Entrevista a Jesús Artiola, cap de llista de les CUP
04/06/2004
Eleccions Europees 2004. Entrevista al cap de llista de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a les europees Jesús Artiola: 'La CUP és una resposta social, solidària i nacional a la refundació d’Espanya i a la constitució europea'.
Jesús Artiola i Ruhí, de 31 anys, que viu a Breda (Baix Montseny), membre de Terra i Llibertat i conegut per la imputació per possibles injúries al rei d’Espanya per la denúncia efectuada per un grapat d’entitats després de les cèlebres declaracions del monarca sobre el paper del castellà al llarg de la història, és la persona triada per l’assemblea de la CUP per encapçalar la candidatura que presenta, sota aquesta marca, l’Esquerra Independentista al Parlament europeu.
- Per què es presenta la CUP?
- Bé, aquesta decisió s’ha pres després d’un procés de debat en el que diverses organitzacions, col.lectius i persones de l’esquerra independentista ens hem plantejat si calia organitzar una resposta en clau política i electoral a l’actual moment polític. La conclusió del debat, per àmplia majoria, ha estat que si i es prengué l’acord de que l’esquerra independentista participés de les eleccions al Parlament Europeu sota les sigles de les CUP. Per què? Doncs perquè ens ha semblat important que l’esquerra independentista plantegés a la societat catalana un debat polític en els termes de proposar una resposta social, solidària i en clau nacional al projecte de Constitució Europea i al procés de “refundació d’Espanya” que s’està tirant endavant des de la iniciativa de reforma dels estatuts d’autonomia i de “retocs” a la Constitució Espanyola.
- No pot ser negatiu aquest salt de l’àmbit municipal –en construcció- a una campanya electoral general?
- Depèn! Jo crec que això anirà lligat al tipus de campanya que fem. Si és –com s’està plantejant- una campanya propositiva (en positiu), d’explicació del nostre projecte (sense vendre fum), amb una estètica que convidi a mirar-s’ho, amb dinàmiques innovadores i participatives, etc., no només no farà cap mal sinó que representarà un salt endavant. Si no fos així, evidentment, sí que faria mal. Avui per avui, però, el què està generant aquesta campanya són nous nuclis de treball arreu del país i això, evidentment, és molt positiu.
- Què diferencia la CUP d’altres opcions que es diuen nacionalistes i fins i tot independentistes?
- Mira, jo diria que el mateix eslogan de la campanya ja ho deixa molt clar “Sí als Països Catalans, No a la Constitució europea”. Som l’única opció que ho planteja amb claredat. És a dir: el nostre marc nacional són els Països Catalans, treballem per la seva sobirania i no compartim l’Europa que s’està construïnt. Per a mi, a més, hi ha una altra diferència fonamental que rau en la cultura política; nosaltres plantegem que una altra política és possible i que es basa en la participació de la gent i en el protagonisme de la societat.
- Quins són els sectors als quals s’adreça prioritàriament la CUP?
- Jo et diria, així d’entrada, tot i que soni grandiloqüent o ingenu, que la CUP s’ha de voler adreçar a tot el poble català; i amb això vull dir que ens hem de voler adreçar a tota la gent (que és molta) que encara se sent poble, en el sentit que en parlava l’Estellés, i a tota la gent que sent que aquest és el seu país. Concretant-ho una mica més, en aquest moment ens hem d’adreçar a tota la gent que sap que amb l’euro compra menys que abans, que sap que els serveis públics van a la baixa, que veu que amb Espanya o que amb França a cada bugada hi perdem un llençol... adreçar-nos-hi amb normalitat i explicar-los el projecte que estem construïnt
- Quins són els eixos bàsics de la campanya?
- Doncs sis: la sobirania del país, la unitat nacional, lingüística i cultural dels Països Catalans, la construcció d’una Europa justa i solidària: sense exclusions de cap mena, la defensa del territori, la construcció de l’espai euromediterrani de pobles i societats lliures i l’aprofundiment en la democràcia.
- Per què cal dir no a la constitució europea?
- Doncs perquè és un compendi precisament de tot allò que no volem, és una traba més en la construcció de la societat que l’esquerra independentista sempre ha defensat. La Constitució Europea és l’expressió del gran pacte europeu entre els estats i el gran capital i, per això, ignora la presència de les nacions sense estat alhora que deixa en la mínima expressió els drets socials, bloqueja una possible democratització de les estructures europees i reforça l’opció militarista en política exterior.
- Què en diu, la CUP, de les propostes de reforma dels estatuts que es plantegen als Països Catalans?
