La Societat de Taxació rectifica ara l’increment del preu de l’habitatge nou a Vilafranca del 25,4 a
24/01/2006
Ni una sola immobiliària ofereix un pis al preu que anuncia la Societat de Taxació en les noves dades.
La Societat de Taxació va rectificar dilluns a la baixa l’increment del preu de l’habitatge a Vilafranca durant el 2005. Si fa una setmana donava a conèixer en el seu informe anual que el preu de l’habitatge havia patit un increment anual del 25,4%, ara anunciava que aquest era en realitat del 14,9%. Aquest va ser, en essència, el tema estrella del ple municipal celebrat dimarts, en què el regidor del govern municipal, Francisco Romero, afirmava haver-hi trucat per interessar-se pel resultat de l’estudi que no coincidia amb les dades que tenia l’Ajuntament de Vilafranca a la seva disposició. També el 3d8 va trucar directament a la Societat de Taxació per demanar l’informe anual sobre l’habitatge. Tant la passada setmana, per demanar l’informe complet, com en aquesta per obtenir una explicació sobre l’error, l’únic reconegut dels centenars i centenars de municipis en què s’havia fet l’estudi. D’entrada no va ser possible parlar amb cap responsable que oferís una explicació. Posteriorment des de Madrid ens va remetre a Barcelona. Aquí ens va explicar que la persona que podia donar una explicació es trobava reunida en aquell moment. A la tarda, davant d’una nova trucada, la seu de Barcelona ens va tornar a remetre a Madrid. Des d’allà, finalment, Juan José Sánchez, en nom de la Societat de Taxació, oferia una explicació. Segons Sánchez es tractaria d’un error en confondre un “arxiu amb un altre”. Sánchez mantenia: “no hi ha més misteri” i va assegurar, de seguida, que es va esmenar d’ofici l’error “ens en vam adonar nosaltres” tot i que al final de la conversa va acabar admetent haver parlat amb l’Ajuntament de Vilafranca sobre aquest tema. Sánchez va defensar la integritat de la Societat de Taxació reconeixent l’error i canviant les dades de Vilafranca a l’informe anual. “Nosaltres fem un estudi de mercat amb simulació de venda real” que situa el preu del metre quadrat a Vilafranca, amb aquesta modificació, a 2.049 euros el metre quadrat, quan en l’informe anual el preu es situava en els 2.236 euros. Aquestes no són però tampoc, en cap cas, les dades que revela un estudi de la Generalitat que situa l’increment del preu de l’habitatge a Vilafranca durant el 2005 en un 9,9%, encara més per sota. Però paradoxalment el preu per metre quadrat que ofereix la Direcció General d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya és de 2.688 euros el metre quadrat, una diferència ben significativa: més de 600 euros a l’alça respecte el preu del metre quadrat ofert per la Societat de Taxació.
Esteve titlla de “greu” la insinuació de Regull sobre pressions a la Societat de Taxació.
La discussió va esclatar al ple a partir del moment en què el portaveu convergent, Pere Regull, va presentar una moció reclamant l’elaboració d’un Programa d’Actuació Urbanística Municipal (PAUM) “a partir del diàleg amb tots els grups municipals representats a l’Ajuntament i de la participació ciutadana” que regulés el creixement de Vilafranca i instant, alhora, a que es complís un acord molt similar que ja va ser adoptat i aprovat en un ple celebrat el 18 de novembre de 2003. Tant Pere Regull com el regidor de la CUP, Otger Amatlller, van retreure al Govern municipal aquest incompliment. Regull, tot seguit, conscient que el tema de la setmana era la rectificació de les dades a la baixa de la Societat de Taxació, va fer una llarga explicació sobre l’actuació del seu grup i l’anàlisi que feia del ball de xifres que havia tingut lloc i que va continuar al ple. Regull va tornar a criticar la política urbanística de l’Ajuntament i va reiterar, una vegada més, la seva posició contrària “a prendre com a mirall de Vilafranca les ciutats metropolitanes”. A més, Regull va posar en dubte la transparència del procés de rectificació de les dades de la Societat de Taxació i va fer notar