Vilafranca creix a raó de cent nous veïns per mes
21/01/2005
El 2004 el municipi va sumar 1.249 veïns i xifra la població en 36.104 persones, amb un creixement anual del 3,58%.
Vilafranca experimenta per tercer any consecutiu un creixement sostingut superior als mil nous veïns anuals: 1.249 veïns el 2004, 1.353 el 2003 i 1.336 el 2002 segons dades del mateix Ajuntament de Vilafranca. Mai abans la població no s’havia incrementat a raó de mil nous veïns cada any. A Catalunya, segons dades publicades al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) sobre el Padró Municipal d’Habitants a 1 de gener de 2004, 40 de les 42 capitals de comarca, excepte Ripoll i i Barcelona, havien incrementat els seus veïns, però només onze van superar el miler de veïns. El Vendrell, Vilafranca i Vilanova són les capitals que més van créixer percentualment. Durant els anys noranta Vilafranca va créixer a un ritme lent. Però cap a final de la dècada, i coincidint amb el canvi de mil•lenni, aquest creixement ja va advertir símptomes d’acceleració que s’ha consolidat ara durant els tres darrers anys del nou mil•lenari. El 1995 la població vilafranquina es va incrementar en 217 veïns i el 1996 va ser de 177, un creixement moderat tenint en compte que els últims anys la ciutat ha crescut més de 100 veïns cada mes. El 1997 el nombre de veïns va augmentar als 567 i el 1998 va ser de 517. No va ser fins al 1999 que Vilafranca va superar els 30.000 veïns i es va situar a 1 de gener de l’any 2000 amb una població de 30.220 persones i un creixement anual de 502 veïns. Els anys 2000 i 2001 l’increment de veïns ja es va disparar, ambdós anys es va estar al límit de superar el miler de veïns, una xifra que els tres darrers anys s’ha superat amb escreix. En percentatge, segons dades del cens municipal de Vilafranca, la ciutat va céixer un 4’1% el 2002, un 4% el 2003 i un 3,58% el 2004.
Capitals catalanes.
Amb un increment anual de 1.249 veïns, Vilafranca és una de les poblacions catalanes que més han crescut l’últim any. L’evolució de les capitals de comarca catalanes mostren Vilafranca novament en la part més alta d’aquest rànquing. Manresa, el 2004, segons el BOE de 30 de desembre d’aquell any, va créixer en 1.236 veïns el 2003, menys que Vilafranca, que aquell any va créixer 1.353 veïns segons les dades de l’Ajuntament, un percentatge molt més significatiu encara si es té en compte que Manresa sumava una població de 68.505 veïns a 1 de gener de 2004 mentre Vilafranca en tenia 34.855, la meitat. Les xifres de Vilafranca s’equiparen a les de Vic. La capital d’Osona sumava 36.571 veïns el 2004 i va créixer en 1.217 veïns. Un cas molt similar és el del Vendrell, al Baix Penedès, que tenia una població de 28.147 veïns i va créixer en 1.327 veïns en només un any, mentre que Vilanova i la Geltrú, capital del Garraf, va créixer en 2.109 veïns al llarg del 2003, amb una població de 59.500 veïns, un percentatge de creixement molt similar al de Vilafranca, un 4% segons dades de l’Ajuntament per un 3,68% la capital del Garraf. La resta de capitals de comarca més properes es queden clarament per sota de Vilafranca en tots els casos, tant en nombre absolut com en percentatge. Igualada, capital de l’Anoia, tenia una població de 35.195 veïns i va créixer en 804 veïns. Sant Feliu de Llobregat, capital del Baix Llobregat, amb una població més gran que Vilafranca, va créixer en 411 veïns. Altres capitals més allunyades també es queden per sota de Vilafranca. Així Mataró va experimentar un creixement de 2.235 veïns el 2004 amb una població censada de 114.114 veïns, un creixement d’un 1,99% per un 4% Vilafranca. Al Vallès hi ha la capital catalana que més va créixer en nombre absolut de veïns. Terrassa liderava el rànquing amb un creixement de 4.383 veïns i una població absoluta de 193.000 veïns i un percentatge de creixement anual del 2,32%. Sabadell, al límit dels 200.000 veïns a 1 de gener de 2004, va créixer en 2.281 veïns. Al Vallès Oriental, Granollers va créixer 543 veïns, amb una població de 56.456 persones censades. L’Alt i el Baix Camp també van experimentar creixements percentuals inferiors a Vilafranca. Valls va créixer un 2,71%, amb 588 nous veïns i una població de 22.237 persones. Mentrestant, Reus sumava 96.642 veïns amb un creixement de 2.235 veïns el 2003 i un percentatge de creixement del 2,36%.
Creixement paral•lel de la comarca.
