El debat sobre d'ubicació de la estació de regionals camina cap al ple extraordinari
08/04/2005
El govern considera demostrada la inviabilitat d’una estació de trens regionals al nucli urbà.
Pere Regull va anunciar dimecres que CiU sol•licitarà la convocatòria d’un Ple municipal extraordinari per debatre la polèmica generada sobre l’estació de trens regionals. La decisió es produeix després de la reunió tècnica celebrada el 31 de març al saló de sessions entre tots els grups municipals. La conclusió de CiU és que no només no és inviable fer que els trens regionals s’aturin al centre de Vilafranca sinó que és, de molt, la millor opció. La possibilitat que els trens regionals s’aturin a Vilafranca es perfila com el principal motiu de discòrdia política immediata entre els grups de l’oposició i el Govern municipal que mantenen postures insalvables. Els primers aposten amb determinació per aconseguir que els trens regionals s’aturin a l’estació de rodalies de Vilafranca mentre PSC-ICV i ERC, amb l’alcalde al capdavant, volen fer una nova estació als afores de Vilafranca, just al costat de la base de muntatge i manteniment de l’AVE, un equipament auxiliar del tren d’alta velocitat del qual ara ja es poden obervar els fonaments i pilars dels futurs magatzems. Pere Regull va afirmar que a CiU constataven “sobtats que estiguem discutint un tema cabdal per a Vilafranca sense cap estudi previ sobre les possibilitats de rendiment i trànsit” que comportarien els futur trens regionals que passaran per Vilafranca el 2007. El cap de llista de CiU va voler emfasitzar la importància d’aquest estudi “precisament perquè el tema de densitats i trànsits marcaria els temes tècnics”. Per a Regull la conclusió més important de la reunió és haver demostrat que “és viable tècnicment que els trens s’aturin a Vilafranca. Que són factibles les vies mixtes, les diagonals i els salts de moltó. O també perquè s’ha reconegut, abans es deia que no, que hi ha trens de bitensió”. L’únic argument que, segons Regull, es va aportar en la reunió contra l’operativitat de fer aturar els trens regionals a Vilafranca és “la penalityzació de tres minuts. Diuen que els regionals si s’aturessin als afores només necessitarien tres minuts i en canvi al centre serien sis minuts”. Acte seguit Regull va desgranar un per un les que per a CiU serien les penalitzacions per als vilafranquins si l’estació es fes als afores. En primer lloc va citar l’encariment del trajecte perquè els veïns de Vilafranca haurien d’anar a l’estació dels afores amb un altre vehicle i no a peu. En segon lloc, i rebatent l’argument del minutatge, perquè “augmenta el temps total del trajecte. Si cal agafar el cotxe o transport públic per arribar a l’estació és evident que per a un vilafranquí es perdrien més de tres minuts”. Insistint en aquest darrer argument va mantenir que davant la tessitura de dues estacions s’esdevindria que “els trens de rodalies també haurien de parar a l’estació de regionals, una nova penalització de temps pel viatger vilafranquí”. A més, a criteri de Regull, plana la possibilitat, va utilitzar la paraula “perill” que “a la llarga una estació tiri més que l’altra. D’aquesta manera podria passar que l’estació acabaria estant als afores i el tren passant per dins de Vilafranca”. Una paradoxa que per a Regull faria que perdés tot sentit haver apostat perquè l’AVE travessés el nucli urbà de Vilafranca. Finalment, Regull va adduir que situar una estació de trens regionals als afores implicaria “un nou impuls al creixement desenfrenat de Vilafranca”. Regull va tornar a qüestionar la signatura del conveni de l’AVE feta el febrer de 2004 entre el Ministre de Foment, Álvarez Cascos, i l’alcalde Marcel Esteve. Des de CiU es va tornar a retreure “la precipitació” amb que es va signar el conveni. Regull es va preguntar públicament “per què no es va fer servir aquell conveni per aconseguir la inversió necessària perquè l’estació de regionals estigués dins de Vilafranca? Sabien fa més d’un any que ens anaven a clavar aquest mort (la base de muntatge i manteniment de l’AVE) a Vilafranca”.
Per al PP es confirma la viabilitat de fer aturar els trens regionals a l’actual estació de rodalies.
