Ibarretxe diu al Congrés que són els bascos els que decidiran el seu futur
02/02/2005
Respon a la negativa del Parlament espanyol dient que donarà la paraula al poble perquè tothom escolti el clam de la societat.
El Congrés va rebutjar ahir per 313 vots en contra (PSOE, PP, IU, CC i ChA), 29 a favor (CiU, PNB, ERC, EA, Nafarroa Bai i BNG) i dues abstencions (ICV) la proposta de nou estatut. Prèviament, i davant el previsible rebuig a la iniciativa, el lehendakari Ibarretxe va dir al Congrés espanyol que en resposta a la seva negativa «donaria la paraula al poble perquè tothom escolti el clam de la societat basca». Ibarretxe, que va anar ahir al Congrés a defensar la proposta de nou estatut aprovada per la cambra basca, va lamentar les presses i la falta de debat en un tema que necessita molta serenor. Va defensar el dret del poble basc a decidir el seu futur i va recordar que la proposta és legítima, democràtica i obre la porta a la resolució d'un conflicte que «no és nou sinó de fa 200 anys»
Ibarretxe va començar la intervenció amb les mateixes paraules en euskara i castellà. Va dir que compareixia davant el Congrés en nom del Parlament de Vitòria, l'«òrgan representant d'un poble que ha aprovat per majoria absoluta la proposta de nou estatut» que Ibarretxe defensa, i abans d'entrar en matèria va afirmar: «He vingut a defensar el dret del poble basc a decidir sobre el seu futur.» Va començar la defensa de la proposta amb dues qüestions prèvies en què va queixar-se que el debat es feia «amb presses» i «amb escàs debat polític». «Hi ha hagut una negativa a negociar i hi ha grans presses per enllestir com més aviat millor un debat que necessita molta serenor», va precisar Ibarretxe, que va considerar que no es pot dir un «no» a seques davant un tema d'aquesta magnitud sense abans admetre la possibilitat de negociar. Va recordar que «la qüestió basca, el problema basc, o com vulgui dir-ne cadascú, no és nou sinó que fa 200 anys que existeix». És un problema previ a l'«acció inhumana d'ETA que, a més de provocar un dany irreparable a moltes famílies, ha fet molt mal al poble basc», un poble «pacífic i treballador». En aquest context va llançar cinc missatges, el primer dels quals que hi ha una solució a aquest vell conflicte, «un punt de trobada entre el País Basc i Espanya» i va recordar que s'està «davant un moment històric per posar fi al conflicte basc». En aquest sentit, va destacar que han passat 25 anys des que va aprovar-se l'Estatut de Gernika, i que a hores d'ara continua «sense complir-se». «Vull que quedi constància d'aquest incompliment», que va lamentar que es tingui «por» de negociar. El segon missatge va dirigir-lo a la societat basca, de la qual va dir que se sentia molt orgullós. Va definir el País Basc com un país «que avança, modern, solidari i seriós», per la qual cosa va destacar que «només correspon als bascos» decidir el seu futur. El tercer va ser per al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder del PP, Mariano Rajoy, als quals va dir que «havien de saber que tot i que ja havien pactat rebutjar aquesta proposta, no podran substituir la voluntat de la societat basca». El quart missatge va ser per als partits bascos que no van voler participar en l'elaboració de la proposta que és «per conviure i no per trencar, basada en el respecte i sense greuges de cap mena» i, el cinquè va dirigir-lo a la comunitat internacional, a la qual va apel•lar per dir que ell és el representant d'un país que demana amb respecte que se l'escolti i que es negociï. «Ens trobem davant una oportunitat històrica que no pot desaprofitar-se», va afegir-hi. El lehendakari va acabar la intervenció, d'una mitja hora, afirmant que el resultat de la votació «no és l'inici ni el final de res, perquè el camí iniciat ja no té tornada enrere»
Zapatero s'oposa al pla
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va justificar el seu vot contra la proposta de nou estatut basc al•legant que «com a demòcrata i president de tots els espanyols no pot donar suport a una proposta que no és de tothom». Després de considerar que és una oportunitat única en què no poden fallar, va demanar al lehendakari Juan José Ibarretxe que consideri el seu «no» com un «sí» a una nova realitat «bona i més integradora». El president del govern espanyol, en el primer torn de rèplica al lehendakari, es va mostrar obert al diàleg i a la negociació d'un nou projecte sobre unes altres bases per iniciar «un gran projecte comú per al País Basc i Espanya». I hi va afegir: «Si vivim junts, junts hem de decidir.»