Segons les dades elaborades pel Servei de Plànol i Estadística de l’Ajuntament, el percentatge d’increment de població de Vilafranca durant l’any 2003 és paral•lel al creixement experimentat per la comarca. Si el creixement de població de Vilafranca durant el 2003 va ser del 4,15%, el de la comarca va ser lleugerament per sobre, 4,39%. Aquesta tendència, segons el Servei de Premsa de l’Ajuntament, s’ha mantingut sostinguda des de l’any 1992 fins al 2003 amb oscil•lacions per sobre i per sota entre les dues línies de creixement que per norma general no han sobrepassat el mig punt de diferència.
Creixement dels barris.
La Girada és el barri que més ha crescut de Vilafranca amb un 15,5% i 296 veïns. Només aquest barri ja ha crescut més que tot Vilafranca durant els anys 1995 i 1996. El segon barri que percentualment ha crescut més durant el 2004 ha estat el Molí d’en Rovira amb 75 nous empadronats i un 11,4% més de població. Amb creixements menors se situen el Poble Nou (4,1%), la Barceloneta-Sant Magí (3,7%), Sant Julià, (3,2%), l’Espirall (2,8%), el Centre (1,3%) i les Clotes (0,4%). Són els barris del Poble Nou i l’Espirall els que concentren prop de la meitat de la població de Vilafranca, amb més d’un 46% de la població censada a 1 de gener de 2005. A l’Espirall hi viuen 8.332 persones i al Poble Nou, 8.313, una diferència que s’ha retallat notablement respecte del 2004, quan l’Espirall tenia 8.147 veïns i el Poble Nou, 7.963.
La Girada passa de 1.904 a 2.200 veïns, el barri que més creix del municipi.
El barri de la Girada, una de les noves zones d’expansió urbana de Vilafranca, ha incrementat un 15,5% la seva població en només un any. És el creixement més significatiu del municipi tot i que el nombre de veïns encara quedi molt lluny dels dos grans barris de Vilafranca: l’Espirall i el Poble Nou, que superen, ambdós, els 8.000 veïns. La Girada registrava a 1 de gener del 2005 una població de 2.200 veïns quan l’1 de gener de 2004 aquesta era de 1.904 veïns. La Girada és el primer barri per creixement en percentatge i el segon en nombre absolut de veïns, només per darrere del Poble Nou, que en un any ha incrementat fins a 350 el nombre de veïns. Malgrat l’increment de població del 15,5% durant el 2004, el ritme de creixement de la Girada ha baixat notòriament respecte al creixement experimentat els anys 2003 (510 habitants i un 36,6%) i 2002 (402 habitants i un 40,5%), segons dades proporcionades per l’Ajuntament.
www.el3devuit.com
Vilafranca experimenta per tercer any consecutiu un creixement sostingut superior als mil nous veïns anuals: 1.249 veïns el 2004, 1.353 el 2003 i 1.336 el 2002 segons dades del mateix Ajuntament de Vilafranca. Mai abans la població no s’havia incrementat a raó de mil nous veïns cada any. A Catalunya, segons dades publicades al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) sobre el Padró Municipal d’Habitants a 1 de gener de 2004, 40 de les 42 capitals de comarca, excepte Ripoll i i Barcelona, havien incrementat els seus veïns, però només onze van superar el miler de veïns. El Vendrell, Vilafranca i Vilanova són les capitals que més van créixer percentualment. Durant els anys noranta Vilafranca va créixer a un ritme lent. Però cap a final de la dècada, i coincidint amb el canvi de mil•lenni, aquest creixement ja va advertir símptomes d’acceleració que s’ha consolidat ara durant els tres darrers anys del nou mil•lenari. El 1995 la població vilafranquina es va incrementar en 217 veïns i el 1996 va ser de 177, un creixement moderat tenint en compte que els últims anys la ciutat ha crescut més de 100 veïns cada mes. El 1997 el nombre de veïns va augmentar als 567 i el 1998 va ser de 517. No va ser fins al 1999 que Vilafranca va superar els 30.000 veïns i es va situar a 1 de gener de l’any 2000 amb una població de 30.220 persones i un creixement anual de 502 veïns. Els anys 2000 i 2001 l’increment de veïns ja es va disparar, ambdós anys es va estar al límit de superar el miler de veïns, una xifra que els tres darrers anys s’ha superat amb escreix. En percentatge, segons dades del cens municipal de Vilafranca, la ciutat va céixer un 4’1% el 2002, un 4% el 2003 i un 3,58% el 2004.
Capitals catalanes.
