La Unió Europea certifica la unitat de la llengua catalana
19/11/2004
Solana envia als governs de tots els Estats membres una notificació que admet que a Catalunya i a València es parla un mateix idioma
El secretari general del Consell de la UE, Javier Solana, ha tramès als vint-i-cinc governs europeus una carta en què certifica la unitat del català i admet que a Catalunya i al País Valencià es parla el mateix idioma. D'aquesta manera, queda tancat el risc que la UE reconegués el català i el valencià com a dos idiomes diferents, cosa que es podria haver produït arran del desgavell que va provocar el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, al presentar dues traduccions de la Constitució europea per separat, encara que eren exactament idèntiques, una catalana i una altra valenciana.
La carta de Solana va destinada al ministre d'Exteriors de la presidència holandesa de la UE, Bernat Bot, per bé que la va repartir també entre tots els ambaixadors de la UE durant una reunió ahir a la tarda. Solana exposa en el text que, malgrat que els volums amb la Constitució traduïda són quatre, es tracta de 'tres versions lingüístiques degudament certificades pel govern espanyol'. És a dir, la traducció a l'euskera, al gallec i 'a la llengua denominada valencià a la comunitat autònoma de València i català a la comunitat autònoma de Catalunya', duta a terme pels serveis administratius de cada govern. I afegeix que el certificat que acompanya les traduccions indica que els textos tramesos per Catalunya i València són 'idèntics'.
Tot i així, ni els serveis del ministre d'Afers Exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, ni els de Solana van voler fer públic ahir el misteriós certificat escrit per Madrid i arxivat a Brussel•les que acompanyava les traduccions i en què constaria també que la de Catalunya i la del País Valencià són iguals. Fa menys d'una setmana cap de les diverses fonts consultades per l'AVUI en tenien constància. Ara tothom assegura que sí que existeix el certificat, que demostraria que el govern espanyol també aposta per la unitat de l'idioma, però segueixen sense mostrar-lo públicament.
Solana va repartir la carta tres dies després de les gestions que va fer dilluns el conseller en cap, Josep Bargalló, en una entrevista a Madrid. La portaveu de Solana, però, va desvincular ahir categòricament els dos fets i va assegurar a aquest diari que el secretari general del Consell es limita a transmetre a Bernat Bot el que li va fer arribar el govern Zapatero, 'sense afegir-hi ni una coma'.
Per la seva banda, la delegada de la Generalitat a Brussel•les, Anna Terrón, va assenyalar que la carta de Solana clarifica molt les coses davant els ambaixadors de la UE i ara, un cop reconeguda la unitat lingüística, el govern català ja pot negociar amb Moratinos el memoràndum que ha de servir per reclamar a la UE que accepti l'oficialitat d'idiomes no estatals.
Terrón, com a experta europea, és qui negocia el memoràndum. La delegada no vol prejutjar què en sortirà, però confia que es pugui consensuar una crida a la UE perquè inclogui el català com a llengua oficial i de treball. Terrón, per tant, dóna per tancada una crisi que va esclatar el 13 de setembre quan Moratinos va escriure a la UE per exposar-li el desig de demanar l'oficialitat de l'euskera, el gallec, el valencià i el català.
El secretari general del Consell de la UE, Javier Solana, ha tramès als vint-i-cinc governs europeus una carta en què certifica la unitat del català i admet que a Catalunya i al País Valencià es parla el mateix idioma. D'aquesta manera, queda tancat el risc que la UE reconegués el català i el valencià com a dos idiomes diferents, cosa que es podria haver produït arran del desgavell que va provocar el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, al presentar dues traduccions de la Constitució europea per separat, encara que eren exactament idèntiques, una catalana i una altra valenciana.
La carta de Solana va destinada al ministre d'Exteriors de la presidència holandesa de la UE, Bernat Bot, per bé que la va repartir també entre tots els ambaixadors de la UE durant una reunió ahir a la tarda. Solana exposa en el text que, malgrat que els volums amb la Constitució traduïda són quatre, es tracta de 'tres versions lingüístiques degudament certificades pel govern espanyol'. És a dir, la traducció a l'euskera, al gallec i 'a la llengua denominada valencià a la comunitat autònoma de València i català a la comunitat autònoma de Catalunya', duta a terme pels serveis administratius de cada govern. I afegeix que el certificat que acompanya les traduccions indica que els textos tramesos per Catalunya i València són 'idèntics'.
Tot i així, ni els serveis del ministre d'Afers Exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, ni els de Solana van voler fer públic ahir el misteriós certificat escrit per Madrid i arxivat a Brussel•les que acompanyava les traduccions i en què constaria també que la de Catalunya i la del País Valencià són iguals. Fa menys d'una setmana cap de les diverses fonts consultades per l'AVUI en tenien constància. Ara tothom assegura que sí que existeix el certificat, que demostraria que el govern espanyol també aposta per la unitat de l'idioma, però segueixen sense mostrar-lo públicament.
Solana va repartir la carta tres dies després de les gestions que va fer dilluns el conseller en cap, Josep Bargalló, en una entrevista a Madrid. La portaveu de Solana, però, va desvincular ahir categòricament els dos fets i va assegurar a aquest diari que el secretari general del Consell es limita a transmetre a Bernat Bot el que li va fer arribar el govern Zapatero, 'sense afegir-hi ni una coma'.
Per la seva banda, la delegada de la Generalitat a Brussel•les, Anna Terrón, va assenyalar que la carta de Solana clarifica molt les coses davant els ambaixadors de la UE i ara, un cop reconeguda la unitat lingüística, el govern català ja pot negociar amb Moratinos el memoràndum que ha de servir per reclamar a la UE que accepti l'oficialitat d'idiomes no estatals.
Terrón, com a experta europea, és qui negocia el memoràndum. La delegada no vol prejutjar què en sortirà, però confia que es pugui consensuar una crida a la UE perquè inclogui el català com a llengua oficial i de treball. Terrón, per tant, dóna per tancada una crisi que va esclatar el 13 de setembre quan Moratinos va escriure a la UE per exposar-li el desig de demanar l'oficialitat de l'euskera, el gallec, el valencià i el català.