Amatller obre les portes al relleu, però anuncia que seguira implicat al màxim amb la CUP
14/07/2006
Otger Amatller no seguirà com a cap de llista tot i que podria anar de segon d’una llista que aspira a doblar la representació.
“Ocupa l’Ajuntament” va ser un dels lemes triats per a les primeres temptatives de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) sorgides a principis dels anys noranta. El lema, clarament alternatiu, expressava la singularitat de la proposta organitzada en la confluència de sectors de l’esquerra independentista, de persones del món ecologista i feminista i d’un llarg llistat d’independents. Candidatures “independentistes i d’esquerres del Països Catalans que, des de l’àmbit local, treballem per bastir un país més lliure i més just”.
Aquestes són les credencials de la CUP i responen perfectament a la proposta vilafranquina, un dels referents de l’esquerra independentista a tot el país que lentament ha aconseguit representació en algunes poblacions i en capitals de comarca com Valls o la mateixa capital de l’Alt Penedès. Vilafranca és però la població més gran on la CUP ha aconseguit entrar a l’Ajuntament després d’uns resultats electorals sorprenents per una candidatura sorgida del no-res i gairebé improvisada a un any escàs de les anteriors eleccions municipals.
El perfil jove d’aquella candidatura que el maig de 2003 va aconseguir superar el llindar del miler de vots a Vilafranca -un fet que es va viure amb una explosió d’alegria en les files de la CUP- es manté a menys d’un any de les properes eleccions municipals tot i que en l’assemblea celebrada el 8 de juliol a l’Escorxador s’hi van deixar veure rostres més veterans com Dídac Gallego o Fèlix Simon (portaveus de Vegueria Pròpia) o el filòsof Joan Cuscó que van ser expressament convidats a la trobada com a observadors. De fet, la CUP evidencia un procés de maduració però el perfil jove es manté com un dels vaixells insígnia de la candidatura. Iniciar el compte enrere és el motiu que va portar la CUP de Vilafranca a celebrar una assemblea en què van participar mig centenar de persones i en què van obrir la cursa electoral, fent una crida a “omplir de continguts” la proposta electoral de la CUP a través del que han anomenat “Programa Participatiu” amb “l’objectiu d’aconseguir un programa electoral que doni la veu al poble”.
En la línia de donar a conèixer les seves propostes, la CUP ha creat també un òrgan d’expressió: el butlletí l’Arrel, amb una periodicitat irregular que combina els articles de fons amb la denúncia i que incopora articles d’opinió de persones que col•laboren amb la CUP tot i no ser-ne militants. I també mantenen molt activa, i en constant actualització, una web: www.cupvila.org.
La CUP vilafranquina, a més, afronta el repte de canviar el cap de llista. Ningú no dubta al si de la CUP que si Otger Amatller hagués volgut seguir hauria repetit sense oposició. Amatller és el primer regidor de la CUP però també una persona que genera un ampli consens. Tot i així, l’avui regidor ja fa temps que va comunicar al seu entorn més proper la necessitat de seguir vinculat a la candidatura però sense haver d’assumir les exigències de ser-ne regidor, portaveu i cara pública. Amatller ha assegurat que la decisió “respon més a la voluntat de donar un relleu i de fer entendre que hem de defugir els personalismes i demostrar que es pot treballar en equip. Jo crec que és important que hi hagi un relleu. No és tant una qüestió de temps com ideològica: perquè potser acabo anant de segon a la llista i mantindré totalment la meva implicació i ganes. Però crec que la CUP ha de ser també un exemple a l’hora de donar relleus. Alhora, jo crec que he de transmetre tot el que he après, compartir aquesta experiència i col•laborar a formar un equip fort i preparat”. L’actual regidor de la CUP ha descartat dir el nom del proper candidat “perquè aquesta és una qüestió que ha de decidir l’assemblea. Però penso que el candidat de la CUP ha de ser una persona amb autocontrol, mentalitat oberta, amb capacitat de consensuar, que fugi de l’ortodòxia i que disposi sobretot de ganes de treballar perquè el temps, si té il•lusió i ganes, ja el treurà”. Però ja circulen noms.
Un dels que sona amb més força és el de Jordi Salvia, més jove que Amatller, que no s’ha d’oblidar va ocupar el segon lloc a la candidatura de la CUP a l’Ajuntament de Vilafranca. Però el mateix Salvia alhora que assegurava estar “a disposició de la CUP” ha manifestat que hi ha “diverses persones que podrien anar al davant però aquesta és una qüestió que encara no s’ha abordat i que haurà de decidir l’assemblea de la Candidatura d’Unitat Popular”, entre d’altres també s’han pogut escoltar amb força els noms de Llorenç Casanova o de Jaume Ramon, que també van formar part de la llista del 2003.
