Candidatura d'Unitat Popular

Vilafranca del Penedès

Un passeig sense ponts i ple de grues

Ja han caigut els ponts de Moja, del General Cortijo i del Bisbe Estalella, la meitat dels sis grans ponts que tenia la vila.

Les obres de l’AVE estan modificant completament el paisatge que durant dues dècades han anat dibuixant les línies del tren al seu pas pel centre de Vilafranca. Dels sis grans ponts que fins ara ha tingut la vila, tres ja han desaparegut (el de Moja, el del General Cortijo i el del Bisbe Estalella). A mesura que han anat caient, els camions i les grues s’hi han anat obrint pas.

Per calorós que sigui el dia, és difícil caminar pel passeig de Rafael Soler sense parar, encara que sigui per uns segons, per contemplar com avancen les obres de ‘benvinguda’ a l’AVE. Sobretot en aquest tram, el passeig és a estones polsegós. Camions, grues i màquines excavadores no paren de treure terra per assolir el soterrament de les vies. Tot i així, mai no falten els curiosos, conscients que d’aquí a tres anys aquesta serà ja una estampa per a la posteritat. A l’alçada del pont de la Creu de Santa Digna fins i tot ja es pot veure un petit tros de cobertura. A l’estació de Renfe ja s’estan construint els murs que separaran les vies dels trens de rodalia de les de l’AVE. Els operaris es poden veure a qualsevol punt del tram ferroviari. Les obres és previst que acabin el 2007.

Els ponts caiguts.

El primer pont a caure va ser el de Moja, al principi del mes de maig. Aquest era el pont més conflictiu a efectes del trànsit, ja que els conductors s’han vist obligats a fer un tomb més llarg per ‘salvar’ l’obstacle del pont tallat. El segon a desaparèixer va ser el del General Cortijo, i el tercer, fa unes setmanes, el del carrer Bisbe Estalella. Han caigut, doncs, la meitat dels sis ponts que fins ara tenia Vilafranca. El pont del General Cortijo, només per a vianants, es va construir fa poc més de vint anys, precisament arran del soterrament de les vies.

Els ponts que aguanten.

Ara encara queden dempeus els ponts de la Creu de Santa Digna, el del Carril i el de la Pelegrina. En tots tres casos s’han buscat alternatives per a què la seva caiguda alteri el menys possible el trànsit, amb el valor afegit que són accessos importants a la vila. En el cas del pont de la Creu de Santa Digna (que dóna accés a la C-15 cap a Vilanova), on fins l’any passat hi havia can Cellerot, s’ha urbanitzat ara un pont que connecta el carrer Comerç amb el carrer de Santa Digna. Tot i que encara no s’ha avançat res, tot fa pensar que d’aquí a unes setmanes podria entrar en servei, de manera que amb aquest pont com a alternativa ja es podria començar a enderrocar la resta de la plaça. Actuarà com a pont provisional, però després formarà part de la cobertura de la via. Pel que fa al pont del Carril (punt d’entrada i de sortida cap a Barcelona), l’operació serà quasi la mateixa. On hi havia el pont del Bisbe Estalella se n’aixecarà un altre a una cota més rebaixada, el qual, un cop obert com a via alternativa, permetrà enderrocar el pont del Carril sense haver de tallar completament el trànsit. Les obres en aquest punt no començaran previsiblement abans d’acabar l’any. Com en el cas anterior, el pont provisional acabarà sent també part de la cobertura. On les coses no són tan clares és al pont de la Pelegrina, que connecta la C-15 amb la rotonda de l’Esclat. L’Ajuntament vol que es garanteixi la construcció d’un pont al sector dels Cirerers abans no s’enderroqui el de la Pelegrina. Fa uns dies, l’equip de govern es mostrava preocupat, ja que, si no s’arriba a un acord amb el Ministeri de Foment per trobar una alternativa, els conductors que entren a la vila per la C-15 (la que ve d’Igualada) per agafar l’autopista o l’N-340 es veurien obligats a arribar fins a la rambla de Nostra Senyora per girar cap a l’avinguda de Barcelona, o viceversa. Tampoc està clar què es farà amb el pas soterrat del carrer Barba i Roca. Per als vianants s’hi farà un nou pas, però falta trobar una solució per als cotxes.