Candidatura d'Unitat Popular

Vilafranca del Penedès

La CUP, ERC i els joves d'ICV demanen el NO a la Constitució Europea en una roda de premsa unitària

Otger Amatller (CUP) denuncia que aquest “no ha estat un procés constituent” i que la participació ciutadana “ha brillat per la seva absència”.

La CUP, ERC i els Joves d'Esquerra Verda (joventuts d'ICV) van realitzar una roda de premsa conjunta a l'Escorxador on va demanar el NO a la constitució europea. Les tres formacions polítiques van presentar un manifest donant a conèixer els arguments que els porten a oposar-se al tractat constitucional que es votara en referèndum aquest diumenge. L'acte va anar a càrrec de Toni Peñafiel (Joves d'Esquerra Verda), Jesús Salius (Esquerra Republicana de Catalunya) i Otger Amatller (Candidatura d'Unitat Popular).

El manifest inclou sis punts que resumeixen aquest motius i, segons van explicar els representants dels tres partits, s'ha elaborat en base a les respectives línies programàtiques. Salius va destacar que “ha estat fàcil” aquest redactat a causa de les “coincidències” dels tres partits pel que fa els motius de votar NO a la Constitució.

Manifest conjunt de CUP, ERC i JEV en contra del Tractat Constitucional Europeu.

1. Dèficits en el procès

En primer lloc, l'anomenada constitució europea no és una constitució de debò. És un tractat internacional una mica especial, però conserva el principi d'atribució. El procés de debat no ha estat un procés constituent: el pes ha continuat recaient en els estats (que es reserven el dret a veto per a futures modificacions de la constitució) i la participació ciutadana ha brillat per la seva absència. Exemple d’això és que no s’ha acceptat cap de les propostes de plataformes de la societat civil com la Convenció Catalana Pro-Europa o el Fòrum Social Europeu. Cal destacar tambè que, tot i convocar aquest referèndum, el govern de l’Estat espanyol es reserva la possibilitat d’incomplir la voluntat popular, ja que el referèndum no és vinculant.

2.Dèficits socials

El Tractat per a una Constitució europea no garanteix uns mínims drets socials. No s'ha vertebrat el model social europeu al no reconèixer drets fonamentals ni estendre uns nivells de protecció i benestar social comuns a tota la Unió.

Si volem que Europa sigui més que un gran mercat, cal que tots els ciutadans i ciutadanes de la Unió puguin gaudir dels mateixos drets socials. No pot ser que drets fonamentals com al treball, a la salut, a un habitatge digne no estiguin reconeguts. Aquesta Constitució és, fins i tot, menys social que la Constitució espanyola o francesa.

3. Dèficits ecològics

El text constitucional persegueix simultàniament, i de manera certament contradictòria, la sostenibilitat i el productivisme, a la vegada que utilitza conceptes confusos com el ‘creixement sostenible’. En altres paraules, o el dret individual i col•lectiu a un medi ambient sa té primacia sobre el dret absolut a la propietat privada i la llibertat d’empresa, o el concepte tan reiterat del desenvolupament sostenible és un simple brindis al sol. També cal parlar de la regulació fiscal i ecològica que provocaran un procès de dumping fiscal i ecològic (de rebaixa de la rigidesa legal) entre Estats per tal d’atraure la inversió privada.

4. Dèficits pacifístes

Cal destacar que l'article I-40 diu 'els estats membres es comprometen a millorar progressivament les seves capacitats militars'. Això contradiu de ple la nostra aproximació als aspectes vinculats amb la pau i la seguretat. La militarització no hauria de ser una obligació constitucional. Cal evitar també que el terrorisme es converteixi en una excusa per militaritzar les nostres societats. Totes les decisions, a més, estaran supeditades a l'estratègia de l'OTAN, és a dir als interessos dels EUA.

5. Drets nacionals

El projecte de constitució europea no permet als Països Catalans ni a la resta de pobles d'Europa decidir lliurement el seu futur perquè no recull ni el dret democràtic a l'autodeterminació, ni el dret a la unitat territorial de les nacions sense estat com la nostra, perpetuant les fronteres estatals vigents.

Només ens podrem dirigir a les cinc institucions europees en les 21 llengües estatals, entre les quals no s'hi inclou el català, de manera que no permet als catalans l'us de la llengua pròpia. Tampoc no dedica cap esforç a protegir els drets jurídics, culturals i lingüístics de les nacions sense estat.

No es permet la participació de les nacions sense estat en els processos de desició a nivell europeu i no podem defensar amb veu pròpia els nostres interessos com a país.

6.Dèficit democràtic.

El Parlament europeu continua essent l’única insitució europea escollida democràticament. Però aquest Parlament no té competències en matèria de legislació ni d’ell en surten escollits un govern i un poder judicial, ni té capacitat de fiscalitzar i controlar la Comissió Europea i el Consell Europeu. Aquests són els òrgans on es prenen realment les decisions, tot depenent de les negociacions entre els Estats i, per tant, escapant al control dels ciutadans a través del Parlament o d’altres òrgans escollits democràticament.

El Tractat només el poden reformar els Estats membres per unanimitat. A diferència de les constitucions democràtiques, no es preveu cap mecanisme de reforma la via del Parlament o per la via de la iniciativa popular.


14 de febrer de 2005
Vilafranca del Penedès.

Candidatura d'Unitat Popular
Esquerra Republicana de Catalunya
Joves d'Esquerra Verda