Les nacions sense estat reclamen 'una constitució que respecti els pobles'
10/02/2005
Catalans, bascos, irlandesos, corsos i sards van reclamar el dret a l'autodeterminació en un acte ahir a Barcelona.
Les nacions sense estat volen una constitució europea que reconegui el dret a l'autodeterminació dels pobles d'Europa i que garanteixi la supervivència de la pluralitat lingüística. Representants dels Països Catalans, del País Basc, d'Irlanda del Nord, de Còrsega i de Sardenya, reunits ahir pel Comitè Català de Solidaritat Internacionalista, van rebutjar un tractat que l'exeurodiputat de Batasuna Koldo Gorostiaga va definir com l'«amenaça més gran que han patit mai els pobles sense estat».
«Pretenen que ens autoimmolem, que votem a favor del nostre suïcidi com a poble i que ens posem la soga al coll», va alertar Gorostiaga, que va fer una crida a les nacions sense estat a «autoafirmar-se cada dia» per sobreviure a la Constitució Europea. En aquest sentit, el coordinador nacional de l'IRS Sardigna, Gabino Sale, va instar els «independentistes d'Europa» a unir-se contra un tractat que «nega la nostra pròpia existència i és una carta de defunció». Si, finalment, el tractat s'aprova, l'eurodiputat d'ERC, Bernat Joan, presentarà «la primera esmena per demanar el reconeixement del dret a l'autodeterminació». Però «canviar la Constitució Europea serà més difícil que modificar l'espanyola», va advertir.
El coordinador nacional de Corsica-Indepente, Françoise Sargentini, va demanar que no es tracti d'«antidemocràtics» els votants del no i va recordar que en el tractat «surt 75 cops la paraula mercat i només dos social». El responsable d'afers europeus del Sinn Féin, Eoin Ó Broin, va vaticinar que la Constitució «ens portarà a una Unió Europea militaritzada», i el diputat verd del Parlament d'Itàlia Mauro Bulgarelli va defensar que «una altra Europa no només és possible, sinó que és necessària»
www.elpunt.com
Les nacions sense estat volen una constitució europea que reconegui el dret a l'autodeterminació dels pobles d'Europa i que garanteixi la supervivència de la pluralitat lingüística. Representants dels Països Catalans, del País Basc, d'Irlanda del Nord, de Còrsega i de Sardenya, reunits ahir pel Comitè Català de Solidaritat Internacionalista, van rebutjar un tractat que l'exeurodiputat de Batasuna Koldo Gorostiaga va definir com l'«amenaça més gran que han patit mai els pobles sense estat».
«Pretenen que ens autoimmolem, que votem a favor del nostre suïcidi com a poble i que ens posem la soga al coll», va alertar Gorostiaga, que va fer una crida a les nacions sense estat a «autoafirmar-se cada dia» per sobreviure a la Constitució Europea. En aquest sentit, el coordinador nacional de l'IRS Sardigna, Gabino Sale, va instar els «independentistes d'Europa» a unir-se contra un tractat que «nega la nostra pròpia existència i és una carta de defunció». Si, finalment, el tractat s'aprova, l'eurodiputat d'ERC, Bernat Joan, presentarà «la primera esmena per demanar el reconeixement del dret a l'autodeterminació». Però «canviar la Constitució Europea serà més difícil que modificar l'espanyola», va advertir.
El coordinador nacional de Corsica-Indepente, Françoise Sargentini, va demanar que no es tracti d'«antidemocràtics» els votants del no i va recordar que en el tractat «surt 75 cops la paraula mercat i només dos social». El responsable d'afers europeus del Sinn Féin, Eoin Ó Broin, va vaticinar que la Constitució «ens portarà a una Unió Europea militaritzada», i el diputat verd del Parlament d'Itàlia Mauro Bulgarelli va defensar que «una altra Europa no només és possible, sinó que és necessària»
www.elpunt.com