L’Alt Penedès homenatjarà la memòria de les persones deportades i mortes als camps d’extermini nazis
25/04/2005
Els actes s’han organitzat coincidint amb l’assemblea que l’Amical Mauthausen celebrarà l’1 de maig a Vilafranca.
La celebració a Vilafranca de l’assemblea de l’Amical Mauthausen, que aplega els supervivents d’aquest i d’altres camps d’extermini nazi, es convertirà al llarg d'aquesta setmana en un sentit homenatge de l’Alt Penedès a les 28 persones de la comarca que van morir víctimes de la barbàrie nazi i condemnats per una dictadura franquista que en cap moment no els va voler reconèixer la seva ciutadania espanyola i evitar-ne la deportació. L’homenatge, organitzat per l’Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès, serà també un acte de reparació històrica que culminarà amb un homenatge al vilafranquí Eusebi Pérez, que va sobreviure a 57 mesos d’internament i ara viu a Veneçuela i la descoberta d’una placa amb el nom dels 28 morts de la comarca al Parc de la Pau.
Anualment, Amical Mauthausen, que actualment està formada per 120 persones, celebra una assemblea en una població en què hi hagi algun supervivent d’aquell camp de concentració situat a Aústria i en el qual van estar internats durant la II Guerra Mundial prop de 10 mil catalans i espanyols, tots ells exiliats republicans tant militars com civils. Aquest any, quan el dia 5 de maig es compliran 60 anys de l’alliberament del camp, l’assemblea d’Amical Mauthausen es reunirà el proper 1 de maig a Vilafranca. Aquesta circumstància ha fet que Ajuntament de Vilafranca i Consell Comarcal de l’Alt Penedès hagin preparat un seguit d’activitats relacionades amb l’horror nazi i en homenatge als penedesencs que hi van estar internats. Com a personificació de tots ells, una part del protagonisme recaurà en la persona del vilafranquí Eusebi Pérez, supervivient de l’horror i que, posteriorment, n’ha volgut donar testimoni a les generacions futures. De fet, tots els grups municipals del consistori vilafranquí va aprovar una moció en què l’Ajuntament es comprometia a homenatjar l’exdeportat vilafranquí. Precisament, sobre aquest vilafranquí resident a Caraques, la capital veneçolana, és el reportatge que es projectarà dimarts, a dos quarts de nou del vespre, a l’auditori del Museu de Vilafranca-Museu del Vi, i que es titula Eusebi Pérez: un republicà vilafranquí a Mauthausen. El documental es basa en una llarga conversa mantinguda amb l’historiador penedesenc Ramon Arnabat que permetrà els espectadors descobrir una Vilafranca fins ara oculta en la memòria.
Una Vilafranca deconeguda
En aquest sentit, durant la roda de premsa de presentació de l’homenatge celebrada dimarts, a l’Ajuntament, Arnabat va remarcar que la biografia d’Eusebi Pérez “reflecteix la història d’una Vilafranca desconeguda que el franquisme ens ha amagat, que molts no ens hem preocupat de preguntar per ella durant molts anys i que, ara, com tota història, hi ha un moment que torna i se’ns apareix al davant.” Precisament, l’historiador va explicar com, arran de la preparació d’aquest documental, es va assabentar d’un altre vilafranquí, avui ja mort, que també havia sobreviscut a l’horror de Mauthausen, però que aquesta circumstància només era coneguda pels seus familiars. Així les coses, els promotors d’aquest homenatge van subratllar el seu caràcter obert en el sentit que van sol•licitar la col•laboració de tothom per afegir, si fos el cas, nous noms a la llista provisional de víctimes de la comarca. Dijous, a les 8 del