El protocol de la festa major de Vilafranca proposa crear un òrgan que vetlli per la festa
04/05/2005
El formarien 9 persones vinculades als balls, grallers i exadministradors, 3 experts, i el presidiria el regidor de Cultura.
Després de dos anys de treball d’una comissió de dotze persones, dilluns es va presentar el protocol de la festa major. Es tracta d’un document que fixa per escrit quin és el funcionament actual dels actes tradicionals de la festa com a punt de partida per a possibles modificacions. De fet, es tracta d’un redactat provisional que es posarà a consideració dels vilafranquins perquè puguin fer aportacions al text definitiu. Amb tot, el document inclou tres propostes importants: la regulació dels balls, la creació d’un Consell de la Festa Major amb potestat per introduir canvis a la festa i una modificació d’alguns aspectes de la festa que proposa aquesta comissió. El document presentat dilluns a la Casa de la Festa Major, va explicar la tècnica de cicle festiu del Servei de Cultura i coordinadora de la comissió redactora, Sílvia Amigó, no fa res més que establir per escrit tot “allò que ja s’esdevé” en les actes tradicionals de la festa major de Vilafranca. Tot i que pugui semblar una banalitat, el cert és que tots els membres de la comissió assistents a la roda de premsa van manifestar que era el primer cop que es raona i s’argumenta per escrit quins són i com es desenvolupen els actes tradicionals d’una festa que es remunta al segle XVIII.
Preservar el patrimoni
Amigó va argumentar la utilitat d’aquest protocol en dos punts. D’una banda, representa “una salvaguarda del patrimoni festiu de Vilafranca” perquè es posava per escrit en un document com es desenvolupen els actes tradicionals de la festa major i perquè el fet que el protocol sigui aprovat pel ple municipal atorgarà al protocol un caràcter normatiu. D’altra banda, la tècnica municipal va remarcar que el document també tindria la funció “d’evitar arbitrarietats i conflictes entre els elements i institucions implicats en la festa”, precisament perquè establia uns criteris que no eren arbitraris sinó que venien avalats per la tradició. Per a Sílvia Amigó, aquest caràcter tradicional implicava, en primer lloc, la seva pervivència històrica i, a la vegada, l’acceptació popular. Així les coses, el document recull en diversos capítols aspectes com ara els elements de la festa -components i funcions-, tipologia dels actes tradicionals festamajorencs, estructura de la festa -calendari i horari-, els itineraris de cercaviles, processos i ball de foc, l’ordre dels balls tant a les cercaviles i processons com en l’actuació del dia 31, la disposició dels balls i, finalment, dedica un capítol a la Casa de la Festa Major.
Regular els balls
Tot i aquestes característiques més descriptives, el protocol també conté una proposta per regular la participació i el funcionament dels balls de la festa major. Entre altres qüestions, l’apartat 2.4 planteja que els balladors hauran de tenir una edat mínima de 16 anys (que en seran 18 si es tracta d’un ball de foc, és a dir, drac, diables o Serrallonga). A més, al document hi consta que les persones aspirants a formar part de qualsevol ball s’hauran d’apuntar en una llista d’espera que gestionarà el Servei de Cultura de l’Ajuntament que, així que es produeixin vacant, anirà assignant les places per rigorós ordre d’antiguitat en la inscripció. En el cas de les persones que ja hagin format part d’un ball festamajorenc, s’hauran d’inscriure igualment en aquesta llista, però hauran d’esperar un mínim de dos anys sense ballar per poder optar a incorporar-se a un altre ball. Pel que fa al temps de permanència com a ballador en actiu, el document proposa un període màxim de quatre anys per a la majoria de balls i de sis anys per als components del drac, diables, àliga, Serrallonga, gegants i capgrossos.
