Candidatura d'Unitat Popular

Vilafranca del Penedès

Unió de Pagesos i UVIPE tampoc no es posen d’acord a l’hora la valorar la qualitat de la verema d’en

La reivindicació pagesa per un preu just del raïm i el vi troba el seu espai al Cavatast i a la Setmana del Cava.

Mentre que UVIPE posa l’accent en el gir positiu que ha donat la verema del Penedès aquestes darreres setmanes, Unió de Pagesos assegura que el conjunt de la collita dóna mal regust a la boca perquè les varietats blanques, que és el gruix del negoci del pagès, van tenir uns graus baixos i molt de podrit. Segons UVIPE, la insuficient insolació i les pluges caigudes entre el 29 d’agost i el 15 de setembre feien preveure que la qualitat de la verema de 2004 seria inferior a les anteriors ja que el procés de maduració del raïm no ha comptat amb les millors condicions meteorològiques, però assegura que les previsions inicials han donat un gir gràcies al bon temps dels últims dies i l’especial atenció que han tingut viticultors i empreses receptores de raïm a l’hora seleccionar la matèria prima. Per la seva banda, Josep Ribas, director del Consell Regulador de la DO Penedès, assegura que les condicions climàtiques van ser poc favorables en la primera meitat de la campanya i van provocar algunes dificultats en la maduració òptima de la varietat blanca macabeu, que representa un 30% del total, i de la negra ull de llebre. Ribas també comenta que l’evolució de la verema no ha estat homogènia en els 63 municipis que conformen la DO Penedès, presentant diferències a nivell geogràfic. “Les zones del Penedès de muntanya i central han estat les menys afectades ja que és on es concentra la major part de la producció de les varietats blanques xarel•lo i parellada, i les negres merlot i cabernet sauvignon, les varietats que millor han suportat les pluges i humitats de la primera quinzena de setembre i que ara s’estan collint amb graus alts i acideses equilibrades”. D’altra banda, UVIPE considera que les perspectives desfavorables de l’inici de la campanya han repercutit en positiu en els resultats ja que molts viticultors han dedicat especial atenció a l’evolució del raïm i han realitzat seleccions acurades a la vinya, deixant de collir aquell raïm que no presentava un estat prou òptim per assegurar la qualitat. “Les empreses receptores també han exigit seleccionar rigurosament el raïm”, afegeix la patronal del sector vinícola penedesenc. Segons UVIPE, aquestes actituds garanteixen una qualitat superior de la matèria prima que arriba als cellers per a la vinificació i conseqüentment un vi final d’alta qualitat. “Pel que fa a la quantitat, en aquests moments s’està al 80% de la collita i ja s’han collit poc més de 200 milions de quilos, xifra lleugerament superior a la de l’any passat en el mateix punt de la campanya”, i Josep Ribas preveu que la verema finalitzi, amb molt bons resultats, cap al 25 d’octubre, i que s’arribi als 270 milions de quilos de raïm, uns deu més que la campanya anterior. UP no ho veu tan clar.

Josep Esteve i Josep Marrugat, d’Unió de Pagesos, afirmen categòricament que aquesta no ha estat una verema fantàstica i recorden que les varietats primerenques van patir molt. “És cert que el cabernet i el merlot han presentat finalment una bona sanitat i un bon grau, però en el xarel•lo i la parellada hi ha hagut de tot”. Esteve i Marrugat asseguren que el conjunt de la verema deixa mal regust a la boca perquè sobretot pesen les varietats blanques, que són les que permeten als viticultors guanyar-se la vida. Si bé accepten que potser finalment hi hagi una producció lleugerament superior a la del 2003, fan notar que les empreses han comprat el mateix i que els quilos de raïm sobrant s’han hagut de portar a les cooperatives o als elaboradors de vi base, i afegeixen que les perspectives de preus no són gaire positives. “Encara que hagi fet més quilos, el valor de la verema ha baixat i els diners que farà el pagès seran menys que l’any passat”. Esteve assegura que obtenir 400.000 pessetes per hectàrea de vinya fa que el viticultor es vegi abocat a la ruïna. “Hi ha empreses que han penalitzat la verema podrida i han pagat el raïm a 15 pessetesquilo”. Marrugat també recorda que algunes remolcades han anat directament a l’abocador. “No podem oblidar que enguany molts pagesos que cullen a màquina han optat per collir a mà, amb el cost superior que suposa, per triar el raïm i garantir que no els hi seria rebutjat”. Unió de Pagesos també lamenta que els elaboradors de vi base hagin establert diferències de preus tan poc significatives entre el raïm que va per a vi base cava -el de menys de 12.000 quiloshectàrea-, que s’ha pagat a 26 pessetes, i el que va per a vi de taula -el de més de 12.000 quilos/hectàrea-, que s’ha pagat a 22 pessetes. El sindicat critica, així mateix, a Freixenet per haver pagat a 35 pessetes -enlloc de 55 pessetes- la mateixa qualitat de raïm que no estava inclosa en les quotes de l’any passat.

