El 13,37% dels vilafranquins són immigrants
11/03/2005
El percentatge de la població immigrada és bastant superior a la mitjana catalana i europea i més homologable a Barcelona.
Les xifres parlen per si soles. El percentatge de vilafranquins nascuts fora de l’Estat és ja el 13,37% de la població censada al municipi, cosa que representa 4.829 persones, amb un increment espectacular registrat durant els darrers cinc anys, segons dades extretes d’un laboriós estudi del Servei d’Educació de l’Ajuntament de Vilafranca, datat el febrer del 2005, intitulat “Xifres de població i escolarització”. Vilafranca té cada dia una població amb una major diversitat ètnica i nacional, homologable a les xifres d’algunes de les regions més desenvolupades d’Europa, amb xifres d’immigrants que superen el 10%, molt per sobre de la mitjana catalana i espanyola. Segons un estudi de l’investigador i sociòleg Manuel Castells, exprofessor de la Universitat de Berkeley (Califòrnia) i professor de la Universitat Oberta de Catalunya, anomenat “El repte del multiculturalisme” la població immigrada seria un 6% a l’Estat espanyol i un 9% a Catalunya, estimant però aquí els no registrats o sense papers. Castells, a més, pronostica un increment per al 2020 de més d’un 25% “de la població d’origen estranger” com a conseqüència de la incessant demanda de mà d’obra. I recorda que la població immigrada manté “una significativa concentració en les grans ciutats i en algunes àrees agrícoles”. Ja hi ha diversos indicatius que feien pensar en un increment molt importrant del nombre de veïns nascuts fora de l’Estat. El coordinadoir de Govern, Ramon Xena, havia revelat que prop del 50% de persones que atenien els serveis socials de Vilafranca eren immigrants. I a principi de febrer s’anunciava que havien aflorat en una setmana prop de 300 immigrants, 800 des del mes de desembre, que estaven censats però no regularitzats.
4.829 immigrants.
Dels 36.104 veïns que Vilafranca tenia censats l’1 de gener del 2005, segons dades del Padró Municipal d’Habitants de l’Ajuntament de Vilafranca, 4.829 són població nascuda fora de l’Estat. D’aquests, prop de la meitat, són nascuts a l’Àfrica, un total de 2.154 persones, de les quals 2.058 són de nacionalitat marroquina que constitueixen, amb un ampli marge de diferència, la nacionalitat més nombrosa corresponent als vilafranquins nascuts més enllà de les fronteres estatals. El segon lloc en nombre de persones, el constitueixen els americans, ja sumen 1.934 i són el col•lectiu amb més creixement. D’aquests, l’àmplíssima majoria són llatinoamericans, és a dir, 1.920 persones. El tercer lloc en ordre numèric d’importància el constitueixen els vilafranquins arribats d’altres estats europeus, que són a hores d’ara un col•lectiu format per 589 persones. Finalment queden els vilafranquins procedents d’Àsia, encara que el seu percentatge és el menys important numèricament, són 152 individus. L’arribada d’aquests nous vilafranquins s’ha disparat els darrers anys. L’any 2000 eren 933 persones, el 2001 ja sumaven 1.508, el 2002 es va arribar a 2.192 persones, el 2003 el col.lectiu ja era de 3.057 persones, el 2004 es va situar en 3.896 persones i el darrer any, el 2005, amb l’increment més espectacular, s’ha arribat a 4.829 persones nascudes fora de l’Estat. Els darrers tres anys el creixement de població estrangera ha estat consecutivament de 865, 839 i 933 persones. Aquestes dades posen de manifest que la majoria de persones nouvingudes a Vilafranca durant els últims anys provenen d’altres latituds. Així el creixement absolut de Vilafranca els darrers tres anys, fins a situar-se en els 36.104 veïns, ha estat consecutivament de 1.336, 1.353 i 1.249 persones, de les quals més del 70% són població nascuda fora de l’Estat espanyol, un increment molt significatiu respecte 1996 i 1997 quan el creixement de la població vilafranquina va ser de 217 i 177 persones anuals. Les xifres de Vilafranca, tot i que són bastant superiors, s’acosten a la mitjana barcelonina, que el professor Castells situa al voltant del 12% però incloent-hi els anomenats sense papers, no comptabilittzats a Vilafranca. Castells manté que “la immigració és una necessitat econòmica peremptòria en societat com la nostra” i assegura que “sense immigrants no hi hauria suficients actius per sufragar les despeses dels inactius, amb una proporció creixent de jubilats i una gran quantitat de persones per sobre dels 80 anys, amb el que això representa com a despesa sanitària i d’atenció personal”.
