La policia espanyola carrega contra una protesta en contra la política urbanística del PP a Palma
20/08/2004
La policia espanyola carrega contra mig miler de persones que intentaven impedir l'accés d'alts càrrecs del PP al monestir de la Real.
La política urbanística del Partit Popular topà ahir amb l’escenificació més clara de la contundent oposició que rep des de diversos sectors de la societat mallorquina. Els darrers centenars de metres de la romeria de Sant Bernat esdevingueren un malson per a una Catalina Cirer entestada en acabar el recorregut, malgrat els problemes que això pogués ocasionar.
Més de mig miler d’opositors al pla urbanístic que el PP té previst per al nucli de la Real esperaren la comitiva municipal amb la intenció d’evitar la seva entrada al monestir. Convocats per la plataforma Salvem la Real, portaven xiulets, olles i altres estris casolans per fer renou, a més de diverses pancartes en les quals es podien llegir lemes com «L’assassí sempre torna al lloc del crim», «Combatem el capital, salvem la Real», «No al segon cinturó» i molt especialment «Salvem la Real». Molts d’ells portaven també camisetes amb lemes contra la política territorial del PP.
En topar-se els dos grups, manifestants de Salvem la Real i romers, la tensió va créixer ràpidament, fins al punt que diversos integrants del sèquit de Cirer protagonitzaren un primer acte de violència en alçar una barrera metàl•lica situada al camí d’accés al monestir i empènyer amb aquesta les primers files de manifestants. En aquesta ocasió la policia ni s’immutà. Aviat es produí una marea humana de manifestants, romers i policia que entre crits dels Salvem la Real i empentes del sèquit de Cirer tardà prop de quaranta-cinc minuts en recórrer el tram final del recorregut. Malgrat la sonora i ferma oposició dels manifestants, la presència de desenes de policies, uniformats i sense uniformar, que feren pas amb empentes va permetre a Cirer i els seus arribar fins a les portes del monestir on els manifestants abandonaren la resistència pacífica per ordres expresses d’un dels frares de la Real.
A les portes del monestir, fou el conseller d’interior del Govern, José María Rodríguez, qui protagonitzà un nou moment de tensió. En ser requerit per un dels organitzadors de la festa de la Real perquè entràs per una altra porta, el conseller popular contestà que «entro por dónde me da la gana porque lo digo yo» i envestí contra un grup de quinze persones, entre manifestants i periodistes, mentre accedia al recinte. Fou escortat per dos agents de la policia municipal que, armats, entraren en el temple.
Malgrat l’espectacularitat dels fets i la inseguretat provocada per la presència de Cirer i la resta de membres de l’equip de govern municipal, tan sols un policia nacional i diversos manifestants hagueren de ser atesos. Alguns d’ells ja han anunciat que possiblement presentaran denúncies per agressions contra les forces de seguretat i un reduït grup de membres de la comitiva de Cirer que portaven ensenyes del grup Güell.
Després de la partida dels membres del PP, la festa continuà a la Real amb diverses actuacions musicals, que es convertiren en el punt i final festiu, però no menys reivindicatiu de la nit.
La política urbanística del Partit Popular topà ahir amb l’escenificació més clara de la contundent oposició que rep des de diversos sectors de la societat mallorquina. Els darrers centenars de metres de la romeria de Sant Bernat esdevingueren un malson per a una Catalina Cirer entestada en acabar el recorregut, malgrat els problemes que això pogués ocasionar.
Més de mig miler d’opositors al pla urbanístic que el PP té previst per al nucli de la Real esperaren la comitiva municipal amb la intenció d’evitar la seva entrada al monestir. Convocats per la plataforma Salvem la Real, portaven xiulets, olles i altres estris casolans per fer renou, a més de diverses pancartes en les quals es podien llegir lemes com «L’assassí sempre torna al lloc del crim», «Combatem el capital, salvem la Real», «No al segon cinturó» i molt especialment «Salvem la Real». Molts d’ells portaven també camisetes amb lemes contra la política territorial del PP.
En topar-se els dos grups, manifestants de Salvem la Real i romers, la tensió va créixer ràpidament, fins al punt que diversos integrants del sèquit de Cirer protagonitzaren un primer acte de violència en alçar una barrera metàl•lica situada al camí d’accés al monestir i empènyer amb aquesta les primers files de manifestants. En aquesta ocasió la policia ni s’immutà. Aviat es produí una marea humana de manifestants, romers i policia que entre crits dels Salvem la Real i empentes del sèquit de Cirer tardà prop de quaranta-cinc minuts en recórrer el tram final del recorregut. Malgrat la sonora i ferma oposició dels manifestants, la presència de desenes de policies, uniformats i sense uniformar, que feren pas amb empentes va permetre a Cirer i els seus arribar fins a les portes del monestir on els manifestants abandonaren la resistència pacífica per ordres expresses d’un dels frares de la Real.
A les portes del monestir, fou el conseller d’interior del Govern, José María Rodríguez, qui protagonitzà un nou moment de tensió. En ser requerit per un dels organitzadors de la festa de la Real perquè entràs per una altra porta, el conseller popular contestà que «entro por dónde me da la gana porque lo digo yo» i envestí contra un grup de quinze persones, entre manifestants i periodistes, mentre accedia al recinte. Fou escortat per dos agents de la policia municipal que, armats, entraren en el temple.
Malgrat l’espectacularitat dels fets i la inseguretat provocada per la presència de Cirer i la resta de membres de l’equip de govern municipal, tan sols un policia nacional i diversos manifestants hagueren de ser atesos. Alguns d’ells ja han anunciat que possiblement presentaran denúncies per agressions contra les forces de seguretat i un reduït grup de membres de la comitiva de Cirer que portaven ensenyes del grup Güell.
Després de la partida dels membres del PP, la festa continuà a la Real amb diverses actuacions musicals, que es convertiren en el punt i final festiu, però no menys reivindicatiu de la nit.