Unió de Pagesos porta les reivindicacions a la Setmana del Cava de Sant Sadurní.

Les reivindicacions dels pagesos per un preu just del raïm i del vi es van sentir també durant la celebració del Cavatast i de la Setmana del Cava. L’alcalde de Sant Sadurní, Joan Amat, en va fer referència durant l’acte d’inauguració del Cavatast, divendres passat a la tarda, quan va defensar els arguments dels pagesos, als quals va donar paraula també dissabte al vespre abans del pregó i de la coronació de la Reina del Cava.

Josep Marrugat va parlar en nom del sindicat Unió de Pagesos, després que l’alcalde de la capital del cava li donés la paraula, “perquè creiem que tenen la raó i perquè sense el seu treball no estaríem avui celebrant cap festa en honor del cava ni, evidentment, seríem la capital del cava”. Aquesta intervenció prèvia va ser aplaudida per la plaça i Marrugat va començar saludant els presents a l’acte de “celebració d’aquesta festa motiu de joia a Sant Sadurní”. Des de la regió del cava es vol transmetre a la societat “la realitat d’un sector que semla una cosa i n’és una altra”. Marrugat va comentar que els viticultors catalans estan patint una greu crisi “que causa precarietat, descapitalització i manca d’il•lusió per la nostra feina. La situació és insostenible” i, segons va dir, “irreversible” si no s’hi posa remei.

Monopoli de les grans empreses.

Unió de Pagesos denuncia la monopolització existent en la compra de raïm i vi de cava.”Unes poques empreses que practiquen un despotisme intolerable a l’hora de comprar-nos el raïm per sota dels costos de producció”. Va ssegurar que les multinacionals “només estan preocupades pels seus propis beneficis, encara que això comporti la ruïna dels pagesos”, i va afegir que per preservar el territori “cal un futur digne per als pagesos, que som els que sempre n’hem tingut cura”. Davant d’una situació qualificada d’insostenible, Unió de Pagesos reclama “un preu just pel raïm i el vi”, i exigeix als polítics i a l’Administració “que facin complir la normativa i deixin de ser uns ninots a mans de les grans empreses”, paraules que van rebre el recolzament de la plaça amb forts aplaudiments dels assistents. Per al sindicat Unió de Pagesos és imprescindible que Catalunya compti amb un Registre Vitivinícola fiable i actualitzat, que permeti conèixer exactament què es produeix; que es vetlli pel compliment dels reglaments de les Denominacions d’Origen, i que es persegueixin les pràctiques fraudulentes pel que fa a l’entrada de raïm i vi de fora de les DO catalanes, per assegurar la traçabilitat del producte.

Reforçar la capitalitat del cava.

L’alcalde sadurninenc, Joan Amat, també va tenir unes paraules de suport a la reclamació pagesa d’aconseguir un preu digne pel raïm i el vi durant l’acte d’inauguració del Cavatast que es va fer el dia abans. Amat va comentar que “la pressió promotora no ens ha de fer por si la gent té clar què vol ser i cap on vol anar. A Sant Sadurní tenim clar que volem ser la capital del cava i el Cavatast ha de reforçar aquesta capitalitat”. L’alcalde va comentar que en aquest projecte “cal també la implicació de pagesos i elaboradors, als quals va fer una crida perquè replantegessin la seva política de preus del raïm. Sense el treball acurat dels pagesos, va qüestionar “d’on trauríem el raïm de qualitat per fer un producte de venda a tot el món”.