1.189 veïnes de Gràcia s’autoinculpen als jutjats de BCN en solidaritat amb els '3 de Gràcia'
19/11/2004
Els advocats lliuren avui al jutjat número 29 de Barcelona els 1.189 documents personals dels veïns i veïnes que s’autoinculpen.
1.189 veïns i veïnes de Gràcia han presentat avui als jutjats de Barcelona una sol•licitud d’autoinculpació en la causa que es segueix contra tres joves graciencs, acusats falsament d’un suposat delicte de danys en l’atac a un caixer automàtic. Malgrat l’absència de proves, i 30 mesos després de les detencions, els tres joves continuen encausats en un procés judicial que ja ha passat dos cops per l’Audiència Nacional, un per l’Audiència Provincial de Barcelona i que ara es troba, exactament, al Tribunal Suprem espanyol, que té plantejada un qüestió de competència –a iniciativa del jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona- respecte si el cas s’ha de jutjar a Madrid sota la legislació especial contra l’anomenat ‘terrorisme de baixa intensitat’ o als jutjats de Barcelona sota la legislació ordinària. En tots dos casos, no consta cap argument judicial ni cap prova contra els ‘tres de Gràcia’.
Iniciativa solidària
La iniciativa de desobediència civil i autoinculpacions va ser impulsada per la Coordinadora Antirepressiva de Gràcia, que aplega 15 entitats i ciutadans a títol individual, per denunciar un muntatge policial barroer contra els ‘tres de Gràcia’ i contra tota l’Assemblea de Joves del barri. Els advocats han realitzat avui el primer lliurament, ja que la campanya segueix oberta, i han sol•licitat també la suspensió de les mesures cautelars, ja que els ‘tres de Gràcia’, des de l’abril del 2002, han de firmar cada mes als jutjats.
Els 1.189 veïns i veïnes finalitzen els documents personals d’autoinculpacions afirmant que “donat que la militància en l’AJG està sent considerada com a element acusatori, també em declaro militant solidari de l’Assemblea de Joves de Gràcia i li demano que, en cas de no retornar el cas a la justícia ordinària i retirar els càrrecs contra en J.B., M.B. i J.M, em processi amb elles”.
Gràcia, amb els tres
El passat juny, el Consell Municipal del Districte de Gràcia també es va posicionar respecte a aquests fets. Tots els grups municipals, amb l’abstenció del PP, van subscriure un document on exigien que el cas retornés de l’Audiència Nacional, es feien ressò de la denúncia per tortures i reconeixien i palesaven la tasca política, social i juvenil de l’AJG en els darrers set anys com a “organisme juvenil plenament inserit en la vida del barri”. La Coordinadora Antirepressiva de Gràcia treballa ara perquè l’Ajuntament de Barcelona i el Parlament de Catalunya subscrigui la mateixa declaració signada a Gràcia pels grups municipals del PSC, CiU, ERC i IC-V/EUiA. A més, la setmana vinent es reuneixen amb el Síndic de Greuges per sol•licitar la seva intervenció.
Abril de 2002
Els fets es remunten a l’abril del 2002, un mes després de la cimera de la UE a Barcelona, quan un quart jove va ser detingut acusat d’un presumpte delicte de danys en l’atac contra un caixer automàtic, que va acabant convertint-se en una operació policial contra l’Assemblea de Joves de Gràcia amb vuit detencions, l’escorcoll il•legal del Casal Popular de Gràcia i els maltractaments patits i denunciats pels ‘tres de Gràcia’.
Quan el maig del 2003, el jutjat número 29 tancava la instrucció i sol•licitava a la fiscalia la qualificació dels fets, aquesta – presionada pels informes delirants del Grup 6è de la Brigada d’Informació de la policia espanyola sota les ordres de Julia Garcia Valdecasas– es va despenjar sorprenentment demanant la inhibició en favor de l’Audiència Nacional en tractar-se d’un delicte de terrorisme que establia l’Assemblea de Joves en un marc d’ “associació il•lícita” amb fins terroristes, equiparant-la amb l’anomenada ‘kale borroka’ al País Basc.
El juny del 2004, Ismael Moreno, del JCI núm 2 de l’Audiència Nacional, seguint els criteris de la pròpia fiscalia del tribunal, desestimava la petició i la retornava als jutjats naturals de Barcelona. Però, també sorprenentment, el titular del jutjat número 29 de Barcelona recorria la decisió plantejant “una qüestió de competència” davant el Tribunal Suprem perquè determinés a quina instància judicial s’haurà de jutjat el cas.
En aquests moments, la causa es troba en aquesta fase, on el Tribunal Suprem s’haurà de posicionar.
