La Fira del Gall de Vilafranca del Penedès posarà a la venda 3.500 peces i 12.000 plats d’aviram
17/12/2004
Enguany es celebren vint anys de resurrecció de la fira.
El mercat d’aviram, que funcionarà demà i diumenge, posarà a la venda al voltant de 3.500 peces entre galls, pollastres rossos, capons i ànecs muts criats a pagès. Els preus d’aquests exemplars poden oscil•lar segons la mida, ja que la venda es fa a tant la peça. Així, un gall negre del Penedès pot costar entre 35 i 40 euros, un capó pot arribar als 50, un pollastre ros es pot situar entre els 30 i els 35 i un ànec mut pot oscil•lar entre els 35 i els 45 euros. Totes aquestes peces es posaran a la venda amb la seva corresponent guia sanitària. Com cada any, funcionarà un servei gratuït d’escorxador que tindrà el punt de recepció dels animats vius a la placeta de la Font dels Alls, mentre que el lloc de recollida de l’aviram ja sacrificat es manté en el mateix punt de sempre. Per iniciativa de l’associació de comerciants i professionals Centre Vila se celebrarà el Concurs de Galls del Penedès, en el qual es premiaran els tres millors exemplars de gall negre amb guardons de 200, 150 i 100 euros. Les peces guanyadores quedaran exposades al passeig central de la rambla de Sant Francesc i es lliuraran diumenge als guanyadors del sorteig que es farà entre les butlletes de promoció repartides pels 225 establiments del Centre Vila. El sorteig es farà avui divendres, a dos quarts de nou del vespre, a la pista de gel de la plaça de Jaume I.
Plats d’aviram i vins negres
A partir de les 9 del vespre es podrà accedir a la mostra de cuina d’aviram i de vins negres de la DO Penedès. El tiquet d’accés costarà 5,50 euros i inclourà brou d’aviram, pa, una copa buida per a vi, cafè, així com plats i coberts. A l’interior del recinte cadascú podrà elegir entre 14 plats d’aviram a preus que oscil•len entre 4,5 i 5,5 euros, per bé que els plats cuinats amb gall negre del Penedès costaran 6,5 euros. En total, entre demà i diumenge es posaran a la venda unes 12.000 racions que equivalen, aproximadament, a un miler de ració per a cada plat. Els restaurants participants a la mostra són La Cucanya de Vilanova, Fonda Neus de Sant Sadurní, La Torre del Gall-Cal Soler, L’Hereu, El Gat Blau, tots tres de Vilafranca, El Racó de la Cigonya dels Monjos i Sant Jordi-Ca la Katy. Per acompanyar els plats de la mostra de cuira d’aviram, el públic podrà degustar 19 vins negres diferents a uns preus que oscil•len entre 1 i 2,20 euros. Això a banda, entre les 10 i les 2 del migdia i les 5 i les 10 de la nit, al mateix pavelló de la Fira del Gall estarà obert el Superceller, un espai per a la degustació de vins negres de la DO Penedès. En concret, el tiquet costarà 3 euros -amb la copa de regal- i permetrà tastar tres vins. Igualment, amb aquest mateix horari hi haurà el Rebost de Nadal en el qual els visitants podran adquirir directament dels elaboradors fins a 19 vins negres, 18 de blancs i 12 de rosats de la DO Penedès, així com 15 caves i 9 licors, entre brandis, moscatells i vins dolços. A banda d’això es podran adquirir una sèrie de delicatessen i productes alimentaris d’elaboració artesana. A l’espai dedicats als vins, demà i diumenge, de 10 a 2 del migdia, es faran sessions d’iniciació al tast, mentre que demà dissabte, a les 8 del vespre, es farà un tast selectiu de vins negres de la DO Penedès d’alta expressió i diumenge, a partir de dos quarts de vuit del vespre, tindrà lloc un concurs de tast de vins.
Complements per a tots els gustos
Com a complement a tot l’apartat gastronòmic, demà i diumenge, matí i tarda, hi haurà instal•lat a la rambla de Nostra Senyora un mercat d’artesans i productes naturals. Així mateix, demà i diumenge al matí, en aquest mateix espai, se celebrarà la fira de dibuix i pintura de l’Alt Penedès. Demà dissabte, a partir de les 6 de la tarda, a la pista esportiva del Casal, se celebrarà la sisena edició del concurs de truites. Diumenge, al matí, a la plaça de Sant Joan se celebrarà l’habitual mercat del col•leccionisme antic, mentre que a la plaça del Penedès se celebrarà una trobada de col•leccionistes de plaques de cava. En l’apartat folklòric, diumenge, a partir de dos quarts d’onze del matí, a la rambla de Nostra Senyora, hi haurà la plantada de les peces participants a la vuitena edició de la Mostra de Bestiari Festiu de Ploma que comptarà amb la participació de la Polla (Cervera), la Gallina Vallverdina (Vallverd de Queralt), el Xot de Sants (Barcelona) i el Colom (Granollers), així com el Tomasot, la Ballarica i el Mussolot del Campanar de Vilafranca. A les 12 del migdia s’iniciarà la cercavila que recorrerà els carrers del centre de la ciutat fins arribar, al voltant de tres quarts d’una del migdia, a la plaça de la Vila, on faran una ballada de lluiment.
