'El model social, cultural i econòmic dels EEUU pesarà cada dia més en el desenvolupament de la futura Unió Europea'.

Només una petitíssima part del món s'ha alegrat de la victòria de Bush a les eleccions dels EEUU. Per a la majoria del planeta, per als qui pensem que un altre món no només és possible sinó que és a més necessari, el resultat electoral és una notícia dolentíssima.

És una mala notícia no només perquè Bush hagi estat reeelegit, sinó sobretot perquè ha sortit reforçat de la contesa electoral en aconseguir la majoria absoluta en les dues cambres nord-americanes i en totes les institucions polítiques, econòmiques, financeres, militars i jurídiques que en depenen, a més d'haver estat escollit amb un quantitat de vots que mai no havia aconseguit anteriorment cap president dels EEUU.

En dues paraules, han triomfat les tesis més reaccionàries dels EEUU, les de la guerra preventiva, les que desmantellen els drets civils i polítics més fonamentals en nom de la lluita mundial contra el terrorisme, les de Guantánamo, les favorables a les privatitzacions dels serveis públics i a la globalització neoliberal, les contràries al dret a l’avortament o al matrimoni dels homosexuals, les dels defensors del rifle i de les indústries armamentístiques, les favorables a la pena de mort, les que creuen que existeix una guerra de civilitzacions, les que no signen els acords internacionals en defensa del medi ambient, les que promulguen un desenvolupament i consumisme insostenible... En definitiva, ha guanyat el pitjor del pitjor.

Després de l'elecció de Bush surt reforçat el concepte d'imperi nord-americà. Surt reforçat Sharon i la política sionista en contra del Poble Palestí. Surten reforçades les iniciatives bèl•liques contra l'Irac, l’Afganistan i d’altres que poden venir a partir d’ara amb la clara intenció de controlar els recursos i reserves petrolieres del futur. En dues paraules, es complica més si cap la solució política a l’Orient Mitjà i a l’Àsia Central.

Avui, Cuba i Veneçuela estan més amenaçades que ahir, i juntament amb aquests països, tota Amèrica Llatina i el Carib, immerses en importants avanços socials i de l'esquerra com a l’Uruguai, el Brasil, l’Argentina, Bolívia, el Salvador o Nicaragua. L’ALCA i els altres plans de dominació regionals dels EEUU com són el Pla Colòmbia, el Pla Puebla-Panamà, la Iniciativa Andina es veuran enfortits i augmentarà la presència militar i econòmica nord-americana en tota la zona.

Però a més, també surten enfortides les aliances més reaccionàries de la governació mundial al si de l'OMC, del Banc Mundial, de l’FMI o de l'ONU, per citar-ne les més importants, que ja estaven sotmesos als dictats dels EEUU i que promouen en la pràctica un model de desenvolupament que en lloc de distribuir la riquesa van escampant la fam, la misèria, l'analfabetisme i la mort de milions de persones arreu del món per falta d'assistència mèdica. En definitiva, l'elecció de Bush intensificarà aquesta instrumentalizació de les instàncies internacionals en benefici d'uns pocs i en contra de molts, cosa que crearà un món cada vegada més desequilibrat i més injust defensat per la força de les armes.

Per a la ciutadania de la futura Unió Europea, també ha estat una notícia dolenta la victòria de Bush, l'enfrontament de la qual amb la 'vella Europa' és públic i notori a causa de les pretensions europees en l'àmbit internacional, financer i militar que competeixen amb els EEUU i s'enfronten a l'unilateralisme nord-americà. En un moment que Europa ha de definir el seu paper al món, la reelecció i l'enfortiment de Bush inclinaran la balança en favor dels dirigents europeus que pensen que Europa ha d'actuar sistemàticament en sintonia amb la política exterior dels EEUU. En el futur, l'OTAN, sota el guiatge de Bush, es convertirà en l'instrument de control que els EEUU utilitzaran per condicionar qualsevol autonomia de la Unió Europea en l'àmbit internacional.

No cal ser un analista molt fi per arribar a la conclusió que, després de l'elecció de Bush, el projecte polític i social neolibreal europeu recollit en la proposta Constitucional signada el passat dia 28 a Roma pels 25 caps d'Estat que componen actualment la Unió Europea es desplaçarà encara més a la dreta quan es posi en pràctica. El model social, cultural i econòmic dels EEUU pesarà cada dia més en el desenvolupament de la futura Unió Europea.

Com a conseqüència de tot això, és previsible que, d’una banda, durant els propers quatre anys es limitin les contradiccions entre els diferents pols capitalistes, com són la Unió Europea i els EEUU per exemple, i, per una altra, que s'aguditzi l'enfrontament entre els milions d'afectats per la mundialització neoliberal i els grups de poder internacionals que la propugnen.

Però aquesta possible evolució o deriva reaccionària de la gobernació mundial limitarà la validesa política dels qui proposen la tercera via, ni la de l'imperi ni la del socialisme. La tercera via haurà de decidir amb qui col•labora per a l'articulació d'aquest important tercer espai social en un dels dos projectes polítics fonamentals del futur. Tal com deia l'eslògan de la contracimera de Génova, ells són 8 i nosaltres 6.000 milions. A l'esquerra li correspon desenvolupar una alternativa real enfront de l'imperi, una cosa que la política de Bush afavorirà en els pròxims anys. El treball en defensa d'un altre món no només és possible, sinó que avui és més necessari que mai. El camí és la lluita i el projecte, el socialisme.

Joseba Alvarez (Parlamantari de Batasuna)