Històrica marxa de suport a Hugo Chávez una setmana abans del referèndum revocatori
09/08/2004
El president de Veneçuela es sotmet el proper 15 d'agost a un referèndum revocatori que tot apunta que serà un nou fracàs de l'oposició.
Centenars de milers de persones provinents de tot els estats del país i de comunitats de Caracas, van marxar des de l'est i l'oest d'aquesta ciutat per a concentrar-se en l'avinguda Bolívar, com una marea vermella per demostra el seu suport contundent al president de la República, Hugo Chávez Frías, i a la Revolució Bolivariana que lidera.
De forma democràtica i pacífica, al ritme de diferents ritmes musicals, tambors de la costa, changa, merenga, joropo, la manifestació es va traslladar a pas de vencedors fins l'esmentada artèria vial citadina.
Entre les organitzacions que van marxar destaquen diputats de l'Assemblea Nacional del Bloc del Canvi, governadors i alcaldes dels diversos partits polítics que donen suport al Govern nacional.
Així mateix van assistir representants del Frente Bolivariano de Trabajadores, joves del Frente Francisco de Miranda, dirigents d'Unidades de Batalla Electoral (UBE), líders socials, culturals, artistes i intel•lectuals, poble de tota Veneçuela. Pancartes, pendons, banderes, gorres i samarretes vermelles, exhibien enormes NO, en defensa a les Missions Robinson, Sucre, Ribas, Tornin Cares i altres projectes bolivarianos i van adornar tot el recorregut de la caminata, que es va desbordar de llarg a llarg de l'avinguda Bolívar, voltants de La Hoyada, de Belles Arts, Parc Central, San Agistín i zones adjacents.
Amb aquesta marxa, que alguns mitjans han qualificat com la mes gran fins el moment de suport a Chávez, a una setmana d'un referèndum a Veneçuela, el president veneçolà va rebre el suport de centenars de milers de seguidors, qui van marxar vestits de vermell i van cridar 'No' en contra de la revocació del president de la república.
Una multitud de persones amb samarretes, banderes i gorres vermelles amb la insígnia 'NO' van cantar, van ballar i van sonar els seus xiulets en la marxa 'Per la Victòria' que va creuar Caracas el diumenge i es va concentrar en la cèntrica avinguda Bolívar.
'Volem demostrar al món que el president té un fort recolzament a Veneçuela,' va dir el comerciant Marcos Laserna qui vestia de vermell. 'Mira! Tota aquesta gent d'aquí és gent pobra, aquest govern ha canviat la història, ajudant als pobres.'
El president, que ha governat més de cinc anys sobre la base d'una 'revolució' en favor dels pobres, es sotmetra el 15 d'agost en un inèdit referend per a revocar el seu mandat promogut per opositors que afirmen que la seva política disfressa intensiones d'imposar el comunisme i una dictadura en aquesta nació sud-americana.
'Que va a guanyar, va a guanyar,' va dir el comerciant Jesús Coronat, de 23 anys, amb el seu fill en braços a l'acompanyar la marxa, amenitzada amb un petit grup de dones de cintura en amunt nues, algunes amb la pell pintada de vermell amb el símbol del 'No' i altres amb el color tricolor de la bandera de Veneçuela.
Un discurs de Chávez va tancar la concentració, que va reunir a 'chavistas' de tot el país traslladats en desenes d'autobusos que van envair els carrers de Caracas.
El vicepresident del país, José Vicente Rangel, va desestimar les enquestes dels opositors i va dir que la 'gegantesca' concentració ho demostra.
'Estan derrotats en les enquestes i avui els estem derrotant en el carrer (...) i diumenge que ve els anem a derrotar en les urnes electorals, aquesta és una victòria segura, garantida,' va agregar des d'una de les branques de la marxa, mentres els concentrats repetien la consigna de:'¡Uh! ¡Ah! Chávez no se'n va!'.
