La CUP acusa l’equip de govern de no preservar el patrimoni arqueològic de la vila
18/05/2004
Quim Jubert (3 de vuit)
La CUP ha presentat una moció al ple que se celebrarà dimarts vinent en la qual planteja que s’incloguin les dades de la Carta Arqueològica de Vilafranca a la base de dades urbanístiques del municipi i que s’elabori un protocol d’actuació que permeti protegir el patrimoni històric de les finques afectades. La convicció que des de l’equip de govern no s’està fent prou per a la preservació del patrimoni arqueològic de Vilafranca ha empès el Grup Municipal de la CUP a presentar una moció per tal que sigui debatuda en el ple que se celebrarà dimarts vinent i en la qual proposa que en un termini màxim de tres mesos s’incloguin les dades de la Carta Arqueològica de Vilafranca a la base de dades urbanístiques del municipi. Igualment, la moció planteja que s’elabori un protocol d’actuació per tal de protegir el patrimoni de les finques afectades per dita carta amb l’objectiu de garantir que puguin ser revisades per un servei arqueològic abans de concedir una llicència d’obres. La moció també demana que es notifiqui a tots els propietaris afectats per la Carta Arqueològica de l’existència d’un jaciment a la seva finca, així com dels passos que hauran de realitzar abans de sol•licitar una llicència d’obres i de les ajudes econòmiques existents per tal de reduir els costos que implica una actuació arqueològica. A més, la moció proposa que des de l’Ajuntament s’estudiïn els mecanismes per completar aquestes ajudes. Com va exposar Mònica Hill aquest dimarts en el decurs d’una roda de premsa a la qual també van assistir Otger Amatller, Jordi Asensi i Dani Lacruz, la CUP ha decidit emprendre aquesta acció perquè considera que des de l’equip de govern s’ha mantingut una actitud de negligència envers el patrimoni arqueològic, “com ho demostra el poc interès manifestat a l’hora de reclamar la Carta Arqueològica i el fet que no s’hagi tingut en compte ni en la redacció del POUM, que només preveu una relativa protecció del sòl no urbanitzable, ni en el conjunt de les actuacions urbanístiques que s’han impulsat en els darrers 13 anys”. Per a Hill, aquesta deixadesa no deixa de contrastar amb la voluntat expressada en l’acord de govern firmat pel PSC i ERC, en el qual ambdós grups reiteren la voluntat de “continuar vetllant per la defensa del patrimoni històric de la vila”, tot i que de moment la CUP no veu que s’hagi fet res.
Dues trucades i la carta arriba a l’Ajuntament
Esperonats, precisament, pel que qualifiquen de “situació de no control i de desprotecció del patrimoni arqueològic de la vila”, els membres de la CUP van creure necessari prendre la iniciativa en aquest terreny i el mes de març passat van efectuar dues trucades a la Generalitat, el resultat de les quals va ser que un mes després es va fer arribar a l’Alcaldia el llistat de tots els jaciments inclosos dins del municipi, amb una breu descripció i la seva situació en el plànol. La Carta Arqueològica és l’inventari del patrimoni arqueològic de tots els municipis de Catalunya. Es tracta, per tant, d’una eina que serveix per controlar i potenciar la recerca i difusió del patrimoni, però que també està pensada per evitar que siguin destruïts, sense ni tan sols catalogar, tots aquells elements que descriuen i formen part de la història d’aquest país. Pel que fa concretament a la Carta Arqueològica de Vilafranca, Hill va precisar que es va elaborar durant els anys 1990 i 1991. “És una de les més exhaustives i detallades de tot Catalunya, però per poder posar en pràctica els seus objectius ha d’estar en mans del Departament de Cultura de la Generalitat i de l’Ajuntament, que és qui s’encarrega del planejament urbanístic. De fet, tal com va continuar explicant la representant de la CUP, l’Ajuntament va demanar el 2002 a la Generalitat l’esmentada Carta Arqueològica de Vilafranca, però també va dir que des d’aleshores no havia fet cap més seguiment d’aquella sol•licitud.
Desaparició irreparable d’alguns jaciments
No haver tingut en compte les informacions que ofereix la Carta Arqueològica de Vilafranca durant els darrers 13 anys, com va remarcar posteriorment l’arqueòloga Bruna Àlvarez, ha comportat la desaparició irreparable d’alguns dels jaciments que s’hi relacionen per la manca d’un sistema regulat de preservació del patrimoni. En aquest sentit, Bruna va esmentar la urbanització de les últimes fases de sectors com el Molí d’en Rovira o la remodelació de determinats carrers i places (Cort, Constitució, Penedès i rambla de Sant Francesc), en els quals no es va realitzar cap prospecció arqueològica. Àlvarez també va denunciar la concessió de llicències d’obres dins del perímetre de l’antiga muralla sense cap tipus de control arqueològic. Altres actuacions denunciades per l’arqueòloga pel fet que no es va dur a terme la pertinent prospecció arqueològica van ser la construcció de la llar d’infants de la Girada, la rehabilitació de diversos edificis del PERI, entre els quals figura la seu del Patronat de Comerç i Turisme, o l’enderrocament d’edificis situats en carrers i places de llarga continuïtat històrica, com ara les places de l’Oli i Vall del Castell o el carrer de la Fruita. Com a excepció a la línia d’actuació mantinguda fins ara pel govern municipal, Bruna Àlvarez només va comentar les actuacions dutes a terme a la plaça de Sant Joan, en l’edifici municipal del carrer Banys i en un altre edifici privat del carrer General Prim.