El PP considera que la reunió tècnica sobre la ubicació de l’estació de trens regionals ha confirmat que no hi ha cap impediment per fer que els trens regionals s’aturin a l’estació de rodalies. Per fer-ho només caldria construir les anomenades diagonals a l’entrada de l’estació i utilitzar vies mixtes en aquests trams, un debat que amenaça de convertir-se en un serial i en el qual cada part va mantenir els seus arguments, sense que s’aportessin novetats substancioses. La reunió tècnica sobre l’estació de trens regionals es va celebrar finalment el proppassat 31 de març al vespre al Saló de Plens amb l’assistència de representants de totes les forces polítiques. Josep Ramon, regidor del PP al Consistori vilafranquí, va censurar novament el govern municipal per no haver apostat per un debat públic, tal i com pretenia el Partit Popular. Finalment el debat va ser a porta tancada. Xavier Flores, tècnic de la Generalitat de Catalunya, en qualitat d’assessor de l’equip de govern municipal, va argüir, segons el PP, cinc motius que portarien a defensar que l’emplaçament de l’estació hauria de ser al costat de la base de muntatge i manteniment de l’AVE. El PP, tot i agrair la visita de Flores, va qüestionar tots i cadascun dels arguments aportats pel tècnic i va desacreditar la seva opinió en considerar que “té instruccions” i que la seva intervenció “va ser més política que tècnica”. La primera dificultat que segons el PP es va posar sobre la taula per descartar que els trens regionals s’aturin a l’estació del centre seria “la poca experiència que es té en les vies mixtes”. Ramon va manifestar el seu desconcert davant “aquesta dificultat quan la pròpia Generalitat de Catalunya està promovent actualment construcció de vies mixtes en altres llocs com és en direcció al port de Barcelona per afavorir el transport de mercaderies” . Un segon motiu al•legat per Flores seria que “els desviaments (diagonals) que permetrien el pas dels trens regionals des de les vies d’alta velocitat a les d’ample convencional, suposadament, no es poden utilitzar per al pas normal dels trens”. Això, segons el PP “no és cert, i el mateix Sr. Flores va reconèixer que no hi ha cap normativa que ho estableixi així”. La tercera dificultat al•legada en la reunió, segons la versió del Partit Popular, seria que el material mòbil “contractat per ara suposadament no és bitensió, característica tècnica necessària que han de reunir els trens per passar d’una línia d’alta velocitat a una altra de convencional. Del debat es va desprendre que hi ha una segona partida contractada destinada a trens regionals que seran bitensió, per tant, és possible obviar aquesta dificultat”. La quarta dificultat al•legada pel tècnic que assessorava el govern de Vilafranca adduiria que la proposta defensada pel PP “comporta la construcció d’uns salts de moltó a l’entrada i sortida de la nostra vila, i això no és cert. Només s’haurien de fer si el nombre de trens regionals que paressin fossin moltíssims, i aquest no és el cas”. Finalment Xavier Flores hauria desaconsellat la parada a l’actual estació perquè “comportaria tres minuts més que si es fes als afores, i que aquest fet dificultaria que els operadors ferroviaris acordessin parar a la nostra vila”. El PP manté contràriament que la decisió de fer parar els trens regionals a Vilafranca “vindrà determinada pel nombre de passatgers que faran servir aquest servei i no pel fet que es tardi tres minuts més”.
Trens regionals cada 30 minuts.
D’altra banda, la Generalitat de Catalunya, que espera assumir en un futur la gestió dels trens regionals, confirmava que tres trens regionals que utilitzaran la línia de l’AVE uniran Lleida i Barcelona cada 30 minuts durant les hores punta quan l’alta velocitat arribi a Barcelona. L’anunci va ser fet a la Universitat de Lleida pel director del programa, Miguel Ángel Dombriz, qui es va encarregar de donar a conèixer que la xarxa catalana d’alta velocitat permetrà organitzar un servei de trens regionals d’altes prestacions que comunicaria les quatre capitals catalanes en un breu termini de temps. Segons Dombriz, durant el 2006 podria entrar en funcionament la línia de l’AVE fins a Tarragona, d’acord amb els terminis que va donar a conèixer el Ministeri de Foment espanyol.
Colomé considera demostrada la inviabilitat.
“El debat actual és si volem o no l’estació de trens regionals, no el seu emplaçament que ja està clar que ha de ser fora del nucli urbà”, ha assenyalat. Per al regidor d’Urbanisme la reunió mantinguda dijous de la setmana passada pel cap dels serveis de concertació territorial de la Generalitat, Xavier Flores, amb els regidors -acompanyats dels tècnics que cada grup municipal va designar-, va deixar clar que la ubicació de l’estació de trens regionals no és viable dins del nucli urbà.
