'Els resultats avalen que hi ha hagut una complicitat entre la CUP i el teixit associatiu'
13/06/2007
El periòdic digital "Tribuna Catalana" entrevista a Josep Antoni Vilalta, membre del Secretariat Nacional de les CUP. Josep A. Vilalta (Cabanabona, 1967) és regidor de l’ajuntament de Torà des de 1999 per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). El 1987 va començar a militar al Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i, des del 1998, va ser un dels impulsors de la CUP toranenca, que el 27 de maig va obtenir un regidor. Actualment, també és membre del Secretariat Nacional de les CUP.
Esteu satisfets amb els resultats del 27 de maig, en què heu passat de 4 regidors el 2003 a 23 el 2007?
Sí. A nivell nacional, crec que els resultats han estat boníssims. Lògicament, sempre hi ha aquell punt en concret en què esperaves una mica més i aquell punt que t'ha sorprès positivament. Esperàvem uns resultats bons, però encara han sigut una mica millors. Prevèiem que entraríem a unes quantes capitals de comarca. Potser no en set, però en unes quantes, sí. Entrar a Mataró, ciutat de 120.000 habitants, on es necessiten 2.000 i escaig de vots, doblar a Vilafranca, entrar a Vilanova i la Geltrú per primera vegada amb dos regidors, a Berga, a Vic... És tot un èxit.
Fins ara, es deia que la CUP només podia funcionar a pobles i ciutats petites, però l'entrada a Mataró demostra que en grans ciutats hi ha sabut fer forat.
La CUP, en si mateixa, no està pensada per a cap àmbit geogràfic concret. Allà on hi ha teixit associatiu de l'esquerra independentista, la CUP hi pot fer forat. En aquestes ciutats s'ha donat aquestes circumstàncies d'haver-hi una base associativa forta. Si ho treballes, es veu que arriben els resultats.
Aquests resultats s'han traduït en uns regidors. Quina tasca desenvoluparan als ajuntaments?
Aquests regidors portaran la veu als ajuntaments d'una sèrie d'organitzacions o col·lectius que fins ara no se sentien representats dins les administracions. Hem aconseguit que tot un seguit d'entitats i persones que poden estar pròximes a l'esquerra independentista, però que moltes vegades no són d'aquest àmbit ideològic, hagin vist la CUP com un referent per fer sentir la seva veu.
El nucli impulsor i la definició de la CUP és ‘candidatures de l'esquerra independentista'. En les polítiques del dia a dia coincidim en moltes lluites amb un seguit de collectius que poden compartir parcialment els nostres objectius, des de la defensa del territori a lluites contra les transformacions urbanístiques... En d'altres ocasions, aquesta gent podia tenir d'altres referents electorals, però en aquesta ocasió han vist la CUP com una cosa que s'adequava més a la seva visió de com plantar cara a diverses qüestions.
Com actuaran les CUP a ciutats on han obtingut regidors per primera vegada, com Berga, Vic, Vilanova i la Geltrú, Mataró, Manresa...?
Crec que les CUP, tret de casos excepcionals, només entraran al govern quan gran part del seu programa es pugui aplicar. Seria bastant suïcida entrar en governs en els quals tens un regidor o dos, governant, en molts casos, amb les forces polítiques a les quals has criticat durament durant aquests quatre anys.
La CUP ha portat al ple municipal la veu de tota una sèrie d'associacions descontentes d'una manera de fer política local. Què ha de fer, ara, la CUP? Doncs ha de continuar en aquesta línia. Ha portat la veu de molta gent, però, és clar, de molta gent tenint en compte el que era fins ara la CUP. Quan tinguis una acumulació de forces prou important, sí que et pots plantejar de capgirar situacions.
Comenta que, en alguns municipis, els resultats no han estat tant bons com al conjunt del país. Com és que allà on històricament la CUP marcava la línia -a Torà, o la CUPA a Arbúcies, o UM9 a Sant Pere de Ribes-, ara ha baixat?
El cas de les poblacions petites com Torà no és comparable, per la senzilla raó que no hi ha tot el ventall polític i el vot és menys per identificació amb la sigla. És obvi que a Torà, el 2004, ens va votar un 20% i, en aquestes eleccions, va fer-ho el 12%. Ja voldríem que, a nivell de país, l'esquerra independentista obtingués el 12% dels resultats. Per tant, és un cas poc representatiu.
