Manifestació el proper dissabte 14 d'agost a les 11:30 des de la Zona Esportiva de Vilafranca del Penedès.

Quan falten pocs dies per començar una de les millors veremes al Penedès ( quantitativament parlant ), els pagesos esmolen ja les eines per tornar a sortir al carrer i denunciar que, per a la indústria agroalimentària, el que menys valor té és el vi que es paga als petits productors. «Es paga més car l'envàs i el suro que no pas el vi a doll», lamentava un dels viticultors que dimarts a la nit va participar en una de les assemblees que Unió de Pagesos fa arreu del territori, i que va aplegar centenar i mig de persones a Vilafranca del Penedès. La sensació de caminar enrere, de desfer el recorregut que s'havia aconseguit salvar, es podia gairebé tocar amb les mans. «Tinc un amic que es dedica a reparar les eines del camp i sap molt bé en quina situació ens trobem. Diu que des de fa un temps només gasta en soldadura, perquè els pagesos no tenim diners per canviar els trastos vells.» Amb un exemple del dia a dia, el coordinador nacional del vi i la vinya del sindicat, Joan Santó, resumia l'estat econòmic de les explotacions vinícoles. «La societat creu que els viticultors som persones riques, perquè ara la cultura del vi és moda i dotada econòmicament, però la que s'endú els beneficis és la indústria agroalimentària.» «Se'ns pixen a sobre i encara ens volen fer creure que està plovent», es queixaven.

De fet, Unió de Pagesos calcula que el vi es ven a la meitat del cost de producció i que la viabilitat de les explotacions és cada vegada més un objectiu difícil d'aconseguir. D'herència per als fills, doncs, ni parlar-ne.

La gota que ha fet vessar el vi (de la copa) ha estat la impossible conciliació entre productors i elaboradors. En la taula de preus dels vins negres, Unió de Pagesos va sortir escaldada -i amb un cop de porta- després que els elaboradors vulguin pagar un 20% menys del que ja van pagar en la temporada de l'any 2003. Pel que fa a la taula de blancs, les reunions s'han anant repetint, però ni s'ha pres cap decisió ni s'ha arribat a cap acord. Els embotelladors han demanat una treva d'un mes per saber com es presenta la campanya de Nadal del cava.

Però en les assemblees també s'alça alguna veu crítica i hi ha temps per als mea culpa. Dimarts a Vilafranca un jove productor lamentava que tot i que la temporada passada les exportacions van augmentar considerablement -un 22,8% segons la Federació Espanyola del Vi- per les males collites a França i Itàlia, no es va saber aprofitar la conjuntura per millorar el preu de venda. Una situació que, sens dubte, altres competidors haurien aprofitat a ulls clucs.

I abans que arribi la verema, els pagesos ja esmolen les eines de la reivindicació, encara que els ànims, més que no pas encrespats, es troben decebuts. Després d'assemblees en els principals eixos productors de vi del país -Terra Alta, Conca de Barberà, Penedès i la zona de la DO Costers del Segre-, els petits productors han decidit manifestar-se dissabte dia 14 a Vilafranca del Penedès per denunciar que els baixos preus que es paguen per al raïm i per al vi de base malmetran la subsistència de les explotacions vinícoles però, a la llarga, tindran incidències nefastes en la societat catalana. Després, ells també es donaran una treva obligada. De fet, la verema concentrarà tots els esforços, que són massa feixucs, tenint en compte l'escassa recompensa que se'ls dóna.

I un cop plegat el raïm, encara quedarà la part més dura. La de fer valdre el vi que es beu més que no pas l'ampolla que l'omple.