vespre, tindrà lloc a l’Escorxador, la inauguració de l’exposició Mauthausen, l’univers de l’horror, que anirà seguida d’una xerrada d’Enric Marco, un veterà lluitador llibertari i actualment president de l’Amical Mauthausen. La xerrada incorporarà la projecció del documental d’Alain Resnais Nuit et bruillard (Nit i boira), realitzat deu anys després de la finalització de la II Guerra Mundial. Aquesta exposició es podrà visitar fins al dia 22 de maig i servirà per complementar la mostra de documents bibliogràfics que durant tota la setmana vinent es podran veure a la Biblioteca Torras i Bages i a la llibreria l’Odissea. També en el marc d’aquesta setmana de reivindicació de la memòria històrica, Cine Club Vilafranca, a les habitual sessions del divendres, a la sala 2 de Bogart Multicine, ha programat la projecció del film del realitzador alemany Fritz Lang El testamento del Doctor Mabuse. Per bé que no tracta el tema de l’holocaust, el film -dràsticament censurat pels nazis el 1933 i ara recuperat- denunciava i alertava sobre la ideologia i la pràctica política del partit nazi que acabarien per desembocar en els camps de la mort. Dissabte, dia 30 d’abril, a les 8 del vespre, tindrà lloc al saló de plens de l’Ajuntament l’homenatge a Eusebi Pérez amb una conferència de Ramon Arnabat. L’historiador va explicar algun dels trets d’aquest vilafranquí, fill de pares aragonesos. Com ara, el fet que era el més jove de cinc germans -alguns d’ells afiliats a la CNT- i que, en esclatar la Guerra Civil, es va incorporar a la Centúria Vilafranca amb dos germans més que van marxar com a voluntaris al front d’Aragó. En acabar la guerra, tots els germans Pérez van intentar passar a França, un d’ells, però, no ho va aconseguir i va ser detingut i afusellat al Camp de la Bóta pel sol fet d’haver estat anarcosindicalista. Entretant, els quatre que quedaven van anar a parar als camps de concentració francesos on es trobaven el moment en què va esclatar la II Guerra Mundial. L’inici de la guerra a França va fer que un dels quatre germans retornés a l’Estat espanyol i, només passar la frontera, fos detingut i empresonat durant anys a la presó Model de Barcelona, mentre que altres dos germans van ser forçats pels alemanys aanar a treballar en la construcció d’una base de submarins a la costa Atlàntica, mentre que l’Eusebi va ser detingut i conduït a Mauthausen el 1940 d’on va poder-ne sortir viu després de 57 mesos d’internament en unes condiciona infrahumanes. Alliberat el 5 de maig de 1945, Eusebi Pérez va conèixer a París una exiliada vilafranquina, Aurora Just, amb qui es va casar i amb qui el 1948 es va traslladar a viure a Caraques on va contribuir a crear el Centre Català i on resideix actualment. Per a Arnabat, amb el testimoni i la presència d’Eusebi Pérez “recuperem una part d’aquesta Vilafranca republicana que ens havia desaparegut de ment i del mapa.” Diumenge, dia 1 de maig, a les 10 del matí, l’Ajuntament de Vilafranca oferirà una recepció als membres de l’Amical Mauhausen que, a partir de les 11 del matí, es reuniran en assemblea a l’Auditori Montserrat Junyent de l’Ateneu Municipal. Posteriorment, a dos quarts de dues del migdia, al Parc de la Pau, tindrà lloc la plantada d’un arbre i la descoberta d’una placa en homenatge a tots els deportats als camps d’extermini nazis i, d’una manera especial, als 28 morts de la comarca de l’Alt Penedès dels quals se’n té constància. Precisament, el nom i la població de procedència constaran a la placa que es descobrirà l’1 de maig.
