OPINIÓ: “Inversió” lingüística?
11/01/2011
El dimecres 22 de desembre, just abans de l'inici del període de festes, el Tribunal Suprem (TS) feia pública la triple sentència contra la immersió lingüística a les escoles catalanes. Amb aquestes resolucions, aquest òrgan insta/obliga la Generalitat a adaptar el model escolar de Catalunya per garantir l'ús de l'espanyol com a llengua vehicular, juntament amb el català.
La denúncia parteix d'un grup molt reduït de famílies a les quals no importa si els seus fills/es acaben tenint uns bons resultats en llengua espanyola. Es tracta de pares i mares que probablement se sentirien més còmodes si l'educació pública catalana els dónes la possibilitat de triar entre una escola catalana i una espanyola. És a dir, que la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) permetés disgregar els alumnes en dues línies per raons de llengua. El leitmotiv de la qüestió és, doncs, segregació versus cohesió. O bé pares i mares que s'alegrarien si la quota de classes en català es reduís significativament. Espanyol versus català.
Sortosament, el TC no pot modificar la LEC. Ara bé, aquestes tres sentències i l'enrenou que generaran poden fer augmentar la xifra de peticions per escolaritzar alumnes en espanyol, fins avui testimonial. El pronunciament del TC crea jurisprudència i s'espera que sota l'aixopluc de Ciutadans (C's) i del PP, que han convertit aquesta qüestió en un dels seus eixos de treball, hi hagi més reclamacions en aquesta línia.
D'altra banda, aquest fet no és només una agressió a la llengua catalana i al sistema educatiu català. Es tracta d'un atac a tot un poble, a la seva sobirania i a la seva cultura. La finalitat última d’aquesta "agressió" cultural i lingüística és, en darrere instància, la mateixa que compartia el franquisme: acabar amb els trets d'identitat d'un poble, en nom de la unidad indivisible de qui sap què o d'una constitució aliena que ens sotmet constantment a la seva voluntat.
Per aquest motiu, des de la CUP tornem a denunciar aquesta nova imposició dels tribunals espanyols, amb vocació d’agents polítics, i fem una crida -clara i contundent- a la desobediència i a la mobilització popular contra aquesta resolució.
Cal que ens mostrem ferms en la defensa de la llengua catalana, altrament assistirem a la crònica d’una mort anunciada.
Sortosament, el TC no pot modificar la LEC. Ara bé, aquestes tres sentències i l'enrenou que generaran poden fer augmentar la xifra de peticions per escolaritzar alumnes en espanyol, fins avui testimonial. El pronunciament del TC crea jurisprudència i s'espera que sota l'aixopluc de Ciutadans (C's) i del PP, que han convertit aquesta qüestió en un dels seus eixos de treball, hi hagi més reclamacions en aquesta línia.
D'altra banda, aquest fet no és només una agressió a la llengua catalana i al sistema educatiu català. Es tracta d'un atac a tot un poble, a la seva sobirania i a la seva cultura. La finalitat última d’aquesta "agressió" cultural i lingüística és, en darrere instància, la mateixa que compartia el franquisme: acabar amb els trets d'identitat d'un poble, en nom de la unidad indivisible de qui sap què o d'una constitució aliena que ens sotmet constantment a la seva voluntat.
Per aquest motiu, des de la CUP tornem a denunciar aquesta nova imposició dels tribunals espanyols, amb vocació d’agents polítics, i fem una crida -clara i contundent- a la desobediència i a la mobilització popular contra aquesta resolució.
Cal que ens mostrem ferms en la defensa de la llengua catalana, altrament assistirem a la crònica d’una mort anunciada.
Oriol Parelló
Vilafranca del Penedès
31 de desembre de 2010