- Que s’intenta curar el malalt augmentant la dosi de la medicina que el manté al llit! Nosaltres pensem que, des d’una perspectiva política nacional, els estatuts mateixos són el problema i la solució només pot venir d’una opció que obertament es plantegi superar els estatuts d’autonomia. Mira: l’autonomisme és la doctrina de la reforma del franquisme, i aquesta doctrina el que planteja és que podem tenir accés a un cert nivell d’autogovern sota la condició que els Països Catalans no es reconeguin com a nació i sota la condició que la sobirania es quedi a Madrid. El què aquí cal és saber qui vol promoure i qui està disposat a liderar una segona transició, que només es pot fer posant sobre la taula l’autodeterminació.
- Per què es reobre ara el cas del Toti Juanola?
- Bé, això caldria preguntar-ho als Mossos. En tot cas, com que ells no ens ho explicaran, jo diria que hi ha dos motius clars: l’un és que el primer intent de criminalització d’en Toti enlloc de marginalitzar-lo el va convertir en referent de moltes lluites i l’altre, paral.lel a aquest, és el creixement i consolidació dels Maulets a la Garrotxa. A més, em sembla com a mínim curiós que això passi ara, amb tot el tema de Bracons i quan ell és el candidat número sis de la llista de la CUP a les europees.
- Com cal valorar la il•legalització de la candidatura basca HZ?
- Doncs com la demostració de fins on està disposat a arribar aquest PSOE de cara amable i dialogant. O sigui, el PSOE pot enretirar les tropes espanyoles d’Iraq (cosa, per altra banda, perfecta), pot 'defensar' el català a Europa i pot (ni que sigui poquet) augmentar el salari mínim. Però el que no pot fer (o no vol fer) és decidir-se a democratitzar de debò l’estat que governa. Aquesta nova il.legalització és tota una declaració d’intencions: quan és parla dels drets de les nacions sense estat a Espanya hi ha un sol partit: el PPSOE. Que s’ho facin mirar tots aquests 'progressistes' que varen donar el vot a la investidura d’en Zapatero!
- Si parlem de Mediterrània, potser hauríem de dir alguna cosa de Palestina...
- I tant! Palestina és avui la pedra de toc de bona part de la política internacional i només té un nom que l’explica: colonialisme. L’Estat d’Israel és, lamentablement, la continuació dels interessos colonials de les potències europees a la zona ara a través dels interessos dels Estats Units- . Aquest és un conflicte que hipoteca el present i el futur de la mediterrània i d’Europa a través de la militarització que justifica i de les possibilitats de col.laboració euro-àrab que manté bloquejades. El nostre somni, la construcció d’un espai euromediterrani de pobles i societats lliures, ha de tenir com a prioritat una pau justa per Palestina.
- ... i de la immigració.
- Tres quarts del mateix! Hi ha una llei sociològica molt senzilla que és que la població es desplaça cap allà on es desplacen els recursos, o sigui que mentre es va espoliant bona part dels recursos del Sud no podem esperar que les seves poblacions es quedin quietes tot contemplant-ho. Per tant, la primera lluita en favor de la immigració és la lluita per unes relacions internacionals justes. Al costat d’això cal, també, la potenciació de la solidaritat d’acollida, cal que la població immigrant sigui regularitzada i tingui plens drets laborals i socials i cal, finalment, repensar el nostre procés nacional de la mà d’un diàleg intercultural amb aquesta població.
- Per què és útil votar la CUP el dia 13?
- No pas pels eurodiputats que treurem, que no en treurem. Però l’esquerra d’aquest país necessita definir una alternativa nacional que no passi per la via dels estatuts ni per la via de la Constitció europea. I el vot a la CUP serà un gest útil de cadascú per ajudar a definir i a visualitzar aquesta alternativa.
- I el dia 14, què?
- Doncs el dia 14, i el 15 i el 16... vindrà el més important. Valorar bé aquesta campanya, els resultats en vots i en expansió de les CUP i, sobretot, continuar construïnt una resposta social, solidària i en clau nacional a l’Europa dels estats i del capital que ens volen vendre.
Noticies relacionades:
-Presentació de la llista europea de la CUP a Ripollet.
-Jesús Artiola, cap de llista de les CUP per les eleccions europees, participa junt amb la resta de partits en la taula rodona organitzada per el CIEMEN.
-La Guàrdia Civil entra en campanya a Barberà del Vallès.
-Sinn Féin: 'Votarem en contra de la constitució europea perquè no acceptarà canvis territorials en els estats membres.
-Debat sobre els Països Catalans a Manresa.
-Inici de la campanya per les Eleccions Europees 2004.
-La CUP es fa present al partit de futbol entre el Principat i Brasil jugat el passat 25 de maig.
-Masquefa a la llista de les CUP a les eleccions europees.
-Més d'un miler de persones i més de 40 col•lectius.
