La Generalitat preveu un augment de 40.000 habitants a l’Alt Penedès en els propers anys
04/05/2005
Un increment de més del 40% que es concentraria en bona part a Vilafranca.
El secretari general de Planejament de la Generalitat, l’urbanista Oriol Nel•lo, que va ser un dels ponents de les Primeres Jornades sobre Territori i Habitatge que es van fer dijous de la setmana passada al vilafranquí Fòrum Berger Balaguer de Caixa Penedès, va augurar que l’any 2026 viuran a l’Alt Penedès 127.000 persones, és a dir, unes 37.000 més que les que hi ha censades actualment (+41%). Això suposarà que de les 28.217 primeres residències que hi havia al 2001 (segons fonts de l’Institut d’Estadística de Catalunya), es passarà a caldre’n 49.408 d’aquí a 21 anys, i que d’una població ocupada de 36.697 persones es passarà a 66.000.
Aquestes dades de creixement demogràfic estan en sintonia amb l’evolució que ha tingut la població a la comarca en els últims anys. Així, s’observa que dels 73.196 habitants que tenia l’Alt Penedès al 1996, l’any 2001 ja s’havien superat els 80.000 (en concret, 80.976), que es van convertir en 82.678 al 2002 (amb un augment de 1.702), al 2003 ja eren 86.306 (la pujada més espectacular, de 3.628) i al 2004 es van situar en 89.444 (amb un increment de 3.138). A aquest ritme, és ben segur que a finals d’abril de 2005, l’Alt Penedès ja supera els 90.000 habitants censats (no censats a banda).
Per donar sortida a la demanda de nova vivenda, la Generalitat preveu 35 grans actuacions urbanístiques en ciutats petites i mitjanes de Catalunya, entre les quals hi ha Vilafranca (de fet, l’única prevista a l’Alt Penedès). Per tant, des del Govern es preveu que en els propers anys Vilafranca passi a ser la ciutat que concentri bona part d’aquesta població nouvinguda (bàsicament estrangera) a l’Alt Penedès. Un fet que el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, aprovat per l’Ajuntament de Vilafranca, ja contempla.
Oriol Nel•lo va explicar el 21 d’abril a Vilafranca quina és la filosofia del Govern català: la idea és que “cal distingir clarament què volem que sigui una ciutat i què no”. A partir d’aquí, la Generalitat preveu uns creixements continus (“cal crear paquets importants de sòl residencial en continuïtat amb el sòl urbà”), amb una densitat moderadament elevada (és a dir, més aviat blocs de pisos que no pas grans parcel•les de terreny amb un xalet al mig) i vinculant les ciutats amb una bona xarxa de transport públic que permeti desplaçar-se. Per a Nel•lo, l’única manera de preservar grans espais lliures d’urbanització és compactar els creixements urbans en grans ciutats (aquests 35 projectes a què feia esment).
Pel que fa a l’encariment dels pisos, la mesura “menys dolenta” que s’ha trobat és competir-hi construint pisos de protecció oficial. La nova Llei d’Urbanisme contempla que el 20% del sòl de qualsevol pla urbanístic es destini a vivenda social, i Nel•lo va dir que el Govern es proposava augmentar el percentatge fins al 30%.
Nel•lo va criticar que els últims anys s’hagi fet una gran ocupació de sòl residencial sense una planificació global i amb una densitat baixa. També veu com un problema que només el 14% de la vivenda sigui de lloguer (el percentatge més baix d’Europa) i el fet que dels tres milions de vivendes que hi ha al país, una tercera part siguin segones residències.
www.lafura.org
El secretari general de Planejament de la Generalitat, l’urbanista Oriol Nel•lo, que va ser un dels ponents de les Primeres Jornades sobre Territori i Habitatge que es van fer dijous de la setmana passada al vilafranquí Fòrum Berger Balaguer de Caixa Penedès, va augurar que l’any 2026 viuran a l’Alt Penedès 127.000 persones, és a dir, unes 37.000 més que les que hi ha censades actualment (+41%). Això suposarà que de les 28.217 primeres residències que hi havia al 2001 (segons fonts de l’Institut d’Estadística de Catalunya), es passarà a caldre’n 49.408 d’aquí a 21 anys, i que d’una població ocupada de 36.697 persones es passarà a 66.000.
Aquestes dades de creixement demogràfic estan en sintonia amb l’evolució que ha tingut la població a la comarca en els últims anys. Així, s’observa que dels 73.196 habitants que tenia l’Alt Penedès al 1996, l’any 2001 ja s’havien superat els 80.000 (en concret, 80.976), que es van convertir en 82.678 al 2002 (amb un augment de 1.702), al 2003 ja eren 86.306 (la pujada més espectacular, de 3.628) i al 2004 es van situar en 89.444 (amb un increment de 3.138). A aquest ritme, és ben segur que a finals d’abril de 2005, l’Alt Penedès ja supera els 90.000 habitants censats (no censats a banda).
Per donar sortida a la demanda de nova vivenda, la Generalitat preveu 35 grans actuacions urbanístiques en ciutats petites i mitjanes de Catalunya, entre les quals hi ha Vilafranca (de fet, l’única prevista a l’Alt Penedès). Per tant, des del Govern es preveu que en els propers anys Vilafranca passi a ser la ciutat que concentri bona part d’aquesta població nouvinguda (bàsicament estrangera) a l’Alt Penedès. Un fet que el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, aprovat per l’Ajuntament de Vilafranca, ja contempla.
Oriol Nel•lo va explicar el 21 d’abril a Vilafranca quina és la filosofia del Govern català: la idea és que “cal distingir clarament què volem que sigui una ciutat i què no”. A partir d’aquí, la Generalitat preveu uns creixements continus (“cal crear paquets importants de sòl residencial en continuïtat amb el sòl urbà”), amb una densitat moderadament elevada (és a dir, més aviat blocs de pisos que no pas grans parcel•les de terreny amb un xalet al mig) i vinculant les ciutats amb una bona xarxa de transport públic que permeti desplaçar-se. Per a Nel•lo, l’única manera de preservar grans espais lliures d’urbanització és compactar els creixements urbans en grans ciutats (aquests 35 projectes a què feia esment).
Pel que fa a l’encariment dels pisos, la mesura “menys dolenta” que s’ha trobat és competir-hi construint pisos de protecció oficial. La nova Llei d’Urbanisme contempla que el 20% del sòl de qualsevol pla urbanístic es destini a vivenda social, i Nel•lo va dir que el Govern es proposava augmentar el percentatge fins al 30%.
Nel•lo va criticar que els últims anys s’hagi fet una gran ocupació de sòl residencial sense una planificació global i amb una densitat baixa. També veu com un problema que només el 14% de la vivenda sigui de lloguer (el percentatge més baix d’Europa) i el fet que dels tres milions de vivendes que hi ha al país, una tercera part siguin segones residències.
www.lafura.org