El Programa Participatiu de la CUP proposa quatre eixos estratègics a partir del que han anomenat Punts de Trobada: habitatge, immigració, territori i cultura. Els quatre eixos responen als principals cavalls de batalla de la CUP, que ha mantingut al llarg de la legislatura una actitud crítica amb el govern de Marcel Esteve i la coalició PSC-ERC. Així, la CUP considera cabdal el debat territorial i ha apostat clarament per la Vegueria del Penedès. Però més enllà, la formació independentista manté una actitud de censura permanent “a les agressions sobre el medi ambient i el territori” i qüestiona “aquesta política de creixement de l’Ajuntament de Vilafranca i sobretot el PSC amb aquesta dèria per integrar-nos a la metròpoli barcelonina i defensant un model urbanístic expansionista que fomenta un creixement accelerat de Vilafranca i de tot el Penedès”.
Amatller assegura que aquests han estat també “els eixos de treball a l’Ajuntament. Crec que hem fet una feina molt bona i que hem superat de llarg les expectatives inicials. Hem madurat també com a grup, hem rebut valuoses incoroporacions de gent amb més experiència com el Jordi Asensi, el Xavier Navarro o la Mònica Hill. I mantenim una estreta col•laboració amb d’altres sectors de gent de més edat”. Amatller no pot evitar sentir-se optimista: “hem incidit amb força a l’Ajuntament, hi hem anat a treballar amb honestedat, hem estat fidels als nostres principis i al nostre programa electoral. És per això, per la il•lusió que veig a la CUP que crec de debò que podem aspirar a doblar els resultats i ser presents a l’Ajuntament amb dos regidors. Sabem què és difícil però està al nostre abast i és el noste repte”. Amatller, seguint la filosofia de la CUP, lliura la totalitat dels ingressos que percep com a regidor, més els ajuts que rep cada grup amb representació municipal, a les arques de la Candidatura, una organització que compta amb uns 40 militants a Vilafranca i que disposa d’un local al carrer de Santa Maria que es finança, sobretot, precisament dels ingressos provinents de l’Ajuntament. La CUP s’ha posat en marxa mentre els seus militants segueixen treballant des del Cep, nom que rep el local llogat del número 4 del carrer de Santa Maria, a tocar de l’edifici consistorial, literalment a un salt d’ocupar l’Ajuntament, just a l’altra banda del carrer. Un local “obert a tots i totes els homes i dones que creuen necessària la intervenció en l’àmbit de la vida social de Vilafranca des d’un posicionament nacional i d’esquerres i que, des de la crítica constructiva i la solidaritat, desitgen transformacions socials, polítiques i culturals basades en la participació oberta de tots els ciutadans i ciutadanes de la Vila”.
www.el3devuit.com
“Ocupa l’Ajuntament” va ser un dels lemes triats per a les primeres temptatives de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) sorgides a principis dels anys noranta. El lema, clarament alternatiu, expressava la singularitat de la proposta organitzada en la confluència de sectors de l’esquerra independentista, de persones del món ecologista i feminista i d’un llarg llistat d’independents. Candidatures “independentistes i d’esquerres del Països Catalans que, des de l’àmbit local, treballem per bastir un país més lliure i més just”.
Aquestes són les credencials de la CUP i responen perfectament a la proposta vilafranquina, un dels referents de l’esquerra independentista a tot el país que lentament ha aconseguit representació en algunes poblacions i en capitals de comarca com Valls o la mateixa capital de l’Alt Penedès. Vilafranca és però la població més gran on la CUP ha aconseguit entrar a l’Ajuntament després d’uns resultats electorals sorprenents per una candidatura sorgida del no-res i gairebé improvisada a un any escàs de les anteriors eleccions municipals.
El perfil jove d’aquella candidatura que el maig de 2003 va aconseguir superar el llindar del miler de vots a Vilafranca -un fet que es va viure amb una explosió d’alegria en les files de la CUP- es manté a menys d’un any de les properes eleccions municipals tot i que en l’assemblea celebrada el 8 de juliol a l’Escorxador s’hi van deixar veure rostres més veterans com Dídac Gallego o Fèlix Simon (portaveus de Vegueria Pròpia) o el filòsof Joan Cuscó que van ser expressament convidats a la trobada com a observadors. De fet, la CUP evidencia un procés de maduració però el perfil jove es manté com un dels vaixells insígnia de la candidatura. Iniciar el compte enrere és el motiu que va portar la CUP de Vilafranca a celebrar una assemblea en què van participar mig centenar de persones i en què van obrir la cursa electoral, fent una crida a “omplir de continguts” la proposta electoral de la CUP a través del que han anomenat “Programa Participatiu” amb “l’objectiu d’aconseguir un programa electoral que doni la veu al poble”.
En la línia de donar a conèixer les seves propostes, la CUP ha creat també un òrgan d’expressió: el butlletí l’Arrel, amb una periodicitat irregular que combina els articles de fons amb la denúncia i que incopora articles d’opinió de persones que col•laboren amb la CUP tot i no ser-ne militants. I també mantenen molt activa, i en constant actualització, una web: www.cupvila.org.