Una altra cosa passa en d'altres poblacions on, més o menys, hi competeixen tots els agents polítics. A Sant Pere de Ribes i Arbúcies s'ha de tenir en compte que són candidatures que porten molt de bagatge, molt desgast, i això també afecta. A més a més, també hi ha el factor demogràfic. El cas de Sant Pere de Ribes és claríssim. Hi ha un augment demogràfic molt fort, en el qual tota la població que s'incorpora al municipi coneix les sigles de la resta de competidors i desconeixen UM9.
En aquests dos casos, on la CUP ha ostentat l'alcaldia, en què s'ha notat la seva acció de govern?
Tot i que són candidatures que funcionen autònomament respecte la CUP, el gran èxit que cal reconèixer tant a un candidatura com a l'altra és el tema de la participació ciutadana. Molts reglaments orgànics municipals de molts ajuntaments que han volgut aprofundir en el tema de la participació ciutadana, s'han basat en el reglament orgànic municipal d'Arbúcies, fet fa més de 20 anys, amb uns nivells de participació ciutadana que ja voldríem que estiguessin generalitzats actualment. Com a exemple d'extrapolació nacional, crec que és claríssim.
La CUP contraposa la democràcia participativa a la representativa. Per què la considereu millor que l'actual?
No entenem la política com unes elits que dirigeixen unes determinades estructures a les quals se les va a votar un cop cada quatre anys i després te n'oblides. Aquesta classe política, que tothom coincideix en dir que cada vegada està més allunyada del carrer, és més fàcil que traeixi una principis que diu defensar que no pas si qui porta el pes d'aquesta lluita política és una cosa molt més àmplia, com un moviment assembleari.
Seria viable aplicar el model assembleari a les grans ciutats?
Lògicament, en una ciutat gran no aplicaràs un model assembleari com el d'un municipi de 200 habitants. En una població gran, aquests debats poden ser més sectorials, per barris, per zones delimitades... També es poden articular d'altres models de participació intermedis, no sempre assemblearis: fomentar les consultes populars, facilitar a les entitats que presentin propostes al ple... Tampoc es tracta d'aplicar un model que obstrueixi el funcionament normal d'un ajuntament, òbviament que no.
Com s'ha notat l'acció de la CUP, en ciutats on no ha governat, com Valls, Vilafranca del Penedès...?
Hi ha infinitat de municipis on ha governat des de fa temps el que ara s'anomena el tripartit, les forces parlamentàries, entre cometes, d'esquerres. La CUP, una força minoritària i semidesconeguda a ulls de molta gent, ha sigut l'única veu que a nivell institucional s'ha alçat en contra de determinats projectes, sobretot de destrucció del territori. Ara, els resultats electorals avalen que hi ha hagut una complicitat entre CUP i el teixit associatiu. Vilafranca potser n'és l'exemple més clar, amb el tema del traçat del TAV.
Aquest teixit associatiu de què parla, abans se sentia identificat amb ERC i ICV?
S'hi identificaven o, com a mínim, els veien com els menys dolents, entre d'altres coses perquè aquests partits, a nivell autonòmic, quan no estaven al govern, feien bandera de moltes d'aquestes lluites que després han oblidat, com el cas del túnel de Bracons, o Iniciativa amb el tema de la repressió, o ERC amb l'ambigüitat amb què es va moure amb el tema de l'Estatutet... Hi ha tota una sèrie de gent que poden estar desencisades d'aquestes formacions. D'altra banda, també creiem que, senzillament, hi havia qui estava orfe de referents electorals, que s'identificava com a membre de l'esquerra independentista i que no trobava cap papereta que el representés.
Quin d'aquests dos partits se sent més amenaçat per la presència de la CUP?
No ho sé. Seria una pregunta que haurien de respondre ells. En tot cas, crec que nosaltres tenim el nostre espai propi. Ens definim com a esquerra independentista, una definició que no la fem en contra de cap partit, sinó al davant d'una situació política concreta, en què el nostre país, els Països Catalans, estan en una determinada situació política, sotmesos a l'Estat espanyol i francès, en una situació internacional de capitalisme cada vegada més agressiu. La resta de forces, en tot cas, s'han de situar respecte la problemàtica del país, no respecte els altres partits. Nosaltres tenim molt clar que, com a desig final, no volem reformar l'Estat espanyol i francès, sinó que el volem destruir. A partir d'aquí, és saber si la resta de forces parlamentàries volen fer una cosa o una altra.
