Candidatura d'Unitat Popular

Vilafranca del Penedès

2.138 persones avalen la CUP – Alternativa d’Esquerres a l’Alt Penedès, el Garraf i l’Anoia.

Aquests dies s’escolta que la mesura de restringir candidatures, el requisit dels avals, es fa per aconseguir un estalvi econòmic. Aquest estalvi, però, és una retallada més als drets democràtics, mentre es mira cap a una altra banda en les importants despeses que generen les campanyes de la majoria de partits, les subvencions i càrrecs a sou que treballen per als partits i que paguen les administracions, és a dir, els ciutadans.

El dia 10 d’octubre la Junta Electoral, a instàncies del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, va resoldre que els partits que no tinguessin representació al Parlament havien de presentar un nombre d’avals corresponents al 0,1% del cens, per tant, prop de 7.000 signatures a les quatre demarcacions electorals del Principat.

A manca d’una llei electoral catalana, la Junta Electoral considera que s’ha d’aplicar la LOREG espanyola, que inclou el requisit dels avals. Tanmateix, en les eleccions a Euskadi i Galícia de diumenge, el requisit no es va pas exigir.

Tot i disposar de menys d’una setmana de marge, la CUP – Alternativa d’Esquerres ha demostrat una gran capacitat de mobilització, i va poder presentar el passat divendres un total de 27.111 signatures, de les quals, des del Penedès (circumscripció electoral de Barcelona: Alt Penedès, Anoia i Garraf) se n’han aportat 2.138.

La CUP – Alternativa d’Esquerres vol agrair a totes les persones que s’han apropat als punts de recollida d’avals per donar el seu suport i a les que han col·laborat recollint les signatures. També agrair la voluntat d’aquelles persones que haurien volgut signar, però que, a causa de la situació d’exclusió que pateixen, no consten en el cens tot i residir al país, no ho han pogut fer, com tampoc podran votar en les properes eleccions.

Tot i aconseguir els avals necessaris, la CUP – Alternativa d’Esquerres vol denunciar l’aplicació d’aquesta llei, així com la el fet d’adoptar-la precipitadament. Una llei que restringeix el dret a la participació d’altres candidatures i la possibilitat que, lliurement, els electors puguin votar la formació que considerin oportú.

No obstant això, el que inicialment podia semblar un entrebanc s’ha acabat convertint en un element per activar la militància i donar a conèixer que, en aquestes eleccions, la CUP hi serà present, i que molta gent que fins ara no tenia aquesta opció de vot ara la tindrà, tal com han comentat a la CUP algunes persones que aquests dies han passat per als punts de recollida d’avals.

Les 2.138 signatures no són vots, ja que també han avalat la CUP persones que simpatitzen amb altres opcions polítiques, però que comparteixen que no es poden excloure altres grups. De totes maneres, el suport rebut anima encara més el conjunt de l’Esquerra Independentista a tirar endavant per aconseguir uns bons resultats en aquestes eleccions i, sobretot, per portar la veu del carrer al Parlament.

Per això, de la mateixa manera que, abans de prendre la decisió de presentar-se a les eleccions es van convocar assemblees obertes per obrir el debat a veïns, entitats i moviments socials, durant aquesta setmana, es faran arreu del territori assemblees obertes per explicar la proposta de radicalitat democràtica, d’unitat popular, de Països Catalans que planteja la CUP – Alternativa d’Esquerres, i sumar el major nombre de suports possibles, de persones que vulguin col·laborar per fer realitat el canvi.

La Candidatura d’Unitat Popular compta amb les persones i no amb els bancs, ja que no es demanarà cap crèdit per concórrer a les eleccions. La campanya comptarà amb mitjans propis i sobretot amb la mobilització popular.

La veu de la CUP es troba en els mitjans locals, sobretot en els municipis on s’ha implantat la CUP. Però, banda dels avals, també tenen clar que només els partits amb representació parlamentària tenen lloc als mitjans públics d’abast nacional, fet que es farà més evident durant la campanya. És una altra farsa d’aquesta democràcia que no els fa por perquè no volen ser un producte publicitari, sinó un instrument de mobilització, de consciència i de perseverança.