El Consell de la Festa Major
Pel que fa a la proposta de crear el Consell de la Festa Major, el document li atribueix una sèrie de funcions específiques: Vetllar pel compliment dels protocols de la festa major; ser l’òrgan de salvaguarda del patrimoni festiu; aportar criteris i propostes per a la millora del funcionament actual de la festa major; recomanar canvis en l’estructura de la Festa per tal d’aconseguir-ne una millor escenificació; orientar el procés de transformació continua de la festa com a herència cultural que s’ha de preservar i enriquir; assessorar sobre la conveniència de renovació io ampliació dels elements que formen el seguici de cercaviles i processons: danses, bestiari, balls parlats, i assessorar en tot allò que fa referència als actes tradicionals de la festa a petició dels administradors, del Servei de Cultura de l’Ajuntament i de qualsevol part implicada en la posada en escena de la festa major. Atès aquest conjunt de prerrogatives, el document proposa que les decisions d’aquest consell siguin vinculants. Aquest consell estaria format per tretze components, a més d’un secretari sense veu ni vot que seria el tècnic municipal responsable de Cicle Festiu. Presidit pel regidor de Cultura, el consell estaria format per cinc membres escollits pels balls, un de proposat per la Coordinadora de Grallers de Vilafranca, dos per les colles castelleres locals i un membre de l’adminstració de la festa major anterior a l’any en curs (aquest membre es renovaria anualment). A més, hi hauria tres persones que serien proposades per la resta de membres del consell “que siguin coneixedores en profunditat del conjunt o d’algun aspecte de la festa major io de temes que tinguin relació amb la cultura popular”. El mandat d’aquest consell seria de tres anys, però cada any es renovarà un terç dels seus components, llevat del regidor de Cultura que presidirà el consell mentre exerceixi aquest càrrec.
Al marge d’aquestes propostes contingudes i desenvolupades al protocol, els redactors del document també plantegen cinc propostes més que afecten punts concrets de la festa. La més important és, sens dubte, una innovadora proposta per al nomenament d’administradors amb l’objectiu de fer-lo més participatiu i obert. El document planteja crear una llista oberta a tots els vilafranquins on constin les dades personals, barri de residència, participació a entitats, vinculació a la festa major i els motius que l’impulsen a optar a ser administrador. Després d’una selecció prèvia, els integrants de la llista es distribuirien per gènere. A partir d’aquí, tots els noms quedarien tancats i segellats en un sobre amb un número corresponent. Finalment, el nomenament dels cinc administradors es faria en un sorteig públic. La separació dels sobres per gèneres garantiria mantenir l’actual composició de les administracions de tres homes i dues dones, un any, i, l’any següent, a la inversa. Això a banda, els redactors del protocol proposen que “estigui dins les funcions i tasques dels administradors la recomanació que almenys el 75 per cent dels actes que es programin siguin gratuïts i que es potenciï en especial interès la participació d’entitats de la vila a la festa major.” A proposta del Servei de Cultura, el document planteja fer extensiu a les colles castelleres locals i als Falcons els contractes que anualment el servei signa amb els balls festamajorencs. Per la seva banda, membres de balls, de la comissió de protocol i exadministradors proposen reduir el recorregut de la processó de Sant Fèlix, concretament, proposen que en arribar al carrer de la Palma, en comptes de seguir fins la rambla de Sant Francesc, talli per carrer de Sant Joan i enfili cap a la basílica de Santa Maria. Finalment, els membres de la comissió d’actes estàtics dels balls de la festa major plantegen de modificar la col•locació dels coets morters que es llancen durant l’entrada de Sant Fèlix amb l’objectiu de recuperar l’espai situat davant del Palau Baltà com a punt de col•locació dels balls durant les entrades dels dies 29 i 30. El procés de redacció del protocol la va iniciar el 10 d’abril del 2003 amb una comissió integrada per Blanca Ferré, Jordi Catasús, Jordi Rosell, Josep Campamà, Josep Maria Feliu, Josep Maria Figueras, Manel Trias, Miquel Alsina, Oriol Udina, Pau Navarro, Pere Joan Ullate, Raimon Rovira i Roger Vives.