Xavier Flores, ha indicat Colomé, va argumentar la impossibilitat d’ubicar la futura estació de trens regionals fora del nucli urbà per l’existència de tres obstacles que va qualificar d’insalvables. En primer lloc, l’enginyer considera que requeriria unes locomotores equipades amb un sistema de bitensió, mentre que el material adquirit fins ara per circular en la línia de l’AVE no té aquestes prestacions.
Menys interès a parar
En segon lloc, ha apuntat Colomé, l’enginyer va explicar que la solució tècnica que s’hauria d’adoptar perquè els trens poguessin aturar-se dins del nucli urbà suposaria penalitzar les parades, és a dir, fer-les més llargues. “Com més es penalitzin les parades -ha observat el regidor- menys interès tindran els explotadors de la línia per parar a Vilafranca i, per tant, menys trens hi pararan.” Finalment, la ubicació de l’estació dins del nucli urbà, a banda de generar un major impacte visual, suposaria per a Flores una major ocupació del territori i, per tant, requerirà més expropiacions. Per contra, ha afegit Colomé, l’enginyer va apuntar que l’emplaçament proposat a fora de la ciutat era un dels pocs que complia un dels requisits tècnics bàsics, com ara estar situat en una recta amb poc pendent. A partir de les explicacions fetes per Xavier Flores, el regidor d’Urbanisme considera que, tècnicament, resulta inviable ubicar l’estació dins del nucli urbà i, per tant, la disjuntiva que es presenta no és ja el seu emplaçament sinó voler-la o no: “El debat actual és si volem o no l’estació de trens regionals, no el seu emplaçament que ja està clar que ha de ser fora de la ciutat. L’equip de govern, sí que la vol”. Així les coses, Josep Colomé va recordar que el Pacte d’Olèrdola, subscrits per totes les forces polítiques i sindicals penedesenques, reclamava que el pas de l’AVE per la comarca anés acompanyat de la creació d’una estació de trens regionals que permetés enllaçar Vilafranca amb la resta del territori de forma directa i amb uns intèrvals de temps molt més curts que el sistema de rodalies.
Usuaris potencials
En aquest sentit, Colomé considera que la futura estació de trens regionals no s’ha de plantejar en termes locals sinó com a un servei que té com a usuaris potencials els habitants de l’Alt Penedès i els d’una part de les comarques de l’Anoia, Baix Llobregat, Baix Penedès i Garraf que vulguin anar de Vilafranca a Tarragona o a Barcelona en 20 minuts o a Lleida en tres quarts d’hora. Aquest plantejament, ha explicat el regidor d’Urbanisme, fa que l’estació s’hagi de situar en un lloc ben comunicat en relació a una de les artèries clau de l’Alt Penedès com és la C15: “L’estació ha de formar part d’un projecte més ampli que ha de prioritzar el transport públic. I això vol dir disposar d’una zona d’aparcament i d’una línia de transport públic que porti gent a l’estació. D’altra banda, la futura estació ha de ser la primera parada de la línia de rodalies en direcció a Barcelona.” Josep Colomé ha remarcat la tendència a ubicar les estacions per a trens de gran o mitjà recorregut fora dels nuclis urbans: “L’estació de trens regionals de Figueres no només estarà fora del nucli urbà sinó fora del seu terme municipal i Lleida, que té l’estació dins la ciutat, està demanant poder-la traslladar als afores. Per la seva banda, l’estació de l’AVE de Tarragona està situada a Perafort, és a dir, fora de la ciutat.”
Vilafranca i el mapa ferroviari català
Per al regidor, per primer cop, la Generalitat ha apostat per un nou mapa ferroviari en el qual Vilafranca apareix situada en una molt bona posició. Colomé va recordar que, arran de la posada en marxa del projecte de la línia de l’AVE fins a la frontera francesa, l’Ajuntament ja va reclamar per a la ciutat la creació d’una estació de trens regionals per tal que el territori es pogués rescabalar de la nova servitud que representava el pas d’una nova infraestructura. Aleshores, ha afegit el regidor, “el govern del PP no va acceptar mai la proposta ni la Generalitat, aleshores governada per CiU, va donar suport a la demanda de Vilafranca”. En un principi, ha recordat Colomé, la proposta de l’Ajuntament era ubicar-la dins del nucli urbà, però uns estudis posterior realitzats, precisament, per l’enginyer Xavier Flores va desestimar per inviable l’emplaçament de l’estació dins el nucli urbà.