L'objectiu el teniu clar. L'estructura municipalista de les CUP permet arribar-hi en un termini viable de temps?
No! L'estructura actual de les CUP no ho permet, és clar. La CUP no és qui ha d'alliberar el país. L'objectiu de la CUP és, actualment, fer treball municipal, aglutinar forces, conscienciar gent... La CUP forma part d'una realitat més amplia, que és l'esquerra independentista, en la qual hi ha diferents agents i àmbits sectorials, en els quals cadascú ha de fer la seva feina. De tot això, n'ha de sortir una esquerra independentista més reforçada per impulsar tot un procés molt més ambiciós. No ha de ser la CUP, o almenys la CUP actual, la que ha de fer això per si sola.
Com us plategeu, doncs, poder arribar a aquest objectiu, si la CUP actual no és vàlida per als vostres objectius?
La CUP actual, el que ha de fer, és créixer territorialment, tenir una major implantació, arribar a zones on no hi té presència... Estem parlant d'uns molts bons resultats, però d'uns molts bons resultats en un àmbit territorial molt concret. Tenim tota una sèrie de mancances que, tot i la satisfacció pels resultats, hem de ser ben conscients d'on estem i cap on volem anar. Hem de créixer pas a pas. En el futur, de quina estructura s'haurà de dotar l'esquerra independentista? S'haurà de veure en funció del creixement, fent les coses pas a pas i ben fetes.
Ara ha sorgit un corrent intern dins d'ERC que, precisament, s'anomena Esquerra Independentista. Com s'ha rebut aquest gest?
Crec que a força gent de l'esquerra independentista li ha creat un cert malestar, que aparegui un sector dins d'un partit concret que es digui Esquerra Indepdentensita. Creiem que és poc seriós, que un corrent intern s'anomeni com es coneix un altre àmbit polític. Crec que genera una confusió volguda en part. No sé si és un fet casual que aquest corrent sorgeixi justament en el moment en què les CUP fan el millor resultat electoral de la seva història, en alguns casos coincidint amb davallades d'Esquerra Republicana.
Parlant de noms i símbols, hi ha qui critica l'excessiu emmirallament de la CUP en l'esquerra independentista basca, començant pel nom o per la campanya de la CUP de Lleida... La CUP n'és volgudament conscient?
El nom, tot i que coincideixi amb alguna organització històrica de l'esquerra abertzale, també podria trobar referents anteriors, com el cas de la Unidad Popular de Salvador Allende de Xile. És un nom que ha fet servir l'esquerra en diferents països. Tot i això, coincideixo en què, moltes vegades, des de l'esquerra independentista hi ha hagut un excessiu emmirallament cap a la lluita per l'alliberament que portava l'esquerra independentista d'un altre país. Crec que, en general, potser ha sigut un error, però el fet de ser una realitat que, pel fet de ser geogràficament propera, en un mateix àmbit estatal, amb uns enemics comuns, en part ha sigut inevitable. Ara bé, hem de tenir clar quins són els nostres referents. La CUP actual té ben clar quin és el seu país i cap on ha d'encaminar la seva lluita.
La CUP només s'ha presentat a unes eleccions supramunicipals, a les europees del 2004. Els 7.000 vots que veu aconseguir, veu dir que no satisfeien les expectatives.
A nivell de resultat electoral, va ser molt dolent, però també creiem que d'allò en va sortir algun fruit que collim ara. Arrel d'aquella campanya, es va començar a treballar en alguns nuclis que es van convertir en grups de treball municipal, com podria ser el cas de Berga. A nivell electoral va ser un fracàs, però a nivell organitzatiu va anar força bé.
Aquella campanya va servir perquè sorgissin nous nuclis locals. L'èxit del 27-M també es traduirà en nous nuclis?
Sí. Durant aquests dies, rebem comunicacions de tot tipus de gent que, o volen formar nuclis de CUP, o volen col·laborar a títol individual. Això també és fruit de l'eufòria dels resultats. Ara hi ha d'haver un treball de determinar quines d'aquestes peticions són serioses, què hi ha d'oportunisme, de bluf, de rebuig a d'altres forces per motius diversos...