MISSIONS CONTRA DIVISIONS
En la consulta, on més de 14 milions d'electors inscrits votaran 'si' o 'no' a la pregunta de si volen treure del càrrec a Chávez, aquest seria revocat si els vots en la seva contra igualen o superen els 3,76 milions que ho van elegir en el 2002 i si són majors als vots de qui ho donen suport.
Molts 'chavistas' destacaven el suport que Chávez ha donat als pobres amb plans educatius, de salut, d'habitatges i d'ocupació, entre altres, que diuen els han beneficiat i els ha donat per primer vegada en les seves vides l'oportunitat de prosperar.
Milions de veneçolans participen en aquestes citades 'missions,' que han estat suportades pels elevats ingressos extraordinaris petroliers que ha rebut el país gràcies a la pujada dels preus del cru i que l'oposició diu no es mantindran en el futur perquè només tenen fins electorals.
El president de Veneçuela, Hugo Chávez, va fer una crida als seus simpatitzants perquè iniciïn a partir de la jornada d'aquest diumenge el 'atac final' que permeti aconseguir una nova victòria electoral en el referèndum en la seva contra del pròxim diumenge.
'Anem des d'avui a un atac final, a una ofensiva popular en totes direccions, amb molta intel•ligència i sense perdre la calma', va instar als centenars de milers de seguidors concentrats en la cèntrica avinguda Bolívar de Caracas.
Vestit amb la samarreta vermella que identifica al seu govern, Chávez va cridar als concentrats a no caure en el 'triomfalisme' i a estar alertes davant possibles 'sabotatges' de l'oposició per a evitar la seva victòria en la consulta.
'Nosaltres anem a guanyar, però no hem guanyat. Cura amb el triomfalisme, queden diversos dies; no podem cometre ni un error en els set dies que ens queden', va advertir Chávez. 'Hem d'estar alerta dia i nit perquè el diable camina lliure i vostès saben que el diable (com anomena a l'oposició) té amo allà en el nord (en referència al president George W. Bush, a qui assenyala com cap dels seus adversaris); però nosaltres estem tranquils perquè Déu està amb nosaltres', va afegir.
'¡Uh! ¡Ah! Chávez no se'n va' no és només una consigna nacional, sinó que transcendeix les fronteres de Veneçuela, és un crit de lluita, dient-li NO a l'imperialisme, NO a la explotacion de l'home, NO a la injustícia, NO a la guerra. Així va reflexionar el president de la República, Hugo Chávez Fredes, davant de milers de seguidors, en la concentració de l'avinguda Bolívar, al final de la Marxa per la Victòria, on va decretar l'ofensiva final: tercera etapa de la Campanya de Santa Inés.
'És un NO rodó com el món (...) Chávez NO se'n va' no és una frase, és un concepte, no es tracta d'alguna cosa personal, es tracta d'una estratègia, d'una confrontació entre dues concepcions del món, que recull com a mínim menys 500 anys de lluita, va explicar.
El NO sintetitza la confrontació a Veneçuela a la visió salvatge d'una minoria oligàrquica, als poders mundials que pretenen convertir a les nacions en les seves colònies també en el segle XXI, que posa al diners per davant i al ser humà per darrere, la qual s'obstina en instaurar-se de nou aquí, va enumerar raons el President.
Aquesta tossuderia per imposar aquest model salvatge es remunta a milers d'anys, va ser el que va fer l'imperi romà enfront de Jesús, aquest NO que corre per tota la pàtria de Bolívar, és el NO de Jesús contra la desigualtat; és un NO molt antic i aquí ha renascut, s'ha fet poble, va completar.