que, al seu entendre, les trucades fetes des de l’Ajuntament havien pesat en la modificació a la baixa de les xifres de la Societat de Taxació. Les paraules van provocar una protesta de Marcel Esteve que va considerar “greu” haver “acusat el Govern de fer variar el preu de la Societat de Taxació” i va demanar que constés en acta. En tot cas, l’advertiment de l’alcalde no va fer enrere Regull que va insistir, en més d’una ocasió, en la seva estranyesa per les trucades fetes des de l’Ajuntament i el canvi operat a posteriori. Otger Amatller, regidor de la CUP, també va intervenir en la polèmica. Amatlller va censurar amb duresa la política d’habitatge i urbanística de l’Ajuntament. A més, va llegir l’acta del Ple de novembre de 2003 que recollia el compromís del Govern municipal de fer aquest PAUM que finalment no es va fer. Amatller va considerar molt necessari tirar endavant el PAUM i va demanar “temporalització i planificació” per dosificar el creixement de Vilafranca. A més, també va topar amb l’alcalde mentre llegia l‘acta del ple de 2003 mentre el reptava a negar que hagués dit allò que recollia l’acta. Amatller va convidar els regidors a visitar les immobiliàries per veure que el preu dels pisos, nous i vellls, era molt superior a l’anunciat per la Societat de Taxació També Josep Ramon, regidor del PP, va dir-hi la seva, i va coincidir amb el govern municipal a defensar que l’increment d’oferta de sòl urbanitzable hauria d’operar en favor d’un menor increment del preu de l’habitatge, mentre CiU i la CUP consideraven que els fets demostraven que no havia estat així . Ramon no va considerar necessari un PAUM “com si fos una fórmula màgica” però va defensar que s’utilitzessin els mecanismes de què disposa el mateix Pla General per tenir un major control de la construcció i del preu de l’habitatge.
Regull es manté ferm i qüestiona de nou la política urbanística del govern de Vilafranca.
Francisco Romero i Josep Colomé (regidor d’Urbanisme i Habitatge) van ser els encarregats de rebatre els arguments de Regull en qui va centrar pràcticament totes les seves crítiques. Romero va admetre haver trucat a Madrid per advertir que, segons les dades en possessió de l’Ajuntament, era obvi que s’havia produït “un error de càlcul”. Romero, que va recriminnar a Regull no haver contrastat les dades de la Societat de Taxació, va criticar acte seguit sense contemplacions el portaveu convergent. Va dir a Regull que havia formulat “unes acusacions molt greus, en la seva tònica. Sembla mentida que digui aquestes coses”. Romero va qualificar la intervenció de Regull de “discurs i arenga política” i va dir que patia “una irritació interior” davant el canvi de les dades ofertes per la Societat de Taxació, al.ludint a les polèmiques declaracions de Regull prèvies a la rectificació de la Societat de Taxació en què va atribuir l’increment del preu de l’habitatge “a l’obcecació del PSC per portar-nos a l’àrea metropolitana”.
Amatller retreu al govern la falta de diàleg i diu que el preu dels pisos era molt per sobre del que deia la Societat de Taxació.
Colomé, company de files de Romero, va fer una intervenció en el mateix to. Va atribuir a Regull una “visió pessimista, conservadora i immobilista. Per a Colomé les paraules de Regull havien estat “un menyspreu” i va qualificar el creixement de Vilafranca de “força moderat en el context del país”. Alhora va tornar a retreure a Regull haver fet “un ús polític” del primer inforrme de la Societat de Taxació. Els membres del Govern municipal van acabar demanant que s’abandonés “el discurs de la confrontació” i van oferir “diàleg”. En aquest punt, Regull va rebatre l’oferta de diàleg recordant l’episodi de la base de muntatge: “Diàleg és ocultar el projecte de la base de muntatge?”, recordant la polèmica generada quan el govern municipal negava tenir cap coneixement del projecte de la base de muntatge i un membre de la CUP va obtenir una memòria al Departament d’Urbanisme que feia sis mesos que ja hi era. També Ramon Xena, coordinador