Caracas (Venezuela) acull el XVI Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants
04/04/2005
S'organitzen diverses delegacions catalanes per assistir al festival.
Caracas s’ha convertit en menys de sis anys en la capital mundial de la rebel•lia. Després dels congresos internacionals d’Amèrica Llatina, d’intel•lectuals i d’indígenes, ara és el torn dels joves. Milers de delegats de les organitzacions rebels de tot el planeta es reuniran el 7 d'agost en una nova i inesperada internacional de l’esperança.
Fa ben poc que la majoria de les esquerres i els nacionalismes europeus encara miraven amb recel l’anomenada revolució bolivariana”. Però les campanyes mediàtiques antixavistes que culminaren en el colp d’Estat del 2002 ja fa temps que van perdre la seua efectivitat dins dels moviments socials i els col•lectius rebels d’Europa. Des d’Ignacio Ramonet a Tariq Ali, passant per Eduardo Galeano o James Petras, els intel•lectuals compromesos del món han anat, un a un, sumant-se al suport a la primera revolució pacífica i democràtica del segle XXI.
Solidaritat des d’Europa
Primer van ser els seus veïns : Equador i Colòmbia, qui van començar a enviar joves per tal de tractar de desxifrar el que estava passant a aquella oblidada Veneçuela. Posteriòrment Amèrica Llatina sencera, des de Mèxic fins Argentina va volcar-se. Les nacions indígenes i afroamericanes també van intuir en Veneçuela un refugi i un aliat i van celebrar els seus respectius congresos internacionals a Caracas. I per últim, la vella Europa. Amb un impuls iniciat bàsicament per mitjans com Le Monde Diplomatique , L’Avanç i rebelion.org i del qual van agafar el relleu les organitzacions polítiques es va iniciar una onada creixent d’interés i solidaritat amb el poble veneçolà. De les primeres visites individuals es va passar a les brigades solidàries. Bascos, canaris, madrilenys, catalans i alguns valencians van ser dels primers en acudir a Caracas per aprendre i intercanviar experiències. La presència belga, alemanya i francesa també es va fer notar. Així, poc a poc, han començat a arribar a Caracas ciutadans de tots els pobles europeus. Els cercles bolivarians i les plataformes solidàries es troben a quasi totes les capitals i ciutats importants europees. I s’ha arribat al punt en el qual les organitzacions d’esquerres i nacionalistes ja consideren fonamental la defensa de la democràcia en Veneçuela. Aquest agost del 2005, serà la data en la qual la joventut rebel d’Europa mostrarà de manera massiva el seu suport a les lluites per l’alliberament nacional en aquesta etapa històrica de la globalització neoliberal i neoimperial. No menys de 3.000 joves europeus està previst que es reuneisquen a Caracas.
Conèixer-se i dialogar
Segons ens va explicar el coordinador del Festival, David Velásquez, un dels principals objectius és que les delegacions internacionals no es queden debatent en recintes tancats durant dies sinó que ixquen al carrer i coneguen a la població veneçolana per si mateixos. Per aquesta raó, alguns dels actes es faran inclús fora de Caracas per tal de visitar altres zones del país. Amb l’acreditació de les diferents delegacions s’inclourà, tant l’allotjament, com l’alimentació i el transport. Això sí, tingau paciència, perquè no estareu a l’ordrenada Europa i no us estranyeu si els horaris i les regles són “modificades”. Un dels fets positius que plantejaven els organitzadors, tant per a les delegacions estrangeres com per a les veneçolanes, era el de que col•lectius amb ideologies molt diferents, a voltes antagòniques, pugueren reunir-se per dialogar i plantejar punts de trobada i unió. En el cas de les delegacions europees es produirà la clàssica divisió entre organitzacions properes a partits d’esquerres institucionals per un costat, a l’extrema esquerra per altre i als nacionalistes per un altre. Allò destacat és el fet de que el que passa a Veneçuela els uneix i els veneçolans afirmen que també pot servir-los per a que, com va passar amb les mobilitzacions contra la guerra, es plantegen programes de mínims on tothom puga sentir-se representat.
En definitiva, una oportunitat única de conèixer joves compromesos de més de 115 països i de gaudir d’un dels països més preciosos i fascinants del món. Aquesta serà una trobada històrica. Ens veiem a Caracas.
PROGRAMACIÓ:
Dies temàtics
7 d'agost. Arribada i Inscripció
8 d'agost. Inauguració
9 d'agost. Àfrica
10 d'agost. Amèrica
11 d'agost. Àsia i Pacífic
12 d'agost. Europa
13 d'agost. Orient Mitjà
14 d'agost. Victoria Popular sobre el feixisme.
15 d'agost. Veneçuela. Clausura.
Blocs temàtics de debat
Cada tema tindrà una seua i es desenvoluparan els dies 9 al 12. Dins de cada bloc temàtic hi han quantitat de subàrees.
Pau, guerra i imperialisme
Debats sobre les diferents lluites de resistència a la globalització.
Educació, ciència, cultura, comunicació i tecnologia
Debats sobre l’ús de la tecnologia i la cultura en les lluites d’alliberament.
Ocupació, economia i desenvolupament
Debats sobre models alternatius al capitalisme.
