Unió de Pagesos dóna per perduda la collita de cereals, sobretot l’ordi, i tem per la verema
09/05/2005
L’abril més sec amenaça boscos i colpeja conreus.
Unió de Pagesos dóna per perduda la totalitat de la collita de cereals a l’Alt Penedès. La falta de precipitacions durant el mes d’abril, només s’han registrat 0,2 litres durant tot el mes, han deixat els cereals, sobretot l’ordi, sense l’aigua necessària per completar amb plenitud el cicle productiu. L’ordi, a l’Alt Penedès, com a gairebé la totalitat dels Països Catalans, és un conreu de secà, és a dir que només rep aigua de pluja. La sequera ha comdemnat l’ordi, tot i ser un conreu que resisteix millor que el blat la falta d’aigua, i ha impedit que creixés fins assolir els prop de 100 centímetres que pot arribar a tenir quan es cull. De fet, l’alçada de les espigues als camps de conreu penedesencs és tan baixa que “ni les màquines poden recollir les espigues”. L’aspecte dels camps de conreu d’ordi evidencia que la planta no ha pogut completar tot el seu cicle i ha quedat molt per sota de l’alçada que assoleix en condicions de normalitat. Aquesta és almenys la valoració que ha fet Josep Marrugat, portaveu de la Unió de Pagesos, que no ha dubtat a donar per perduda la totalitat de la collita de cereals, fonamentalment ordi, que és, amb diferència, la planta herbàcia més conreada al Penedès: “la majoria de camps no es colliran i les previsions indiquen que s’ha perdut més del 95% de la collita”. L’ordi és un dels principals aliments del bestiar i és la base de la fabricació de la cervesa i altres begudes alcohòliques, a més de diversos productes alimentaris. Els pagesos no pensen ni tan sols a esperar a que finalitzi el cicle productiu per fer la collita. Marrugat ha explicat que s’està valorant ja “llaurar la terra sense fer la collita” per poder-la reutilitar novament. Això plantejaria d’entrada un problema. I és que les subvencions provinents dels fons estructurals de la Unió Europea que subvencionen l’hectàrea d’agricultura es perdrien si no es deixa completar el cicle productiu i es llaura la terra abans d’hora. Tot indica però que la Unió Europea, a través de la Generalitat de Catalunya, eximirà els pagesos de l’obligació d’arribar a la fase floració sense perdre el dret d’ajut. Tot i així, Marrugat ha explicat que caldran més ajudes per pal•liar els danys ocasionats per la sequera. Pel que fa als conreus de vinya, Marrugat ha manifestat la seva preocupació si continua durant gaire més temps aquest període sense aigua: “El cep ha aguantat bé perquè venia gras de l’any passat. Però s’estan exhaurint les reserves i si no plou aviat podria perjudicar seriosament la propera verema. Esperem que això canviï perquè si no hi podria haver importants perjudicis”. D’altra banda, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha gestionat mesures per autoritzar la pastura de les parcel.les agrícoles declarades de retirada i ha sol•licitat a la Unió Europea que es faci efectiu el pagament de les bestretes del prima d’oví-cabrum i de l’ajut a superfícies per determinats conreus herbacis abans de l’1 de desembre d’aquest any.
El mes d’abril ha registrat un rècord històric negatiu amb 0,2 litres per metre quadrat.
A l’abril, pluges mil, diu el refrany. Però la saviesa popular no sempre l’encerta. Mai, des que es té constància documental de les precipitacions, no havia plogut tan poc durant un mes d’abril. Han estat únicament 0,2 litres per metre quadrat els registrats a l’estació enològica de la seu de l’Incavi a Vilafranca del Penedès. Quan l’abril del 2002, si bé aquell va ser un mes excepcional, es van registrar 110,4 litres. Josep Gol, responsable de l’estació meteorològica penedesenca, no en té cap dubte: és l’abril més sec de tota la història. Des de l’any 1930 es recullen detalladament dades sobre precipitacions. Fins ara el rècord absolut negatiu datava de l’any 1947 quan es va recollir només un litre durant tot l’abril.
Si no plou aviat, els conreus de ceps, tot i la seva resistència, veurien minvada la seva producció.