de Govern, i Patro Recober, regidor de Medi Ambient, van acabar intervenint en la polèmica, tot i que les seves declaracions van ser més moderades que les dels regidors del PSC. Xena va intervenir en el que va semblar una voluntat d’asserenar els ànims. Va denostar el “ball de números”, va anunciar que el procés de regularització d’immigrants podia provocar una baixa de fins a 600 persones en el padró municipal. Va defensar les polítiques d’habitatge de l’Ajuntament, tot i dir que tot era millorable. Va concloure demanant rigor, propugnant un major diàleg i anunciant que votarien en contra de la moció presentada per CiU. Recober, per la seva banda, va dir a Regull que havia “posat la pota” en “voler culpabilitzar el govern de Vilafranca del preu de l’habitatge”. Recober va argumentar que el preu de l’habitatge el marcava la proximitat a Barcelona perquè “l’àrea metropolitana es va expandint”. La seva intervenció també va ser més conciliadora tot i que va acusar Regulll d’haver fet “populisme i potser no demagògia”. Les paraules de Recober tindrien una rèplica amable de Regull que, fins i tot, el va felicitar. Però, això sí, el portaveu de CiU va argumentar, de nou, i llargament la seva tesi sobre els errors en la política urbanística de l’Ajuntament de Vilafranca. Les darreres intervencions, amb l’alcalde demanant que es conclogués el debat, van ser per a Amatller (CUP) que va demanar no perdre de vista que el problema era el preu molt alt de l’habitatge i que va tornar a retreure al govern que parlés de diàleg però que no donés compliment a una moció aprovada que demana “seure i parlar-ne”. Mentre, Romero va tornar a dir a Regull, en to sarcàstic, que “s’havia superat” i Colomé que assegurava que el govern “feia el màxim (en política d’habitatge) i que no tenia més recursos” mentre mantenia que el líder de CiU havia comès “una ficada de pota monumental”. Finalment, Ramon (PP) va defensar les rodes de premsa de CiU: “hi tenen tot el dret del món igual que vostès (en al.lusió al govern) que en fan cada dia”. A més va demanar respecte a les persones davant el to d’algunes intervencions. L’alcalde Marcel Esteve va tancar el debat fent una crida al diàleg i elogiant el ple municipal com a fòrum de debat.
2.049 euros el metre quadrat? Missió impossible.
La Societat de Taxació rectificava dilluns i rebaixava l’increment del preu dels pisos d’obra nova a Vilafranca a un 14,9% durant el 2005, lluny del 25,4% que havia anunciat en el seu informe anual. Alhora, apuntava que el preu mitjà del metre quadrat d’obra nova es situa a Vilafranca en 2.049 euros i no 2.236 euros com havia mantingut en el seu primer informe. El cert, i ningú ho nega, és que Vilafranca ha incrementat de manera ben evident, durant els darrers anys, el nombre d’immobiliàries que operen a la ciutat. Una simple passejada permet comprovar-ho. En la distància que separa el carrer del Papiol, on hi ha El 3 de Vuit de la plaça de la Vila, es troben fins a vuit oficines d’agències immobiliàries. A la mateixa plaça de la Vila, just al costat de l’edifici de l’Ajuntament, hi ha la Assessoria Immobiliària Niu Nou. A l’aparador, com la resta d’immobiliàries. hi ha una àmplia oferta d’habitatges a Vilafranca. Fixar-s’hi i fer una simple operació aritmètica és a l’abast de qualsevol vianant. Un pis nou al Poble Nou de 120 metres quadrats s’ofereix a 273.460 euros: és a dir, 2.279 euros el metre quadrat. A continuació un dúplex seminou a l’Espirall de 90 metres quadrats a 252.425 euros: 2.805 euros el metre quadrat. També a l’Espirall, un pis de segona mà, de 82 metres quadrats per 195.330 euros: 2.382 euros el metre quadrat. Hi ha més ofertes, com un pi nou de 90 metres quadrats, no s’especifica on, per 227.500 euros: 2.528 euros el metre quadrat. Del barri de la Girada, s’ofereixen pisos nous de 90 metres quadrats a 253.920 euros: 2.821 euros. Tots, molt per sobre de la mitjana rectificada de la Societat de Taxació. Qualsevol persona ho pot comprovar, només cal prestar un mome nt d’atenció. Per si de