-Presentació a Vilafranca del Penedès de la Candidatura Europea de les CUP.
-La CUP aprova a València la llista i el programa per a les europees.
http://www.cup-europees.org
Jesús Artiola i Ruhí, de 31 anys, que viu a Breda (Baix Montseny), membre de Terra i Llibertat i conegut per la imputació per possibles injúries al rei d’Espanya per la denúncia efectuada per un grapat d’entitats després de les cèlebres declaracions del monarca sobre el paper del castellà al llarg de la història, és la persona triada per l’assemblea de la CUP per encapçalar la candidatura que presenta, sota aquesta marca, l’Esquerra Independentista al Parlament europeu.
- Per què es presenta la CUP?
- Bé, aquesta decisió s’ha pres després d’un procés de debat en el que diverses organitzacions, col.lectius i persones de l’esquerra independentista ens hem plantejat si calia organitzar una resposta en clau política i electoral a l’actual moment polític. La conclusió del debat, per àmplia majoria, ha estat que si i es prengué l’acord de que l’esquerra independentista participés de les eleccions al Parlament Europeu sota les sigles de les CUP. Per què? Doncs perquè ens ha semblat important que l’esquerra independentista plantegés a la societat catalana un debat polític en els termes de proposar una resposta social, solidària i en clau nacional al projecte de Constitució Europea i al procés de “refundació d’Espanya” que s’està tirant endavant des de la iniciativa de reforma dels estatuts d’autonomia i de “retocs” a la Constitució Espanyola.
- No pot ser negatiu aquest salt de l’àmbit municipal –en construcció- a una campanya electoral general?
- Depèn! Jo crec que això anirà lligat al tipus de campanya que fem. Si és –com s’està plantejant- una campanya propositiva (en positiu), d’explicació del nostre projecte (sense vendre fum), amb una estètica que convidi a mirar-s’ho, amb dinàmiques innovadores i participatives, etc., no només no farà cap mal sinó que representarà un salt endavant. Si no fos així, evidentment, sí que faria mal. Avui per avui, però, el què està generant aquesta campanya són nous nuclis de treball arreu del país i això, evidentment, és molt positiu.
- Què diferencia la CUP d’altres opcions que es diuen nacionalistes i fins i tot independentistes?
- Mira, jo diria que el mateix eslogan de la campanya ja ho deixa molt clar “Sí als Països Catalans, No a la Constitució europea”. Som l’única opció que ho planteja amb claredat. És a dir: el nostre marc nacional són els Països Catalans, treballem per la seva sobirania i no compartim l’Europa que s’està construïnt. Per a mi, a més, hi ha una altra diferència fonamental que rau en la cultura política; nosaltres plantegem que una altra política és possible i que es basa en la participació de la gent i en el protagonisme de la societat.
- Quins són els sectors als quals s’adreça prioritàriament la CUP?
- Jo et diria, així d’entrada, tot i que soni grandiloqüent o ingenu, que la CUP s’ha de voler adreçar a tot el poble català; i amb això vull dir que ens hem de voler adreçar a tota la gent (que és molta) que encara se sent poble, en el sentit que en parlava l’Estellés, i a tota la gent que sent que aquest és el seu país. Concretant-ho una mica més, en aquest moment ens hem d’adreçar a tota la gent que sap que amb l’euro compra menys que abans, que sap que els serveis públics van a la baixa, que veu que amb Espanya o que amb França a cada bugada hi perdem un llençol... adreçar-nos-hi amb normalitat i explicar-los el projecte que estem construïnt
- Quins són els eixos bàsics de la campanya?
- Doncs sis: la sobirania del país, la unitat nacional, lingüística i cultural dels Països Catalans, la construcció d’una Europa justa i solidària: sense exclusions de cap mena, la defensa del territori, la construcció de l’espai euromediterrani de pobles i societats lliures i l’aprofundiment en la democràcia.
- Per què cal dir no a la constitució europea?
- Doncs perquè és un compendi precisament de tot allò que no volem, és una traba més en la construcció de la societat que l’esquerra independentista sempre ha defensat. La Constitució Europea és l’expressió del gran pacte europeu entre els estats i el gran capital i, per això, ignora la presència de les nacions sense estat alhora que deixa en la mínima expressió els drets socials, bloqueja una possible democratització de les estructures europees i reforça l’opció militarista en política exterior.
- Què en diu, la CUP, de les propostes de reforma dels estatuts que es plantegen als Països Catalans?