La CUP ha presentat una moció al ple que se celebrarà dimarts vinent en la qual planteja que s’incloguin les dades de la Carta Arqueològica de Vilafranca a la base de dades urbanístiques del municipi i que s’elabori un protocol d’actuació que permeti protegir el patrimoni històric de les finques afectades. La convicció que des de l’equip de govern no s’està fent prou per a la preservació del patrimoni arqueològic de Vilafranca ha empès el Grup Municipal de la CUP a presentar una moció per tal que sigui debatuda en el ple que se celebrarà dimarts vinent i en la qual proposa que en un termini màxim de tres mesos s’incloguin les dades de la Carta Arqueològica de Vilafranca a la base de dades urbanístiques del municipi. Igualment, la moció planteja que s’elabori un protocol d’actuació per tal de protegir el patrimoni de les finques afectades per dita carta amb l’objectiu de garantir que puguin ser revisades per un servei arqueològic abans de concedir una llicència d’obres. La moció també demana que es notifiqui a tots els propietaris afectats per la Carta Arqueològica de l’existència d’un jaciment a la seva finca, així com dels passos que hauran de realitzar abans de sol•licitar una llicència d’obres i de les ajudes econòmiques existents per tal de reduir els costos que implica una actuació arqueològica. A més, la moció proposa que des de l’Ajuntament s’estudiïn els mecanismes per completar aquestes ajudes. Com va exposar Mònica Hill aquest dimarts en el decurs d’una roda de premsa a la qual també van assistir Otger Amatller, Jordi Asensi i Dani Lacruz, la CUP ha decidit emprendre aquesta acció perquè considera que des de l’equip de govern s’ha mantingut una actitud de negligència envers el patrimoni arqueològic, “com ho demostra el poc interès manifestat a l’hora de reclamar la Carta Arqueològica i el fet que no s’hagi tingut en compte ni en la redacció del POUM, que només preveu una relativa protecció del sòl no urbanitzable, ni en el conjunt de les actuacions urbanístiques que s’han impulsat en els darrers 13 anys”. Per a Hill, aquesta deixadesa no deixa de contrastar amb la voluntat expressada en l’acord de govern firmat pel PSC i ERC, en el qual ambdós grups reiteren la voluntat de “continuar vetllant per la defensa del patrimoni històric de la vila”, tot i que de moment la CUP no veu que s’hagi fet res.
Dues trucades i la carta arriba a l’Ajuntament
Esperonats, precisament, pel que qualifiquen de “situació de no control i de desprotecció del patrimoni arqueològic de la vila”, els membres de la CUP van creure necessari prendre la iniciativa en aquest terreny i el mes de març passat van efectuar dues trucades a la Generalitat, el resultat de les quals va ser que un mes després es va fer arribar a l’Alcaldia el llistat de tots els jaciments inclosos dins del municipi, amb una breu descripció i la seva situació en el plànol. La Carta Arqueològica és l’inventari del patrimoni arqueològic de tots els municipis de Catalunya. Es tracta, per tant, d’una eina que serveix per controlar i potenciar la recerca i difusió del patrimoni, però que també està pensada per evitar que siguin destruïts, sense ni tan sols catalogar, tots aquells elements que descriuen i formen part de la història d’aquest país. Pel que fa concretament a la Carta Arqueològica de Vilafranca, Hill va precisar que es va elaborar durant els anys 1990 i 1991. “És una de les més exhaustives i detallades de tot Catalunya, però per poder posar en pràctica els seus objectius ha d’estar en mans del Departament de Cultura de la Generalitat i de l’Ajuntament, que és qui s’encarrega del planejament urbanístic. De fet, tal com va continuar explicant la representant de la CUP, l’Ajuntament va demanar el 2002 a la Generalitat l’esmentada Carta Arqueològica de Vilafranca, però també va dir que des d’aleshores no havia fet cap més seguiment d’aquella sol•licitud.
Desaparició irreparable d’alguns jaciments
No haver tingut en compte les informacions que ofereix la Carta Arqueològica de Vilafranca durant els darrers 13 anys, com va remarcar posteriorment l’arqueòloga Bruna Àlvarez, ha comportat la desaparició irreparable d’alguns dels jaciments que s’hi relacionen per la manca d’un sistema regulat de preservació del patrimoni. En aquest sentit, Bruna va esmentar la urbanització de les últimes fases de sectors com el Molí d’en Rovira o la remodelació de determinats carrers i places (Cort, Constitució, Penedès i rambla de Sant Francesc), en els quals no es va realitzar cap prospecció arqueològica. Àlvarez també va denunciar la concessió de llicències d’obres dins del perímetre de l’antiga muralla sense cap tipus de control arqueològic. Altres actuacions denunciades per l’arqueòloga pel fet que no es va dur a terme la pertinent prospecció arqueològica van ser la construcció de la llar d’infants de la Girada, la rehabilitació de diversos edificis del PERI, entre els quals figura la seu del Patronat de Comerç i Turisme, o l’enderrocament d’edificis situats en carrers i places de llarga continuïtat històrica, com ara les places de l’Oli i Vall del Castell o el carrer de la Fruita. Com a excepció a la línia d’actuació mantinguda fins ara pel govern municipal, Bruna Àlvarez només va comentar les actuacions dutes a terme a la plaça de Sant Joan, en l’edifici municipal del carrer Banys i en un altre edifici privat del carrer General Prim.