És el NO de Guaicaipuro, que en aquestes valls li va dir NO a l'imperi espanyol, el mateix NO de molts altres caps aborígens d'aquestes terres americanes, va puntualitzar. A més, va prosseguir, aquest vermell del NO és el de la sang vessada per ells, per Francisco de Miranda, qui va arribar fa 198 anys hissant la Bandera tricolor; el NO de Simón Bolívar, qui va donar l'esquena a la seva riquesa material i va morir en Santa Martha sense una camisa; el NO de qui es van anar darrere de José Antonio Páez, Antonio José Sucre, José de San Martín, José Gervasio Artigas, Miguel de Buría, Luisa Càceres de Arismendi, Luis Carlos Piar, Jose Leonardo Chirino i de tants altres processos de d'independència hispanoamericana.
Aquest és el mateix NO del llibertador a l'oligarquia caraqueña, el NO d'Emiliano Zapata, de Pedro Pérez Delgado 'Maisanta', de Pancho Vila; és el NO de molts dolors, de molts sacrificis, de molts amors, il•lusions, esperances, va afegir Chávez, en la part pedagògica de la seva intervenció.
Per totes aquestes raons, és imprescindible anar 'tots a votar (...) si ens em de despertar votant ens hi desperatrem, però ningú es quedarà sense votar', convidó el President, davant la certesa que el poble ha arribat a un nivell de politización que avala la seva assistència al referèndum; a diferència del passat, quan davant la decepció per l'oblit dels governs, la gent no utilitzava aquest dret.
Avui comença la tercera etapa de la Campanya de Santa Inés, és 'l'ofensiva final cap a la presa de l'objectiu el pròxim 15 agost, des del dilluns 9 fins el dissabte 14, tots a l'atac final, en totes les direccions, amb molta intel•ligència, sense perdre la calma, perquè a l'alba el dia 15 , estiguem sobre l'objectiu, conquistant tot el país', va instruir, enmig de vítores, banderes i pendons, que exhibien gegantescs NO.
El vicepresident executiu de la República, José Vicente Rangel, ministres, parlamentaris, alcaldes, governadors, directors d'institucions de l'Estat, van estar, com en tantes altres ocasions, en la jornada d'aquest dia.
Mes informació:
- Radio Nacional de Venezuela.
- Asamblea Popular Revolucionaria.
- Rebelion.org
Centenars de milers de persones provinents de tot els estats del país i de comunitats de Caracas, van marxar des de l'est i l'oest d'aquesta ciutat per a concentrar-se en l'avinguda Bolívar, com una marea vermella per demostra el seu suport contundent al president de la República, Hugo Chávez Frías, i a la Revolució Bolivariana que lidera.
De forma democràtica i pacífica, al ritme de diferents ritmes musicals, tambors de la costa, changa, merenga, joropo, la manifestació es va traslladar a pas de vencedors fins l'esmentada artèria vial citadina.
Entre les organitzacions que van marxar destaquen diputats de l'Assemblea Nacional del Bloc del Canvi, governadors i alcaldes dels diversos partits polítics que donen suport al Govern nacional.
Així mateix van assistir representants del Frente Bolivariano de Trabajadores, joves del Frente Francisco de Miranda, dirigents d'Unidades de Batalla Electoral (UBE), líders socials, culturals, artistes i intel•lectuals, poble de tota Veneçuela. Pancartes, pendons, banderes, gorres i samarretes vermelles, exhibien enormes NO, en defensa a les Missions Robinson, Sucre, Ribas, Tornin Cares i altres projectes bolivarianos i van adornar tot el recorregut de la caminata, que es va desbordar de llarg a llarg de l'avinguda Bolívar, voltants de La Hoyada, de Belles Arts, Parc Central, San Agistín i zones adjacents.
Amb aquesta marxa, que alguns mitjans han qualificat com la mes gran fins el moment de suport a Chávez, a una setmana d'un referèndum a Veneçuela, el president veneçolà va rebre el suport de centenars de milers de seguidors, qui van marxar vestits de vermell i van cridar 'No' en contra de la revocació del president de la república.