www.el3devuit.com
Pere Regull va anunciar dimecres que CiU sol•licitarà la convocatòria d’un Ple municipal extraordinari per debatre la polèmica generada sobre l’estació de trens regionals. La decisió es produeix després de la reunió tècnica celebrada el 31 de març al saló de sessions entre tots els grups municipals. La conclusió de CiU és que no només no és inviable fer que els trens regionals s’aturin al centre de Vilafranca sinó que és, de molt, la millor opció. La possibilitat que els trens regionals s’aturin a Vilafranca es perfila com el principal motiu de discòrdia política immediata entre els grups de l’oposició i el Govern municipal que mantenen postures insalvables. Els primers aposten amb determinació per aconseguir que els trens regionals s’aturin a l’estació de rodalies de Vilafranca mentre PSC-ICV i ERC, amb l’alcalde al capdavant, volen fer una nova estació als afores de Vilafranca, just al costat de la base de muntatge i manteniment de l’AVE, un equipament auxiliar del tren d’alta velocitat del qual ara ja es poden obervar els fonaments i pilars dels futurs magatzems. Pere Regull va afirmar que a CiU constataven “sobtats que estiguem discutint un tema cabdal per a Vilafranca sense cap estudi previ sobre les possibilitats de rendiment i trànsit” que comportarien els futur trens regionals que passaran per Vilafranca el 2007. El cap de llista de CiU va voler emfasitzar la importància d’aquest estudi “precisament perquè el tema de densitats i trànsits marcaria els temes tècnics”. Per a Regull la conclusió més important de la reunió és haver demostrat que “és viable tècnicment que els trens s’aturin a Vilafranca. Que són factibles les vies mixtes, les diagonals i els salts de moltó. O també perquè s’ha reconegut, abans es deia que no, que hi ha trens de bitensió”. L’únic argument que, segons Regull, es va aportar en la reunió contra l’operativitat de fer aturar els trens regionals a Vilafranca és “la penalityzació de tres minuts. Diuen que els regionals si s’aturessin als afores només necessitarien tres minuts i en canvi al centre serien sis minuts”. Acte seguit Regull va desgranar un per un les que per a CiU serien les penalitzacions per als vilafranquins si l’estació es fes als afores. En primer lloc va citar l’encariment del trajecte perquè els veïns de Vilafranca haurien d’anar a l’estació dels afores amb un altre vehicle i no a peu. En segon lloc, i rebatent l’argument del minutatge, perquè “augmenta el temps total del trajecte. Si cal agafar el cotxe o transport públic per arribar a l’estació és evident que per a un vilafranquí es perdrien més de tres minuts”. Insistint en aquest darrer argument va mantenir que davant la tessitura de dues estacions s’esdevindria que “els trens de rodalies també haurien de parar a l’estació de regionals, una nova penalització de temps pel viatger vilafranquí”. A més, a criteri de Regull, plana la possibilitat, va utilitzar la paraula “perill” que “a la llarga una estació tiri més que l’altra. D’aquesta manera podria passar que l’estació acabaria estant als afores i el tren passant per dins de Vilafranca”. Una paradoxa que per a Regull faria que perdés tot sentit haver apostat perquè l’AVE travessés el nucli urbà de Vilafranca. Finalment, Regull va adduir que situar una estació de trens regionals als afores implicaria “un nou impuls al creixement desenfrenat de Vilafranca”. Regull va tornar a qüestionar la signatura del conveni de l’AVE feta el febrer de 2004 entre el Ministre de Foment, Álvarez Cascos, i l’alcalde Marcel Esteve. Des de CiU es va tornar a retreure “la precipitació” amb que es va signar el conveni. Regull es va preguntar públicament “per què no es va fer servir aquell conveni per aconseguir la inversió necessària perquè l’estació de regionals estigués dins de Vilafranca? Sabien fa més d’un any que ens anaven a clavar aquest mort (la base de muntatge i manteniment de l’AVE) a Vilafranca”.
Per al PP es confirma la viabilitat de fer aturar els trens regionals a l’actual estació de rodalies.
