La presa política catalana Laura Riera porta des del passat 12 de març en una cel•la d'aïllament
24/09/2004
RESCAT fa una crida a la mobilització per tal de denunciar la situació que pateix la jove de Terrassa
La presonera política catalana Laura Riera porta des del passat 12 de març en una cel•la d'aïllament. A la Laura se li esta aplicant l’article 10 del Reglament Penitenciari des de l'endemà dels atemptats de la resistència islàmica del 11 de març a Madrid. L’article 10, consisteix en incomunicar a la persona presa; això vol dir canviar-la de la seva cel•la i conduir-la a un mòdul d’aïllament, de càstig, sola i separada de la resta de presos/es. La Laura està obligada a passar 20 hores tancada sense poder sortir-ne.
Davant d'aquest fet, el col•lectiu de suport a preses i presos polítics/ques catalans/es RESCAT ha fet una crida a la solidaritat i esta preparat mobilitzacions per a denunciar la greu situació que pateix la jove de terrassa.
Petita crònica de la detenció de la Laura.
El 24 d'agost del 2001 a la matinada, la Guàrdia Civil va entrar a casa de la Laura a Terrassa i era detinguda sota l'acusació de col-laborar amb banda armada, aplicant-li la llei Antiterrorista.
Aquest és la seva vivéncia en mans de les forces de repressió:
'...Em van agafar i amb una bena als ulls em van entrar al cotxe cap a les 10h. Del matí. Durant tot el viatge em van tenir ajupida i amb el cap cot entre les cames.... A Madrid només em van treure la bena per fer la foto i durant el trajecte em deien que la meva mare estava al darrere en una furgoneta...Em van entaforar en una cel-la i em mantenien dreta. M'anaven preguntant si anva recordant per què estava allà....De sobte em preguntaven coses de les quals ja sabien la resposta i els responia noms inventats, però després em sacsejaven violentament, fent-me perdre l'equilibri fins que responia allò. Em fotien cops de puny a l'esquena. Em van tornar a baixar i em deixaven dreta i de genolls. Anaven variant fins que em deixar seure al llit. Al matí em van pujar al forense i li vaig dir que em feia mal tot i em va dir que no m'havien torturat que això era el cansanci del trajecte, que les ferides ja les tenia....A la tarda van començar a fer-me agenollar i aixecar-me i fer-me flexions i després em deixaven descansar. Només sentia els crits dels Guàrdies Civils i de les persones torturades... Davant del llit em pegaven molt fort als laterals, al davant i al darrere. Jo em retorçava al matalàs, però si no em posava dreta de seguida em pegaven més fort. Em van fotre la bossa i em pegaven, agafant la bossa pel darrere i quan m'aixecava em continuaven fotent, i si no m'aixecava m'agafavan de la caputxa per darrere, ofegant-me més... O deia el que volien, o continuaven pegant-me. Em van dir que el Fernando havia dit que havia passat matrícules i que pugéssim a dalt que cantaria. A dalt, em van fer fer flexions, amunt i avall i m' anaven preguntant si havia passat matrícules. Deia que no i em van fer cantar una cançó i quan no podia més i queia, m'agafaven i m'obligaven a fer-les i quan esbufagava em fotien la bossa al cap, afegant-me perquè era petita i s'enganxava a tot el cap ...Com deia el que no les interessava, em van dir que entraria el Grupo B i en van entrar més, em van dir que em despullés i em van fer agafar una manta cridant-me que em posarien la bossa i la manta per sobre; que em tirarien a terra i em pegarien fins que aixequés la mà perquè no podria parlar, cosa que volia dir que parlaria, que diria que tot era veritat. Van sortir deixant la porta oberta i em van deixar vestir mentre sentia les tortures de la resta. Va entrar el primer grup i va dir-me que fes memòria. Vaig dir que sí, que havia passat llistes al Zigor, com ells deien i em preguntaven quantes llistes i com jo no sabia què dir, em van dir que el Fernando havia dit que eren 5. Vaig dir que no i em van fotre amb una barra de ferro embolicada amb diari i vaig dir que sí, que 5 llistes...'
