No és aquesta la primera vegada i, ni de ben segur serà la darrera, que des de l'Esquerra Independentista del Penedès hem de donar resposta a les amenaces i contra el territori que suposen els models i les polítiques de creixement/desenvolupament que es dissenyen des dels despatxos del més recalcitrant centralisme metropolità barceloní, fets des del “xantatge” del progrés i el benestar “del país”.

Ara es tracta de la proposta de Pla Territorial de l'Àmbit Metropolità de Barcelona, que publicà el passat 22 de maig el DPTOP, i que resta a exposició pública durant 45 dies, període en el que ens trobem actualment i en el qual és possible presentar-hi al·legacions.

Donada la complexitat tècnica que suposa al·legar davant aquest projecte i de les grans infraestructures que se’n deriven, al·legacions que d’altra banda serien innombrables i, tenint en compte que ja hi ha entitats i plataformes que han pres la iniciativa en aquest sentit, des de l'esquerra independentista ens sembla que la nostra contribució serà més útil, aportant un discurs polític d'oposició a aquesta planificació. L’aprovació d’aquest pla representa un nou cop antidemocràtic a la sobirania dels penedesencs i penedesenques a decidir sobre el nostre futur i en aquest cas, sobre quin tipus de creixements volem tenir i de quina manera assolir-lo. En aquest sentit, cal recordar que la majoria d’Ajuntaments del Penedès i els 4 consells comarcal s’han mostrat favorables a la creació d’un àmbit funcional propi i per tant, aquest Pla, en la mesura que inclou les comarques de l’Alt Penedès i del Garraf no respecta la veu ni de les persones ni de les institucions del territori.

Es podrien resumir en cinc els àmbits que ataca aquesta proposta de PTMB

A l’actualitat, i sobretot des de l’arribada del tripartit a la Generalitat, cada vegada més s’ha parlat més de la necessitat de l’aprofundiment democràtic, de buscar canals de participació ciutadana, de permetre cada cop més a la gent de prendre decisions, que aporti les seves opinions sobre qüestions, plans que afectin el seu futur, però quan es tracta de qüestions bàsiques com l’ordenació del territori o que afecten el model econòmic, aquestes paraules es dilueixen. Ens trobem sovint que l'únic moment en el qual la ciutadania pot intervenir és precisament l'actual, és a dir quan ja està tot dat i beneït, tot traçat i travat i tant sols es poden aporta al·legacions, que en la major part dels casos, són la xocolata del lloro i no satisfan les cada cop més importants ganes de la gent de ser partícips de la transformació del seu entorn.

Que no es tingui en compte l'opinió de la ciutadania és especialment dramàtic al Penedès, doncs, precisament per la seva situació geogràfica entre dos grans pols de creixement demogràfic i urbanístic (l'entorn de Barcelona i el de Tarragona) i el fet de trobar-se enmig del pas de les rutes principals d'unió entre l'Estat Espanyol i Europa ha provocat que el territori penedesenc hagi estat i sigui estripat i dividit repetidament per grans xarxes de comunicació terrestre (autovies, autopistes, línia de tren d'Alta Velocitat, etc.).
 
Així doncs, hi ha un deute històric del centralisme barceloní amb el Penedès que tant sols podria ésser reparat amb la possibilitat que fos el conjunt de la població penedesenca la que decidís quins són els creixements que creguin més adients per sí mateixos i que hauria de venir definit per mitjà del pla parcial del Penedès.

-Els principis del decreixement com a full de ruta pel desenvolupament futur del Penedès.

És indecent i intolerable que en aquest moment en què el capitalisme fa aigües i mostra explícitament les seves mancances i les seves conseqüències, les seves crisis cícliques, però també sistèmiques; i en un lloc com Catalunya, on ha estat especialment dramàtica per haver basat el “desenvolupament” econòmic en la construcció, el totxo, i en la indústria de l'automòbil, se'ns presenti una nova planificació, perpetuant un model que ens ha portat a la insostenibilitat, a l’endeutament massiu i a la desigualtat social.

Se segueix caient en els mateixos errors i s'anhela tornar a tenir períodes de vaques grasses, a l'espera de la següent crisi, sense preveure canvis estructurals que basin el creixement en criteris més racionals i, evidentment, sostenibles. O, encara més, que es plantegin si és realment necessari créixer, en termes demogràfics, d'habitatge, de grans infraestructures, etc. O cal només mantenir les que hi ha procurant millorar la qualitat ambiental del territori i la qualitat de vida de la gent que hi viu. Doncs, si alguna cosa ha posat de manifest la crisi econòmica capitalista actual i, els problemes climàtics i ambientals que afecten el conjunt del planeta, és que el model que s’ha desenvolupat fins al moment és descaradament insostenible. L’assimilació de creixement amb expansió o en termes de “quantitat” ha oblidat les mancances del propi model (limitació de l’espai i dels recursos primaris, entre d’altres).


