Les jornades del Pla Director alerten dels perills del desdoblament de l’N-340 si es manté el peatge
07/03/2005
Els arquitectes Pau Batlle i Pere Pons avancen que el trànsit de l’autopista es traslladaria a la carretera per evitar el peatge.
El desdoblament de la carretera N-340 pot suposar més perills que avantatges per a la comarca, si del que es tracta és de convertir-la en una autovia que transcorri al costat d’una autopista de peatge. Aquests perills es van apuntar dimecres, en el marc de les jornades del Pla Director.
El Consell Comarcal de l’Alt Penedès va acollir dimecres la segona de les jornades participatives del Pla Director. El missatge va ser clar: cal ser conscients de les infraestructures que ara es planifiquin, perquè aquestes poden alterar completament el model territorial de la comarca. En aquest sentit, els dos arquitectes que hi van participar, Pau Batlle i Pere Pons (tots dos han treballat en la primera fase de la redacció del Pla Director) van alertar del perill que pot suposar per a l’Alt Penedès el desdoblament de la N-340. Segons Batlle i Pons, aquest desdoblament no portarà gaires beneficis per a la comarca si del que es tracta és de convertir l’N-340 en una nova autovia que transcorri pràcticament al costat i en paral•lel a una autopista de peatge com és l’AP-7. Tots dos arquitectes van assenyalar que aquest plantejament no té sentit. “El que no pot succeir és el desdoblament de la nacional per convertir-la en autovia, i doblar la finalitat de l’autopista sense generar cap nou valor, i sí doblant el consum de sòl, generant nous nodes, nous espais buits i noves espectatives urbanes”, va apuntar Pons. En la mateixa linea es va expressar Pau Batlle, el qual té clar que amb aquest plantejament molts dels vehicles que ara passen per l’AP-7 passaran per la nova N-340 per estalviar-se el peatge. Tots dos van coincidir que, en tot cas, el que cal és replantejar aquest model i apostar pel rescat dels peatges. Per a Pons, com a mínim s’hauria d’eliminar el peatge per als vehicles lleugers en l’àmbit metropolità, o promoure “un canvi del sistema actual de peatges a un sistema tarifari integrat per tota la xarxa”. Pau Batlle també va apuntar que rescatar el peatge de Martorell permetria convertir l’AP-7 amb el que actualment és ja el tram d’autopista que uneix Vilafranca amb Sant Sadurní (una connexió que és gratuïta), és a dir, en un “eix vertebrador del territori”. Ell mateix va assegurar que “convertir la N-340 en una autovia pot ser un Quart Cinturó solapat”. Batlle i Pons van insistir en què una carretera nacional i una autopista tenen funcions diferents. La N-340 té la funció de connectar els municipis pels quals transcorre, mentre que l’AP-7 és una via de llarg recorregut. De la manera com es planteja el desdoblament de la N-340, aquesta diferenciació podria acabar desapareixent. La jornada també va comptar amb les aportacions del biòleg Humbert Salvadó, de Miquel Corominas (un dels redactors del Pla Director) i del coordinador del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, Josep Maria Carrera. A més, Pau Batlle i Pere Pons van abordar altres qüestions. Va tancar la jornada l’alcalde de Sant Sadurní, Joan Amat.
Una població al voltant d’un eix.- Josep Maria Carrera va repassar l’evolució històrica de la demografia a la comarca, demostrant com la població s’ha anat concentrant en els darrers 150 anys al voltant dels municipis que s’han consolidat per la seva proximitat amb el gran eix viari pel qual trancorre la línia del ferrocaril, la N-340 i l’autopista, com ha passat amb Santa Margarida i els Monjos, Vilafranca i Sant Sadurní. La seva exposició va anar encaminada a posar de manifest com una nova infraestructura pot modificar el model territorial d’una comarca, tant a nivell demogràfic com econòmic.
La costa del Garraf i el Baix Penedès, saturada.- El biòleg Humbert Salvadó va recalcar que la costa del Garraf i del Baix Penedès “és desastrossa”, ja que pateix un elevat nivell d’urbanització. Segons ell, això ha estat fruit d’una falta de planificació de la qual se n’han beneficiat els especuladors.
L’aigua.- Salvadó no va passar per alt que un creixement demogràfic racional ha d’estar lligat al recursos naturals, entre els quals, l’aigua. Va recordar que la comarca té un important dèficit en aquest sentit, ja que l’aigua de què disposa del territori és del tot insuficient. L’aigua que abasteix l’Alt Penedès arriba majoritàriament de la planta d’Aigües Ter-Llobregat.
El traçat més curt.- L’arquitecte Pere Pons va dir que el traçat d’una infraestructura no ha de respondre a la lògica de la distància més curta entre dos punts, sinó que el que s’ha de buscar és el major benefici social amb el menor cost social. En aquest sentit, també va apuntar que la comarca “ha de canalitzar el corredor més important del sud d’Europa, però no ha d’esdevenir una comarca corredor”. Segons ell, les infraestructures que ara creuen l’Alt Penedès responen a un planejament propi del segle XIX, quan la preservació del territori no era una prioritat.
Xarxa interna.- Tant Batlle com Pons es van posicionar en contra d’una nova via que, com si fos una ronda, connectès els municipis de l’Alt Foix amb l’N-340 i l’AP-7. Van demanar fórmules més imaginatives. En canvi, van apostar per millorar la xarxa viària del triangle Bitlles-Sant Sadurní-Vilafranca.