Durant els dies de incomunicació va ser torturada amb el propósit de treure la seva autoinculpació i la inculpació a terceres persones, en aquest cas cap al Zigor Larredonda, amic de la Laura.Totes aquestes tortures han sigut denunciades davant el jutjat., encara que ja han hagut intents d'arxivar-la.
Comunicat de RSCAT.
LA PRESA POLÍTICA LAURA RIERA NECESSITA LA NOSTRA MÉS URGENT SOLIDARITAT.
La nostra companya Laura està patint un duríssimes condicions de vida a les presons on es troba. L’estat no en té prou en mantenir-la dispersada i allunyada dels seus, primer a Badajoz i ara a Madrid, sinó que a més li aplica un desmesurat, i del tot al•legal , règim d’aïllament.
El passat 11 de Març arran dels atemptats a Madrid el Partido Popular en va atribuir l’autoria a l’organització armada E.T.A. Aquest fet va servir perquè a moltes presons els funcionaris animessin a presos socials a agredir als presos polítics. Alhora aquesta situació provocada pels mateixos funcionaris els va servir per començar a aplicar una sèrie de retallades dels drets de les i els presos polítics. Recordem que en Zígor i la resta de presos polítics d’Albacete van fer una vaga de fam de 30 dies per denunciar aquesta situació.
La Laura en aquelles dates es trobava a la presó de Badajoz. Tot i que en aquella presó no hi van haver problemes la direcció va aplicar l’article 10 del Reglament Penitenciari a tots els presos polítics. Aquest article s’aplica com a càstig a presos extremadament perillosos o que hagin participat en alguna agressió, baralla,..
L’article 10, consisteix en incomunicar a la persona presa; això vol dir canviar-la de la seva cel•la i conduir-la a un mòdul d’aïllament, de càstig, sola i separada de la resta de presos/es. En aquesta cel•la les condicions higièniques són encara més lamentables. La Laura està obligada a passar 20 hores tancada sense poder sortir-ne. Ha de fer-se en solitari el menjar o li entren per una petita finestra de la porta “l’agradable” menjar de la presó.
Només hi ha el lavabo i el llit i són més petites que les cel•les normals. Quan pot sortir, no ho pot fer amb les altres preses, ho ha de fer en un pati separat i molt més reduït. El nombre d’objectes i pertinences queda reduït a quasi bé res, li han tret, la majoria de llibres, molta de la roba que tenia i la televisió. Li han negat el dret a fer qualsevol activitat i el règim de visites, trucades i cartes queda modificat. Recordem que la Laura porta més de 3 anys en situació de presó preventiva, l’any passat es va realitzar el judici i fins aquest any no hem sabut la sentència. Tot i així aquesta ha estat recorreguda sense que l´Audiència s’hagi pronunciat encara, per tant, la sentència encara no es ferma i la seva situació és de presó preventiva.
La presó és una mesura excepcional i l’última que s’ha d’aplicar, tanmateix un cop aplicada s’ha d’anar revisant per veure si s’aplica o no la llibertat provisional fins a l’espera de judici o de sentència. Per tant ¿com s’entén que mantinguin a la Laura en una situació de presa de 1er grau i amb una incomunicació desmesurada com si estigués condemnada? Amb aquesta situació estan sotmeten a la Laura(i malauradament a molts més altres presos) a una situació extrema d’aïllament. Com si no fos prou l’aïllament que suposa estar presa, i dispersada il•legalment a centenars de quilòmetres del seu lloc d’origen, l’estat i Institucions Penitenciàries ho porten més enllà. Ho fan aïllant a la persona presa també dintre de la presó, separant-la del seu entorn, de la petita família que són els companys i companyes preses i que és un dels pocs lligams que pot establir. La intenció va més enllà de la suposada pena que el pres ha de complir i és que l’aïllament persegueix la destrucció física i psicològica de la persona al dificultar i impedir moltes vegades la relació del pres/a tant amb l’interior de la presó com amb el món exterior mantenint-lo tancat en una mateixa cel•la durant mesos i mesos.