El PP considera que la reunió tècnica sobre la ubicació de l’estació de trens regionals ha confirmat que no hi ha cap impediment per fer que els trens regionals s’aturin a l’estació de rodalies. Per fer-ho només caldria construir les anomenades diagonals a l’entrada de l’estació i utilitzar vies mixtes en aquests trams, un debat que amenaça de convertir-se en un serial i en el qual cada part va mantenir els seus arguments, sense que s’aportessin novetats substancioses. La reunió tècnica sobre l’estació de trens regionals es va celebrar finalment el proppassat 31 de març al vespre al Saló de Plens amb l’assistència de representants de totes les forces polítiques. Josep Ramon, regidor del PP al Consistori vilafranquí, va censurar novament el govern municipal per no haver apostat per un debat públic, tal i com pretenia el Partit Popular. Finalment el debat va ser a porta tancada. Xavier Flores, tècnic de la Generalitat de Catalunya, en qualitat d’assessor de l’equip de govern municipal, va argüir, segons el PP, cinc motius que portarien a defensar que l’emplaçament de l’estació hauria de ser al costat de la base de muntatge i manteniment de l’AVE. El PP, tot i agrair la visita de Flores, va qüestionar tots i cadascun dels arguments aportats pel tècnic i va desacreditar la seva opinió en considerar que “té instruccions” i que la seva intervenció “va ser més política que tècnica”. La primera dificultat que segons el PP es va posar sobre la taula per descartar que els trens regionals s’aturin a l’estació del centre seria “la poca experiència que es té en les vies mixtes”. Ramon va manifestar el seu desconcert davant “aquesta dificultat quan la pròpia Generalitat de Catalunya està promovent actualment construcció de vies mixtes en altres llocs com és en direcció al port de Barcelona per afavorir el transport de mercaderies” . Un segon motiu al•legat per Flores seria que “els desviaments (diagonals) que permetrien el pas dels trens regionals des de les vies d’alta velocitat a les d’ample convencional, suposadament, no es poden utilitzar per al pas normal dels trens”. Això, segons el PP “no és cert, i el mateix Sr. Flores va reconèixer que no hi ha cap normativa que ho estableixi així”. La tercera dificultat al•legada en la reunió, segons la versió del Partit Popular, seria que el material mòbil “contractat per ara suposadament no és bitensió, característica tècnica necessària que han de reunir els trens per passar d’una línia d’alta velocitat a una altra de convencional. Del debat es va desprendre que hi ha una segona partida contractada destinada a trens regionals que seran bitensió, per tant, és possible obviar aquesta dificultat”. La quarta dificultat al•legada pel tècnic que assessorava el govern de Vilafranca adduiria que la proposta defensada pel PP “comporta la construcció d’uns salts de moltó a l’entrada i sortida de la nostra vila, i això no és cert. Només s’haurien de fer si el nombre de trens regionals que paressin fossin moltíssims, i aquest no és el cas”. Finalment Xavier Flores hauria desaconsellat la parada a l’actual estació perquè “comportaria tres minuts més que si es fes als afores, i que aquest fet dificultaria que els operadors ferroviaris acordessin parar a la nostra vila”. El PP manté contràriament que la decisió de fer parar els trens regionals a Vilafranca “vindrà determinada pel nombre de passatgers que faran servir aquest servei i no pel fet que es tardi tres minuts més”.
Trens regionals cada 30 minuts.
D’altra banda, la Generalitat de Catalunya, que espera assumir en un futur la gestió dels trens regionals, confirmava que tres trens regionals que utilitzaran la línia de l’AVE uniran Lleida i Barcelona cada 30 minuts durant les hores punta quan l’alta velocitat arribi a Barcelona. L’anunci va ser fet a la Universitat de Lleida pel director del programa, Miguel Ángel Dombriz, qui es va encarregar de donar a conèixer que la xarxa catalana d’alta velocitat permetrà organitzar un servei de trens regionals d’altes prestacions que comunicaria les quatre capitals catalanes en un breu termini de temps. Segons Dombriz, durant el 2006 podria entrar en funcionament la línia de l’AVE fins a Tarragona, d’acord amb els terminis que va donar a conèixer el Ministeri de Foment espanyol.
Colomé considera demostrada la inviabilitat.
“El debat actual és si volem o no l’estació de trens regionals, no el seu emplaçament que ja està clar que ha de ser fora del nucli urbà”, ha assenyalat. Per al regidor d’Urbanisme la reunió mantinguda dijous de la setmana passada pel cap dels serveis de concertació territorial de la Generalitat, Xavier Flores, amb els regidors -acompanyats dels tècnics que cada grup municipal va designar-, va deixar clar que la ubicació de l’estació de trens regionals no és viable dins del nucli urbà.