A la roda de premsa per presentar aquest homenatge van participar-hi l’alcalde Marcel Esteve, el coordinador de govern de l’Ajuntament de Vilafranca, Ramon Xena i el conseller del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Ramon Creixell. Tots ells van subratllar el caràcter de recuperació de la memòria i reparació històrica que s’havia volgut donar a aquest homenatge i van fer una crida a que la ciutadania se sumés de forma massiva a aquests actes. “La nostra indiferència -va remarcar Creixell- seria la darrera bofetada per a aquests ciutadans i deshonraria els penedesencs d’avui.”
www.el3devuit.com
La celebració a Vilafranca de l’assemblea de l’Amical Mauthausen, que aplega els supervivents d’aquest i d’altres camps d’extermini nazi, es convertirà al llarg d'aquesta setmana en un sentit homenatge de l’Alt Penedès a les 28 persones de la comarca que van morir víctimes de la barbàrie nazi i condemnats per una dictadura franquista que en cap moment no els va voler reconèixer la seva ciutadania espanyola i evitar-ne la deportació. L’homenatge, organitzat per l’Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès, serà també un acte de reparació històrica que culminarà amb un homenatge al vilafranquí Eusebi Pérez, que va sobreviure a 57 mesos d’internament i ara viu a Veneçuela i la descoberta d’una placa amb el nom dels 28 morts de la comarca al Parc de la Pau.
Anualment, Amical Mauthausen, que actualment està formada per 120 persones, celebra una assemblea en una població en què hi hagi algun supervivent d’aquell camp de concentració situat a Aústria i en el qual van estar internats durant la II Guerra Mundial prop de 10 mil catalans i espanyols, tots ells exiliats republicans tant militars com civils. Aquest any, quan el dia 5 de maig es compliran 60 anys de l’alliberament del camp, l’assemblea d’Amical Mauthausen es reunirà el proper 1 de maig a Vilafranca. Aquesta circumstància ha fet que Ajuntament de Vilafranca i Consell Comarcal de l’Alt Penedès hagin preparat un seguit d’activitats relacionades amb l’horror nazi i en homenatge als penedesencs que hi van estar internats. Com a personificació de tots ells, una part del protagonisme recaurà en la persona del vilafranquí Eusebi Pérez, supervivient de l’horror i que, posteriorment, n’ha volgut donar testimoni a les generacions futures. De fet, tots els grups municipals del consistori vilafranquí va aprovar una moció en què l’Ajuntament es comprometia a homenatjar l’exdeportat vilafranquí. Precisament, sobre aquest vilafranquí resident a Caraques, la capital veneçolana, és el reportatge que es projectarà dimarts, a dos quarts de nou del vespre, a l’auditori del Museu de Vilafranca-Museu del Vi, i que es titula Eusebi Pérez: un republicà vilafranquí a Mauthausen. El documental es basa en una llarga conversa mantinguda amb l’historiador penedesenc Ramon Arnabat que permetrà els espectadors descobrir una Vilafranca fins ara oculta en la memòria.
Una Vilafranca deconeguda
En aquest sentit, durant la roda de premsa de presentació de l’homenatge celebrada dimarts, a l’Ajuntament, Arnabat va remarcar que la biografia d’Eusebi Pérez “reflecteix la història d’una Vilafranca desconeguda que el franquisme ens ha amagat, que molts no ens hem preocupat de preguntar per ella durant molts anys i que, ara, com tota història, hi ha un moment que torna i se’ns apareix al davant.” Precisament, l’historiador va explicar com, arran de la preparació d’aquest documental, es va assabentar d’un altre vilafranquí, avui ja mort, que també havia sobreviscut a l’horror de Mauthausen, però que aquesta circumstància només era coneguda pels seus familiars. Així les coses, els promotors d’aquest homenatge van subratllar el seu caràcter obert en el sentit que van sol•licitar la col•laboració de tothom per afegir, si fos el cas, nous noms a la llista provisional de víctimes de la comarca. Dijous, a les 8 del vespre, tindrà lloc a l’Escorxador, la inauguració de l’exposició Mauthausen, l’univers de l’horror, que anirà seguida