Però els efectes devastadors per als conreus de secà -les collites es donen per perdudes- es multipliquen a causa del fort vent del mes de febrer que ha continuat, tot i que amb menor intensitat, durant els mesos de març i d’abril. Aquest vent ha contribuït a assecar encara més la vegetació i a oferir una sensació de sequera tan aparent com real. La situació comença a reunir tots els requisits per ser considerat un període de sequera. Segons Josep Gol, un interval de temps pren aquesta consideració quan durant tres mesos la pluja acumulada és inferior als 25 litres per metre quadrat: “Estem en aquesta línia i, si el maig no canvia de tendència, hi estarem de ple”. L’últim període de sequera es remunta al 1995; entre el desembre de 1994 i el març de 1995, les precipitacions no van arribar als 25 litres. Durant el març de 2005 han estat 19 els litres recollits, i la pluja acumulada durant els tres primers mesos de l’any ha estat de 71,8 litres, mentre que el 2002 les pluges acumulades durant els tres primers mesos de l’any van ser de 265,5 litres, una xifra, d’altra banda, que és de les més altes de la història. Si el mes de maig fa cas omís a la dita “pel maig, cada dia un raig”, la sequera serà un fet. I l’afectació devastadora no es reduiria només als conreus de secà, cereals bàsicament, sinó que també amenaçaria els conreus de vinya, un dels sustents econòmics de l’Alt Penedès. Gol diu que fins ara els ceps han resistit bé: “Xuclen l’aigua que hi ha a la terra, però ara comença a estar malament”. És durant el període vegetatiu, quan surten els brots tendres i el cep esclata, que els conreus de vinya necessiten acumular un mínim de 150 litres per metre quadrat. L’abril ja és un mes que comprèn el període vegetatiu del cep que s’estén pràcticament fins a la verema de setembre. Però hi ha altres elements que poden agreujar la situació. El vent i la calor són els més importants. I ambdós s’estan deixant sentir amb força. Els forts vents han contribuït a assecar la vegetació. Però ara, a més, cal comptar amb el fort increment de temperatures de la darrera setmana d’abril i la primera de maig. A final d’abril el termòmetre va arribar als 27,5 graus centígrads, una temperatura més pròpia del mes de juny. Els darrers anys només l’1 d’abril de 1980 s’havia registrat una temperatura superior: 29 graus. L’inici del mes de maig podria indicar un punt d’inflexió, ja que la nit de dilluns a dimarts van caure prop de tres litres a Vilafranca. Però en aquestes circumstàncies aquesta quantitat és insignificant, segons comenta Josep Gol. A més, d’acord amb les dades del Meteocat, aquest dimarts la temperatura va arribar als 28 graus al migdia a Vilafranca. Les prediccions del Meteocat són que continuarà l’ambient assolellat amb temperatures que podran rondar els 30 graus. El servei meteorològic de Catalunya anuncia de moment la persistència d’un anticicló i l’absència total de pluges al Penedès per als propers dies. La sequera i la falta de pluges han provocat que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat avancés el dispositiu de prevenció d’incendis forestals. La mateixa Generalitat ha inclòs l’àrea boscosa del nord del Penedès, de Mediona fins al Coll de la Barraca, com una zona d’alt risc d’incendi al mapa de risc que s’ha donat a conèixer. Aquesta és, a hores d’ara, la qualificació de màxim risc feta per la Generalitat al territori de la comunitat autònoma on no hi ha cap zona qualificada de risc molt alt o extrem, mentre que l’àrea boscosa de Pontons és considerada com de risc moderat. També apareix coma zona de risc moderat a l’àrea d’Ordal, a l’est de l’Alt Penedès.
A finals d’abril es van registrar màximes de 27,5 graus, una temperatura pròpia del mes de juny.
El sud-est de la comarca és finalment considerat com una àrea de baix risc d’incendi forestal. Aquesta situació s’agreujarà amb tota probabilitat si persisteix la falta de precipitacions en una comarca on el 25% és superfície forestal de bosc dens i el 50% correspon a conreus agrícoles, més una superfície del 15% aproximadament que són matollars. A més, s’ha de tenir en compte que encara no s’ha entrat en el període de més alt risc, els mesos d’estiu, normalment els de més alt risc d’incendis segons les estadístiques. Jordi Cuyàs, gerent del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, ha manifestat que des del Consell Comarcal es manté una actitud amatent davant el risc d’incendi forestal, però que per ara no s’ha previst adoptar mesures extraordinàries. El Consell Comarcal ha signat recentment el conveni anual amb les Agrupacions de Defensa Forestal del Penedès i el Garraf i, en funció de l’evolució del temps i de l’estat dels boscos, apostaran “per estudiar un increment dels recursos si és que cal reforçar la prevenció dels incendis forestals”. Les agrupacions de defensa forestal són associacions formades per propietaris forestals i els ajuntaments dels municipis del seu àmbit territorial, i tenen com a finalitat la prevenció i la lluita contra els incendis forestals. La seva funció principal és l’elaboració i execució col•lectiva de programes de vigilància i prevenció d’incendis forestals.
