Ricard Pagès i Manuel Troyano s’han negat avui a respondre les preguntes del diputats i diputades del Parlament de Catalunya en el si de la “Comissió d’Investigació sobre les Possibles Responsabilitats Derivades de l’Actuació i la Gestió de les Entitats Financeres i la Possible Vulneració dels Drets dels Consumidors”.

Els dos exdirectius de la caixa catalana ja desapareguda, que estan imputats per un delicte societari continuat d’administració deslleial, han decidit no respondre acollint-se a l’article 24 de la Constitució que dóna dret a no declarar en estar en un procés judicial i per evitar “un judici paral·lel”.

El fiscal acusa els exdirectius de la caixa d’haver-se adjudicat quantitats milionàries a través de pòlisses de pensions de manera irregular. Van subscriure plans de pensions –amb les asseguradores Axa i Zurich– per sobre del que marcaven els seus contractes i van “ampliar de manera injustificada els supòsits en els quals podien fer efectiva la pòlissa al seu favor” de manera “opaca” als òrgans col·legiats, segons el fiscal. En total, totes les pòlisses contractades sumaven més de 31 milions d’euros. Pagès tenia dret a cobrar 11,6 milions, i Troyano, 6,1. La resta es repartia entre tres exdirectius més.

LES PREGUNTES DE LA CUP-AE QUE HAN QUEDAT SENSE RESPOSTA

PREGUNTES RICARD PAGÈS

[Subdirector general des del 1985 de Caixa Penedès. Ell 19 de setembre de 1996, el consell d’administració el nomena director general, càrrec que ocupa fins el 31 de maig de 2011, en què abandona voluntàriament el càrrec i és nomenat president de Caixa Penedès. Aquest nomenament fa que se li assigni el càrrec de vicepresident primer del consell d’administració de BMN. El 24 de novembre de 2011, quan esclata l’escàndol de les pensions abandona el càrrec al BMN.]

1. Segons el fiscal anticorrupció vostè és un presumpte delinqüent; l’acusa dels delictes d’apropiació indeguda i administració deslleial per haver-se embutxacat il·lícitament d’11.609.000 €, entre pòlisses i plans de pensions, sense que els òrgans de govern de l’entitat ho sabessin.

La trama dels plans de pensions ocults que descriu el fiscal, la va ordir vostè tot sol i d’amagat dels òrgans de govern de l’entitat?

2. Té còpia dels òrgans de govern que van aprovar successivament les dotacions als plans de pensions de vostè i del altres tres imputats?

3. La querella del fiscal anticorrupció denuncia que quan va esclatar la bombolla immobiliària i el sistema de caixes va començar a trontollar, vostè va sospitar que es conegués que s’havia endossat més d’11 milions d’euros i per això, diu la querella, juntament amb la resta de querellats, va dur a terme tot un seguit d’actuacions irregulars amb l’objectiu de blindar els seus dret econòmics, que va acabar cobrant en perjudici de l’entitat quan van abandonar Caixa Penedès el 2011, entitat, que integrada al Banc Mare Nostrum, i a partir de juny de 2010, va rebre 915 milions d’euros en ajudes públiques. Comparteix aquesta acusació de la fiscalia?

4. És veritat que, el 18 de novembre del 2010, vostè va maquinar una reunió de la comissió de retribucions de Caixa Penedès i una altra de la comissió executiva de l’entitat, en què, a traves de subterfugis i enganys, va aconseguir que es modifiqués el seu contracte i el de la resta de querellats per blindar així els seus drets econòmics?

5. Per què creu que el fiscal anticorrupció assegura que vostè exercia un poder omnímode a Caixa Penedès?

6. Pensa tornar els 11 milions d’euros que es va embutxacar il·legalment?

7. Per què quan es reunien els òrgans de govern de l’entitat, als assistents se’ls obligava a deixar a la sortida la documentació que se’ls havia entregat? De què tenien por? Què volia amagar?

8. Per què vostè va ordenar a la xarxa d’oficines col·locar preferents, per valor de 417 milions d’euros, a persones, majoritàriament gent gran, sense cap coneixement financer?

9. Sabia que cometia una estafa?

10. De l’anàlisi dels comptes anuals es desprèn que entre el 2003 i el 2011, Caixa Penedès va concedir crèdits a partits polítics, que sovint es renovaven anualment. Ens pot garantir que no es van perdonar i que no van desaparèixer sota l’epígraf comptable acord de refinançament? [en la terminologia comptable de bancs i caixes, amb acord de finançament s’entén que s’ha perdonat un crèdit. I és el que realment va passar amb els crèdits concedits a partits polítcs].

11. Mentre exercia de director general de Caixa Penedès, es van concedir diversos préstecs i crèdits a membres del consell d’administració de l’entitat en condicions de mercat molt favorables. Ens pot explicar per què ho feia? Perquè faci memòria li citem uns exemples:

Josep Just Quer: a partir del 2004 va renovar cada any préstecs i crèdits d’entre 120.000 i 500.000 € a més d’una hipoteca de 180.000€;

Magí Casulleras: el 2006 va obtenir una hipoteca per un import de 2.177.000€ i el 2009 una altra de 200.000€;

Eloi Miralles: el 2005 se li atorga una hipoteca de 420.000€ i entre el 2006 i 2009 va renovar anualment crèdits d’entre 240.000 i 700.000€;

Angèlica Rodríguez, excaldessa de Sant Quintí de Mediona i expresidenta del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, el 2005 se li va concedir un préstec de 240.000 €.

12. No li sembla que aquesta concessió discriminada de préstecs i hipoteques a aquests consellers era una forma encoberta de comprar voluntats? Era aquesta la raó per la qual els concedia aquells crèdits amb unes condicions tan benignes?