Xavier Flores, ha indicat Colomé, va argumentar la impossibilitat d’ubicar la futura estació de trens regionals fora del nucli urbà per l’existència de tres obstacles que va qualificar d’insalvables. En primer lloc, l’enginyer considera que requeriria unes locomotores equipades amb un sistema de bitensió, mentre que el material adquirit fins ara per circular en la línia de l’AVE no té aquestes prestacions.
Menys interès a parar
En segon lloc, ha apuntat Colomé, l’enginyer va explicar que la solució tècnica que s’hauria d’adoptar perquè els trens poguessin aturar-se dins del nucli urbà suposaria penalitzar les parades, és a dir, fer-les més llargues. “Com més es penalitzin les parades -ha observat el regidor- menys interès tindran els explotadors de la línia per parar a Vilafranca i, per tant, menys trens hi pararan.” Finalment, la ubicació de l’estació dins del nucli urbà, a banda de generar un major impacte visual, suposaria per a Flores una major ocupació del territori i, per tant, requerirà més expropiacions. Per contra, ha afegit Colomé, l’enginyer va apuntar que l’emplaçament proposat a fora de la ciutat era un dels pocs que complia un dels requisits tècnics bàsics, com ara estar situat en una recta amb poc pendent. A partir de les explicacions fetes per Xavier Flores, el regidor d’Urbanisme considera que, tècnicament, resulta inviable ubicar l’estació dins del nucli urbà i, per tant, la disjuntiva que es presenta no és ja el seu emplaçament sinó voler-la o no: “El debat actual és si volem o no l’estació de trens regionals, no el seu emplaçament que ja està clar que ha de ser fora de la ciutat. L’equip de govern, sí que la vol”. Així les coses, Josep Colomé va recordar que el Pacte d’Olèrdola, subscrits per totes les forces polítiques i sindicals penedesenques, reclamava que el pas de l’AVE per la comarca anés acompanyat de la creació d’una estació de trens regionals que permetés enllaçar Vilafranca amb la resta del territori de forma directa i amb uns intèrvals de temps molt més curts que el sistema de rodalies.
Usuaris potencials
En aquest sentit, Colomé considera que la futura estació de trens regionals no s’ha de plantejar en termes locals sinó com a un servei que té com a usuaris potencials els habitants de l’Alt Penedès i els d’una part de les comarques de l’Anoia, Baix Llobregat, Baix Penedès i Garraf que vulguin anar de Vilafranca a Tarragona o a Barcelona en 20 minuts o a Lleida en tres quarts d’hora. Aquest plantejament, ha explicat el regidor d’Urbanisme, fa que l’estació s’hagi de situar en un lloc ben comunicat en relació a una de les artèries clau de l’Alt Penedès com és la C15: “L’estació ha de formar part d’un projecte més ampli que ha de prioritzar el transport públic. I això vol dir disposar d’una zona d’aparcament i d’una línia de transport públic que porti gent a l’estació. D’altra banda, la futura estació ha de ser la primera parada de la línia de rodalies en direcció a Barcelona.” Josep Colomé ha remarcat la tendència a ubicar les estacions per a trens de gran o mitjà recorregut fora dels nuclis urbans: “L’estació de trens regionals de Figueres no només estarà fora del nucli urbà sinó fora del seu terme municipal i Lleida, que té l’estació dins la ciutat, està demanant poder-la traslladar als afores. Per la seva banda, l’estació de l’AVE de Tarragona està situada a Perafort, és a dir, fora de la ciutat.”
Vilafranca i el mapa ferroviari català
Per al regidor, per primer cop, la Generalitat ha apostat per un nou mapa ferroviari en el qual Vilafranca apareix situada en una molt bona posició. Colomé va recordar que, arran de la posada en marxa del projecte de la línia de l’AVE fins a la frontera francesa, l’Ajuntament ja va reclamar per a la ciutat la creació d’una estació de trens regionals per tal que el territori es pogués rescabalar de la nova servitud que representava el pas d’una nova infraestructura. Aleshores, ha afegit el regidor, “el govern del PP no va acceptar mai la proposta ni la Generalitat, aleshores governada per CiU, va donar suport a la demanda de Vilafranca”. En un principi, ha recordat Colomé, la proposta de l’Ajuntament era ubicar-la dins del nucli urbà, però uns estudis posterior realitzats, precisament, per l’enginyer Xavier Flores va desestimar per inviable l’emplaçament de l’estació dins el nucli urbà.
www.el3devuit.com