«Si vivim junts, junts hem de decidir.» Amb aquesta frase el president del govern espanyol va començar les rèpliques al lehendakari Juan José Ibarretxe, ja que, va assenyalar, és la idea que expressa la posició del govern espanyol davant el debat d'ahir en el Congrés sobre la proposta de reforma de l'Estat basc i va advocar per una «Espanya orgullosa de la seva pluralitat». En la seva intervenció va destacar les bonances de la Constitució espanyola, en la qual «tothom té cabuda», va assegurar, i va posar com a exemple la legalitat i la identitat de la bandera basca i la «defensa» de l'euskara que el govern espanyol fa a Europa. El president del govern espanyol va afirmar que votaria en contra de la proposta de nou estatut que es plantejava. «Si vivim junts, hem de decidir junts i el futur dels bascos el decidirem, no la meitat sinó tots els bascos, i tots els espanyols», va dir. Per aquest motiu i malgrat la seva oposició a la proposta, Zapatero va afirmar des de la tribuna d'oradors: «No és el final d'un pla, sinó el dia en què assistim a un nou projecte per a Euskadi i per al conjunt d'Espanya.» «Un acord històric i definitiu», va insistir. «Tenim una gran tasca, però és més gran la recompensa», va dir Zapatero. D'aquesta manera, va encoratjar a participar en aquesta feina tots els «bascos i tots els ciutadans que vulguin viure en pluralitat». El discurs del president del govern espanyol, que va prendre la paraula després que el lehendakari fes la seva defensa de la proposta del nou estatut, va estar marcat per la defensa de la legalitat, la pluralitat i l'entesa. Així, durant la seva intervenció, va afirmar que el rebuig a la proposta del Congrés espanyol «no serà una victòria i per tant, ningú no ha d'entendre aquest rebuig com una derrota». El president del govern espanyol va defensar la vigència de l'Estatut de Gernika i va advertir el lehendakari que recorrerà a la legalitat si s'entesta a infringir les regles del joc i tirar endavant el seu pla.
Rajoy: «Els espanyols tenen dret a decidir el futur dels bascos»
El president del Partit Popular, Mariano Rajoy, va afirmar durant la seva intervenció que «tots els espanyols tenen dret a decidir el futur dels bascos», i que «l'única sobirania que reconeix la llei és la del poble espanyol». Rajoy va insistir que es tracta d'una proposta que «crea una greu fracció entre els bascos i desmantella l'arquitectura de l'Estat espanyol». En aquest sentit, també va dir que els impulsors del pla «porten el certificat de defunció de les nostres normes de convivència».
Per argumentar el vot en contra del seu grup, Rajoy va criticar tant la manera «deslleial, per imposició, sense diàleg i sense competències» com el fons del pla, del qual va dir que «se sustenta en pilars del segle XVIII». Per Rajoy, la proposta del Parlament basc «ni és una reforma, ni parla d'autonomia, ni se'n recorda de la Constitució». Rajoy també va criticar que s'hagi anunciat la convocatòria del referèndum, que va qualificar d'«il•legal». «Pretendre que prenguem en consideració una cosa que ja s'ha determinat dur a terme en qualsevol cas només es pot qualificar de desvergonyiment», va insistir Rajoy, que va afegir-hi que creu en el diàleg «com a instrument per a l'acord», però va exigir «bona fe, respecte a la llei i lleialtat a l'interès general». «Si no corregeixen, no podrem entendre'ns», va afirmar. Insistint en el referèndum sobre el pla, va dir que «no val res, ni que hi voti a favor el cent per cent».