cas, retornant pel carrer de la Parellada, es troben consecutivament dues noves oficines d’immobiliàries: les dues de Finques Corral. A més de l’aparador, amb preus calcats al Niu Niu, ‘fereix una revista gratuïtament. Hi diu “Habitatge. Comarques de Barcelona”. Perquè aquesta és una immobiliària gran que opera arreu. El primer que ofereix és un pis al centre d Vilafranca. Diu que és nou i de 100 metres quadrats, el preu és 323.103 euros. La divisió resulta fàcil: a 3.231 euros el metre quadrat. I això sense comptar les despeses bancàries si cal demanar una hipoteca -no tothom pot pagar aquest preu gratant-se la butxaca d’una tacada- més les despeses de Notaria i Registre. A continuació un pis reformat al Poble Nou, de 75 metres quadrats a 181.800 euros. El resultat és 2.424 euros sense comptar, no ho oblidem, totes les despeses suplementàries i prescriptives quue acompanyen l’adquisició d’un habitatge. A l’Espirall s’ofereix un àtic vell: 70 metres quadrats a 183.500 euros que dóna com a resultat 2.621 euros. I això que segons la Societat de taxació els pisos nous es cotitzaven a una mitjana ponderada de 2.049 euros. Deixem aquesta Immobiliària barcelonina, girem la cantonada, i espeteguem amb l’avinguda de Barcelona a vweure si hi ha més sort i hi trobem els ansiats pisos nous a 2.049 euros el metre quadrat. Apareix Don Piso. Em pregunto si tindré més sort. Primera oferta, no sé si el pis és nou o no. És a la Barceloneta, de 80 metres quadrats i en demanen 276.152 euros: 3.452 euros. Em frego el sulls. Al costat una nova oferta, un pis seminou al Centre de 63 metres quadrats i a 262.062 euros: 4.160 euros!. I encara un més a la Barceloneta, reformat, són 105 metres i 268.328 euros: 2.555 euros el metre quadrat. Els preus no són els que la meva butxaca pot suportar i segueixo l’avinguda de Barcelona. Em trobo amb JP SICA, veuren què s’ofereix. Primer, un pis a la Girada seminou, 99 metres quadrats i 270.500 euros... i a les Clotes un de 96 metres quadrats, que hi diu que està asemireformat i que, per tant, caldria fer-hi obres. En demanen 228.500 euros i això vol dir 2.380 euros. Reemprenc el camí cap al carfrer del papiol, passo per davant del Grup Qualitat, de Finques Anoia-Penedès i, just a tocar del 3d8, decideixo aturar-me de nou. Hi ha Monterol Grup Immobiliari. Em fixo de nou amb l’aparador i prenc nota perquè em frego les mans quan llegeixo “Tenim els millors preus del mercat immobiliari”. Les Clotes, pis seminou, 70 metres i 204.134 euros: 2.916 euros el metre quadrat. Encara no em desespero, és a costat de la feina, i segueixo mirant. La Girada, pis seminou, de 110 metres i 285.000 euros: 2.591 euros. Intento no perdre l’esperança. Anuncien un pis a l’Espirall totalment reformat. Preu 181.254 euros per 80 metres: 2.265 euros, bé anem baixant. I finalment ensopego amb una ganga. Aquest està simplement reformat, no totalment com resa l’anterior. És de 100 metres i en demanen 216.154 euros. Una divisió simple em diu que he trobat el millor preu del dia: 2.161 euros. Bé, caldria fer-hi alguna reforma, pagar les despeses bancàries que representa la hipoteca, anar a la Notaria i Registre... Fujo d’aquesta zona. Em dic que m’he de donar uan última oportunitat. Arribo a Finques Lomar, a la carretera d’Igualada. Veig un pis vell d’ocasió al Centre de 70 metres i per 162.260 euros: 2.318 euros. Un a sant Julià: 105 metres i 311.324 euros: 2.965 euros. Prou! Entro a la Immobiliària. M’atèn una noia jove, molt educada. Es diu Fina Guzmán. M’explica que els pisos de segona mà totalment reformats estan gairebé tan cars com els nous. Li explico quer si fóssim amics què seria una bona oferta per a mi. Em respon que un pis usat que no calgués fer-hi obres a 2.700 euros el metre quadrat. Finalment rebo una nota de premsa de l’Ajuntament. Hi diu que l’increment de l’habitatge ha estat d’un 9,9% el 2005 segons la Generalitat i que el preu mitjà d’un pis nou és de 2.688 euros el metre quadrat. Com a mínim, això, és evident, s’ajusta més als preus reals de mercat.