www.el3devuit.com
Unió de Pagesos dóna per perduda la totalitat de la collita de cereals a l’Alt Penedès. La falta de precipitacions durant el mes d’abril, només s’han registrat 0,2 litres durant tot el mes, han deixat els cereals, sobretot l’ordi, sense l’aigua necessària per completar amb plenitud el cicle productiu. L’ordi, a l’Alt Penedès, com a gairebé la totalitat dels Països Catalans, és un conreu de secà, és a dir que només rep aigua de pluja. La sequera ha comdemnat l’ordi, tot i ser un conreu que resisteix millor que el blat la falta d’aigua, i ha impedit que creixés fins assolir els prop de 100 centímetres que pot arribar a tenir quan es cull. De fet, l’alçada de les espigues als camps de conreu penedesencs és tan baixa que “ni les màquines poden recollir les espigues”. L’aspecte dels camps de conreu d’ordi evidencia que la planta no ha pogut completar tot el seu cicle i ha quedat molt per sota de l’alçada que assoleix en condicions de normalitat. Aquesta és almenys la valoració que ha fet Josep Marrugat, portaveu de la Unió de Pagesos, que no ha dubtat a donar per perduda la totalitat de la collita de cereals, fonamentalment ordi, que és, amb diferència, la planta herbàcia més conreada al Penedès: “la majoria de camps no es colliran i les previsions indiquen que s’ha perdut més del 95% de la collita”. L’ordi és un dels principals aliments del bestiar i és la base de la fabricació de la cervesa i altres begudes alcohòliques, a més de diversos productes alimentaris. Els pagesos no pensen ni tan sols a esperar a que finalitzi el cicle productiu per fer la collita. Marrugat ha explicat que s’està valorant ja “llaurar la terra sense fer la collita” per poder-la reutilitar novament. Això plantejaria d’entrada un problema. I és que les subvencions provinents dels fons estructurals de la Unió Europea que subvencionen l’hectàrea d’agricultura es perdrien si no es deixa completar el cicle productiu i es llaura la terra abans d’hora. Tot indica però que la Unió Europea, a través de la Generalitat de Catalunya, eximirà els pagesos de l’obligació d’arribar a la fase floració sense perdre el dret d’ajut. Tot i així, Marrugat ha explicat que caldran més ajudes per pal•liar els danys ocasionats per la sequera. Pel que fa als conreus de vinya, Marrugat ha manifestat la seva preocupació si continua durant gaire més temps aquest període sense aigua: “El cep ha aguantat bé perquè venia gras de l’any passat. Però s’estan exhaurint les reserves i si no plou aviat podria perjudicar seriosament la propera verema. Esperem que això canviï perquè si no hi podria haver importants perjudicis”. D’altra banda, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha gestionat mesures per autoritzar la pastura de les parcel.les agrícoles declarades de retirada i ha sol•licitat a la Unió Europea que es faci efectiu el pagament de les bestretes del prima d’oví-cabrum i de l’ajut a superfícies per determinats conreus herbacis abans de l’1 de desembre d’aquest any.
El mes d’abril ha registrat un rècord històric negatiu amb 0,2 litres per metre quadrat.
A l’abril, pluges mil, diu el refrany. Però la saviesa popular no sempre l’encerta. Mai, des que es té constància documental de les precipitacions, no havia plogut tan poc durant un mes d’abril. Han estat únicament 0,2 litres per metre quadrat els registrats a l’estació enològica de la seu de l’Incavi a Vilafranca del Penedès. Quan l’abril del 2002, si bé aquell va ser un mes excepcional, es van registrar 110,4 litres. Josep Gol, responsable de l’estació meteorològica penedesenca, no en té cap dubte: és l’abril més sec de tota la història. Des de l’any 1930 es recullen detalladament dades sobre precipitacions. Fins ara el rècord absolut negatiu datava de l’any 1947 quan es va recollir només un litre durant tot l’abril.
Si no plou aviat, els conreus de ceps, tot i la seva resistència, veurien minvada la seva producció.