Una multitud de persones amb samarretes, banderes i gorres vermelles amb la insígnia 'NO' van cantar, van ballar i van sonar els seus xiulets en la marxa 'Per la Victòria' que va creuar Caracas el diumenge i es va concentrar en la cèntrica avinguda Bolívar.
'Volem demostrar al món que el president té un fort recolzament a Veneçuela,' va dir el comerciant Marcos Laserna qui vestia de vermell. 'Mira! Tota aquesta gent d'aquí és gent pobra, aquest govern ha canviat la història, ajudant als pobres.'
El president, que ha governat més de cinc anys sobre la base d'una 'revolució' en favor dels pobres, es sotmetra el 15 d'agost en un inèdit referend per a revocar el seu mandat promogut per opositors que afirmen que la seva política disfressa intensiones d'imposar el comunisme i una dictadura en aquesta nació sud-americana.
'Que va a guanyar, va a guanyar,' va dir el comerciant Jesús Coronat, de 23 anys, amb el seu fill en braços a l'acompanyar la marxa, amenitzada amb un petit grup de dones de cintura en amunt nues, algunes amb la pell pintada de vermell amb el símbol del 'No' i altres amb el color tricolor de la bandera de Veneçuela.
Un discurs de Chávez va tancar la concentració, que va reunir a 'chavistas' de tot el país traslladats en desenes d'autobusos que van envair els carrers de Caracas.
El vicepresident del país, José Vicente Rangel, va desestimar les enquestes dels opositors i va dir que la 'gegantesca' concentració ho demostra.
'Estan derrotats en les enquestes i avui els estem derrotant en el carrer (...) i diumenge que ve els anem a derrotar en les urnes electorals, aquesta és una victòria segura, garantida,' va agregar des d'una de les branques de la marxa, mentres els concentrats repetien la consigna de:'¡Uh! ¡Ah! Chávez no se'n va!'.
MISSIONS CONTRA DIVISIONS
En la consulta, on més de 14 milions d'electors inscrits votaran 'si' o 'no' a la pregunta de si volen treure del càrrec a Chávez, aquest seria revocat si els vots en la seva contra igualen o superen els 3,76 milions que ho van elegir en el 2002 i si són majors als vots de qui ho donen suport.
Molts 'chavistas' destacaven el suport que Chávez ha donat als pobres amb plans educatius, de salut, d'habitatges i d'ocupació, entre altres, que diuen els han beneficiat i els ha donat per primer vegada en les seves vides l'oportunitat de prosperar.
Milions de veneçolans participen en aquestes citades 'missions,' que han estat suportades pels elevats ingressos extraordinaris petroliers que ha rebut el país gràcies a la pujada dels preus del cru i que l'oposició diu no es mantindran en el futur perquè només tenen fins electorals.
El president de Veneçuela, Hugo Chávez, va fer una crida als seus simpatitzants perquè iniciïn a partir de la jornada d'aquest diumenge el 'atac final' que permeti aconseguir una nova victòria electoral en el referèndum en la seva contra del pròxim diumenge.
'Anem des d'avui a un atac final, a una ofensiva popular en totes direccions, amb molta intel•ligència i sense perdre la calma', va instar als centenars de milers de seguidors concentrats en la cèntrica avinguda Bolívar de Caracas.
Vestit amb la samarreta vermella que identifica al seu govern, Chávez va cridar als concentrats a no caure en el 'triomfalisme' i a estar alertes davant possibles 'sabotatges' de l'oposició per a evitar la seva victòria en la consulta.
'Nosaltres anem a guanyar, però no hem guanyat. Cura amb el triomfalisme, queden diversos dies; no podem cometre ni un error en els set dies que ens queden', va advertir Chávez. 'Hem d'estar alerta dia i nit perquè el diable camina lliure i vostès saben que el diable (com anomena a l'oposició) té amo allà en el nord (en referència al president George W. Bush, a qui assenyala com cap dels seus adversaris); però nosaltres estem tranquils perquè Déu està amb nosaltres', va afegir.