Vint anys de resurrecció d’una fira
La fira del Gall gaudeix avui d’una salut esplèndida, però ara fa dues dècades, la situació era ben diferent. Ni els visitants, ni l’aviram, ni les activitats ni, sobretot, les vendes, no eren les mateixes. El punt d’inflexió va arribar ara fa just vint anys, quan es va decidir traslladar la fira de la plaça de la Constitució a la plaça de Santa Maria i celebrar-la sempre en dissabte. Des d’aleshores, la fira no ha parat de guanyar adeptes.
La fira del Gall estava antigament inclosa al calendari festiu de moltes poblacions catalanes. Se celebrava sempre per Sant Tomàs, el 21 de desembre, a tocar del dia de Nadal. Però amb el pas del temps i el canvi d’hàbits de compra i consum, la fira va entrar en una decadència progressiva i moltes poblacions van acabar acomiadant-se’n. La decadència també va arribar a la fira vilafranquina. A principi dels vuitanta encara s’hi reunien una vintena de paradistes a la plaça de la Constitució. Entre tots ells presentaven al públic no més de 500 peces d’aviram (ara se n’exposen unes 3.500). La fira estava tocada de mort quan el 1984 es va crear el Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Vilafranca. L’exalcalde Joan Aguado era aleshores el regidor de Turisme. Un dels primers reptes del nou patronat va ser precisament remuntar la fira. Les primeres decisions per aquell mateix 1984 van ser dues. Per una banda, programar que la fira se celebrés sempre en dissabte, i no forçosament el dia de Sant Tomàs, ja que quan la festivitat queia entre setmana el públic era escassíssim. Per l’altra, traslladar-la a la plaça de Santa Maria. Aquell any, també la patronal UVIPE col•laborava amb el certamen regalant ampolles de vi i cava als primers compradors. Dolors Vallès, tota una institució tant a la fira del Gall com al mercat setmanal (aquesta criadora de Pacs de 83 anys ve a Vilafranca des que en tenia sis), assegura que la cita actual no té res a veure amb la d’aquells temps, quan fins i tot s’hi podien comprar conills. A la plaça de Santa Maria, les xifres de vendes i de públic van començar a pujar. Els canvis introduïts aquell 1984 no van ser puntuals, sinó que s’emmarcaven dins una estratègia que aniria molt més enllà, transformant radicalment el concepte de fira que s’havia tingut fins aleshores. Alguns dels factors que l’han portat a l’èxit actual es van començar a sembrar en aquells anys.
L’escorxador, la clau
Al local de la Creu Roja de la Joventut que aleshores hi havia al carrer de Sant Bernat, un treballador de la Unitat de Serveis matava i dessagnava les peces d’aviram dels compradors. Va ser una millora que es va quedar a mig camí, perquè al no plomar-les, el públic continuava sense veure clar això de comprar un gall o un ànec. A la llarga, aquest rudimentari servei (que evidentment no passaria els requisits sanitaris que s’exigeixen avui) va acabar convertint-se en el servei actual, al qual tothom atribueix el mèrit de ser la clau de l’èxit. També va ser una revolució la introducció, a partir de la fira del 1987, de la Mostra Gastronòmica, que inicialment es feia a l’aire lliure, davant el Palau Baltà. L’altre punt d’inflexió va arribar el 1991, quan la fira es va traslladar al seu emplaçament actual, és a dir, la rambla de Sant Francesc. A tot això no es pot oblidar, és clar, els treballs de recuperació de la raça autòctona del Gall del Penedès i les múltiples introduccions que han convertit la fira en un espai on l’aviram es barreja amb els vins, la gastronomia i la cultura. Des del Patronat de Turisme, Vicki Claver recorda els anys en què s’havia de trucar, quasi un per un, els restaurants perquè tinguessin obert el cap de setmana de la fira, la qual es va allargar després al matí de diumenge. Tot un nou concepte de fira que “ha viscut una consolidació progressiva”, com diu Claver. Una constatació que també corrobora la criadora Maria Grau, que acumula una quinzena de fires del Gall i que veu “clarament com ara es dinamitza tot el centre de Vilafranca”. Una altra qüestió és el futur de la fira, que molts creuen que ja ha tocat sostre. Sobre la taula s’ha arribat a plantejar la possibilitat de traslladar-la a la zona esportiva. Però de moment, es queda a la rambla.
