Caves Guilera. Els productes que surten d’aquesta casa s’etiqueten en català i “no he tingut mai cap problema”. Guilera discrepa, no obstant, de l’estudi fet públic per la CAL: “Jo no estic per rentar la cara als que no etiqueten en català. Per això mai no he participat en cap tipus d’estudi. Nosaltres etiquetem en català per criteri propi. Perquè si som catalans és natural que ens expressem en català en totes les circumstàncies. S’ha d’actuar com a país si ens el creiem. Però no tothom se’l creu, el país”. Guilera ha precisat que els productes que distribueix i ven a Catalunya “els etiquetem en català amb tota normalitat. I quan enviem un producte fora l’etiquetem en la llengua del país de destí. Per lògica si porto un producte a Espanya i allí parlen castellà, hauré d’etiquetar en castellà per a què la gent ho entengui. El mateix amb els altres països on exportem els nostres productes”. Guilera ha manifestat la possibilitat que hi hagi “problemes logístics però penso que allò essencial és l’actitud, actuar com a ciutadans d’un país amb naturalitat”. El parlamentari del PSC, Roberto Labandera, destacava la passada setmana que el nou Estatut reforçarà la presència del català. Alhora que es referia en la motivació per a l’adquisició d’un producte : “Penso que la gent opta, en primer lloc, per la qualitat. I no per si està escrit en una o en una altra llengua”. Joan Raventós, parlamentari de CiU, ha demanat “un esforç al sector perf potenciar la presència del català en l’etiquetatge i en els productes que es distribueixen a Catalunya. I ho haurien de fer amb naturalitat, sense imposicions però amb voluntat de voler avançar en el que preveu la llei. D’altra banda, també penso que quan el producte s’envia a una zona on es parla una altra llengua, també és normal que es prioritzi la llengua de destí. Segurament això té uns costos afegits, no ho poso en dubte. Però hi ha gent, jo m’hi incloc, que som embaixadors dels vins i caves catalans, que els portem arreu. I penso que com a productes catalans també haurien, lògicament, d’estar etiquetats en català. Entre tots hem de reivindicar els nostres productes i contribuir a potenciar el sector, col•locant els vins i caves catalans, per la seva qualitat, en el lloc que els pertoca”.
Problemes logístics.
Joan Gil s’ha referit als problemes de distribució, com més gran és l’empresa acostuma a ser més gran el mercat que abarca. I els problemes derivats de les grans cadenes i supermecats amb els seus sistemes de distribució i emmagatzematge. És a dir, segons el director d’Uvipe “en els centres de distribució importants caldria un doble lloguer d’espai segons la llengua i, a més, hi ha el risc d’equivocar-se”. La CAL ha criticat amb contundència la minoritària presència del català i l’incompliment del que disaposa la Llei de Política Lingüística. Així ha recordat l’existència d’una campanya impulsada per la Generalitat, amb la col•laboració dels Consells Reguladors de les onze DO de Catalunya, per tal que els consumidors catalans augmentessin el consum de vins produïts a Catalunya. Una campanya publicitària a la qual es van destinar 410.000 euros que la CAL ha valorat com “un premi a tot un sector que s’ha caracteritzat per la seva posició, callada però eficaç, a la normalització de la nostra llengua. Un sector que s’ha negat sistemàticament a complir una llei amb set anys de vigència”. La Generalitat de Catalunya hauria perdut, segons la CAL, una “magnífica ocasió per pressionar definitivament un àmbit industrial que no sols no es veu sancionat per les seves reiterades il•legalitats sinó que es veu reforçat en les seves postures”.
www.el3devuit.com
La Llei de Política Lingüística és molt clara: els productes amb denominació d’origen s’han d’etiquetar, com a mínim, en català. Però la majoria de les empreses del sector vitivinícola, almenys les més importants, només etiqueten residualment en català. Fins a un 62,5% dels vins de denominació d’origen catalans presents a les grans superfícies vilafranquines etiqueten els seus productes exclusivament en espanyol, segons un informe de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua.
Joan Gil, director d’Uvipe, ha afirmat que “no hi ha cap empresa del sector que no etiqueti en català. Totes, més o menys, tenen productes etiquetats en català. És cert que les empreses petites tenen un percentatge més alt de presència del català, o bilingüe, més elevat que les petites. Però es tracta d’un problema de logística”. Gil ha manifestat que el “sentir del sector és anar fent, sobretot molt en bilingüe. Es va avançant mica en mica amb un augment progressiu. Per uns potser es queda curt, per altres és una evolució normal. Anem per un camí d’adaptabilitat progressiva. Seria molt complicat en segons quins casos etiquetar tot en català de cop. Hi ha dificultats”. El cert, no obstant, és que fa set anys que es va aprovar la Llei de Política Lingüística, set anys quan el termini d’adaptació previst a la mateixa llei era de cinc anys. I els números que ofereix la CAL avui no són gaire esperançadors i demostren que no hi ha massa motius per a l’optimisme. Un 62,5% dels vins amb denominació d’origen que es troben als supermercats estudiats (Aldi, Caprabo, Champion, Esclat, Mercadona i Sabeco) estan únicament etiquetats en castellà. El 28,1% retolen en bilingüe (català i castellà). I un exigu 9,5% ho fa únicament en català.
Increment del català.