“Aules plurals”.
Lourdes Sànchez, regidora d’Educació de l’Ajuntament de Vilafranca, ha mostrat la necessitat d’integrar tots els alumnes de Vilafranca a les escoles de titularitat pública (públiques o concertades) amb la “voluntat que les aules reflecteixin la realitat social de Vilafranca, equilibrant el nombre d’alumnes d’origen immigrant amb equitat. Si fem un esforç per repartir els alumnes immigrants per aula de manera proporcional, en tocarien tres. D’aquesta manera potenciem la cohesió social i evitem qualsevol mena de guetos. Els guetos, la marginació, els munten les dinàmiques i hem d’interveneir per evitar que això passi. No podem oblidar el paper educatiu de l’escola i la necessitat que les aules siguin plurals, tal com ho és la societat”. Lourdes Sànchez al•ludeix d’aquesta manera a la distribució dels estrangers per barris que és molt homogènia respecte la distribució de la població. El barri de l’Espirall ja no és el que concentra la major part de la població vilafranquina, un 24% segons l’estudi “Xifres de població i escolarització”. A l’Espirall hi viuen, en canvi, el 28% de la població d’origen immigrant. Mentre que al barri del Poble Nou, que segons l’estudi ja suma el 25% de la població vilafranquina, concentra un 17% de la població estrangera. A la resta de barris la proporció és gairebé idèntica. Així les Clotes concentra l’11% de la població vilafranquina i l’11% de la població immigrada. Igual situació es produeix al Molí d’en Rovira, amb un 2%. O a la Barceloneta que acull el 9% de la població total i un 10% de la població immigrada. Aquestes xifres fan creure a Sànchez que la política de portar els fills a l’escola més propera ja permetria amb naturalitat integrar tota la població “amb un objectiu de cohesió social”. Una circumstància que ara no es dóna amb aquesta proporció a les escoles de Vilafranca. La regidora d’Educació ha recordat que el dret de preferència per triar un centre escolar “no és absolut. Des de l’Ajuntament prioritzem la qualitat i el bé comú”. Sànchez també s’ha manifestat sobre la necessitat de “trencar la bipolarització entre escola pública i concertada. L’important és vetllar per la qualitat de l’ensenyament i apostar amb determinació per la cohesió social. Jo crec que no hi ha un altre camí”.
Informe de la Diputació.
“Migració i ciutadania” és un informe de la Diputació de Barcelona per a l’Ajuntament de Vilafranca que “pretén donar resposta a la necessitat de l’Ajuntament de conèixer les característiques de la realitat migratòria del municipi, per tal de poder dissenyar línies d’actuiació”. L’informe, que es va facilitar a tots els grups municipals en el marc del Pla de Convivència, aporta algunes novetats. Tot i que les dades només arriben fins l’any 2003, mostra que aleshores la població estrangera era 2.984 persones a Vilafranca, un 8,94% de la població censada que sumava aleshores 33.381 veïns, mentre que en el conjunt de l’Alt Penedès la xifra era de 5.937 persones, el 6,88% d’una població de 83.306 persones. En només dos anys el percentatge s’ha incrementat prop d’un 70%, segons dades de l’Ajuntament de Vilafranca i ha passat de 2.984 immigrants a 4.829. Una de les novetats que aporta aquest informe és constatar que, si bé entre el col•lectiu de llatins el percentatge d’homes i dones és equitatiu, pel que fa als magribins el diferencial és molt alt. Així, el 71,4% eren homes i el 28,6 eren dones el 2003.