13. Vostè va declarar que Banco Mare Nostrum, producte de la fusió de Caixa Penedès, Caja Murcia, Caixa Sa Nostra i Caja de Granada, aconseguiria en cinc anys uns beneficis de 700 milions d’euros. N’han passat tres i, l’any passat, Banco Mare Nostrum va registrar unes pèrdues de 3.000 milions. Com s’ho explica?

14. Les caixes catalanes destinaven aproximadament un 25% dels beneficis a l’obra social, en canvi, Caixa Penedès només un 15%. Com ho justifica?

15. No només això, sinó que mentre vostè va exercir de director general, l’entitat, assegurava que destinava a la fundació una quantitat determina d’euros, però, en canvi, només se’n liquidava la meitat. I això com ho explica? Per què ningú no li demanava explicacions?

16. Vostè telefonava sovint l’alcalde de Vilafranca del Penedès, Sr.Pere Regull?

17. Quan el telefonava, el pressionava perquè intercedís sobre l’orientació de determinades mocions presentades per l’oposició? No ens digui que no, perquè en el cas de la modificació del POUM de Vilafranca vostè va telefonar l’alcalde i, fins i tot, va amenaçar de marxar de Vilafranca del Penedès si tirava endavant la modificació proposada?

PREGUNTES MANUEL TROYANO

[Des de 1996 és director general adjunt de Caixa Penedès. A l’agost del 2011 és designat director general de Caixa Penedès i, en conseqüència també membre del consell d’administració del BMN. Després d’esclatar l’escàndol de les pensions, el 24 de novembre de 2011 renúncia a tots els càrrecs, encara que es manté com a empleat de Caixa Penedès fins que el 3 d’agost de 2011 és acomiadat].

1. Segons el fiscal anticorrupció vostè és un presumpte delinqüent; l’acusa dels delictes d’apropiació indeguda i administració deslleial per haver-se embutxacat il·lícitament 6 milions d’euros, entre pòlisses i plans de pensions, sense que els òrgans de govern de l’entitat ho sabessin.

Vostè sabia que la constitució i les dotacions als plans de pensions del quatre querellats es feia de forma fraudulenta?

Mai cap òrgan de govern no ho va aprovar?

No li estranya que tot es fes d’amagat dels òrgans de govern?

2. Té còpia dels òrgans de govern que van aprovar successivament les dotacions als plans de pensions de vostè i del altres tres imputats?

3. La querella del fiscal anticorrupció denuncia que quan va esclatar la bombolla immobiliària i el sistema de caixes va començar a trontollar, vostè va sospitar que es conegués que s’havia endossat més 6 milions d’euros i per això, diu la querella, juntament amb la resta de querellats, va dur a terme tot un seguit d’actuacions irregulars amb l’objectiu de blindar els seus dret econòmics, que va acabar cobrant en perjudici de l’entitat quan van abandonar Caixa Penedès el 2011, entitat, que integrada al Banc Mare Nostrum, i a partir de juny de 2010, va rebre 915 milions d’euros en ajudes públiques. Comparteix aquesta acusació de la fiscalia?

4. Vostè sap que el 18 de novembre del 2010 Ricard Pagès va maquinar una reunió de la comissió de retribucions de Caixa Penedès i una altra de la comissió executiva de l’entitat, en què, a traves de subterfugis i enganys, va aconseguir que es modifiqués el seu contracte i el de la resta de querellats per blindar així els seus drets econòmics?

5. Pensa tornar els 6 milions d’euros que es va embutxacar il·legalment?

6. Per què quan es reunien els òrgans de govern de l’entitat, als assistents se’ls obligava a deixar a la sortida la documentació que se’ls havia entregat? De què tenien por? Què volia amagar?

7. Per què vostè va ordenar a la xarxa d’oficines col·locar preferents, per valor de 417 milions d’euros, a persones, majoritàriament gent gran, sense cap coneixement financer?

8. Sabia que cometia una estafa?

9. De l’anàlisi dels comptes anuals es desprèn que entre el 2003 i el 2011, Caixa Penedès va concedir crèdits a partits polítics, que sovint es renovaven anualment. Ens pot garantir que no es van perdonar i que no van desaparèixer sota l’epígraf comptable acord de refinançament? [en la terminologia comptable de bancs i caixes, amb acord de finançament s’entén que s’ha perdonat un crèdit. I és el que realment va passar amb els crèdits concedits a partits polítcs].

10. Mentre exercia de director general de Caixa Penedès, es van concedir diversos préstecs i crèdits a membres del consell d’administració de l’entitat en condicions de mercat molt favorables. Ens pot explicar per què ho feia? Perquè faci memòria li citem uns exemples:

Josep Just Quer: a partir del 2004 va renovar cada any préstecs i crèdits d’entre 120.000 i 500.000 € a més d’una hipoteca de 180.000€;

Magí Casulleras: el 2006 va obtenir una hipoteca per un import de 2.177.000€ i el 2009 una altra de 200.000€;

Eloi Miralles: el 2005 se li atorga una hipoteca de 420.000€ i entre el 2006 i 2009 va renovar anualment crèdits d’entre 240.000 i 700.000€;

Angèlica Rodríguez, excaldessa de Sant Quintí de Mediona i expresidenta del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, el 2005 se li va concedir un préstec de 240.000 €.

11. No li sembla que aquesta concessió discriminada de préstecs i hipoteques a aquests consellers era una forma encoberta de comprar voluntats? Era aquesta la raó per la qual els concedia aquells crèdits amb unes condicions tan benignes?

12. Les caixes catalanes destinaven aproximadament un 25% dels beneficis a l’obra social, en canvi, Caixa Penedès només un 15%. Com ho justifica?

13. Per què el 3 d’agost de 2011 el van acomiadar de Caixa Penedès?