Candidatura d'Unitat Popular

Vilafranca del Penedès

Opinió: Què hi ha darrere del vot de la CUP sobre la declaració de sobirania?

En primer lloc, cal saber perquè s’ha optat per una formulació jurídica determinada en la declaració de sobirania de CiU-ERC i no una altra. L’independentisme fa 40 anys que basa les seves reivindicacions en el dret a l’autodeterminació de les nacions. La declaració de sobirania de CiU-ERC es basa en el dret a decidir d’un poble. No és un matís, és molt més: una cosa és una nació, una altra un territori maltractat. Quines implicacions pot tenir aquest fet? Nosaltres no ho sabem, perquè ningú ens ha explicat la foto final d’aquest procés, ni si hi ha renúncies, parades o plans B. Però és evident que aquesta elecció té implicacions que sobrepassen el moment i es projecten en tot el procés. És per això que la CUP demana transparència i obertura, perquè els diferents agents polítics i socials hem de fer aquest camí en un marc de confiança i acord mínim. La independència és una qüestió massa important per a què estigui pilotada en exclusiva per dos partits al parlament i pretendre que aniran pitjant botons i les fitxes del tauler s’aniran movent.

Vincular el nou estat amb la Unió Europea és un frau i un risc innecessari. No és amb xantatge que guanyarem la independència. El nou estat ha de ser neutre i permetre el desenvolupament de qualsevol opció política i model social, no només un, el què implica la UE. Aquesta és una altra decisió i requerirà un altre referèndum. El debat és prou complexe i important, no es pot “colar” com qui no vol la cosa, a risc de perdre suports per la independència, suports que està aconseguint la CUP a base de molta feina al carrer i fórmules com l’Alternativa d’Esquerres.

La nació catalana viu als Països Catalans. La meitat de la nostra dieta cultural catalana prové de fora del Principat i almenys es mereixen un diàleg permanent. Ningú està vetant una consulta si no és arreu, això és una mentida malintencionada. Però l’Esquerra Independentista vol un procés d’alliberament nacional que serveixi per a tothom i vol dir des del minut zero quina és la nació. Es tracta de dir, pensar i fer el què es pugui en cada moment: si no podem fer, diguem!

Tampoc és un tema menor: no haver optat jurídicament per reconèixer-nos com a nació pot tenir implicacions en el futur a l’hora de desplegar el procés independentista a la resta de territoris? Ens han posat ja sobre la taula la renúncia a la integració, confederació, intervenció internacional de qualsevol tipus al País Valencià, les Illes o la franja? Quan està previst que ho facin i què estem disposats a fer? La CUP és l’únic partit que ha pres la decisió del sentit del vot de dimarts al Parlament conjuntament amb la seva base social al País Valencià i les Illes. Aquesta és la nostra nació i perviu en aquests moments.

La CUP també ha parlat de la centralitat i el reconeixement de la mobilització popular com a eix central del procés d’autodeterminació; no estem aquí pels partits, sinó per la mobilització popular. També el reconeixement de la desobediència civil i la insubmissió com a part del procés, institucional i de cadascú de nosaltres, perquè haurem de desobeir moltes lleis si ho volem aconseguir, i perquè el què aconseguirem no serà la independència si no és desobeint.

Dimarts 87 diputats del Parlament van votat a favor de la sobirania de Catalunya. 85 ho van fer per a una declaració i 3 per a una altra. Ens hauria agradat veure sí crítics cap a la declaració de la CUP.  La declaració CiU-ERC s’aprovava independentment del què fes la CUP: amb un sí hem dit que comenci el procés i que exigim la consulta. Amb dues abstencions hem posat sobre la taula una sèrie de qüestions a debat que NO són menors, ans al contrari, són cabdals en qualsevol procés d’alliberament nacional. Aquests debats no existeixen i cal fer-los aflorar. Aquest és el paper de la CUP. No farem el mateix que els altres perquè llavors no te sentit ser-hi i no seria el què vam dir en campanya electoral.

 

Tais Bastida,

militant de la CUP de Valls.