De fet, hi ha col·lectius locals que no s'han presentat a les eleccions, com la CUP de Reus o Elx, però que encara no tenien el suficient suport associatiu. Fem candidatures allà on s'ha treballat prèviament i hi ha garanties per fer uns resultats mínimament dignes. Partim d'un treball previ intens.
Les CUP s'han presentat als llocs on s'havia fet un treball previ. No s'ha presentat a Barcelona. Això vol dir que l'esquerra independentista ha oblidat tradicionalment Barcelona, o ha vist com un territori hostil?
No. Això vol dir que Barcelona, com a ciutat més gran del país, té una complexitat molt més gran, justament perquè aquest teixit associatiu és molt més complex. Cal teixir una xarxa en què hi sigui tothom. No podem fer una CUP a Barcelona que sigui la marca electoral d'un determinat sector de l'esquerra independentista. Hem de fer una CUP unitària, amb tots els casals, tota la gent que treballa en l'àmbit sindical, veïnal... Això és molt complex, a Barcelona o a València, no es fa d'un dia per l'altre, és un treball enorme. Una altra cosa és que hi hagi gent que comenci a moure fils per promoure-ho. En cap cas, no s'ha fet una CUP a Barcelona perquè haguem deixat Barcelona de banda, sinó perquè la candidatura no estava prou madura.
Hi hauria problemes de personalismes que haurien frenat aquesta CUP barcelonina?
No. Senzillament, l'esquerra independentista, tradicionalment, ha estat molt atomitzada i, per tant, és un error que hem comès moltes vegades, de crear coses pretesament unitàries que, després, en realitat no ho han sigut prou. No crec que sigui una qüestió de personalismes, sinó que és una qüestió de llimar diferències entre les diferents organitzacions, collectius i casals.
Us veieu en cor d'afrontar nous reptes supramunicipals?
Ara per ara, no està contemplat participar en cap altre comici i, en el cas de les estatals, no està contemplat ara, ni crec que ho estigui en el futur. Personalment, no veig ni la CUP ni cap organització de l'esquerra independentista participant a les eleccions estatals.
I com és que a les europees sí que hi veu concórrer?
Perquè no ho vam plantejar com una campanya al Parlament Europeu, sinó com una campanya contra la Constitució Europea. Era una campanya d'agitació política davant d'una situació concreta.
La mateixa estratègia no es pot aplicar a les estatals?
La veritat és que no s'ha plantejat mai i dubto que es plantegi.
Sí. A nivell nacional, crec que els resultats han estat boníssims. Lògicament, sempre hi ha aquell punt en concret en què esperaves una mica més i aquell punt que t'ha sorprès positivament. Esperàvem uns resultats bons, però encara han sigut una mica millors. Prevèiem que entraríem a unes quantes capitals de comarca. Potser no en set, però en unes quantes, sí. Entrar a Mataró, ciutat de 120.000 habitants, on es necessiten 2.000 i escaig de vots, doblar a Vilafranca, entrar a Vilanova i la Geltrú per primera vegada amb dos regidors, a Berga, a Vic... És tot un èxit.
Fins ara, es deia que la CUP només podia funcionar a pobles i ciutats petites, però l'entrada a Mataró demostra que en grans ciutats hi ha sabut fer forat.
La CUP, en si mateixa, no està pensada per a cap àmbit geogràfic concret. Allà on hi ha teixit associatiu de l'esquerra independentista, la CUP hi pot fer forat. En aquestes ciutats s'ha donat aquestes circumstàncies d'haver-hi una base associativa forta. Si ho treballes, es veu que arriben els resultats.
Aquests resultats s'han traduït en uns regidors. Quina tasca desenvoluparan als ajuntaments?
Aquests regidors portaran la veu als ajuntaments d'una sèrie d'organitzacions o col·lectius que fins ara no se sentien representats dins les administracions. Hem aconseguit que tot un seguit d'entitats i persones que poden estar pròximes a l'esquerra independentista, però que moltes vegades no són d'aquest àmbit ideològic, hagin vist la CUP com un referent per fer sentir la seva veu.