Però els efectes devastadors per als conreus de secà -les collites es donen per perdudes- es multipliquen a causa del fort vent del mes de febrer que ha continuat, tot i que amb menor intensitat, durant els mesos de març i d’abril. Aquest vent ha contribuït a assecar encara més la vegetació i a oferir una sensació de sequera tan aparent com real. La situació comença a reunir tots els requisits per ser considerat un període de sequera. Segons Josep Gol, un interval de temps pren aquesta consideració quan durant tres mesos la pluja acumulada és inferior als 25 litres per metre quadrat: “Estem en aquesta línia i, si el maig no canvia de tendència, hi estarem de ple”. L’últim període de sequera es remunta al 1995; entre el desembre de 1994 i el març de 1995, les precipitacions no van arribar als 25 litres. Durant el març de 2005 han estat 19 els litres recollits, i la pluja acumulada durant els tres primers mesos de l’any ha estat de 71,8 litres, mentre que el 2002 les pluges acumulades durant els tres primers mesos de l’any van ser de 265,5 litres, una xifra, d’altra banda, que és de les més altes de la història. Si el mes de maig fa cas omís a la dita “pel maig, cada dia un raig”, la sequera serà un fet. I l’afectació devastadora no es reduiria només als conreus de secà, cereals bàsicament, sinó que també amenaçaria els conreus de vinya, un dels sustents econòmics de l’Alt Penedès. Gol diu que fins ara els ceps han resistit bé: “Xuclen l’aigua que hi ha a la terra, però ara comença a estar malament”. És durant el període vegetatiu, quan surten els brots tendres i el cep esclata, que els conreus de vinya necessiten acumular un mínim de 150 litres per metre quadrat. L’abril ja és un mes que comprèn el període vegetatiu del cep que s’estén pràcticament fins a la verema de setembre. Però hi ha altres elements que poden agreujar la situació. El vent i la calor són els més importants. I ambdós s’estan deixant sentir amb força. Els forts vents han contribuït a assecar la vegetació. Però ara, a més, cal comptar amb el fort increment de temperatures de la darrera setmana d’abril i la primera de maig. A final d’abril el termòmetre va arribar als 27,5 graus centígrads, una temperatura més pròpia del mes de juny. Els darrers anys només l’1 d’abril de 1980 s’havia registrat una temperatura superior: 29 graus. L’inici del mes de maig podria indicar un punt d’inflexió, ja que la nit de dilluns a dimarts van caure prop de tres litres a Vilafranca. Però en aquestes circumstàncies aquesta quantitat és insignificant, segons comenta Josep Gol. A més, d’acord amb les dades del Meteocat, aquest dimarts la temperatura va arribar als 28 graus al migdia a Vilafranca. Les prediccions del Meteocat són que continuarà l’ambient assolellat amb temperatures que podran rondar els 30 graus. El servei meteorològic de Catalunya anuncia de moment la persistència d’un anticicló i l’absència total de pluges al Penedès per als propers dies. La sequera i la falta de pluges han provocat que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat avancés el dispositiu de prevenció d’incendis forestals. La mateixa Generalitat ha inclòs l’àrea boscosa del nord del Penedès, de Mediona fins al Coll de la Barraca, com una zona d’alt risc d’incendi al mapa de risc que s’ha donat a conèixer. Aquesta és, a hores d’ara, la qualificació de màxim risc feta per la Generalitat al territori de la comunitat autònoma on no hi ha cap zona qualificada de risc molt alt o extrem, mentre que l’àrea boscosa de Pontons és considerada com de risc moderat. També apareix coma zona de risc moderat a l’àrea d’Ordal, a l’est de l’Alt Penedès.
A finals d’abril es van registrar màximes de 27,5 graus, una temperatura pròpia del mes de juny.
El sud-est de la comarca és finalment considerat com una àrea de baix risc d’incendi forestal. Aquesta situació s’agreujarà amb tota probabilitat si persisteix la falta de precipitacions en una comarca on el 25% és superfície forestal de bosc dens i el 50% correspon a conreus agrícoles, més una superfície del 15% aproximadament que són matollars. A més, s’ha de tenir en compte que encara no s’ha entrat en el període de més alt risc, els mesos d’estiu, normalment els de més alt risc d’incendis segons les estadístiques. Jordi Cuyàs, gerent del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, ha manifestat que des del Consell Comarcal es manté una actitud amatent davant el risc d’incendi forestal, però que per ara no s’ha previst adoptar mesures extraordinàries. El Consell Comarcal ha signat recentment el conveni anual amb les Agrupacions de Defensa Forestal del Penedès i el Garraf i, en funció de l’evolució del temps i de l’estat dels boscos, apostaran “per estudiar un increment dels recursos si és que cal reforçar la prevenció dels incendis forestals”. Les agrupacions de defensa forestal són associacions formades per propietaris forestals i els ajuntaments dels municipis del seu àmbit territorial, i tenen com a finalitat la prevenció i la lluita contra els incendis forestals. La seva funció principal és l’elaboració i execució col•lectiva de programes de vigilància i prevenció d’incendis forestals.
www.el3devuit.com