La CUP vilafranquina, a més, afronta el repte de canviar el cap de llista. Ningú no dubta al si de la CUP que si Otger Amatller hagués volgut seguir hauria repetit sense oposició. Amatller és el primer regidor de la CUP però també una persona que genera un ampli consens. Tot i així, l’avui regidor ja fa temps que va comunicar al seu entorn més proper la necessitat de seguir vinculat a la candidatura però sense haver d’assumir les exigències de ser-ne regidor, portaveu i cara pública. Amatller ha assegurat que la decisió “respon més a la voluntat de donar un relleu i de fer entendre que hem de defugir els personalismes i demostrar que es pot treballar en equip. Jo crec que és important que hi hagi un relleu. No és tant una qüestió de temps com ideològica: perquè potser acabo anant de segon a la llista i mantindré totalment la meva implicació i ganes. Però crec que la CUP ha de ser també un exemple a l’hora de donar relleus. Alhora, jo crec que he de transmetre tot el que he après, compartir aquesta experiència i col•laborar a formar un equip fort i preparat”. L’actual regidor de la CUP ha descartat dir el nom del proper candidat “perquè aquesta és una qüestió que ha de decidir l’assemblea. Però penso que el candidat de la CUP ha de ser una persona amb autocontrol, mentalitat oberta, amb capacitat de consensuar, que fugi de l’ortodòxia i que disposi sobretot de ganes de treballar perquè el temps, si té il•lusió i ganes, ja el treurà”. Però ja circulen noms.
Un dels que sona amb més força és el de Jordi Salvia, més jove que Amatller, que no s’ha d’oblidar va ocupar el segon lloc a la candidatura de la CUP a l’Ajuntament de Vilafranca. Però el mateix Salvia alhora que assegurava estar “a disposició de la CUP” ha manifestat que hi ha “diverses persones que podrien anar al davant però aquesta és una qüestió que encara no s’ha abordat i que haurà de decidir l’assemblea de la Candidatura d’Unitat Popular”, entre d’altres també s’han pogut escoltar amb força els noms de Llorenç Casanova o de Jaume Ramon, que també van formar part de la llista del 2003.
El Programa Participatiu de la CUP proposa quatre eixos estratègics a partir del que han anomenat Punts de Trobada: habitatge, immigració, territori i cultura. Els quatre eixos responen als principals cavalls de batalla de la CUP, que ha mantingut al llarg de la legislatura una actitud crítica amb el govern de Marcel Esteve i la coalició PSC-ERC. Així, la CUP considera cabdal el debat territorial i ha apostat clarament per la Vegueria del Penedès. Però més enllà, la formació independentista manté una actitud de censura permanent “a les agressions sobre el medi ambient i el territori” i qüestiona “aquesta política de creixement de l’Ajuntament de Vilafranca i sobretot el PSC amb aquesta dèria per integrar-nos a la metròpoli barcelonina i defensant un model urbanístic expansionista que fomenta un creixement accelerat de Vilafranca i de tot el Penedès”.
Amatller assegura que aquests han estat també “els eixos de treball a l’Ajuntament. Crec que hem fet una feina molt bona i que hem superat de llarg les expectatives inicials. Hem madurat també com a grup, hem rebut valuoses incoroporacions de gent amb més experiència com el Jordi Asensi, el Xavier Navarro o la Mònica Hill. I mantenim una estreta col•laboració amb d’altres sectors de gent de més edat”. Amatller no pot evitar sentir-se optimista: “hem incidit amb força a l’Ajuntament, hi hem anat a treballar amb honestedat, hem estat fidels als nostres principis i al nostre programa electoral. És per això, per la il•lusió que veig a la CUP que crec de debò que podem aspirar a doblar els resultats i ser presents a l’Ajuntament amb dos regidors. Sabem què és difícil però està al nostre abast i és el noste repte”. Amatller, seguint la filosofia de la CUP, lliura la totalitat dels ingressos que percep com a regidor, més els ajuts que rep cada grup amb representació municipal, a les arques de la Candidatura, una organització que compta amb uns 40 militants a Vilafranca i que disposa d’un local al carrer de Santa Maria que es finança, sobretot, precisament dels ingressos provinents de l’Ajuntament. La CUP s’ha posat en marxa mentre els seus militants segueixen treballant des del Cep, nom que rep el local llogat del número 4 del carrer de Santa Maria, a tocar de l’edifici consistorial, literalment a un salt d’ocupar l’Ajuntament, just a l’altra banda del carrer. Un local “obert a tots i totes els homes i dones que creuen necessària la intervenció en l’àmbit de la vida social de Vilafranca des d’un posicionament nacional i d’esquerres i que, des de la crítica constructiva i la solidaritat, desitgen transformacions socials, polítiques i culturals basades en la participació oberta de tots els ciutadans i ciutadanes de la Vila”.
www.el3devuit.com