http://www.el3devuit.com
La Societat de Taxació va rectificar dilluns a la baixa l’increment del preu de l’habitatge a Vilafranca durant el 2005. Si fa una setmana donava a conèixer en el seu informe anual que el preu de l’habitatge havia patit un increment anual del 25,4%, ara anunciava que aquest era en realitat del 14,9%. Aquest va ser, en essència, el tema estrella del ple municipal celebrat dimarts, en què el regidor del govern municipal, Francisco Romero, afirmava haver-hi trucat per interessar-se pel resultat de l’estudi que no coincidia amb les dades que tenia l’Ajuntament de Vilafranca a la seva disposició. També el 3d8 va trucar directament a la Societat de Taxació per demanar l’informe anual sobre l’habitatge. Tant la passada setmana, per demanar l’informe complet, com en aquesta per obtenir una explicació sobre l’error, l’únic reconegut dels centenars i centenars de municipis en què s’havia fet l’estudi. D’entrada no va ser possible parlar amb cap responsable que oferís una explicació. Posteriorment des de Madrid ens va remetre a Barcelona. Aquí ens va explicar que la persona que podia donar una explicació es trobava reunida en aquell moment. A la tarda, davant d’una nova trucada, la seu de Barcelona ens va tornar a remetre a Madrid. Des d’allà, finalment, Juan José Sánchez, en nom de la Societat de Taxació, oferia una explicació. Segons Sánchez es tractaria d’un error en confondre un “arxiu amb un altre”. Sánchez mantenia: “no hi ha més misteri” i va assegurar, de seguida, que es va esmenar d’ofici l’error “ens en vam adonar nosaltres” tot i que al final de la conversa va acabar admetent haver parlat amb l’Ajuntament de Vilafranca sobre aquest tema. Sánchez va defensar la integritat de la Societat de Taxació reconeixent l’error i canviant les dades de Vilafranca a l’informe anual. “Nosaltres fem un estudi de mercat amb simulació de venda real” que situa el preu del metre quadrat a Vilafranca, amb aquesta modificació, a 2.049 euros el metre quadrat, quan en l’informe anual el preu es situava en els 2.236 euros. Aquestes no són però tampoc, en cap cas, les dades que revela un estudi de la Generalitat que situa l’increment del preu de l’habitatge a Vilafranca durant el 2005 en un 9,9%, encara més per sota. Però paradoxalment el preu per metre quadrat que ofereix la Direcció General d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya és de 2.688 euros el metre quadrat, una diferència ben significativa: més de 600 euros a l’alça respecte el preu del metre quadrat ofert per la Societat de Taxació.
Esteve titlla de “greu” la insinuació de Regull sobre pressions a la Societat de Taxació.
La discussió va esclatar al ple a partir del moment en què el portaveu convergent, Pere Regull, va presentar una moció reclamant l’elaboració d’un Programa d’Actuació Urbanística Municipal (PAUM) “a partir del diàleg amb tots els grups municipals representats a l’Ajuntament i de la participació ciutadana” que regulés el creixement de Vilafranca i instant, alhora, a que es complís un acord molt similar que ja va ser adoptat i aprovat en un ple celebrat el 18 de novembre de 2003. Tant Pere Regull com el regidor de la CUP, Otger Amatlller, van retreure al Govern municipal aquest incompliment. Regull, tot seguit, conscient que el tema de la setmana era la rectificació de les dades a la baixa de la Societat de Taxació, va fer una llarga explicació sobre l’actuació del seu grup i l’anàlisi que feia del ball de xifres que havia tingut lloc i que va continuar al ple. Regull va tornar a criticar la política urbanística de l’Ajuntament i va reiterar, una vegada més, la seva posició contrària “a prendre com a mirall de Vilafranca les ciutats metropolitanes”. A més, Regull va posar en dubte la transparència del procés de rectificació de les dades de la Societat de Taxació i va fer notar que, al seu entendre, les trucades fetes des de l’Ajuntament havien pesat en la modificació a la baixa de les xifres de la Societat de Taxació. Les