El nucli impulsor i la definició de la CUP és ‘candidatures de l'esquerra independentista'. En les polítiques del dia a dia coincidim en moltes lluites amb un seguit de collectius que poden compartir parcialment els nostres objectius, des de la defensa del territori a lluites contra les transformacions urbanístiques... En d'altres ocasions, aquesta gent podia tenir d'altres referents electorals, però en aquesta ocasió han vist la CUP com una cosa que s'adequava més a la seva visió de com plantar cara a diverses qüestions.
Com actuaran les CUP a ciutats on han obtingut regidors per primera vegada, com Berga, Vic, Vilanova i la Geltrú, Mataró, Manresa...?
Crec que les CUP, tret de casos excepcionals, només entraran al govern quan gran part del seu programa es pugui aplicar. Seria bastant suïcida entrar en governs en els quals tens un regidor o dos, governant, en molts casos, amb les forces polítiques a les quals has criticat durament durant aquests quatre anys.
La CUP ha portat al ple municipal la veu de tota una sèrie d'associacions descontentes d'una manera de fer política local. Què ha de fer, ara, la CUP? Doncs ha de continuar en aquesta línia. Ha portat la veu de molta gent, però, és clar, de molta gent tenint en compte el que era fins ara la CUP. Quan tinguis una acumulació de forces prou important, sí que et pots plantejar de capgirar situacions.
Comenta que, en alguns municipis, els resultats no han estat tant bons com al conjunt del país. Com és que allà on històricament la CUP marcava la línia -a Torà, o la CUPA a Arbúcies, o UM9 a Sant Pere de Ribes-, ara ha baixat?
El cas de les poblacions petites com Torà no és comparable, per la senzilla raó que no hi ha tot el ventall polític i el vot és menys per identificació amb la sigla. És obvi que a Torà, el 2004, ens va votar un 20% i, en aquestes eleccions, va fer-ho el 12%. Ja voldríem que, a nivell de país, l'esquerra independentista obtingués el 12% dels resultats. Per tant, és un cas poc representatiu.
Una altra cosa passa en d'altres poblacions on, més o menys, hi competeixen tots els agents polítics. A Sant Pere de Ribes i Arbúcies s'ha de tenir en compte que són candidatures que porten molt de bagatge, molt desgast, i això també afecta. A més a més, també hi ha el factor demogràfic. El cas de Sant Pere de Ribes és claríssim. Hi ha un augment demogràfic molt fort, en el qual tota la població que s'incorpora al municipi coneix les sigles de la resta de competidors i desconeixen UM9.
En aquests dos casos, on la CUP ha ostentat l'alcaldia, en què s'ha notat la seva acció de govern?
Tot i que són candidatures que funcionen autònomament respecte la CUP, el gran èxit que cal reconèixer tant a un candidatura com a l'altra és el tema de la participació ciutadana. Molts reglaments orgànics municipals de molts ajuntaments que han volgut aprofundir en el tema de la participació ciutadana, s'han basat en el reglament orgànic municipal d'Arbúcies, fet fa més de 20 anys, amb uns nivells de participació ciutadana que ja voldríem que estiguessin generalitzats actualment. Com a exemple d'extrapolació nacional, crec que és claríssim.
La CUP contraposa la democràcia participativa a la representativa. Per què la considereu millor que l'actual?
No entenem la política com unes elits que dirigeixen unes determinades estructures a les quals se les va a votar un cop cada quatre anys i després te n'oblides. Aquesta classe política, que tothom coincideix en dir que cada vegada està més allunyada del carrer, és més fàcil que traeixi una principis que diu defensar que no pas si qui porta el pes d'aquesta lluita política és una cosa molt més àmplia, com un moviment assembleari.
Seria viable aplicar el model assembleari a les grans ciutats?
Lògicament, en una ciutat gran no aplicaràs un model assembleari com el d'un municipi de 200 habitants. En una població gran, aquests debats poden ser més sectorials, per barris, per zones delimitades... També es poden articular d'altres models de participació intermedis, no sempre assemblearis: fomentar les consultes populars, facilitar a les entitats que presentin propostes al ple... Tampoc es tracta d'aplicar un model que obstrueixi el funcionament normal d'un ajuntament, òbviament que no.
Com s'ha notat l'acció de la CUP, en ciutats on no ha governat, com Valls, Vilafranca del Penedès...?
