Membres de moviments socials denuncien que la policia utilitza fitxers il•legals
30/12/2004
Dotze joves que són als àlbums sense haver estat detinguts porten el cas a l'Agència de Protecció de Dades.
Dotze joves de moviments socials de Barcelona han denunciat l'Agència Espanyola de Protecció de Dades per la possible il•legalitat d'alguns fitxers utilitzats per la brigada d'informació de la Policía Nacional a Barcelona. Es tracta d'àlbums de fotos en què surten joves fitxats extraoficialment malgrat no haver estat mai detinguts. Els agents solen mostrar els fitxers a persones detingudes en aldarulls i manifestacions, perquè acusin altres participants. Són fotografies d'ús exclusivament policial i no havien arribat mai als jutjats fins a l'octubre passat, arran del cas dels còctels molotov llançats contra la comissaria de Sants.
Un dels fitxers qüestionats, amb la fotografia i el nom de 30 joves vinculats a moviments contestataris -antiglobalització, esquàters-, consta en la causa judicial oberta pel llançament de dos còctels molotov a la comissaria de la Policía Nacional a Sants el 4 d'octubre. Dos nois de l'Hospitalet de Llobregat i un de Cornellà van ser detinguts pels fets i, durant els interrogatoris, els agents del grup IV de la brigada d'informació els van mostrar aquestes 30 fotografies. Els advocats dels detinguts van detectar-les al jutjat i van comunicar-ho als afectats.
Un dels joves que surten al fitxer, Francesc Camps, va assegurar ahir que «el 70%» dels afectats no han estat mai detinguts o condemnats per la justícia: no tenen, per tant, antecedents policials o penals que justifiquin la seva presència en els àlbums de «sospitosos habituals». D'aquesta vintena de fitxats sense antecedents, només 12 s'han decidit a presentar la denúncia contra l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. La resta, segons Camps, temen les represàlies.
Per l'advocat del col•lectiu, Jaume Asens, aquests àlbums de fotos poden vulnerar dos punts de la llei orgànica de protecció de dades. Un dels articles possiblement vulnerats, el 7.4, prohibeix «els fitxers creats amb la finalitat d'emmagatzemar dades personals que revelin la ideologia, afiliació sindical, religió, creences, origen racial o ètnic i vida sexual» dels afectats. L'altre, el 5.4, estableix que, en tot cas, «quan les dades no hagin estat obtingudes de l'interessat, aquest haurà de ser-ne informat de forma expressa». Per aquest darrer punt, els denunciants també han presentat a la policia un escrit en què reclamen que els deixin veure aquestes bases de dades, un dret que en cap cas se'ls podrà negar, segons Asens.
La Policía Nacional va negar ahir l'existència d'aquests fitxers i va assegurar que totes les dades amb què treballa són obtingudes legalment. Segons els portaveus policials, els denunciants només volen «difamar» el cos.
Vuit anys de recollir dades
Els denunciants focalitzen les acusacions sobre brigada d'informació, amb tasques equiparables a les d'un servei d'espionatge interior. Assenyalen el grup IV de la brigada, creat el 1996, amb l'arribada del PP al govern estatal i de Julia García Valdecasas a la delegació del govern. Està destinat específicament als moviments socials -esquàters, antiglobalització, independentistes, anarquistes- i el formen 16 agents, segons els denunciants. En vuit anys de feina, han pogut reunir nombrosos àlbums de fotos de líders dels moviments socials, que són estretament vigilats. Per l'advocat del grup, al marge de l'origen de les dades, «és il•legal organitzar els fitxers amb criteris ideològics», que seria «l'únic nexe en comú entre els afectats, que no tenen cap semblança física entre ells ni antecedents en comú».
Dotze joves de moviments socials de Barcelona han denunciat l'Agència Espanyola de Protecció de Dades per la possible il•legalitat d'alguns fitxers utilitzats per la brigada d'informació de la Policía Nacional a Barcelona. Es tracta d'àlbums de fotos en què surten joves fitxats extraoficialment malgrat no haver estat mai detinguts. Els agents solen mostrar els fitxers a persones detingudes en aldarulls i manifestacions, perquè acusin altres participants. Són fotografies d'ús exclusivament policial i no havien arribat mai als jutjats fins a l'octubre passat, arran del cas dels còctels molotov llançats contra la comissaria de Sants.
Un dels fitxers qüestionats, amb la fotografia i el nom de 30 joves vinculats a moviments contestataris -antiglobalització, esquàters-, consta en la causa judicial oberta pel llançament de dos còctels molotov a la comissaria de la Policía Nacional a Sants el 4 d'octubre. Dos nois de l'Hospitalet de Llobregat i un de Cornellà van ser detinguts pels fets i, durant els interrogatoris, els agents del grup IV de la brigada d'informació els van mostrar aquestes 30 fotografies. Els advocats dels detinguts van detectar-les al jutjat i van comunicar-ho als afectats.
Un dels joves que surten al fitxer, Francesc Camps, va assegurar ahir que «el 70%» dels afectats no han estat mai detinguts o condemnats per la justícia: no tenen, per tant, antecedents policials o penals que justifiquin la seva presència en els àlbums de «sospitosos habituals». D'aquesta vintena de fitxats sense antecedents, només 12 s'han decidit a presentar la denúncia contra l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. La resta, segons Camps, temen les represàlies.
Per l'advocat del col•lectiu, Jaume Asens, aquests àlbums de fotos poden vulnerar dos punts de la llei orgànica de protecció de dades. Un dels articles possiblement vulnerats, el 7.4, prohibeix «els fitxers creats amb la finalitat d'emmagatzemar dades personals que revelin la ideologia, afiliació sindical, religió, creences, origen racial o ètnic i vida sexual» dels afectats. L'altre, el 5.4, estableix que, en tot cas, «quan les dades no hagin estat obtingudes de l'interessat, aquest haurà de ser-ne informat de forma expressa». Per aquest darrer punt, els denunciants també han presentat a la policia un escrit en què reclamen que els deixin veure aquestes bases de dades, un dret que en cap cas se'ls podrà negar, segons Asens.
La Policía Nacional va negar ahir l'existència d'aquests fitxers i va assegurar que totes les dades amb què treballa són obtingudes legalment. Segons els portaveus policials, els denunciants només volen «difamar» el cos.
Vuit anys de recollir dades
Els denunciants focalitzen les acusacions sobre brigada d'informació, amb tasques equiparables a les d'un servei d'espionatge interior. Assenyalen el grup IV de la brigada, creat el 1996, amb l'arribada del PP al govern estatal i de Julia García Valdecasas a la delegació del govern. Està destinat específicament als moviments socials -esquàters, antiglobalització, independentistes, anarquistes- i el formen 16 agents, segons els denunciants. En vuit anys de feina, han pogut reunir nombrosos àlbums de fotos de líders dels moviments socials, que són estretament vigilats. Per l'advocat del grup, al marge de l'origen de les dades, «és il•legal organitzar els fitxers amb criteris ideològics», que seria «l'únic nexe en comú entre els afectats, que no tenen cap semblança física entre ells ni antecedents en comú».