http://www.el3devuit.com
El mercat d’aviram, que funcionarà demà i diumenge, posarà a la venda al voltant de 3.500 peces entre galls, pollastres rossos, capons i ànecs muts criats a pagès. Els preus d’aquests exemplars poden oscil•lar segons la mida, ja que la venda es fa a tant la peça. Així, un gall negre del Penedès pot costar entre 35 i 40 euros, un capó pot arribar als 50, un pollastre ros es pot situar entre els 30 i els 35 i un ànec mut pot oscil•lar entre els 35 i els 45 euros. Totes aquestes peces es posaran a la venda amb la seva corresponent guia sanitària. Com cada any, funcionarà un servei gratuït d’escorxador que tindrà el punt de recepció dels animats vius a la placeta de la Font dels Alls, mentre que el lloc de recollida de l’aviram ja sacrificat es manté en el mateix punt de sempre. Per iniciativa de l’associació de comerciants i professionals Centre Vila se celebrarà el Concurs de Galls del Penedès, en el qual es premiaran els tres millors exemplars de gall negre amb guardons de 200, 150 i 100 euros. Les peces guanyadores quedaran exposades al passeig central de la rambla de Sant Francesc i es lliuraran diumenge als guanyadors del sorteig que es farà entre les butlletes de promoció repartides pels 225 establiments del Centre Vila. El sorteig es farà avui divendres, a dos quarts de nou del vespre, a la pista de gel de la plaça de Jaume I.
Plats d’aviram i vins negres
A partir de les 9 del vespre es podrà accedir a la mostra de cuina d’aviram i de vins negres de la DO Penedès. El tiquet d’accés costarà 5,50 euros i inclourà brou d’aviram, pa, una copa buida per a vi, cafè, així com plats i coberts. A l’interior del recinte cadascú podrà elegir entre 14 plats d’aviram a preus que oscil•len entre 4,5 i 5,5 euros, per bé que els plats cuinats amb gall negre del Penedès costaran 6,5 euros. En total, entre demà i diumenge es posaran a la venda unes 12.000 racions que equivalen, aproximadament, a un miler de ració per a cada plat. Els restaurants participants a la mostra són La Cucanya de Vilanova, Fonda Neus de Sant Sadurní, La Torre del Gall-Cal Soler, L’Hereu, El Gat Blau, tots tres de Vilafranca, El Racó de la Cigonya dels Monjos i Sant Jordi-Ca la Katy. Per acompanyar els plats de la mostra de cuira d’aviram, el públic podrà degustar 19 vins negres diferents a uns preus que oscil•len entre 1 i 2,20 euros. Això a banda, entre les 10 i les 2 del migdia i les 5 i les 10 de la nit, al mateix pavelló de la Fira del Gall estarà obert el Superceller, un espai per a la degustació de vins negres de la DO Penedès. En concret, el tiquet costarà 3 euros -amb la copa de regal- i permetrà tastar tres vins. Igualment, amb aquest mateix horari hi haurà el Rebost de Nadal en el qual els visitants podran adquirir directament dels elaboradors fins a 19 vins negres, 18 de blancs i 12 de rosats de la DO Penedès, així com 15 caves i 9 licors, entre brandis, moscatells i vins dolços. A banda d’això es podran adquirir una sèrie de delicatessen i productes alimentaris d’elaboració artesana. A l’espai dedicats als vins, demà i diumenge, de 10 a 2 del migdia, es faran sessions d’iniciació al tast, mentre que demà dissabte, a les 8 del vespre, es farà un tast selectiu de vins negres de la DO Penedès d’alta expressió i diumenge, a partir de dos quarts de vuit del vespre, tindrà lloc un concurs de tast de vins.
Complements per a tots els gustos
Com a complement a tot l’apartat gastronòmic, demà i diumenge, matí i tarda, hi haurà instal•lat a la rambla de Nostra Senyora un mercat d’artesans i productes naturals. Així mateix, demà i diumenge al matí, en aquest mateix espai, se celebrarà la fira de dibuix i pintura de l’Alt Penedès. Demà dissabte, a partir de les 6 de la tarda, a la pista esportiva del Casal, se celebrarà la sisena edició del concurs de truites. Diumenge, al matí, a la plaça de Sant Joan se celebrarà l’habitual mercat del col•leccionisme antic, mentre que a la plaça del Penedès se celebrarà una trobada de col•leccionistes de plaques de cava. En l’apartat folklòric, diumenge, a partir de dos quarts d’onze del matí, a la rambla de Nostra Senyora, hi haurà la plantada de les peces participants a la vuitena edició de la Mostra de Bestiari Festiu de Ploma que comptarà amb la participació de la Polla (Cervera), la Gallina Vallverdina (Vallverd de Queralt), el Xot de Sants (Barcelona) i el Colom (Granollers), així com el Tomasot, la Ballarica i el Mussolot del Campanar de Vilafranca. A les 12 del migdia s’iniciarà la cercavila que recorrerà els carrers del centre de la ciutat fins arribar, al voltant de tres quarts d’una del migdia, a la plaça de la Vila, on faran una ballada de lluiment.
