Milers de persones reben a la selecció catalana de hoquei patins a la plaça Sant Jaume de Barcelona
26/10/2004
3000 persones es van congregar sota el crit unànime de “Una nació, una selecció!”.
La plaça Sant Jaume de Barcelona es va omplir ahir amb més de 3.000 persones per rebre uns campions del món catalans. No són excessivament mediàtics, però en el seu esport, l'hoquei patins, estan entre els millors. Vénen de guanyar el Mundial B al llunyà Macau, i estan a l'espera que l'assemblea de la Federació Internacional del 25 i 26 de novembre a Fresno digui sí i puguin competir a l'elit. Catalunya vol més i ahir ho va expressar sense el més mínim incident i un crit inequívoc: 'Una nació, una selecció!'.
A la plaça Sant Jaume s'hi va reunir gent de totes les edats, de molts indrets de Catalunya i de gairebé totes les sigles. Gent de l'hoquei patins, però també molta gent que no tenia res a veure amb aquest esport, que segurament mai no han anat a veure ni un partit. Era un paisatge inèdit: des de l'octogenari Josep Espar Ticó -situat a primera fila amb un somriure inacabable-, promotor de múltiples iniciatives pel país, fins als infantils del Shum Maçanet o el Club Patí Cornellà. Gent emocionada, gent que potser no es pensava que això ho arribaria a viure mai, tan grans com petits, encara que de moment sigui un mundialet sense nivell.
'Catalans, ja la tenim aquí!', va dir exultant Ivan Tibau des del balcó del Palau, en una espècie de remake del que l'expresident Josep Tarradellas va pronunciar el 1977.
'Aquesta copa és la primera de les moltes que vindran darrere. Nosaltres hem posat la primera pedra, però altres esports també ho aconseguiran', va afirmar el capità. 'Ens van demanar la copa fa una setmana i aquí la teniu. Que n'aprenguin!', va etzibar Quim Casalí, que amb la resta de l'equip va cantar Els segadors amb tota la plaça. Va ser una celebració més d'afirmació que de negació, amb poques consignes contra Espanya, i contra alguns polítics -tot i que hi havia representants de les joventuts dels partits nacionalistes-, i ni una bandera cremada.
Trajecte amb aplaudiments.
Eren les vuit del vespre i els jugadors semblava que no acusaven el cansament, tot i que ja duien gairebé 24 hores des que van emprendre el viatge de tornada. Potser encara estaven aclaparats per la rebuda a l'aeroport del Prat -uns 300 aficionats- i d'haver sentit clàxons i aplaudiments durant el recorregut amb un autocar descobert des de la residència Blume fins a l'entrada pel carrer Jaume I. Hi havia poca gent esperant-los expressament en el trajecte, però espontàniament molts ovacionaven els campions al reconèixer-los.
Aquest passeig triomfal va precedir un passadís de 30 metres d'estics cap a la porta de la Generalitat, on els esperava la cúpula del govern, amb el president Pasqual Maragall, que no va sortir al balcó i es va estalviar alguna esbroncada, i el conseller en cap Josep Bargalló, que va haver de botar davant la petició popular. Ja aleshores s'havia desplegat una estelada gegant a la dreta de la Generalitat, que cobria més de mitja façana d'un edifici.
La plaça Sant Jaume de Barcelona es va omplir ahir amb més de 3.000 persones per rebre uns campions del món catalans. No són excessivament mediàtics, però en el seu esport, l'hoquei patins, estan entre els millors. Vénen de guanyar el Mundial B al llunyà Macau, i estan a l'espera que l'assemblea de la Federació Internacional del 25 i 26 de novembre a Fresno digui sí i puguin competir a l'elit. Catalunya vol més i ahir ho va expressar sense el més mínim incident i un crit inequívoc: 'Una nació, una selecció!'.
A la plaça Sant Jaume s'hi va reunir gent de totes les edats, de molts indrets de Catalunya i de gairebé totes les sigles. Gent de l'hoquei patins, però també molta gent que no tenia res a veure amb aquest esport, que segurament mai no han anat a veure ni un partit. Era un paisatge inèdit: des de l'octogenari Josep Espar Ticó -situat a primera fila amb un somriure inacabable-, promotor de múltiples iniciatives pel país, fins als infantils del Shum Maçanet o el Club Patí Cornellà. Gent emocionada, gent que potser no es pensava que això ho arribaria a viure mai, tan grans com petits, encara que de moment sigui un mundialet sense nivell.
'Catalans, ja la tenim aquí!', va dir exultant Ivan Tibau des del balcó del Palau, en una espècie de remake del que l'expresident Josep Tarradellas va pronunciar el 1977.
'Aquesta copa és la primera de les moltes que vindran darrere. Nosaltres hem posat la primera pedra, però altres esports també ho aconseguiran', va afirmar el capità. 'Ens van demanar la copa fa una setmana i aquí la teniu. Que n'aprenguin!', va etzibar Quim Casalí, que amb la resta de l'equip va cantar Els segadors amb tota la plaça. Va ser una celebració més d'afirmació que de negació, amb poques consignes contra Espanya, i contra alguns polítics -tot i que hi havia representants de les joventuts dels partits nacionalistes-, i ni una bandera cremada.
Trajecte amb aplaudiments.
Eren les vuit del vespre i els jugadors semblava que no acusaven el cansament, tot i que ja duien gairebé 24 hores des que van emprendre el viatge de tornada. Potser encara estaven aclaparats per la rebuda a l'aeroport del Prat -uns 300 aficionats- i d'haver sentit clàxons i aplaudiments durant el recorregut amb un autocar descobert des de la residència Blume fins a l'entrada pel carrer Jaume I. Hi havia poca gent esperant-los expressament en el trajecte, però espontàniament molts ovacionaven els campions al reconèixer-los.
Aquest passeig triomfal va precedir un passadís de 30 metres d'estics cap a la porta de la Generalitat, on els esperava la cúpula del govern, amb el president Pasqual Maragall, que no va sortir al balcó i es va estalviar alguna esbroncada, i el conseller en cap Josep Bargalló, que va haver de botar davant la petició popular. Ja aleshores s'havia desplegat una estelada gegant a la dreta de la Generalitat, que cobria més de mitja façana d'un edifici.