OPINIÓ: Cada dia és 8 de març
20/04/2010
La copiosa i abundant nevada del passat 8 de març va acaparar, amb certa lògica, tota la informació als mitjans de comunicació, però va reduir a la mínima expressió la informació relativa al Dia Internacional de les Dones Treballadores. I aquesta és una data que cal recordar, els 365 dies de l'any i els 7 dies de la setmana, més encara en un context de crisi econòmica on la seva afectació sobre els col·lectius més precaritzats es fa més evident i colpeja amb més força.
A pesar que les enquestes continuen reflectint un increment significatiu de les taxes d’atur masculí, la crisi continua passant factura a les dones: feminització de la pobresa, augment de la prostitució, economia submergida i d'altres formes d'explotació encoberta, més enllà de les formes de discriminació més evidents que es produeixen i reprodueixen a les llars (violència contra les dones), en l'àmbit públic i també laboral.
La divisió sexual del treball continua sent una evidència a la nostra societat: naixem persones i creixem (som educats/des) sota uns patrons desiguals, que ens diuen com comportar-nos, en què treballar, amb qui relacionar-nos, com ser físicament,... amb un atributs, conductes o comportaments associats al sexe (la construcció social del gènere): dones emotives, sentimentals, submises, solidàries per contra dels homes racionals, forts, amb capacitat de lideratge... I en aquesta dicotomia, rau el principi fonamental de la discriminació entre homes i dones, justificada en molts casos, sota un fals pretext científic on es naturalitzen els comportaments socialment apresos. A més, es crea un ideal de dona i d'home polaritzat i majoritàriament impossible d’assumir que comporta estrés, angoixa, depressions, trastorns de l’alimentació....
És evident, que s'han produït avenços vers la igualtat d'oportunitats entre els dos sexes, però la consecució d'una justícia social plena es troba encara lluny de la nostra realitat. El màrqueting i la publicitat ens ho demostren cada dia: l'oferta dels productes de la llar (neteja o electrodomèstics) van acompanyats majoritàriament d'una imatge femenina, mentre que els anuncis de cotxes porten associats un imatge d'agressivitat (la mirada "masculina") acompanyat a ser possible, de dones "pomposes".
No obstant això, la discriminació vers la dona, acaba revertint també en els homes, doncs, la diferència entre els permisos de paternitat i maternitat o la no generalització de la custòdia compartida dels fills i les filles en són un clar exemple. Es continua, doncs, prioritzant la criança de les criatures a les mares, excloent la capacitat dels homes per a poder realitzar aquesta tasca o pressuposant que aquesta és la funció "natural" de les dones.
A pesar que les enquestes continuen reflectint un increment significatiu de les taxes d’atur masculí, la crisi continua passant factura a les dones: feminització de la pobresa, augment de la prostitució, economia submergida i d'altres formes d'explotació encoberta, més enllà de les formes de discriminació més evidents que es produeixen i reprodueixen a les llars (violència contra les dones), en l'àmbit públic i també laboral.
La divisió sexual del treball continua sent una evidència a la nostra societat: naixem persones i creixem (som educats/des) sota uns patrons desiguals, que ens diuen com comportar-nos, en què treballar, amb qui relacionar-nos, com ser físicament,... amb un atributs, conductes o comportaments associats al sexe (la construcció social del gènere): dones emotives, sentimentals, submises, solidàries per contra dels homes racionals, forts, amb capacitat de lideratge... I en aquesta dicotomia, rau el principi fonamental de la discriminació entre homes i dones, justificada en molts casos, sota un fals pretext científic on es naturalitzen els comportaments socialment apresos. A més, es crea un ideal de dona i d'home polaritzat i majoritàriament impossible d’assumir que comporta estrés, angoixa, depressions, trastorns de l’alimentació....
És evident, que s'han produït avenços vers la igualtat d'oportunitats entre els dos sexes, però la consecució d'una justícia social plena es troba encara lluny de la nostra realitat. El màrqueting i la publicitat ens ho demostren cada dia: l'oferta dels productes de la llar (neteja o electrodomèstics) van acompanyats majoritàriament d'una imatge femenina, mentre que els anuncis de cotxes porten associats un imatge d'agressivitat (la mirada "masculina") acompanyat a ser possible, de dones "pomposes".
No obstant això, la discriminació vers la dona, acaba revertint també en els homes, doncs, la diferència entre els permisos de paternitat i maternitat o la no generalització de la custòdia compartida dels fills i les filles en són un clar exemple. Es continua, doncs, prioritzant la criança de les criatures a les mares, excloent la capacitat dels homes per a poder realitzar aquesta tasca o pressuposant que aquesta és la funció "natural" de les dones.
Llorenç Casanova
Vilafranca del Penedès
19 de març de 2010