- Que s’intenta curar el malalt augmentant la dosi de la medicina que el manté al llit! Nosaltres pensem que, des d’una perspectiva política nacional, els estatuts mateixos són el problema i la solució només pot venir d’una opció que obertament es plantegi superar els estatuts d’autonomia. Mira: l’autonomisme és la doctrina de la reforma del franquisme, i aquesta doctrina el que planteja és que podem tenir accés a un cert nivell d’autogovern sota la condició que els Països Catalans no es reconeguin com a nació i sota la condició que la sobirania es quedi a Madrid. El què aquí cal és saber qui vol promoure i qui està disposat a liderar una segona transició, que només es pot fer posant sobre la taula l’autodeterminació.
- Per què es reobre ara el cas del Toti Juanola?
- Bé, això caldria preguntar-ho als Mossos. En tot cas, com que ells no ens ho explicaran, jo diria que hi ha dos motius clars: l’un és que el primer intent de criminalització d’en Toti enlloc de marginalitzar-lo el va convertir en referent de moltes lluites i l’altre, paral.lel a aquest, és el creixement i consolidació dels Maulets a la Garrotxa. A més, em sembla com a mínim curiós que això passi ara, amb tot el tema de Bracons i quan ell és el candidat número sis de la llista de la CUP a les europees.
- Com cal valorar la il•legalització de la candidatura basca HZ?
- Doncs com la demostració de fins on està disposat a arribar aquest PSOE de cara amable i dialogant. O sigui, el PSOE pot enretirar les tropes espanyoles d’Iraq (cosa, per altra banda, perfecta), pot 'defensar' el català a Europa i pot (ni que sigui poquet) augmentar el salari mínim. Però el que no pot fer (o no vol fer) és decidir-se a democratitzar de debò l’estat que governa. Aquesta nova il.legalització és tota una declaració d’intencions: quan és parla dels drets de les nacions sense estat a Espanya hi ha un sol partit: el PPSOE. Que s’ho facin mirar tots aquests 'progressistes' que varen donar el vot a la investidura d’en Zapatero!
- Si parlem de Mediterrània, potser hauríem de dir alguna cosa de Palestina...
- I tant! Palestina és avui la pedra de toc de bona part de la política internacional i només té un nom que l’explica: colonialisme. L’Estat d’Israel és, lamentablement, la continuació dels interessos colonials de les potències europees a la zona ara a través dels interessos dels Estats Units- . Aquest és un conflicte que hipoteca el present i el futur de la mediterrània i d’Europa a través de la militarització que justifica i de les possibilitats de col.laboració euro-àrab que manté bloquejades. El nostre somni, la construcció d’un espai euromediterrani de pobles i societats lliures, ha de tenir com a prioritat una pau justa per Palestina.
- ... i de la immigració.
- Tres quarts del mateix! Hi ha una llei sociològica molt senzilla que és que la població es desplaça cap allà on es desplacen els recursos, o sigui que mentre es va espoliant bona part dels recursos del Sud no podem esperar que les seves poblacions es quedin quietes tot contemplant-ho. Per tant, la primera lluita en favor de la immigració és la lluita per unes relacions internacionals justes. Al costat d’això cal, també, la potenciació de la solidaritat d’acollida, cal que la població immigrant sigui regularitzada i tingui plens drets laborals i socials i cal, finalment, repensar el nostre procés nacional de la mà d’un diàleg intercultural amb aquesta població.
- Per què és útil votar la CUP el dia 13?
- No pas pels eurodiputats que treurem, que no en treurem. Però l’esquerra d’aquest país necessita definir una alternativa nacional que no passi per la via dels estatuts ni per la via de la Constitció europea. I el vot a la CUP serà un gest útil de cadascú per ajudar a definir i a visualitzar aquesta alternativa.
- I el dia 14, què?
- Doncs el dia 14, i el 15 i el 16... vindrà el més important. Valorar bé aquesta campanya, els resultats en vots i en expansió de les CUP i, sobretot, continuar construïnt una resposta social, solidària i en clau nacional a l’Europa dels estats i del capital que ens volen vendre.
Noticies relacionades:
-Presentació de la llista europea de la CUP a Ripollet.
-Jesús Artiola, cap de llista de les CUP per les eleccions europees, participa junt amb la resta de partits en la taula rodona organitzada per el CIEMEN.
-La Guàrdia Civil entra en campanya a Barberà del Vallès.
-Sinn Féin: 'Votarem en contra de la constitució europea perquè no acceptarà canvis territorials en els estats membres.
-Debat sobre els Països Catalans a Manresa.
-Inici de la campanya per les Eleccions Europees 2004.
-La CUP es fa present al partit de futbol entre el Principat i Brasil jugat el passat 25 de maig.
-Masquefa a la llista de les CUP a les eleccions europees.
-Més d'un miler de persones i més de 40 col•lectius.
-Presentació a Vilafranca del Penedès de la Candidatura Europea de les CUP.
-La CUP aprova a València la llista i el programa per a les europees.
http://www.cup-europees.org