L'abstenció dobla el «sí» en el referèndum sobre el tractat constitucional
21/02/2005
Un 60 per cent dels electors no van a les urnes i al País Basc i Catalunya és on el «no» obté més percentatge.
Un 76,7% dels electors de l'Estat espanyol que ahir van acudir a les urnes van decantar-se per donar un «sí» al tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa. La contundència del «sí» en aquest referèndum en què un 17,2% dels votants es van decantar pel «no» va quedar, però, diluïda per l'elevada abstenció que es va registrar, un 57,6% de les persones censades no van acudir a les urnes. Una abstenció que ahir va batre rècords. Són les eleccions que amb un 42,3% han tingut la participació més baixa des del 1977. El govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha superat la prova que s'havia imposat en obtenir el suport ciutadà a la Constitució Europea, però queda pendent que els ciutadans s'interessin pels temes europeus.
A part del «sí» majoritari a la proposta de Constitució Europea, el referèndum del 20-F deixa molts elements que quedaran per a la història. No només la baixa participació, sinó també la presència significativa per primera vegada dels vots en blanc que van ser un 6% dels sufragis en l'àmbit estatal. Dels 14 milions d'electors que ahir van passar per les urnes, més de 800.000 van optar per votar en blanc.
Encara que el «sí» també ha triomfat a Catalunya i al País Basc queda clar que el fet diferencial s'ha tornat a demostrar clarament. El «no» dels catalans va aconseguir un 28% dels vots i el dels bascos es va enfilar fins al 33,6%. Dades significativament allunyades dels «no» de comunitats com ara Madrid (19,3%), Galícia (12,2%) i Andalusia (11,6%).
Amb els ulls de la resta d'estats de la Unió Europea observant atentament el desenvolupament del referèndum, durant tota la jornada es va fer evident que costaria veure les urnes plenes. Mentre el Partit Popular situava el llistó de la participació en el 50% per considerar-la un èxit -sabent que les possibilitats que això passés eren molt complicades-, el govern espanyol i el PSOE estaven satisfets amb un 40 per cent d'assistència a les urnes. Quan es va veure que se superaria aquest percentatge -al final un 42,3%- a La Moncloa van respirar tranquils.
En resum, doncs, la victòria del «sí» ha tingut un punt de crítica que ha fet que ni els partidaris de la Constitució ni els contraris a aquest text considerin que han tingut un mal resultat. Els defensors del «sí» valoren la victòria obviant la baixa participació, i els partidaris del «no» creuen que els percentatges obtinguts són un toc d'atenció suficient perquè en el futur es facin les coses diferents.
S'ha evidenciat, però, que molts votants no han seguit les directrius marcades pels seus partits. Els percentatges obtinguts pel «sí» i el «no» no es corresponen amb els dels partits alineats en un costat i a l'altre. Un element que ja s'havia pogut constatar durant la campanya electoral.
La jornada electoral va transcórrer sense incidents i l'escrutini es va acabar minuts després de les deu de la nit.
www.elpunt.com
Un 76,7% dels electors de l'Estat espanyol que ahir van acudir a les urnes van decantar-se per donar un «sí» al tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa. La contundència del «sí» en aquest referèndum en què un 17,2% dels votants es van decantar pel «no» va quedar, però, diluïda per l'elevada abstenció que es va registrar, un 57,6% de les persones censades no van acudir a les urnes. Una abstenció que ahir va batre rècords. Són les eleccions que amb un 42,3% han tingut la participació més baixa des del 1977. El govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha superat la prova que s'havia imposat en obtenir el suport ciutadà a la Constitució Europea, però queda pendent que els ciutadans s'interessin pels temes europeus.
A part del «sí» majoritari a la proposta de Constitució Europea, el referèndum del 20-F deixa molts elements que quedaran per a la història. No només la baixa participació, sinó també la presència significativa per primera vegada dels vots en blanc que van ser un 6% dels sufragis en l'àmbit estatal. Dels 14 milions d'electors que ahir van passar per les urnes, més de 800.000 van optar per votar en blanc.
Encara que el «sí» també ha triomfat a Catalunya i al País Basc queda clar que el fet diferencial s'ha tornat a demostrar clarament. El «no» dels catalans va aconseguir un 28% dels vots i el dels bascos es va enfilar fins al 33,6%. Dades significativament allunyades dels «no» de comunitats com ara Madrid (19,3%), Galícia (12,2%) i Andalusia (11,6%).
Amb els ulls de la resta d'estats de la Unió Europea observant atentament el desenvolupament del referèndum, durant tota la jornada es va fer evident que costaria veure les urnes plenes. Mentre el Partit Popular situava el llistó de la participació en el 50% per considerar-la un èxit -sabent que les possibilitats que això passés eren molt complicades-, el govern espanyol i el PSOE estaven satisfets amb un 40 per cent d'assistència a les urnes. Quan es va veure que se superaria aquest percentatge -al final un 42,3%- a La Moncloa van respirar tranquils.
En resum, doncs, la victòria del «sí» ha tingut un punt de crítica que ha fet que ni els partidaris de la Constitució ni els contraris a aquest text considerin que han tingut un mal resultat. Els defensors del «sí» valoren la victòria obviant la baixa participació, i els partidaris del «no» creuen que els percentatges obtinguts són un toc d'atenció suficient perquè en el futur es facin les coses diferents.
S'ha evidenciat, però, que molts votants no han seguit les directrius marcades pels seus partits. Els percentatges obtinguts pel «sí» i el «no» no es corresponen amb els dels partits alineats en un costat i a l'altre. Un element que ja s'havia pogut constatar durant la campanya electoral.
La jornada electoral va transcórrer sense incidents i l'escrutini es va acabar minuts després de les deu de la nit.
www.elpunt.com