www.el3devuit.com
Després de dos anys de treball d’una comissió de dotze persones, dilluns es va presentar el protocol de la festa major. Es tracta d’un document que fixa per escrit quin és el funcionament actual dels actes tradicionals de la festa com a punt de partida per a possibles modificacions. De fet, es tracta d’un redactat provisional que es posarà a consideració dels vilafranquins perquè puguin fer aportacions al text definitiu. Amb tot, el document inclou tres propostes importants: la regulació dels balls, la creació d’un Consell de la Festa Major amb potestat per introduir canvis a la festa i una modificació d’alguns aspectes de la festa que proposa aquesta comissió. El document presentat dilluns a la Casa de la Festa Major, va explicar la tècnica de cicle festiu del Servei de Cultura i coordinadora de la comissió redactora, Sílvia Amigó, no fa res més que establir per escrit tot “allò que ja s’esdevé” en les actes tradicionals de la festa major de Vilafranca. Tot i que pugui semblar una banalitat, el cert és que tots els membres de la comissió assistents a la roda de premsa van manifestar que era el primer cop que es raona i s’argumenta per escrit quins són i com es desenvolupen els actes tradicionals d’una festa que es remunta al segle XVIII.
Preservar el patrimoni
Amigó va argumentar la utilitat d’aquest protocol en dos punts. D’una banda, representa “una salvaguarda del patrimoni festiu de Vilafranca” perquè es posava per escrit en un document com es desenvolupen els actes tradicionals de la festa major i perquè el fet que el protocol sigui aprovat pel ple municipal atorgarà al protocol un caràcter normatiu. D’altra banda, la tècnica municipal va remarcar que el document també tindria la funció “d’evitar arbitrarietats i conflictes entre els elements i institucions implicats en la festa”, precisament perquè establia uns criteris que no eren arbitraris sinó que venien avalats per la tradició. Per a Sílvia Amigó, aquest caràcter tradicional implicava, en primer lloc, la seva pervivència històrica i, a la vegada, l’acceptació popular. Així les coses, el document recull en diversos capítols aspectes com ara els elements de la festa -components i funcions-, tipologia dels actes tradicionals festamajorencs, estructura de la festa -calendari i horari-, els itineraris de cercaviles, processos i ball de foc, l’ordre dels balls tant a les cercaviles i processons com en l’actuació del dia 31, la disposició dels balls i, finalment, dedica un capítol a la Casa de la Festa Major.
Regular els balls
Tot i aquestes característiques més descriptives, el protocol també conté una proposta per regular la participació i el funcionament dels balls de la festa major. Entre altres qüestions, l’apartat 2.4 planteja que els balladors hauran de tenir una edat mínima de 16 anys (que en seran 18 si es tracta d’un ball de foc, és a dir, drac, diables o Serrallonga). A més, al document hi consta que les persones aspirants a formar part de qualsevol ball s’hauran d’apuntar en una llista d’espera que gestionarà el Servei de Cultura de l’Ajuntament que, així que es produeixin vacant, anirà assignant les places per rigorós ordre d’antiguitat en la inscripció. En el cas de les persones que ja hagin format part d’un ball festamajorenc, s’hauran d’inscriure igualment en aquesta llista, però hauran d’esperar un mínim de dos anys sense ballar per poder optar a incorporar-se a un altre ball. Pel que fa al temps de permanència com a ballador en actiu, el document proposa un període màxim de quatre anys per a la majoria de balls i de sis anys per als components del drac, diables, àliga, Serrallonga, gegants i capgrossos.