El president del PP va dir que ETA és «la principal instigadora» de la proposta. «Les metes d'ETA, d'altres les han convertit en programes», va afegir-hi Rajoy. En aquest sentit, va recordar el pacte de Lizarra, i va acusar els sotasignats de trencar el consens que també es va aconseguir amb l'Estatut de Gernika. El president del PP va qualificar la proposta de reforma de l'Estatut de «seqüela de la vella alternativa de KAS». Rajoy també va dir que l'aprovació del pla suposaria reconèixer que les víctimes d'ETA «han mort inútilment»
www.elpunt.com
El Congrés va rebutjar ahir per 313 vots en contra (PSOE, PP, IU, CC i ChA), 29 a favor (CiU, PNB, ERC, EA, Nafarroa Bai i BNG) i dues abstencions (ICV) la proposta de nou estatut. Prèviament, i davant el previsible rebuig a la iniciativa, el lehendakari Ibarretxe va dir al Congrés espanyol que en resposta a la seva negativa «donaria la paraula al poble perquè tothom escolti el clam de la societat basca». Ibarretxe, que va anar ahir al Congrés a defensar la proposta de nou estatut aprovada per la cambra basca, va lamentar les presses i la falta de debat en un tema que necessita molta serenor. Va defensar el dret del poble basc a decidir el seu futur i va recordar que la proposta és legítima, democràtica i obre la porta a la resolució d'un conflicte que «no és nou sinó de fa 200 anys»
Ibarretxe va començar la intervenció amb les mateixes paraules en euskara i castellà. Va dir que compareixia davant el Congrés en nom del Parlament de Vitòria, l'«òrgan representant d'un poble que ha aprovat per majoria absoluta la proposta de nou estatut» que Ibarretxe defensa, i abans d'entrar en matèria va afirmar: «He vingut a defensar el dret del poble basc a decidir sobre el seu futur.» Va començar la defensa de la proposta amb dues qüestions prèvies en què va queixar-se que el debat es feia «amb presses» i «amb escàs debat polític». «Hi ha hagut una negativa a negociar i hi ha grans presses per enllestir com més aviat millor un debat que necessita molta serenor», va precisar Ibarretxe, que va considerar que no es pot dir un «no» a seques davant un tema d'aquesta magnitud sense abans admetre la possibilitat de negociar. Va recordar que «la qüestió basca, el problema basc, o com vulgui dir-ne cadascú, no és nou sinó que fa 200 anys que existeix». És un problema previ a l'«acció inhumana d'ETA que, a més de provocar un dany irreparable a moltes famílies, ha fet molt mal al poble basc», un poble «pacífic i treballador». En aquest context va llançar cinc missatges, el primer dels quals que hi ha una solució a aquest vell conflicte, «un punt de trobada entre el País Basc i Espanya» i va recordar que s'està «davant un moment històric per posar fi al conflicte basc». En aquest sentit, va destacar que han passat 25 anys des que va aprovar-se l'Estatut de Gernika, i que a hores d'ara continua «sense complir-se». «Vull que quedi constància d'aquest incompliment», que va lamentar que es tingui «por» de negociar. El segon missatge va dirigir-lo a la societat basca, de la qual va dir que se sentia molt orgullós. Va definir el País Basc com un país «que avança, modern, solidari i seriós», per la qual cosa va destacar que «només correspon als bascos» decidir el seu futur. El tercer va ser per al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder del PP, Mariano Rajoy, als quals va dir que «havien de saber que tot i que ja havien pactat rebutjar aquesta proposta, no podran substituir la voluntat de la societat basca». El quart missatge va ser per als partits bascos que no van voler participar en l'elaboració de la proposta que és «per conviure i no per trencar, basada en el respecte i sense greuges de cap mena» i, el cinquè va dirigir-lo a la comunitat internacional, a la qual va apel•lar per dir que ell és el representant d'un país que demana amb respecte que se l'escolti i que es negociï. «Ens trobem davant una oportunitat històrica que no pot desaprofitar-se», va afegir-hi. El lehendakari va acabar la intervenció, d'una mitja hora, afirmant que el resultat de la votació «no és l'inici ni el final de res, perquè el camí iniciat ja no té tornada enrere»
Zapatero s'oposa al pla
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va justificar el seu vot contra la proposta de nou estatut basc al•legant que «com a demòcrata i president de tots els espanyols no pot donar suport a una proposta que no és de tothom». Després de considerar que és una oportunitat única en què no poden fallar, va demanar al lehendakari Juan José Ibarretxe que consideri el seu «no» com un «sí» a una nova realitat «bona i més integradora». El president del govern espanyol, en el primer torn de rèplica al lehendakari, es va mostrar obert al diàleg i a la negociació d'un nou projecte sobre unes altres bases per iniciar «un gran projecte comú per al País Basc i Espanya». I hi va afegir: «Si vivim junts, junts hem de decidir.»
