En uns dies on es confon cada cop més el que és oci del que és negoci, cal tenir molt presents les repercussions que poden tenir els espais de lleure col·lectiu que dissenyem al futur. El model estàndard dels grans centres comercials, conformat de multicinemes, “txiquiparcs”, cadenes de menjar ràpid, franquícies o discoteques està estès a moltes poblacions del país, tot i que no sempre ha funcionat com s'esperava. El que sí que es coneix del cert són les seves implicacions: un cop fort al comerç local, amb un profit gairebé exclusiu per a empreses de fora del municipi (generalment multinacionals), que si bé és veritat que poden crear alguns llocs de treball, la majoria d'aquests són precaris. També suposen una important transformació del paisatge i canvis en els hàbits culturals de la població, ja que aquests espais es basen simplement en el consumisme massiu de l’individu al no estar integrats al municipi i difonen unes pautes culturals basades en el consum, l'apatia o la passivitat, entre d'altres, i s’allunya, doncs de la construcció de l’espai col·lectiu.

D'alternatives diferents a aquest model n'hi ha moltes i diverses. De fet, tota la resta: des de la creació d'un casal de joves o entitats, fins a espais verds de lleure o una planificació de futurs locals comercials integrats al barri; o un mercat, o una programació potent d'activitats socioculturals infantils i juvenils; o la revalorització dels espais dedicats al cinema existents a Vilafranca; etc. Propostes que s'ajustin millor a les necessitats i realitats del barri i que no suposin un trencament de la magnitud que ho faria un gran centre comercial i, especialment que fomentin la participació, la creativitat, l'intercanvi o l'aprenentatge entre i per a les persones.

La qüestió de fons d'aquest debat és, doncs,  la de decidir què en fem del nostre temps lliure, si el matem o bé l'aprofitem, si el construïm col·lectivament o bé assumim acríticament les ofertes d’oci de les multinacionals; si volem construir espai públic o bé aïllament consumista.