El Consell de la Festa Major
Pel que fa a la proposta de crear el Consell de la Festa Major, el document li atribueix una sèrie de funcions específiques: Vetllar pel compliment dels protocols de la festa major; ser l’òrgan de salvaguarda del patrimoni festiu; aportar criteris i propostes per a la millora del funcionament actual de la festa major; recomanar canvis en l’estructura de la Festa per tal d’aconseguir-ne una millor escenificació; orientar el procés de transformació continua de la festa com a herència cultural que s’ha de preservar i enriquir; assessorar sobre la conveniència de renovació io ampliació dels elements que formen el seguici de cercaviles i processons: danses, bestiari, balls parlats, i assessorar en tot allò que fa referència als actes tradicionals de la festa a petició dels administradors, del Servei de Cultura de l’Ajuntament i de qualsevol part implicada en la posada en escena de la festa major. Atès aquest conjunt de prerrogatives, el document proposa que les decisions d’aquest consell siguin vinculants. Aquest consell estaria format per tretze components, a més d’un secretari sense veu ni vot que seria el tècnic municipal responsable de Cicle Festiu. Presidit pel regidor de Cultura, el consell estaria format per cinc membres escollits pels balls, un de proposat per la Coordinadora de Grallers de Vilafranca, dos per les colles castelleres locals i un membre de l’adminstració de la festa major anterior a l’any en curs (aquest membre es renovaria anualment). A més, hi hauria tres persones que serien proposades per la resta de membres del consell “que siguin coneixedores en profunditat del conjunt o d’algun aspecte de la festa major io de temes que tinguin relació amb la cultura popular”. El mandat d’aquest consell seria de tres anys, però cada any es renovarà un terç dels seus components, llevat del regidor de Cultura que presidirà el consell mentre exerceixi aquest càrrec.
Al marge d’aquestes propostes contingudes i desenvolupades al protocol, els redactors del document també plantegen cinc propostes més que afecten punts concrets de la festa. La més important és, sens dubte, una innovadora proposta per al nomenament d’administradors amb l’objectiu de fer-lo més participatiu i obert. El document planteja crear una llista oberta a tots els vilafranquins on constin les dades personals, barri de residència, participació a entitats, vinculació a la festa major i els motius que l’impulsen a optar a ser administrador. Després d’una selecció prèvia, els integrants de la llista es distribuirien per gènere. A partir d’aquí, tots els noms quedarien tancats i segellats en un sobre amb un número corresponent. Finalment, el nomenament dels cinc administradors es faria en un sorteig públic. La separació dels sobres per gèneres garantiria mantenir l’actual composició de les administracions de tres homes i dues dones, un any, i, l’any següent, a la inversa. Això a banda, els redactors del protocol proposen que “estigui dins les funcions i tasques dels administradors la recomanació que almenys el 75 per cent dels actes que es programin siguin gratuïts i que es potenciï en especial interès la participació d’entitats de la vila a la festa major.” A proposta del Servei de Cultura, el document planteja fer extensiu a les colles castelleres locals i als Falcons els contractes que anualment el servei signa amb els balls festamajorencs. Per la seva banda, membres de balls, de la comissió de protocol i exadministradors proposen reduir el recorregut de la processó de Sant Fèlix, concretament, proposen que en arribar al carrer de la Palma, en comptes de seguir fins la rambla de Sant Francesc, talli per carrer de Sant Joan i enfili cap a la basílica de Santa Maria. Finalment, els membres de la comissió d’actes estàtics dels balls de la festa major plantegen de modificar la col•locació dels coets morters que es llancen durant l’entrada de Sant Fèlix amb l’objectiu de recuperar l’espai situat davant del Palau Baltà com a punt de col•locació dels balls durant les entrades dels dies 29 i 30. El procés de redacció del protocol la va iniciar el 10 d’abril del 2003 amb una comissió integrada per Blanca Ferré, Jordi Catasús, Jordi Rosell, Josep Campamà, Josep Maria Feliu, Josep Maria Figueras, Manel Trias, Miquel Alsina, Oriol Udina, Pau Navarro, Pere Joan Ullate, Raimon Rovira i Roger Vives.
www.el3devuit.com