Cal recordar que en els darrers mesos la presa política Ohiane va apareixer penjada a la seva cel•la despres de mesos en condisions durissimes d´aillament.
I per aquesta situació extrema en que es troba la Laura des de fa 6 mesos que des de Rescat, Col•lectiu de Suport als Presos i Preses Polítics/ques Catalans/nes hem iniciat una campanya urgent amb el lema AÏLLAMENT=TORTURA i fem una crida a totes les persones a mostrar la seva solidaritat activa amb la companya presa política Laura Riera. S’han fets uns cartells denunciant la situació i unes postals amb la direcció i el segell enganxats. La intenció és que es distribueixin els cartells al màxim possible i que s’enganxin per tot arreu per tal de que es visibilitzi la situació. Les postals són perquè es faci un enviament massiu a la Laura per demostrar-li ara més que mai que no està sola. Els cartells i les postals les podeu recollir a l’Espai Obert, La Torna, l’Arran o al consell de la juventut de Terrassa o si ho preferiu, podeu demanar-les per correu electronic a [email protected], tanmateix el cartell també el podreu descarregar o imprimir des de la pagina de rescat o indymedia. Igualment us escrivim la direció de la Laura per si voleu enviar cartes a més de les postals.
Per tal de denunciar la seva situació us demanem que durant la setmana del dia 4 al dia 9 d’octubre es facin pancaretes i pintades amb el lema: Aillament és Tortura. Llibertat Preses/os politics.
LAURA RIERA VALENCIANO
CENTRO PENITENCIARIO MADRID 5
APARTADO DE CORREOS 200 / COLMENAR VIEJO
28770 MADRID
RESCAT
Col•lectiu de suport a preses i presos politics/ques catalans/es
www.rescat.org - [email protected]
La presonera política catalana Laura Riera porta des del passat 12 de març en una cel•la d'aïllament. A la Laura se li esta aplicant l’article 10 del Reglament Penitenciari des de l'endemà dels atemptats de la resistència islàmica del 11 de març a Madrid. L’article 10, consisteix en incomunicar a la persona presa; això vol dir canviar-la de la seva cel•la i conduir-la a un mòdul d’aïllament, de càstig, sola i separada de la resta de presos/es. La Laura està obligada a passar 20 hores tancada sense poder sortir-ne.
Davant d'aquest fet, el col•lectiu de suport a preses i presos polítics/ques catalans/es RESCAT ha fet una crida a la solidaritat i esta preparat mobilitzacions per a denunciar la greu situació que pateix la jove de terrassa.
Petita crònica de la detenció de la Laura.
El 24 d'agost del 2001 a la matinada, la Guàrdia Civil va entrar a casa de la Laura a Terrassa i era detinguda sota l'acusació de col-laborar amb banda armada, aplicant-li la llei Antiterrorista.