paraules van provocar una protesta de Marcel Esteve que va considerar “greu” haver “acusat el Govern de fer variar el preu de la Societat de Taxació” i va demanar que constés en acta. En tot cas, l’advertiment de l’alcalde no va fer enrere Regull que va insistir, en més d’una ocasió, en la seva estranyesa per les trucades fetes des de l’Ajuntament i el canvi operat a posteriori. Otger Amatller, regidor de la CUP, també va intervenir en la polèmica. Amatlller va censurar amb duresa la política d’habitatge i urbanística de l’Ajuntament. A més, va llegir l’acta del Ple de novembre de 2003 que recollia el compromís del Govern municipal de fer aquest PAUM que finalment no es va fer. Amatller va considerar molt necessari tirar endavant el PAUM i va demanar “temporalització i planificació” per dosificar el creixement de Vilafranca. A més, també va topar amb l’alcalde mentre llegia l‘acta del ple de 2003 mentre el reptava a negar que hagués dit allò que recollia l’acta. Amatller va convidar els regidors a visitar les immobiliàries per veure que el preu dels pisos, nous i vellls, era molt superior a l’anunciat per la Societat de Taxació També Josep Ramon, regidor del PP, va dir-hi la seva, i va coincidir amb el govern municipal a defensar que l’increment d’oferta de sòl urbanitzable hauria d’operar en favor d’un menor increment del preu de l’habitatge, mentre CiU i la CUP consideraven que els fets demostraven que no havia estat així . Ramon no va considerar necessari un PAUM “com si fos una fórmula màgica” però va defensar que s’utilitzessin els mecanismes de què disposa el mateix Pla General per tenir un major control de la construcció i del preu de l’habitatge.
Regull es manté ferm i qüestiona de nou la política urbanística del govern de Vilafranca.
Francisco Romero i Josep Colomé (regidor d’Urbanisme i Habitatge) van ser els encarregats de rebatre els arguments de Regull en qui va centrar pràcticament totes les seves crítiques. Romero va admetre haver trucat a Madrid per advertir que, segons les dades en possessió de l’Ajuntament, era obvi que s’havia produït “un error de càlcul”. Romero, que va recriminnar a Regull no haver contrastat les dades de la Societat de Taxació, va criticar acte seguit sense contemplacions el portaveu convergent. Va dir a Regull que havia formulat “unes acusacions molt greus, en la seva tònica. Sembla mentida que digui aquestes coses”. Romero va qualificar la intervenció de Regull de “discurs i arenga política” i va dir que patia “una irritació interior” davant el canvi de les dades ofertes per la Societat de Taxació, al.ludint a les polèmiques declaracions de Regull prèvies a la rectificació de la Societat de Taxació en què va atribuir l’increment del preu de l’habitatge “a l’obcecació del PSC per portar-nos a l’àrea metropolitana”.
Amatller retreu al govern la falta de diàleg i diu que el preu dels pisos era molt per sobre del que deia la Societat de Taxació.
Colomé, company de files de Romero, va fer una intervenció en el mateix to. Va atribuir a Regull una “visió pessimista, conservadora i immobilista. Per a Colomé les paraules de Regull havien estat “un menyspreu” i va qualificar el creixement de Vilafranca de “força moderat en el context del país”. Alhora va tornar a retreure a Regull haver fet “un ús polític” del primer inforrme de la Societat de Taxació. Els membres del Govern municipal van acabar demanant que s’abandonés “el discurs de la confrontació” i van oferir “diàleg”. En aquest punt, Regull va rebatre l’oferta de diàleg recordant l’episodi de la base de muntatge: “Diàleg és ocultar el projecte de la base de muntatge?”, recordant la polèmica generada quan el govern municipal negava tenir cap coneixement del projecte de la base de muntatge i un membre de la CUP va obtenir una memòria al Departament d’Urbanisme que feia sis mesos que ja hi era. També Ramon Xena, coordinador de Govern, i Patro Recober, regidor de Medi Ambient, van acabar intervenint en la polèmica, tot i que les