'¡Uh! ¡Ah! Chávez no se'n va' no és només una consigna nacional, sinó que transcendeix les fronteres de Veneçuela, és un crit de lluita, dient-li NO a l'imperialisme, NO a la explotacion de l'home, NO a la injustícia, NO a la guerra. Així va reflexionar el president de la República, Hugo Chávez Fredes, davant de milers de seguidors, en la concentració de l'avinguda Bolívar, al final de la Marxa per la Victòria, on va decretar l'ofensiva final: tercera etapa de la Campanya de Santa Inés.
'És un NO rodó com el món (...) Chávez NO se'n va' no és una frase, és un concepte, no es tracta d'alguna cosa personal, es tracta d'una estratègia, d'una confrontació entre dues concepcions del món, que recull com a mínim menys 500 anys de lluita, va explicar.
El NO sintetitza la confrontació a Veneçuela a la visió salvatge d'una minoria oligàrquica, als poders mundials que pretenen convertir a les nacions en les seves colònies també en el segle XXI, que posa al diners per davant i al ser humà per darrere, la qual s'obstina en instaurar-se de nou aquí, va enumerar raons el President.
Aquesta tossuderia per imposar aquest model salvatge es remunta a milers d'anys, va ser el que va fer l'imperi romà enfront de Jesús, aquest NO que corre per tota la pàtria de Bolívar, és el NO de Jesús contra la desigualtat; és un NO molt antic i aquí ha renascut, s'ha fet poble, va completar.
És el NO de Guaicaipuro, que en aquestes valls li va dir NO a l'imperi espanyol, el mateix NO de molts altres caps aborígens d'aquestes terres americanes, va puntualitzar. A més, va prosseguir, aquest vermell del NO és el de la sang vessada per ells, per Francisco de Miranda, qui va arribar fa 198 anys hissant la Bandera tricolor; el NO de Simón Bolívar, qui va donar l'esquena a la seva riquesa material i va morir en Santa Martha sense una camisa; el NO de qui es van anar darrere de José Antonio Páez, Antonio José Sucre, José de San Martín, José Gervasio Artigas, Miguel de Buría, Luisa Càceres de Arismendi, Luis Carlos Piar, Jose Leonardo Chirino i de tants altres processos de d'independència hispanoamericana.
Aquest és el mateix NO del llibertador a l'oligarquia caraqueña, el NO d'Emiliano Zapata, de Pedro Pérez Delgado 'Maisanta', de Pancho Vila; és el NO de molts dolors, de molts sacrificis, de molts amors, il•lusions, esperances, va afegir Chávez, en la part pedagògica de la seva intervenció.
Per totes aquestes raons, és imprescindible anar 'tots a votar (...) si ens em de despertar votant ens hi desperatrem, però ningú es quedarà sense votar', convidó el President, davant la certesa que el poble ha arribat a un nivell de politización que avala la seva assistència al referèndum; a diferència del passat, quan davant la decepció per l'oblit dels governs, la gent no utilitzava aquest dret.
Avui comença la tercera etapa de la Campanya de Santa Inés, és 'l'ofensiva final cap a la presa de l'objectiu el pròxim 15 agost, des del dilluns 9 fins el dissabte 14, tots a l'atac final, en totes les direccions, amb molta intel•ligència, sense perdre la calma, perquè a l'alba el dia 15 , estiguem sobre l'objectiu, conquistant tot el país', va instruir, enmig de vítores, banderes i pendons, que exhibien gegantescs NO.
El vicepresident executiu de la República, José Vicente Rangel, ministres, parlamentaris, alcaldes, governadors, directors d'institucions de l'Estat, van estar, com en tantes altres ocasions, en la jornada d'aquest dia.
Mes informació:
- Radio Nacional de Venezuela.
- Asamblea Popular Revolucionaria.
- Rebelion.org