Hi ha infinitat de municipis on ha governat des de fa temps el que ara s'anomena el tripartit, les forces parlamentàries, entre cometes, d'esquerres. La CUP, una força minoritària i semidesconeguda a ulls de molta gent, ha sigut l'única veu que a nivell institucional s'ha alçat en contra de determinats projectes, sobretot de destrucció del territori. Ara, els resultats electorals avalen que hi ha hagut una complicitat entre CUP i el teixit associatiu. Vilafranca potser n'és l'exemple més clar, amb el tema del traçat del TAV.
Aquest teixit associatiu de què parla, abans se sentia identificat amb ERC i ICV?
S'hi identificaven o, com a mínim, els veien com els menys dolents, entre d'altres coses perquè aquests partits, a nivell autonòmic, quan no estaven al govern, feien bandera de moltes d'aquestes lluites que després han oblidat, com el cas del túnel de Bracons, o Iniciativa amb el tema de la repressió, o ERC amb l'ambigüitat amb què es va moure amb el tema de l'Estatutet... Hi ha tota una sèrie de gent que poden estar desencisades d'aquestes formacions. D'altra banda, també creiem que, senzillament, hi havia qui estava orfe de referents electorals, que s'identificava com a membre de l'esquerra independentista i que no trobava cap papereta que el representés.
Quin d'aquests dos partits se sent més amenaçat per la presència de la CUP?
No ho sé. Seria una pregunta que haurien de respondre ells. En tot cas, crec que nosaltres tenim el nostre espai propi. Ens definim com a esquerra independentista, una definició que no la fem en contra de cap partit, sinó al davant d'una situació política concreta, en què el nostre país, els Països Catalans, estan en una determinada situació política, sotmesos a l'Estat espanyol i francès, en una situació internacional de capitalisme cada vegada més agressiu. La resta de forces, en tot cas, s'han de situar respecte la problemàtica del país, no respecte els altres partits. Nosaltres tenim molt clar que, com a desig final, no volem reformar l'Estat espanyol i francès, sinó que el volem destruir. A partir d'aquí, és saber si la resta de forces parlamentàries volen fer una cosa o una altra.
L'objectiu el teniu clar. L'estructura municipalista de les CUP permet arribar-hi en un termini viable de temps?
No! L'estructura actual de les CUP no ho permet, és clar. La CUP no és qui ha d'alliberar el país. L'objectiu de la CUP és, actualment, fer treball municipal, aglutinar forces, conscienciar gent... La CUP forma part d'una realitat més amplia, que és l'esquerra independentista, en la qual hi ha diferents agents i àmbits sectorials, en els quals cadascú ha de fer la seva feina. De tot això, n'ha de sortir una esquerra independentista més reforçada per impulsar tot un procés molt més ambiciós. No ha de ser la CUP, o almenys la CUP actual, la que ha de fer això per si sola.
Com us plategeu, doncs, poder arribar a aquest objectiu, si la CUP actual no és vàlida per als vostres objectius?
La CUP actual, el que ha de fer, és créixer territorialment, tenir una major implantació, arribar a zones on no hi té presència... Estem parlant d'uns molts bons resultats, però d'uns molts bons resultats en un àmbit territorial molt concret. Tenim tota una sèrie de mancances que, tot i la satisfacció pels resultats, hem de ser ben conscients d'on estem i cap on volem anar. Hem de créixer pas a pas. En el futur, de quina estructura s'haurà de dotar l'esquerra independentista? S'haurà de veure en funció del creixement, fent les coses pas a pas i ben fetes.
Ara ha sorgit un corrent intern dins d'ERC que, precisament, s'anomena Esquerra Independentista. Com s'ha rebut aquest gest?
Crec que a força gent de l'esquerra independentista li ha creat un cert malestar, que aparegui un sector dins d'un partit concret que es digui Esquerra Indepdentensita. Creiem que és poc seriós, que un corrent intern s'anomeni com es coneix un altre àmbit polític. Crec que genera una confusió volguda en part. No sé si és un fet casual que aquest corrent sorgeixi justament en el moment en què les CUP fan el millor resultat electoral de la seva història, en alguns casos coincidint amb davallades d'Esquerra Republicana.
Parlant de noms i símbols, hi ha qui critica l'excessiu emmirallament de la CUP en l'esquerra independentista basca, començant pel nom o per la campanya de la CUP de Lleida... La CUP n'és volgudament conscient?