www.el3devuit.com
Les xifres parlen per si soles. El percentatge de vilafranquins nascuts fora de l’Estat és ja el 13,37% de la població censada al municipi, cosa que representa 4.829 persones, amb un increment espectacular registrat durant els darrers cinc anys, segons dades extretes d’un laboriós estudi del Servei d’Educació de l’Ajuntament de Vilafranca, datat el febrer del 2005, intitulat “Xifres de població i escolarització”. Vilafranca té cada dia una població amb una major diversitat ètnica i nacional, homologable a les xifres d’algunes de les regions més desenvolupades d’Europa, amb xifres d’immigrants que superen el 10%, molt per sobre de la mitjana catalana i espanyola. Segons un estudi de l’investigador i sociòleg Manuel Castells, exprofessor de la Universitat de Berkeley (Califòrnia) i professor de la Universitat Oberta de Catalunya, anomenat “El repte del multiculturalisme” la població immigrada seria un 6% a l’Estat espanyol i un 9% a Catalunya, estimant però aquí els no registrats o sense papers. Castells, a més, pronostica un increment per al 2020 de més d’un 25% “de la població d’origen estranger” com a conseqüència de la incessant demanda de mà d’obra. I recorda que la població immigrada manté “una significativa concentració en les grans ciutats i en algunes àrees agrícoles”. Ja hi ha diversos indicatius que feien pensar en un increment molt importrant del nombre de veïns nascuts fora de l’Estat. El coordinadoir de Govern, Ramon Xena, havia revelat que prop del 50% de persones que atenien els serveis socials de Vilafranca eren immigrants. I a principi de febrer s’anunciava que havien aflorat en una setmana prop de 300 immigrants, 800 des del mes de desembre, que estaven censats però no regularitzats.
4.829 immigrants.
Dels 36.104 veïns que Vilafranca tenia censats l’1 de gener del 2005, segons dades del Padró Municipal d’Habitants de l’Ajuntament de Vilafranca, 4.829 són població nascuda fora de l’Estat. D’aquests, prop de la meitat, són nascuts a l’Àfrica, un total de 2.154 persones, de les quals 2.058 són de nacionalitat marroquina que constitueixen, amb un ampli marge de diferència, la nacionalitat més nombrosa corresponent als vilafranquins nascuts més enllà de les fronteres estatals. El segon lloc en nombre de persones, el constitueixen els americans, ja sumen 1.934 i són el col•lectiu amb més creixement. D’aquests, l’àmplíssima majoria són llatinoamericans, és a dir, 1.920 persones. El tercer lloc en ordre numèric d’importància el constitueixen els vilafranquins arribats d’altres estats europeus, que són a hores d’ara un col•lectiu format per 589 persones. Finalment queden els vilafranquins procedents d’Àsia, encara que el seu percentatge és el menys important numèricament, són 152 individus. L’arribada d’aquests nous vilafranquins s’ha disparat els darrers anys. L’any 2000 eren 933 persones, el 2001 ja sumaven 1.508, el 2002 es va arribar a 2.192 persones, el 2003 el col.lectiu ja era de 3.057 persones, el 2004 es va situar en 3.896 persones i el darrer any, el 2005, amb l’increment més espectacular, s’ha arribat a 4.829 persones nascudes fora de l’Estat. Els darrers tres anys el creixement de població estrangera ha estat consecutivament de 865, 839 i 933 persones. Aquestes dades posen de manifest que la majoria de persones nouvingudes a Vilafranca durant els últims anys provenen d’altres latituds. Així el creixement absolut de Vilafranca els darrers tres anys, fins a situar-se en els 36.104 veïns, ha estat consecutivament de 1.336, 1.353 i 1.249 persones, de les quals més del 70% són població nascuda fora de l’Estat espanyol, un increment molt significatiu respecte 1996 i 1997 quan el creixement de la població vilafranquina va ser de 217 i 177 persones anuals. Les xifres de Vilafranca, tot i que són bastant superiors, s’acosten a la mitjana barcelonina, que el professor Castells situa al voltant del 12% però incloent-hi els anomenats sense papers, no comptabilittzats a Vilafranca. Castells manté que “la immigració és una necessitat econòmica peremptòria en societat com la nostra” i assegura que “sense immigrants no hi hauria suficients actius per sufragar les despeses dels inactius, amb una proporció creixent de jubilats i una gran quantitat de persones per sobre dels 80 anys, amb el que això representa com a despesa sanitària i d’atenció personal”.