«Si vivim junts, junts hem de decidir.» Amb aquesta frase el president del govern espanyol va començar les rèpliques al lehendakari Juan José Ibarretxe, ja que, va assenyalar, és la idea que expressa la posició del govern espanyol davant el debat d'ahir en el Congrés sobre la proposta de reforma de l'Estat basc i va advocar per una «Espanya orgullosa de la seva pluralitat». En la seva intervenció va destacar les bonances de la Constitució espanyola, en la qual «tothom té cabuda», va assegurar, i va posar com a exemple la legalitat i la identitat de la bandera basca i la «defensa» de l'euskara que el govern espanyol fa a Europa. El president del govern espanyol va afirmar que votaria en contra de la proposta de nou estatut que es plantejava. «Si vivim junts, hem de decidir junts i el futur dels bascos el decidirem, no la meitat sinó tots els bascos, i tots els espanyols», va dir. Per aquest motiu i malgrat la seva oposició a la proposta, Zapatero va afirmar des de la tribuna d'oradors: «No és el final d'un pla, sinó el dia en què assistim a un nou projecte per a Euskadi i per al conjunt d'Espanya.» «Un acord històric i definitiu», va insistir. «Tenim una gran tasca, però és més gran la recompensa», va dir Zapatero. D'aquesta manera, va encoratjar a participar en aquesta feina tots els «bascos i tots els ciutadans que vulguin viure en pluralitat». El discurs del president del govern espanyol, que va prendre la paraula després que el lehendakari fes la seva defensa de la proposta del nou estatut, va estar marcat per la defensa de la legalitat, la pluralitat i l'entesa. Així, durant la seva intervenció, va afirmar que el rebuig a la proposta del Congrés espanyol «no serà una victòria i per tant, ningú no ha d'entendre aquest rebuig com una derrota». El president del govern espanyol va defensar la vigència de l'Estatut de Gernika i va advertir el lehendakari que recorrerà a la legalitat si s'entesta a infringir les regles del joc i tirar endavant el seu pla.
Rajoy: «Els espanyols tenen dret a decidir el futur dels bascos»
El president del Partit Popular, Mariano Rajoy, va afirmar durant la seva intervenció que «tots els espanyols tenen dret a decidir el futur dels bascos», i que «l'única sobirania que reconeix la llei és la del poble espanyol». Rajoy va insistir que es tracta d'una proposta que «crea una greu fracció entre els bascos i desmantella l'arquitectura de l'Estat espanyol». En aquest sentit, també va dir que els impulsors del pla «porten el certificat de defunció de les nostres normes de convivència».
Per argumentar el vot en contra del seu grup, Rajoy va criticar tant la manera «deslleial, per imposició, sense diàleg i sense competències» com el fons del pla, del qual va dir que «se sustenta en pilars del segle XVIII». Per Rajoy, la proposta del Parlament basc «ni és una reforma, ni parla d'autonomia, ni se'n recorda de la Constitució». Rajoy també va criticar que s'hagi anunciat la convocatòria del referèndum, que va qualificar d'«il•legal». «Pretendre que prenguem en consideració una cosa que ja s'ha determinat dur a terme en qualsevol cas només es pot qualificar de desvergonyiment», va insistir Rajoy, que va afegir-hi que creu en el diàleg «com a instrument per a l'acord», però va exigir «bona fe, respecte a la llei i lleialtat a l'interès general». «Si no corregeixen, no podrem entendre'ns», va afirmar. Insistint en el referèndum sobre el pla, va dir que «no val res, ni que hi voti a favor el cent per cent».
El president del PP va dir que ETA és «la principal instigadora» de la proposta. «Les metes d'ETA, d'altres les han convertit en programes», va afegir-hi Rajoy. En aquest sentit, va recordar el pacte de Lizarra, i va acusar els sotasignats de trencar el consens que també es va aconseguir amb l'Estatut de Gernika. El president del PP va qualificar la proposta de reforma de l'Estatut de «seqüela de la vella alternativa de KAS». Rajoy també va dir que l'aprovació del pla suposaria reconèixer que les víctimes d'ETA «han mort inútilment»
www.elpunt.com