El CIM.- Pau Batlle va destacar que el CIM que es preveu construir entre l’Arboç i Banyeres acabarà sent una “cruïlla logística internacional”, creant una pressió de la qual l’Alt Penedès no se n’escaparà, sobretot si es connecta a un futurible Quart Cinturó.
www.el3devuit.com
El desdoblament de la carretera N-340 pot suposar més perills que avantatges per a la comarca, si del que es tracta és de convertir-la en una autovia que transcorri al costat d’una autopista de peatge. Aquests perills es van apuntar dimecres, en el marc de les jornades del Pla Director.
El Consell Comarcal de l’Alt Penedès va acollir dimecres la segona de les jornades participatives del Pla Director. El missatge va ser clar: cal ser conscients de les infraestructures que ara es planifiquin, perquè aquestes poden alterar completament el model territorial de la comarca. En aquest sentit, els dos arquitectes que hi van participar, Pau Batlle i Pere Pons (tots dos han treballat en la primera fase de la redacció del Pla Director) van alertar del perill que pot suposar per a l’Alt Penedès el desdoblament de la N-340. Segons Batlle i Pons, aquest desdoblament no portarà gaires beneficis per a la comarca si del que es tracta és de convertir l’N-340 en una nova autovia que transcorri pràcticament al costat i en paral•lel a una autopista de peatge com és l’AP-7. Tots dos arquitectes van assenyalar que aquest plantejament no té sentit. “El que no pot succeir és el desdoblament de la nacional per convertir-la en autovia, i doblar la finalitat de l’autopista sense generar cap nou valor, i sí doblant el consum de sòl, generant nous nodes, nous espais buits i noves espectatives urbanes”, va apuntar Pons. En la mateixa linea es va expressar Pau Batlle, el qual té clar que amb aquest plantejament molts dels vehicles que ara passen per l’AP-7 passaran per la nova N-340 per estalviar-se el peatge. Tots dos van coincidir que, en tot cas, el que cal és replantejar aquest model i apostar pel rescat dels peatges. Per a Pons, com a mínim s’hauria d’eliminar el peatge per als vehicles lleugers en l’àmbit metropolità, o promoure “un canvi del sistema actual de peatges a un sistema tarifari integrat per tota la xarxa”. Pau Batlle també va apuntar que rescatar el peatge de Martorell permetria convertir l’AP-7 amb el que actualment és ja el tram d’autopista que uneix Vilafranca amb Sant Sadurní (una connexió que és gratuïta), és a dir, en un “eix vertebrador del territori”. Ell mateix va assegurar que “convertir la N-340 en una autovia pot ser un Quart Cinturó solapat”. Batlle i Pons van insistir en què una carretera nacional i una autopista tenen funcions diferents. La N-340 té la funció de connectar els municipis pels quals transcorre, mentre que l’AP-7 és una via de llarg recorregut. De la manera com es planteja el desdoblament de la N-340, aquesta diferenciació podria acabar desapareixent. La jornada també va comptar amb les aportacions del biòleg Humbert Salvadó, de Miquel Corominas (un dels redactors del Pla Director) i del coordinador del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, Josep Maria Carrera. A més, Pau Batlle i Pere Pons van abordar altres qüestions. Va tancar la jornada l’alcalde de Sant Sadurní, Joan Amat.
Una població al voltant d’un eix.- Josep Maria Carrera va repassar l’evolució històrica de la demografia a la comarca, demostrant com la població s’ha anat concentrant en els darrers 150 anys al voltant dels municipis que s’han consolidat per la seva proximitat amb el gran eix viari pel qual trancorre la línia del ferrocaril, la N-340 i l’autopista, com ha passat amb Santa Margarida i els Monjos, Vilafranca i Sant Sadurní. La seva exposició va anar encaminada a posar de manifest com una nova infraestructura pot modificar el model territorial d’una comarca, tant a nivell demogràfic com econòmic.
La costa del Garraf i el Baix Penedès, saturada.- El biòleg Humbert Salvadó va recalcar que la costa del Garraf i del Baix Penedès “és desastrossa”, ja que pateix un elevat nivell d’urbanització. Segons ell, això ha estat fruit d’una falta de planificació de la qual se n’han beneficiat els especuladors.
L’aigua.- Salvadó no va passar per alt que un creixement demogràfic racional ha d’estar lligat al recursos naturals, entre els quals, l’aigua. Va recordar que la comarca té un important dèficit en aquest sentit, ja que l’aigua de què disposa del territori és del tot insuficient. L’aigua que abasteix l’Alt Penedès arriba majoritàriament de la planta d’Aigües Ter-Llobregat.
El traçat més curt.- L’arquitecte Pere Pons va dir que el traçat d’una infraestructura no ha de respondre a la lògica de la distància més curta entre dos punts, sinó que el que s’ha de buscar és el major benefici social amb el menor cost social. En aquest sentit, també va apuntar que la comarca “ha de canalitzar el corredor més important del sud d’Europa, però no ha d’esdevenir una comarca corredor”. Segons ell, les infraestructures que ara creuen l’Alt Penedès responen a un planejament propi del segle XIX, quan la preservació del territori no era una prioritat.
Xarxa interna.- Tant Batlle com Pons es van posicionar en contra d’una nova via que, com si fos una ronda, connectès els municipis de l’Alt Foix amb l’N-340 i l’AP-7. Van demanar fórmules més imaginatives. En canvi, van apostar per millorar la xarxa viària del triangle Bitlles-Sant Sadurní-Vilafranca.
El CIM.- Pau Batlle va destacar que el CIM que es preveu construir entre l’Arboç i Banyeres acabarà sent una “cruïlla logística internacional”, creant una pressió de la qual l’Alt Penedès no se n’escaparà, sobretot si es connecta a un futurible Quart Cinturó.
www.el3devuit.com