Aquest és la seva vivéncia en mans de les forces de repressió:
'...Em van agafar i amb una bena als ulls em van entrar al cotxe cap a les 10h. Del matí. Durant tot el viatge em van tenir ajupida i amb el cap cot entre les cames.... A Madrid només em van treure la bena per fer la foto i durant el trajecte em deien que la meva mare estava al darrere en una furgoneta...Em van entaforar en una cel-la i em mantenien dreta. M'anaven preguntant si anva recordant per què estava allà....De sobte em preguntaven coses de les quals ja sabien la resposta i els responia noms inventats, però després em sacsejaven violentament, fent-me perdre l'equilibri fins que responia allò. Em fotien cops de puny a l'esquena. Em van tornar a baixar i em deixaven dreta i de genolls. Anaven variant fins que em deixar seure al llit. Al matí em van pujar al forense i li vaig dir que em feia mal tot i em va dir que no m'havien torturat que això era el cansanci del trajecte, que les ferides ja les tenia....A la tarda van començar a fer-me agenollar i aixecar-me i fer-me flexions i després em deixaven descansar. Només sentia els crits dels Guàrdies Civils i de les persones torturades... Davant del llit em pegaven molt fort als laterals, al davant i al darrere. Jo em retorçava al matalàs, però si no em posava dreta de seguida em pegaven més fort. Em van fotre la bossa i em pegaven, agafant la bossa pel darrere i quan m'aixecava em continuaven fotent, i si no m'aixecava m'agafavan de la caputxa per darrere, ofegant-me més... O deia el que volien, o continuaven pegant-me. Em van dir que el Fernando havia dit que havia passat matrícules i que pugéssim a dalt que cantaria. A dalt, em van fer fer flexions, amunt i avall i m' anaven preguntant si havia passat matrícules. Deia que no i em van fer cantar una cançó i quan no podia més i queia, m'agafaven i m'obligaven a fer-les i quan esbufagava em fotien la bossa al cap, afegant-me perquè era petita i s'enganxava a tot el cap ...Com deia el que no les interessava, em van dir que entraria el Grupo B i en van entrar més, em van dir que em despullés i em van fer agafar una manta cridant-me que em posarien la bossa i la manta per sobre; que em tirarien a terra i em pegarien fins que aixequés la mà perquè no podria parlar, cosa que volia dir que parlaria, que diria que tot era veritat. Van sortir deixant la porta oberta i em van deixar vestir mentre sentia les tortures de la resta. Va entrar el primer grup i va dir-me que fes memòria. Vaig dir que sí, que havia passat llistes al Zigor, com ells deien i em preguntaven quantes llistes i com jo no sabia què dir, em van dir que el Fernando havia dit que eren 5. Vaig dir que no i em van fotre amb una barra de ferro embolicada amb diari i vaig dir que sí, que 5 llistes...'
Durant els dies de incomunicació va ser torturada amb el propósit de treure la seva autoinculpació i la inculpació a terceres persones, en aquest cas cap al Zigor Larredonda, amic de la Laura.Totes aquestes tortures han sigut denunciades davant el jutjat., encara que ja han hagut intents d'arxivar-la.
Comunicat de RSCAT.
LA PRESA POLÍTICA LAURA RIERA NECESSITA LA NOSTRA MÉS URGENT SOLIDARITAT.
La nostra companya Laura està patint un duríssimes condicions de vida a les presons on es troba. L’estat no en té prou en mantenir-la dispersada i allunyada dels seus, primer a Badajoz i ara a Madrid, sinó que a més li aplica un desmesurat, i del tot al•legal , règim d’aïllament.
El passat 11 de Març arran dels atemptats a Madrid el Partido Popular en va atribuir l’autoria a l’organització armada E.T.A. Aquest fet va servir perquè a moltes presons els funcionaris animessin a presos socials a agredir als presos polítics. Alhora aquesta situació provocada pels mateixos funcionaris els va servir per començar a aplicar una sèrie de retallades dels drets de les i els presos polítics. Recordem que en Zígor i la resta de presos polítics d’Albacete van fer una vaga de fam de 30 dies per denunciar aquesta situació.
La Laura en aquelles dates es trobava a la presó de Badajoz. Tot i que en aquella presó no hi van haver problemes la direcció va aplicar l’article 10 del Reglament Penitenciari a tots els presos polítics. Aquest article s’aplica com a càstig a presos extremadament perillosos o que hagin participat en alguna agressió, baralla,..
L’article 10, consisteix en incomunicar a la persona presa; això vol dir canviar-la de la seva cel•la i conduir-la a un mòdul d’aïllament, de càstig, sola i separada de la resta de presos/es. En aquesta cel•la les condicions higièniques són encara més lamentables. La Laura està obligada a passar 20 hores tancada sense poder sortir-ne. Ha de fer-se en solitari el menjar o li entren per una petita finestra de la porta “l’agradable” menjar de la presó.