Amb un increment anual de 1.249 veïns, Vilafranca és una de les poblacions catalanes que més han crescut l’últim any. L’evolució de les capitals de comarca catalanes mostren Vilafranca novament en la part més alta d’aquest rànquing. Manresa, el 2004, segons el BOE de 30 de desembre d’aquell any, va créixer en 1.236 veïns el 2003, menys que Vilafranca, que aquell any va créixer 1.353 veïns segons les dades de l’Ajuntament, un percentatge molt més significatiu encara si es té en compte que Manresa sumava una població de 68.505 veïns a 1 de gener de 2004 mentre Vilafranca en tenia 34.855, la meitat. Les xifres de Vilafranca s’equiparen a les de Vic. La capital d’Osona sumava 36.571 veïns el 2004 i va créixer en 1.217 veïns. Un cas molt similar és el del Vendrell, al Baix Penedès, que tenia una població de 28.147 veïns i va créixer en 1.327 veïns en només un any, mentre que Vilanova i la Geltrú, capital del Garraf, va créixer en 2.109 veïns al llarg del 2003, amb una població de 59.500 veïns, un percentatge de creixement molt similar al de Vilafranca, un 4% segons dades de l’Ajuntament per un 3,68% la capital del Garraf. La resta de capitals de comarca més properes es queden clarament per sota de Vilafranca en tots els casos, tant en nombre absolut com en percentatge. Igualada, capital de l’Anoia, tenia una població de 35.195 veïns i va créixer en 804 veïns. Sant Feliu de Llobregat, capital del Baix Llobregat, amb una població més gran que Vilafranca, va créixer en 411 veïns. Altres capitals més allunyades també es queden per sota de Vilafranca. Així Mataró va experimentar un creixement de 2.235 veïns el 2004 amb una població censada de 114.114 veïns, un creixement d’un 1,99% per un 4% Vilafranca. Al Vallès hi ha la capital catalana que més va créixer en nombre absolut de veïns. Terrassa liderava el rànquing amb un creixement de 4.383 veïns i una població absoluta de 193.000 veïns i un percentatge de creixement anual del 2,32%. Sabadell, al límit dels 200.000 veïns a 1 de gener de 2004, va créixer en 2.281 veïns. Al Vallès Oriental, Granollers va créixer 543 veïns, amb una població de 56.456 persones censades. L’Alt i el Baix Camp també van experimentar creixements percentuals inferiors a Vilafranca. Valls va créixer un 2,71%, amb 588 nous veïns i una població de 22.237 persones. Mentrestant, Reus sumava 96.642 veïns amb un creixement de 2.235 veïns el 2003 i un percentatge de creixement del 2,36%.
Creixement paral•lel de la comarca.
Segons les dades elaborades pel Servei de Plànol i Estadística de l’Ajuntament, el percentatge d’increment de població de Vilafranca durant l’any 2003 és paral•lel al creixement experimentat per la comarca. Si el creixement de població de Vilafranca durant el 2003 va ser del 4,15%, el de la comarca va ser lleugerament per sobre, 4,39%. Aquesta tendència, segons el Servei de Premsa de l’Ajuntament, s’ha mantingut sostinguda des de l’any 1992 fins al 2003 amb oscil•lacions per sobre i per sota entre les dues línies de creixement que per norma general no han sobrepassat el mig punt de diferència.
Creixement dels barris.
La Girada és el barri que més ha crescut de Vilafranca amb un 15,5% i 296 veïns. Només aquest barri ja ha crescut més que tot Vilafranca durant els anys 1995 i 1996. El segon barri que percentualment ha crescut més durant el 2004 ha estat el Molí d’en Rovira amb 75 nous empadronats i un 11,4% més de població. Amb creixements menors se situen el Poble Nou (4,1%), la Barceloneta-Sant Magí (3,7%), Sant Julià, (3,2%), l’Espirall (2,8%), el Centre (1,3%) i les Clotes (0,4%). Són els barris del Poble Nou i l’Espirall els que concentren prop de la meitat de la població de Vilafranca, amb més d’un 46% de la població censada a 1 de gener de 2005. A l’Espirall hi viuen 8.332 persones i al Poble Nou, 8.313, una diferència que s’ha retallat notablement respecte del 2004, quan l’Espirall tenia 8.147 veïns i el Poble Nou, 7.963.
La Girada passa de 1.904 a 2.200 veïns, el barri que més creix del municipi.
El barri de la Girada, una de les noves zones d’expansió urbana de Vilafranca, ha incrementat un 15,5% la seva població en només un any. És el creixement més significatiu del municipi tot i que el nombre de veïns encara quedi molt lluny dels dos grans barris de Vilafranca: l’Espirall i el Poble Nou, que superen, ambdós, els 8.000 veïns. La Girada registrava a 1 de gener del 2005 una població de 2.200 veïns quan l’1 de gener de 2004 aquesta era de 1.904 veïns. La Girada és el primer barri per creixement en percentatge i el segon en nombre absolut de veïns, només per darrere del Poble Nou, que en un any ha incrementat fins a 350 el nombre de veïns. Malgrat l’increment de població del 15,5% durant el 2004, el ritme de creixement de la Girada ha baixat notòriament respecte al creixement experimentat els anys 2003 (510 habitants i un 36,6%) i 2002 (402 habitants i un 40,5%), segons dades proporcionades per l’Ajuntament.
www.el3devuit.com