El debat va ser llarg, de gairebé una hora i quart de durada, i va ser seguit des de primera línia de foc per una vintena de penedesencs, entre polítics vinculats a CiU (liderats pel president comarcal de l’Alt Penedès, Francesc Olivella), polítics d’ERC i membres de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, els quals, per celebrar l’aprovació, en acabar es van fer la foto de família amb els diputats penedesencs que hi van votar a favor, a les escales del Parlament.

El debat va començar amb la fusió de les dues propostes presentades per CiU i el PP, que de fet perseguien el mateix objectiu. La diputada sadurninenca Dolors Montserrat (PP) va recordar que el 21 de juny de 2006 l’àmbit de planificació territorial ja s’havia aprovat, però la fi anticipada de la legislatura va deixar-la sense efecte, per la qual cosa ara tornava a presentar-la. Montserrat va dir que “una oportunitat com aquesta no es pot deixar escapar” tenint en compte els antecedents històrics existents de vegueria Penedès i pel fet que té un “amplíssim consens en la societat”.

El vilafranquí Joan Raventós (CiU) va expressar la seva “convicció que el Penedès només sobreviurà si les decisions es prenen des del territori”. I en aquesta direcció va l’àmbit de planificació que s’aprovava. El parlamentari de CiU creu que l’àmbit servirà per controlar “el creixement desmesurat que no té l’origen en la pròpia dinàmica, sinó en les dinàmiques metropolitanes” i va reclamar escoltar la veu dels municipis, que recolzen gairebé en un 90% la proposta de vegueria penedesenca.

El PSC i ICV van presentar una esmena conjunta a la proposta, que en definitiva intentava ajornar el debat de l’àmbit de planificació a una posterior revisió del planejament general de Catalunya. L’esmena no va triomfar ja que ERC, CiU, el PP i també C’s es van mantenir ferms en la seva proposta inicial.

El diputat penedesenc Roberto Labandera (PSC) es va postular a favor de desenvolupar els plans territorials existents per ordenar el país, i no de crear-ne cap de nou. També va dir que la creació d’una vegueria al Penedès “no es pot fer en base a la voluntat majoritària d’uns o altres partits, sinó en base al consens”. I és públic i notori que el PSC no la vol, però sí la immensa majoria dels ajuntaments de la zona, associacions empresarials, els consells comarcals, moltes entitats i ciutadans a títol personal.

El diputat d’ICV Salvador Milà va fer una aferrissada defensa de la seva esmena, ja que considera que crear un àmbit funcional propi només demora la planificació necessària i “mentrestant, anem obrint centres logístics”. Per a Milà, el que cal és posar d’acord els plans territorials Metropolità de Barcelona, del Camp de Tarragona, de les Comarques Centrals, el Pla Director de l’Alt Penedès i el Pla del Paisatge, i no crear encara una altra figura de planejament “girant l’esquena a una realitat metropolitana” que, assegura, pot beneficiar al Penedès. També es va qüestionar “l’ordenació territorial a la carta” de l’Anoia: “no es pot anar fent clapes”. La igualadina Marina Llansana (ERC) va dir que “el Gran Penedès és una realitat territorial” coneguda de tothom, “és un clam cada dia més potent i els polítics hem de defensar el que pensa el territori”. També va rebatre a Milà del seu convenciment que a l’Anoia hi haurà “continuïtat territorial”. Finalment, José Domingo (C’s) va votar-hi a favor perquè “el sentit de la proposta és crear un país ordenat amb consens territorial”.

Després de l’aprovació, una ovació a peu dret (no compartida per tothom) va inundar la Sala 1 del Parlament.