Només hi ha el lavabo i el llit i són més petites que les cel•les normals. Quan pot sortir, no ho pot fer amb les altres preses, ho ha de fer en un pati separat i molt més reduït. El nombre d’objectes i pertinences queda reduït a quasi bé res, li han tret, la majoria de llibres, molta de la roba que tenia i la televisió. Li han negat el dret a fer qualsevol activitat i el règim de visites, trucades i cartes queda modificat. Recordem que la Laura porta més de 3 anys en situació de presó preventiva, l’any passat es va realitzar el judici i fins aquest any no hem sabut la sentència. Tot i així aquesta ha estat recorreguda sense que l´Audiència s’hagi pronunciat encara, per tant, la sentència encara no es ferma i la seva situació és de presó preventiva.
La presó és una mesura excepcional i l’última que s’ha d’aplicar, tanmateix un cop aplicada s’ha d’anar revisant per veure si s’aplica o no la llibertat provisional fins a l’espera de judici o de sentència. Per tant ¿com s’entén que mantinguin a la Laura en una situació de presa de 1er grau i amb una incomunicació desmesurada com si estigués condemnada? Amb aquesta situació estan sotmeten a la Laura(i malauradament a molts més altres presos) a una situació extrema d’aïllament. Com si no fos prou l’aïllament que suposa estar presa, i dispersada il•legalment a centenars de quilòmetres del seu lloc d’origen, l’estat i Institucions Penitenciàries ho porten més enllà. Ho fan aïllant a la persona presa també dintre de la presó, separant-la del seu entorn, de la petita família que són els companys i companyes preses i que és un dels pocs lligams que pot establir. La intenció va més enllà de la suposada pena que el pres ha de complir i és que l’aïllament persegueix la destrucció física i psicològica de la persona al dificultar i impedir moltes vegades la relació del pres/a tant amb l’interior de la presó com amb el món exterior mantenint-lo tancat en una mateixa cel•la durant mesos i mesos.
Cal recordar que en els darrers mesos la presa política Ohiane va apareixer penjada a la seva cel•la despres de mesos en condisions durissimes d´aillament.
I per aquesta situació extrema en que es troba la Laura des de fa 6 mesos que des de Rescat, Col•lectiu de Suport als Presos i Preses Polítics/ques Catalans/nes hem iniciat una campanya urgent amb el lema AÏLLAMENT=TORTURA i fem una crida a totes les persones a mostrar la seva solidaritat activa amb la companya presa política Laura Riera. S’han fets uns cartells denunciant la situació i unes postals amb la direcció i el segell enganxats. La intenció és que es distribueixin els cartells al màxim possible i que s’enganxin per tot arreu per tal de que es visibilitzi la situació. Les postals són perquè es faci un enviament massiu a la Laura per demostrar-li ara més que mai que no està sola. Els cartells i les postals les podeu recollir a l’Espai Obert, La Torna, l’Arran o al consell de la juventut de Terrassa o si ho preferiu, podeu demanar-les per correu electronic a [email protected], tanmateix el cartell també el podreu descarregar o imprimir des de la pagina de rescat o indymedia. Igualment us escrivim la direció de la Laura per si voleu enviar cartes a més de les postals.
Per tal de denunciar la seva situació us demanem que durant la setmana del dia 4 al dia 9 d’octubre es facin pancaretes i pintades amb el lema: Aillament és Tortura. Llibertat Preses/os politics.
LAURA RIERA VALENCIANO
CENTRO PENITENCIARIO MADRID 5
APARTADO DE CORREOS 200 / COLMENAR VIEJO
28770 MADRID
RESCAT
Col•lectiu de suport a preses i presos politics/ques catalans/es
www.rescat.org - [email protected]