Vint anys de resurrecció d’una fira
La fira del Gall gaudeix avui d’una salut esplèndida, però ara fa dues dècades, la situació era ben diferent. Ni els visitants, ni l’aviram, ni les activitats ni, sobretot, les vendes, no eren les mateixes. El punt d’inflexió va arribar ara fa just vint anys, quan es va decidir traslladar la fira de la plaça de la Constitució a la plaça de Santa Maria i celebrar-la sempre en dissabte. Des d’aleshores, la fira no ha parat de guanyar adeptes.
La fira del Gall estava antigament inclosa al calendari festiu de moltes poblacions catalanes. Se celebrava sempre per Sant Tomàs, el 21 de desembre, a tocar del dia de Nadal. Però amb el pas del temps i el canvi d’hàbits de compra i consum, la fira va entrar en una decadència progressiva i moltes poblacions van acabar acomiadant-se’n. La decadència també va arribar a la fira vilafranquina. A principi dels vuitanta encara s’hi reunien una vintena de paradistes a la plaça de la Constitució. Entre tots ells presentaven al públic no més de 500 peces d’aviram (ara se n’exposen unes 3.500). La fira estava tocada de mort quan el 1984 es va crear el Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Vilafranca. L’exalcalde Joan Aguado era aleshores el regidor de Turisme. Un dels primers reptes del nou patronat va ser precisament remuntar la fira. Les primeres decisions per aquell mateix 1984 van ser dues. Per una banda, programar que la fira se celebrés sempre en dissabte, i no forçosament el dia de Sant Tomàs, ja que quan la festivitat queia entre setmana el públic era escassíssim. Per l’altra, traslladar-la a la plaça de Santa Maria. Aquell any, també la patronal UVIPE col•laborava amb el certamen regalant ampolles de vi i cava als primers compradors. Dolors Vallès, tota una institució tant a la fira del Gall com al mercat setmanal (aquesta criadora de Pacs de 83 anys ve a Vilafranca des que en tenia sis), assegura que la cita actual no té res a veure amb la d’aquells temps, quan fins i tot s’hi podien comprar conills. A la plaça de Santa Maria, les xifres de vendes i de públic van començar a pujar. Els canvis introduïts aquell 1984 no van ser puntuals, sinó que s’emmarcaven dins una estratègia que aniria molt més enllà, transformant radicalment el concepte de fira que s’havia tingut fins aleshores. Alguns dels factors que l’han portat a l’èxit actual es van començar a sembrar en aquells anys.
L’escorxador, la clau
Al local de la Creu Roja de la Joventut que aleshores hi havia al carrer de Sant Bernat, un treballador de la Unitat de Serveis matava i dessagnava les peces d’aviram dels compradors. Va ser una millora que es va quedar a mig camí, perquè al no plomar-les, el públic continuava sense veure clar això de comprar un gall o un ànec. A la llarga, aquest rudimentari servei (que evidentment no passaria els requisits sanitaris que s’exigeixen avui) va acabar convertint-se en el servei actual, al qual tothom atribueix el mèrit de ser la clau de l’èxit. També va ser una revolució la introducció, a partir de la fira del 1987, de la Mostra Gastronòmica, que inicialment es feia a l’aire lliure, davant el Palau Baltà. L’altre punt d’inflexió va arribar el 1991, quan la fira es va traslladar al seu emplaçament actual, és a dir, la rambla de Sant Francesc. A tot això no es pot oblidar, és clar, els treballs de recuperació de la raça autòctona del Gall del Penedès i les múltiples introduccions que han convertit la fira en un espai on l’aviram es barreja amb els vins, la gastronomia i la cultura. Des del Patronat de Turisme, Vicki Claver recorda els anys en què s’havia de trucar, quasi un per un, els restaurants perquè tinguessin obert el cap de setmana de la fira, la qual es va allargar després al matí de diumenge. Tot un nou concepte de fira que “ha viscut una consolidació progressiva”, com diu Claver. Una constatació que també corrobora la criadora Maria Grau, que acumula una quinzena de fires del Gall i que veu “clarament com ara es dinamitza tot el centre de Vilafranca”. Una altra qüestió és el futur de la fira, que molts creuen que ja ha tocat sostre. Sobre la taula s’ha arribat a plantejar la possibilitat de traslladar-la a la zona esportiva. Però de moment, es queda a la rambla.
http://www.el3devuit.com