seves declaracions van ser més moderades que les dels regidors del PSC. Xena va intervenir en el que va semblar una voluntat d’asserenar els ànims. Va denostar el “ball de números”, va anunciar que el procés de regularització d’immigrants podia provocar una baixa de fins a 600 persones en el padró municipal. Va defensar les polítiques d’habitatge de l’Ajuntament, tot i dir que tot era millorable. Va concloure demanant rigor, propugnant un major diàleg i anunciant que votarien en contra de la moció presentada per CiU. Recober, per la seva banda, va dir a Regull que havia “posat la pota” en “voler culpabilitzar el govern de Vilafranca del preu de l’habitatge”. Recober va argumentar que el preu de l’habitatge el marcava la proximitat a Barcelona perquè “l’àrea metropolitana es va expandint”. La seva intervenció també va ser més conciliadora tot i que va acusar Regulll d’haver fet “populisme i potser no demagògia”. Les paraules de Recober tindrien una rèplica amable de Regull que, fins i tot, el va felicitar. Però, això sí, el portaveu de CiU va argumentar, de nou, i llargament la seva tesi sobre els errors en la política urbanística de l’Ajuntament de Vilafranca. Les darreres intervencions, amb l’alcalde demanant que es conclogués el debat, van ser per a Amatller (CUP) que va demanar no perdre de vista que el problema era el preu molt alt de l’habitatge i que va tornar a retreure al govern que parlés de diàleg però que no donés compliment a una moció aprovada que demana “seure i parlar-ne”. Mentre, Romero va tornar a dir a Regull, en to sarcàstic, que “s’havia superat” i Colomé que assegurava que el govern “feia el màxim (en política d’habitatge) i que no tenia més recursos” mentre mantenia que el líder de CiU havia comès “una ficada de pota monumental”. Finalment, Ramon (PP) va defensar les rodes de premsa de CiU: “hi tenen tot el dret del món igual que vostès (en al.lusió al govern) que en fan cada dia”. A més va demanar respecte a les persones davant el to d’algunes intervencions. L’alcalde Marcel Esteve va tancar el debat fent una crida al diàleg i elogiant el ple municipal com a fòrum de debat.
2.049 euros el metre quadrat? Missió impossible.
La Societat de Taxació rectificava dilluns i rebaixava l’increment del preu dels pisos d’obra nova a Vilafranca a un 14,9% durant el 2005, lluny del 25,4% que havia anunciat en el seu informe anual. Alhora, apuntava que el preu mitjà del metre quadrat d’obra nova es situa a Vilafranca en 2.049 euros i no 2.236 euros com havia mantingut en el seu primer informe. El cert, i ningú ho nega, és que Vilafranca ha incrementat de manera ben evident, durant els darrers anys, el nombre d’immobiliàries que operen a la ciutat. Una simple passejada permet comprovar-ho. En la distància que separa el carrer del Papiol, on hi ha El 3 de Vuit de la plaça de la Vila, es troben fins a vuit oficines d’agències immobiliàries. A la mateixa plaça de la Vila, just al costat de l’edifici de l’Ajuntament, hi ha la Assessoria Immobiliària Niu Nou. A l’aparador, com la resta d’immobiliàries. hi ha una àmplia oferta d’habitatges a Vilafranca. Fixar-s’hi i fer una simple operació aritmètica és a l’abast de qualsevol vianant. Un pis nou al Poble Nou de 120 metres quadrats s’ofereix a 273.460 euros: és a dir, 2.279 euros el metre quadrat. A continuació un dúplex seminou a l’Espirall de 90 metres quadrats a 252.425 euros: 2.805 euros el metre quadrat. També a l’Espirall, un pis de segona mà, de 82 metres quadrats per 195.330 euros: 2.382 euros el metre quadrat. Hi ha més ofertes, com un pi nou de 90 metres quadrats, no s’especifica on, per 227.500 euros: 2.528 euros el metre quadrat. Del barri de la Girada, s’ofereixen pisos nous de 90 metres quadrats a 253.920 euros: 2.821 euros. Tots, molt per sobre de la mitjana rectificada de la Societat de Taxació. Qualsevol persona ho pot comprovar, només cal prestar un mome nt d’atenció. Per si de cas, retornant pel carrer de la Parellada, es troben consecutivament