d’una xerrada d’Enric Marco, un veterà lluitador llibertari i actualment president de l’Amical Mauthausen. La xerrada incorporarà la projecció del documental d’Alain Resnais Nuit et bruillard (Nit i boira), realitzat deu anys després de la finalització de la II Guerra Mundial. Aquesta exposició es podrà visitar fins al dia 22 de maig i servirà per complementar la mostra de documents bibliogràfics que durant tota la setmana vinent es podran veure a la Biblioteca Torras i Bages i a la llibreria l’Odissea. També en el marc d’aquesta setmana de reivindicació de la memòria històrica, Cine Club Vilafranca, a les habitual sessions del divendres, a la sala 2 de Bogart Multicine, ha programat la projecció del film del realitzador alemany Fritz Lang El testamento del Doctor Mabuse. Per bé que no tracta el tema de l’holocaust, el film -dràsticament censurat pels nazis el 1933 i ara recuperat- denunciava i alertava sobre la ideologia i la pràctica política del partit nazi que acabarien per desembocar en els camps de la mort. Dissabte, dia 30 d’abril, a les 8 del vespre, tindrà lloc al saló de plens de l’Ajuntament l’homenatge a Eusebi Pérez amb una conferència de Ramon Arnabat. L’historiador va explicar algun dels trets d’aquest vilafranquí, fill de pares aragonesos. Com ara, el fet que era el més jove de cinc germans -alguns d’ells afiliats a la CNT- i que, en esclatar la Guerra Civil, es va incorporar a la Centúria Vilafranca amb dos germans més que van marxar com a voluntaris al front d’Aragó. En acabar la guerra, tots els germans Pérez van intentar passar a França, un d’ells, però, no ho va aconseguir i va ser detingut i afusellat al Camp de la Bóta pel sol fet d’haver estat anarcosindicalista. Entretant, els quatre que quedaven van anar a parar als camps de concentració francesos on es trobaven el moment en què va esclatar la II Guerra Mundial. L’inici de la guerra a França va fer que un dels quatre germans retornés a l’Estat espanyol i, només passar la frontera, fos detingut i empresonat durant anys a la presó Model de Barcelona, mentre que altres dos germans van ser forçats pels alemanys aanar a treballar en la construcció d’una base de submarins a la costa Atlàntica, mentre que l’Eusebi va ser detingut i conduït a Mauthausen el 1940 d’on va poder-ne sortir viu després de 57 mesos d’internament en unes condiciona infrahumanes. Alliberat el 5 de maig de 1945, Eusebi Pérez va conèixer a París una exiliada vilafranquina, Aurora Just, amb qui es va casar i amb qui el 1948 es va traslladar a viure a Caraques on va contribuir a crear el Centre Català i on resideix actualment. Per a Arnabat, amb el testimoni i la presència d’Eusebi Pérez “recuperem una part d’aquesta Vilafranca republicana que ens havia desaparegut de ment i del mapa.” Diumenge, dia 1 de maig, a les 10 del matí, l’Ajuntament de Vilafranca oferirà una recepció als membres de l’Amical Mauhausen que, a partir de les 11 del matí, es reuniran en assemblea a l’Auditori Montserrat Junyent de l’Ateneu Municipal. Posteriorment, a dos quarts de dues del migdia, al Parc de la Pau, tindrà lloc la plantada d’un arbre i la descoberta d’una placa en homenatge a tots els deportats als camps d’extermini nazis i, d’una manera especial, als 28 morts de la comarca de l’Alt Penedès dels quals se’n té constància. Precisament, el nom i la població de procedència constaran a la placa que es descobrirà l’1 de maig.
A la roda de premsa per presentar aquest homenatge van participar-hi l’alcalde Marcel Esteve, el coordinador de govern de l’Ajuntament de Vilafranca, Ramon Xena i el conseller del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Ramon Creixell. Tots ells van subratllar el caràcter de recuperació de la memòria i reparació històrica que s’havia volgut donar a aquest homenatge i van fer una crida a que la ciutadania se sumés de forma massiva a aquests actes. “La nostra indiferència -va remarcar Creixell- seria la darrera bofetada per a aquests ciutadans i deshonraria els penedesencs d’avui.”
www.el3devuit.com