- La mobilitat sostenible com a principi bàsic pel disseny de les infraestructures.

No es pot parlar de futur i de dissenyar les línies mestres de la nova ordenació territorial i basar les properes xarxes viàries en el transport individual privat com s'està plantejant.

En cap moment s'està prirotizant un sistema que que fomenti els desplaçaments de curta distància, la creació de xarxes de transport públic que interconnectin els pobles i viles de la comarca, tant necessàries al Penedès.

Lluny d'aquest canvi de model, en favor dels transports col·lectius, s'està mirant d'encobrir el Quart Cinturó, recollit en la proposta de PTMB i en diferents declaracions polítiques per mitjà d'eufemismes com “ronda del Vallès”, desdoblament de la N-340, i termes semblants, per procurar disfressar les veritables intencions del Pla, que és i segueix sent, satisfer les necessitats de la metròpoli, passant per sobre de les prioritats que demanda la població.

Aquesta política està estretament lligada a un model de desenvolupament industrial basat en els centres logístics (alta ocupació de sòl, generació de pocs llocs de treball i baixa qualificació laboral), però que la crisi ha demostrat que és un sector molt dèbil. A pesar d’això, aquesta és una forta aposta de l’actual govern de la Generalitat que està dissenyant una xarxa de zones d’activitats logístiques per tot el territori. Mentrestant, el sector agrícola, continua sent una activitat desemparada i “maltractada” per l’administració.

- El respecte al mediambient i al territori.

Amb l'excusa que hi ha un percentatge del paisatge vitícola protegit, fet que no passava fins ara s’han introduït canvis que estan en clara contradicció amb el Pla Director de l'Alt Penedès, i que van en un sentit absolutament contrari al que la raó ens indicaria, doncs l'eix Monjos-Vilafranca- Sant sadurní, que fins ara era considerat un espai de creixement moderat, com a conseqüència de l'aprovació del PTMB passaria a ésser considerat de creixement estratègic, és a dir, exactament igual que el model que s'ha aplicat als vallesos, i en coneixem perfectament les conseqüències. Pèrdua considerable d'espais oberts i pressió urbanística fortíssima, resolent-se en un continu de naus, polígons i edificis que mai ha tingut cap mena de sentit, però molt menys encara, després de veure les conseqüències de la crisi actual.
Amb tot, el desenvolupament d’aquest pla a la comarca no respectaria cap dels principis que, segons el mateix Pla s’haurien de contemplar:

- Fomentar el desenvolupament sostenible del país.
- Respectar les terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès, ja sigui per llur extensió, per llur ubicació o per llur fertilitat.
- Incentivar l’ús eficient dels recursos energètics i hidràulics.
- Salvaguardar els espais naturals d’especial interès.
- Afavorir el mínim impacte ambiental de les actuacions amb incidència territorial.

En el cas Vilafranca, per exemple, proposa construir més de 16.000 nous habitatges (cal tenir present que en el darrer cens de l’habitatge de l’any 2001 se’n comptabilitzaven poc més de 14.000). És a dir, que en 20 anys s’haurien de construir més habitatges dels existents actualment. Aquest, sens dubte no és el camí d’un model sostenible i respectuós vers l’entorn, ni tampoc afavoreix models de cohesió social.


Per tot això, des de la CUP pensem que ha arribat un moment en què el Penedès ha de dir prou i no permetre  noves trencadisses i amenaces al territori com les que planteja el PTMB. Volem un model que sigui democràtic, transparent i que neixi del territori.

 

Enllaços:

- Dates d'exposició pública del Pla territorial de l'àmbit metropolità de Barcelona

 

Al·legacions
El Pla Territorial Metropolità està en termini d'informació pública, si creus que l'Alt Penedès i el Garraf no haurien de ser-ne part, fins el 23 de juliol pots presentar-hi al.legacions!
Aquí adjuntem les al·legacions que ha redactar la Plataforma per una vegueria pròpia   pots posar-hi les teves dades, signar-les i presenta-les a qualsevol registre oficial (registres dels consells comarcals,  registres de qualsevol departament de la generalitat, etc.).

- Desgarrega de l'al.legació particular