dues noves oficines d’immobiliàries: les dues de Finques Corral. A més de l’aparador, amb preus calcats al Niu Niu, ‘fereix una revista gratuïtament. Hi diu “Habitatge. Comarques de Barcelona”. Perquè aquesta és una immobiliària gran que opera arreu. El primer que ofereix és un pis al centre d Vilafranca. Diu que és nou i de 100 metres quadrats, el preu és 323.103 euros. La divisió resulta fàcil: a 3.231 euros el metre quadrat. I això sense comptar les despeses bancàries si cal demanar una hipoteca -no tothom pot pagar aquest preu gratant-se la butxaca d’una tacada- més les despeses de Notaria i Registre. A continuació un pis reformat al Poble Nou, de 75 metres quadrats a 181.800 euros. El resultat és 2.424 euros sense comptar, no ho oblidem, totes les despeses suplementàries i prescriptives quue acompanyen l’adquisició d’un habitatge. A l’Espirall s’ofereix un àtic vell: 70 metres quadrats a 183.500 euros que dóna com a resultat 2.621 euros. I això que segons la Societat de taxació els pisos nous es cotitzaven a una mitjana ponderada de 2.049 euros. Deixem aquesta Immobiliària barcelonina, girem la cantonada, i espeteguem amb l’avinguda de Barcelona a vweure si hi ha més sort i hi trobem els ansiats pisos nous a 2.049 euros el metre quadrat. Apareix Don Piso. Em pregunto si tindré més sort. Primera oferta, no sé si el pis és nou o no. És a la Barceloneta, de 80 metres quadrats i en demanen 276.152 euros: 3.452 euros. Em frego el sulls. Al costat una nova oferta, un pis seminou al Centre de 63 metres quadrats i a 262.062 euros: 4.160 euros!. I encara un més a la Barceloneta, reformat, són 105 metres i 268.328 euros: 2.555 euros el metre quadrat. Els preus no són els que la meva butxaca pot suportar i segueixo l’avinguda de Barcelona. Em trobo amb JP SICA, veuren què s’ofereix. Primer, un pis a la Girada seminou, 99 metres quadrats i 270.500 euros... i a les Clotes un de 96 metres quadrats, que hi diu que està asemireformat i que, per tant, caldria fer-hi obres. En demanen 228.500 euros i això vol dir 2.380 euros. Reemprenc el camí cap al carfrer del papiol, passo per davant del Grup Qualitat, de Finques Anoia-Penedès i, just a tocar del 3d8, decideixo aturar-me de nou. Hi ha Monterol Grup Immobiliari. Em fixo de nou amb l’aparador i prenc nota perquè em frego les mans quan llegeixo “Tenim els millors preus del mercat immobiliari”. Les Clotes, pis seminou, 70 metres i 204.134 euros: 2.916 euros el metre quadrat. Encara no em desespero, és a costat de la feina, i segueixo mirant. La Girada, pis seminou, de 110 metres i 285.000 euros: 2.591 euros. Intento no perdre l’esperança. Anuncien un pis a l’Espirall totalment reformat. Preu 181.254 euros per 80 metres: 2.265 euros, bé anem baixant. I finalment ensopego amb una ganga. Aquest està simplement reformat, no totalment com resa l’anterior. És de 100 metres i en demanen 216.154 euros. Una divisió simple em diu que he trobat el millor preu del dia: 2.161 euros. Bé, caldria fer-hi alguna reforma, pagar les despeses bancàries que representa la hipoteca, anar a la Notaria i Registre... Fujo d’aquesta zona. Em dic que m’he de donar uan última oportunitat. Arribo a Finques Lomar, a la carretera d’Igualada. Veig un pis vell d’ocasió al Centre de 70 metres i per 162.260 euros: 2.318 euros. Un a sant Julià: 105 metres i 311.324 euros: 2.965 euros. Prou! Entro a la Immobiliària. M’atèn una noia jove, molt educada. Es diu Fina Guzmán. M’explica que els pisos de segona mà totalment reformats estan gairebé tan cars com els nous. Li explico quer si fóssim amics què seria una bona oferta per a mi. Em respon que un pis usat que no calgués fer-hi obres a 2.700 euros el metre quadrat. Finalment rebo una nota de premsa de l’Ajuntament. Hi diu que l’increment de l’habitatge ha estat d’un 9,9% el 2005 segons la Generalitat i que el preu mitjà d’un pis nou és de 2.688 euros el metre quadrat. Com a mínim, això, és evident, s’ajusta més als preus reals de mercat.
http://www.el3devuit.com