“Aules plurals”.
Lourdes Sànchez, regidora d’Educació de l’Ajuntament de Vilafranca, ha mostrat la necessitat d’integrar tots els alumnes de Vilafranca a les escoles de titularitat pública (públiques o concertades) amb la “voluntat que les aules reflecteixin la realitat social de Vilafranca, equilibrant el nombre d’alumnes d’origen immigrant amb equitat. Si fem un esforç per repartir els alumnes immigrants per aula de manera proporcional, en tocarien tres. D’aquesta manera potenciem la cohesió social i evitem qualsevol mena de guetos. Els guetos, la marginació, els munten les dinàmiques i hem d’interveneir per evitar que això passi. No podem oblidar el paper educatiu de l’escola i la necessitat que les aules siguin plurals, tal com ho és la societat”. Lourdes Sànchez al•ludeix d’aquesta manera a la distribució dels estrangers per barris que és molt homogènia respecte la distribució de la població. El barri de l’Espirall ja no és el que concentra la major part de la població vilafranquina, un 24% segons l’estudi “Xifres de població i escolarització”. A l’Espirall hi viuen, en canvi, el 28% de la població d’origen immigrant. Mentre que al barri del Poble Nou, que segons l’estudi ja suma el 25% de la població vilafranquina, concentra un 17% de la població estrangera. A la resta de barris la proporció és gairebé idèntica. Així les Clotes concentra l’11% de la població vilafranquina i l’11% de la població immigrada. Igual situació es produeix al Molí d’en Rovira, amb un 2%. O a la Barceloneta que acull el 9% de la població total i un 10% de la població immigrada. Aquestes xifres fan creure a Sànchez que la política de portar els fills a l’escola més propera ja permetria amb naturalitat integrar tota la població “amb un objectiu de cohesió social”. Una circumstància que ara no es dóna amb aquesta proporció a les escoles de Vilafranca. La regidora d’Educació ha recordat que el dret de preferència per triar un centre escolar “no és absolut. Des de l’Ajuntament prioritzem la qualitat i el bé comú”. Sànchez també s’ha manifestat sobre la necessitat de “trencar la bipolarització entre escola pública i concertada. L’important és vetllar per la qualitat de l’ensenyament i apostar amb determinació per la cohesió social. Jo crec que no hi ha un altre camí”.
Informe de la Diputació.
“Migració i ciutadania” és un informe de la Diputació de Barcelona per a l’Ajuntament de Vilafranca que “pretén donar resposta a la necessitat de l’Ajuntament de conèixer les característiques de la realitat migratòria del municipi, per tal de poder dissenyar línies d’actuiació”. L’informe, que es va facilitar a tots els grups municipals en el marc del Pla de Convivència, aporta algunes novetats. Tot i que les dades només arriben fins l’any 2003, mostra que aleshores la població estrangera era 2.984 persones a Vilafranca, un 8,94% de la població censada que sumava aleshores 33.381 veïns, mentre que en el conjunt de l’Alt Penedès la xifra era de 5.937 persones, el 6,88% d’una població de 83.306 persones. En només dos anys el percentatge s’ha incrementat prop d’un 70%, segons dades de l’Ajuntament de Vilafranca i ha passat de 2.984 immigrants a 4.829. Una de les novetats que aporta aquest informe és constatar que, si bé entre el col•lectiu de llatins el percentatge d’homes i dones és equitatiu, pel que fa als magribins el diferencial és molt alt. Així, el 71,4% eren homes i el 28,6 eren dones el 2003.
www.el3devuit.com