Les dades estadístiques també indiquen que del 2004 al 2005 s’ha incrementat la presència del català en l’etiquetatge. Sobretot en forma d’etiquetes bilingües, un percentatge que ha permès passar del 12,3% del 2004 al 28,1% del 2005. Com a conseqüència, el percentatge de productes únicament etiquetats en castellà ha baixat deu punts però els etiquetats únicament en català pràcticament segueixen igual. Només han crescut unes dècimes mentre el castellà manté la seva plena hegemonia. Una altra cosa és el rebuig que, segons Gil, experimenten a Espanya els productes etiquetats en català: “En aquests moments el rebuig existeix més que mai. I és molt perjudicial per a les vendes. Porta menys problemes si està en castellà i català. Sense oblidar la relativa incidència de la primera llengua que es llegeix. Preferentment detectem que és millor, per evitar un rebuig del consumidor, que la primera llengua que es llegeixi sigui el castellà”. Joan Gil ha assegurat que es tracta d’una qüestió amb una significativa repercussió econòmica: “Hem detectat la importància de l’etiquetatge quant a afavorir o no la venda del producte, sobretot en un temps de boicot com aquest. Quan un consumidor de Madrid veu la paraula en català notem un rebuig, es genera un problema”. Gil, sense especificar a quina empresa es referia, ha recordat un fet recent: “Enviava a Madrid els vins etiquetats en català abans i ara ja no ho fa perquè els hi vetaven. Encara que el vi sigui bo, de bona qualitat i així ho hagués reconegut el potencial consumidor, va rebutjar el producte perquè estava en català i no entenia l’etiqueta quan va voler llegir-la”. A Europa no hi ha més facilitat pel català, ans al contrari. La normativa europea obliga a etiquetar en una de les llengües oficials de la Unió. I el català no té aquest estatus legal. Gil ha recordat el cas “d’uns contenidors enviats a Anglaterra que contenien vi d’aquí per a tot aquell país. Van paralitzar el contenidor perquè deia la paraula Espanya en català. Podia dir producte d’Espanya en anglès, castellà o qualsevol altra llengua oficial. Però en català no perquè no és legal”.
En català, amb naturalitat.
No comparteix exactament aquesta opinió Pere Guilera, gerent de Caves Guilera. Els productes que surten d’aquesta casa s’etiqueten en català i “no he tingut mai cap problema”. Guilera discrepa, no obstant, de l’estudi fet públic per la CAL: “Jo no estic per rentar la cara als que no etiqueten en català. Per això mai no he participat en cap tipus d’estudi. Nosaltres etiquetem en català per criteri propi. Perquè si som catalans és natural que ens expressem en català en totes les circumstàncies. S’ha d’actuar com a país si ens el creiem. Però no tothom se’l creu, el país”. Guilera ha precisat que els productes que distribueix i ven a Catalunya “els etiquetem en català amb tota normalitat. I quan enviem un producte fora l’etiquetem en la llengua del país de destí. Per lògica si porto un producte a Espanya i allí parlen castellà, hauré d’etiquetar en castellà per a què la gent ho entengui. El mateix amb els altres països on exportem els nostres productes”. Guilera ha manifestat la possibilitat que hi hagi “problemes logístics però penso que allò essencial és l’actitud, actuar com a ciutadans d’un país amb naturalitat”. El parlamentari del PSC, Roberto Labandera, destacava la passada setmana que el nou Estatut reforçarà la presència del català. Alhora que es referia en la motivació per a l’adquisició d’un producte : “Penso que la gent opta, en primer lloc, per la qualitat. I no per si està escrit en una o en una altra llengua”. Joan Raventós, parlamentari de CiU, ha demanat “un esforç al sector perf potenciar la presència del català en l’etiquetatge i en els productes que es distribueixen a Catalunya. I ho haurien de fer amb naturalitat, sense imposicions però amb voluntat de voler avançar en el que preveu la llei. D’altra banda, també penso que quan el producte s’envia a una zona on es parla una altra llengua, també és normal que es prioritzi la llengua de destí. Segurament això té uns costos afegits, no ho poso en dubte. Però hi ha gent, jo m’hi incloc, que som embaixadors dels vins i caves catalans, que els portem arreu. I penso que com a productes catalans també haurien, lògicament, d’estar etiquetats en català. Entre tots hem de reivindicar els nostres productes i contribuir a potenciar el sector, col•locant els vins i caves catalans, per la seva qualitat, en el lloc que els pertoca”.
Problemes logístics.
Joan Gil s’ha referit als problemes de distribució, com més gran és l’empresa acostuma a ser més gran el mercat que abarca. I els problemes derivats de les grans cadenes i supermecats amb els seus sistemes de distribució i emmagatzematge. És a dir, segons el director d’Uvipe “en els centres de distribució importants caldria un doble lloguer d’espai segons la llengua i, a més, hi ha el risc d’equivocar-se”. La CAL ha criticat amb contundència la minoritària presència del català i l’incompliment del que disaposa la Llei de Política Lingüística. Així ha recordat l’existència d’una campanya impulsada per la Generalitat, amb la col•laboració dels Consells Reguladors de les onze DO de Catalunya, per tal que els consumidors catalans augmentessin el consum de vins produïts a Catalunya. Una campanya publicitària a la qual es van destinar 410.000 euros que la CAL ha valorat com “un premi a tot un sector que s’ha caracteritzat per la seva posició, callada però eficaç, a la normalització de la nostra llengua. Un sector que s’ha negat sistemàticament a complir una llei amb set anys de vigència”. La Generalitat de Catalunya hauria perdut, segons la CAL, una “magnífica ocasió per pressionar definitivament un àmbit industrial que no sols no es veu sancionat per les seves reiterades il•legalitats sinó que es veu reforçat en les seves postures”.
www.el3devuit.com