El nom, tot i que coincideixi amb alguna organització històrica de l'esquerra abertzale, també podria trobar referents anteriors, com el cas de la Unidad Popular de Salvador Allende de Xile. És un nom que ha fet servir l'esquerra en diferents països. Tot i això, coincideixo en què, moltes vegades, des de l'esquerra independentista hi ha hagut un excessiu emmirallament cap a la lluita per l'alliberament que portava l'esquerra independentista d'un altre país. Crec que, en general, potser ha sigut un error, però el fet de ser una realitat que, pel fet de ser geogràficament propera, en un mateix àmbit estatal, amb uns enemics comuns, en part ha sigut inevitable. Ara bé, hem de tenir clar quins són els nostres referents. La CUP actual té ben clar quin és el seu país i cap on ha d'encaminar la seva lluita.
La CUP només s'ha presentat a unes eleccions supramunicipals, a les europees del 2004. Els 7.000 vots que veu aconseguir, veu dir que no satisfeien les expectatives.
A nivell de resultat electoral, va ser molt dolent, però també creiem que d'allò en va sortir algun fruit que collim ara. Arrel d'aquella campanya, es va començar a treballar en alguns nuclis que es van convertir en grups de treball municipal, com podria ser el cas de Berga. A nivell electoral va ser un fracàs, però a nivell organitzatiu va anar força bé.
Aquella campanya va servir perquè sorgissin nous nuclis locals. L'èxit del 27-M també es traduirà en nous nuclis?
Sí. Durant aquests dies, rebem comunicacions de tot tipus de gent que, o volen formar nuclis de CUP, o volen col·laborar a títol individual. Això també és fruit de l'eufòria dels resultats. Ara hi ha d'haver un treball de determinar quines d'aquestes peticions són serioses, què hi ha d'oportunisme, de bluf, de rebuig a d'altres forces per motius diversos...
De fet, hi ha col·lectius locals que no s'han presentat a les eleccions, com la CUP de Reus o Elx, però que encara no tenien el suficient suport associatiu. Fem candidatures allà on s'ha treballat prèviament i hi ha garanties per fer uns resultats mínimament dignes. Partim d'un treball previ intens.
Les CUP s'han presentat als llocs on s'havia fet un treball previ. No s'ha presentat a Barcelona. Això vol dir que l'esquerra independentista ha oblidat tradicionalment Barcelona, o ha vist com un territori hostil?
No. Això vol dir que Barcelona, com a ciutat més gran del país, té una complexitat molt més gran, justament perquè aquest teixit associatiu és molt més complex. Cal teixir una xarxa en què hi sigui tothom. No podem fer una CUP a Barcelona que sigui la marca electoral d'un determinat sector de l'esquerra independentista. Hem de fer una CUP unitària, amb tots els casals, tota la gent que treballa en l'àmbit sindical, veïnal... Això és molt complex, a Barcelona o a València, no es fa d'un dia per l'altre, és un treball enorme. Una altra cosa és que hi hagi gent que comenci a moure fils per promoure-ho. En cap cas, no s'ha fet una CUP a Barcelona perquè haguem deixat Barcelona de banda, sinó perquè la candidatura no estava prou madura.
Hi hauria problemes de personalismes que haurien frenat aquesta CUP barcelonina?
No. Senzillament, l'esquerra independentista, tradicionalment, ha estat molt atomitzada i, per tant, és un error que hem comès moltes vegades, de crear coses pretesament unitàries que, després, en realitat no ho han sigut prou. No crec que sigui una qüestió de personalismes, sinó que és una qüestió de llimar diferències entre les diferents organitzacions, collectius i casals.
Us veieu en cor d'afrontar nous reptes supramunicipals?
Ara per ara, no està contemplat participar en cap altre comici i, en el cas de les estatals, no està contemplat ara, ni crec que ho estigui en el futur. Personalment, no veig ni la CUP ni cap organització de l'esquerra independentista participant a les eleccions estatals.
I com és que a les europees sí que hi veu concórrer?
Perquè no ho vam plantejar com una campanya al Parlament Europeu, sinó com una campanya contra la Constitució Europea. Era una campanya d'agitació política davant d'una situació concreta.
La mateixa estratègia no es pot aplicar a les estatals?
La veritat és que no s'ha plantejat mai i dubto que es plantegi.