Denúncia en curs per tortures
El procés judicial que també segueix obert és la denúncia per tortures, maltractaments, coaccions i detenció il•legal interposada pels ‘tres de Gràcia’ contra la policia. El passat juny, un dels caps de la Brigada d’Informació de la policia espanyola ja va declarar com a imputat. Val la pena recordar que el mateix agent té obertes dues causes més per tortures en dos casos més. Des d’aleshores, la defensa dels tres joves represaliats a sol•licitat una roda de reconeixement per determinar els agents que, entre d’altres, van clavar xinxetes als detinguts, els van colpejar i els van amenaçar.
www.tresdegracia.net
1.189 veïns i veïnes de Gràcia han presentat avui als jutjats de Barcelona una sol•licitud d’autoinculpació en la causa que es segueix contra tres joves graciencs, acusats falsament d’un suposat delicte de danys en l’atac a un caixer automàtic. Malgrat l’absència de proves, i 30 mesos després de les detencions, els tres joves continuen encausats en un procés judicial que ja ha passat dos cops per l’Audiència Nacional, un per l’Audiència Provincial de Barcelona i que ara es troba, exactament, al Tribunal Suprem espanyol, que té plantejada un qüestió de competència –a iniciativa del jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona- respecte si el cas s’ha de jutjar a Madrid sota la legislació especial contra l’anomenat ‘terrorisme de baixa intensitat’ o als jutjats de Barcelona sota la legislació ordinària. En tots dos casos, no consta cap argument judicial ni cap prova contra els ‘tres de Gràcia’.
Iniciativa solidària
La iniciativa de desobediència civil i autoinculpacions va ser impulsada per la Coordinadora Antirepressiva de Gràcia, que aplega 15 entitats i ciutadans a títol individual, per denunciar un muntatge policial barroer contra els ‘tres de Gràcia’ i contra tota l’Assemblea de Joves del barri. Els advocats han realitzat avui el primer lliurament, ja que la campanya segueix oberta, i han sol•licitat també la suspensió de les mesures cautelars, ja que els ‘tres de Gràcia’, des de l’abril del 2002, han de firmar cada mes als jutjats.
Els 1.189 veïns i veïnes finalitzen els documents personals d’autoinculpacions afirmant que “donat que la militància en l’AJG està sent considerada com a element acusatori, també em declaro militant solidari de l’Assemblea de Joves de Gràcia i li demano que, en cas de no retornar el cas a la justícia ordinària i retirar els càrrecs contra en J.B., M.B. i J.M, em processi amb elles”.
Gràcia, amb els tres
El passat juny, el Consell Municipal del Districte de Gràcia també es va posicionar respecte a aquests fets. Tots els grups municipals, amb l’abstenció del PP, van subscriure un document on exigien que el cas retornés de l’Audiència Nacional, es feien ressò de la denúncia per tortures i reconeixien i palesaven la tasca política, social i juvenil de l’AJG en els darrers set anys com a “organisme juvenil plenament inserit en la vida del barri”. La Coordinadora Antirepressiva de Gràcia treballa ara perquè l’Ajuntament de Barcelona i el Parlament de Catalunya subscrigui la mateixa declaració signada a Gràcia pels grups municipals del PSC, CiU, ERC i IC-V/EUiA. A més, la setmana vinent es reuneixen amb el Síndic de Greuges per sol•licitar la seva intervenció.
Abril de 2002
Els fets es remunten a l’abril del 2002, un mes després de la cimera de la UE a Barcelona, quan un quart jove va ser detingut acusat d’un presumpte delicte de danys en l’atac contra un caixer automàtic, que va acabant convertint-se en una operació policial contra l’Assemblea de Joves de Gràcia amb vuit detencions, l’escorcoll il•legal del Casal Popular de Gràcia i els maltractaments patits i denunciats pels ‘tres de Gràcia’.
Quan el maig del 2003, el jutjat número 29 tancava la instrucció i sol•licitava a la fiscalia la qualificació dels fets, aquesta – presionada pels informes delirants del Grup 6è de la Brigada d’Informació de la policia espanyola sota les ordres de Julia Garcia Valdecasas– es va despenjar sorprenentment demanant la inhibició en favor de l’Audiència Nacional en tractar-se d’un delicte de terrorisme que establia l’Assemblea de Joves en un marc d’ “associació il•lícita” amb fins terroristes, equiparant-la amb l’anomenada ‘kale borroka’ al País Basc.
El juny del 2004, Ismael Moreno, del JCI núm 2 de l’Audiència Nacional, seguint els criteris de la pròpia fiscalia del tribunal, desestimava la petició i la retornava als jutjats naturals de Barcelona. Però, també sorprenentment, el titular del jutjat número 29 de Barcelona recorria la decisió plantejant “una qüestió de competència” davant el Tribunal Suprem perquè determinés a quina instància judicial s’haurà de jutjat el cas.
En aquests moments, la causa es troba en aquesta fase, on el Tribunal Suprem s’haurà de posicionar.
Denúncia en curs per tortures
El procés judicial que també segueix obert és la denúncia per tortures, maltractaments, coaccions i detenció il•legal interposada pels ‘tres de Gràcia’ contra la policia. El passat juny, un dels caps de la Brigada d’Informació de la policia espanyola ja va declarar com a imputat. Val la pena recordar que el mateix agent té obertes dues causes més per tortures en dos casos més. Des d’aleshores, la defensa dels tres joves represaliats a sol•licitat una roda de reconeixement per determinar els agents que, entre d’altres, van clavar xinxetes als detinguts, els van colpejar i els van amenaçar.
www.tresdegracia.net