Democràcia, llibertat, sobirania nacional i drets humans
Debats sobre drets civils i polítics dels individus i els pobles.
Altres
Clubs regionals (organitzats per cada regió): Àfrica, Amèrica, Àsia i Pacífic, Europa, Orient Mitjà, Veneçuela. Es realitzaran activitats pròpies per a cada àrea del planeta.
Trobades Socials d'Intercanvi (10 i 11 d'agost): joves discapacitats, estudiants, sindicalistes, voluntaris, artistes, emigrants, immigrants, emprenedors i professionals, parlamentaris, camperols, creients/religiosos, repressaliats, indígenes, esportistes, dones i mitjans de comunicació.
Fòrums de solidaritat: Àfrica, Amèrica, Àsia i Pacífic, Europa, Orient Mitjà, Veneçuela.
Mes informació a:
www.caracas2005.info
www.fmje.org
www.lavanc.org
Caracas s’ha convertit en menys de sis anys en la capital mundial de la rebel•lia. Després dels congresos internacionals d’Amèrica Llatina, d’intel•lectuals i d’indígenes, ara és el torn dels joves. Milers de delegats de les organitzacions rebels de tot el planeta es reuniran el 7 d'agost en una nova i inesperada internacional de l’esperança.
Fa ben poc que la majoria de les esquerres i els nacionalismes europeus encara miraven amb recel l’anomenada revolució bolivariana”. Però les campanyes mediàtiques antixavistes que culminaren en el colp d’Estat del 2002 ja fa temps que van perdre la seua efectivitat dins dels moviments socials i els col•lectius rebels d’Europa. Des d’Ignacio Ramonet a Tariq Ali, passant per Eduardo Galeano o James Petras, els intel•lectuals compromesos del món han anat, un a un, sumant-se al suport a la primera revolució pacífica i democràtica del segle XXI.
Solidaritat des d’Europa
Primer van ser els seus veïns : Equador i Colòmbia, qui van començar a enviar joves per tal de tractar de desxifrar el que estava passant a aquella oblidada Veneçuela. Posteriòrment Amèrica Llatina sencera, des de Mèxic fins Argentina va volcar-se. Les nacions indígenes i afroamericanes també van intuir en Veneçuela un refugi i un aliat i van celebrar els seus respectius congresos internacionals a Caracas. I per últim, la vella Europa. Amb un impuls iniciat bàsicament per mitjans com Le Monde Diplomatique , L’Avanç i rebelion.org i del qual van agafar el relleu les organitzacions polítiques es va iniciar una onada creixent d’interés i solidaritat amb el poble veneçolà. De les primeres visites individuals es va passar a les brigades solidàries. Bascos, canaris, madrilenys, catalans i alguns valencians van ser dels primers en acudir a Caracas per aprendre i intercanviar experiències. La presència belga, alemanya i francesa també es va fer notar. Així, poc a poc, han començat a arribar a Caracas ciutadans de tots els pobles europeus. Els cercles bolivarians i les plataformes solidàries es troben a quasi totes les capitals i ciutats importants europees. I s’ha arribat al punt en el qual les organitzacions d’esquerres i nacionalistes ja consideren fonamental la defensa de la democràcia en Veneçuela. Aquest agost del 2005, serà la data en la qual la joventut rebel d’Europa mostrarà de manera massiva el seu suport a les lluites per l’alliberament nacional en aquesta etapa històrica de la globalització neoliberal i neoimperial. No menys de 3.000 joves europeus està previst que es reuneisquen a Caracas.
Conèixer-se i dialogar
Segons ens va explicar el coordinador del Festival, David Velásquez, un dels principals objectius és que les delegacions internacionals no es queden debatent en recintes tancats durant dies sinó que ixquen al carrer i coneguen a la població veneçolana per si mateixos. Per aquesta raó, alguns dels actes es faran inclús fora de Caracas per tal de visitar altres zones del país. Amb l’acreditació de les diferents delegacions s’inclourà, tant l’allotjament, com l’alimentació i el transport. Això sí, tingau paciència, perquè no estareu a l’ordrenada Europa i no us estranyeu si els horaris i les regles són “modificades”. Un dels fets positius que plantejaven els organitzadors, tant per a les delegacions estrangeres com per a les veneçolanes, era el de que col•lectius amb ideologies molt diferents, a voltes antagòniques, pugueren reunir-se per dialogar i plantejar punts de trobada i unió. En el cas de les delegacions europees es produirà la clàssica divisió entre organitzacions properes a partits d’esquerres institucionals per un costat, a l’extrema esquerra per altre i als nacionalistes per un altre. Allò destacat és el fet de que el que passa a Veneçuela els uneix i els veneçolans afirmen que també pot servir-los per a que, com va passar amb les mobilitzacions contra la guerra, es plantegen programes de mínims on tothom puga sentir-se representat.
En definitiva, una oportunitat única de conèixer joves compromesos de més de 115 països i de gaudir d’un dels països més preciosos i fascinants del món. Aquesta serà una trobada històrica. Ens veiem a Caracas.
PROGRAMACIÓ:
Dies temàtics
7 d'agost. Arribada i Inscripció
8 d'agost. Inauguració
9 d'agost. Àfrica
10 d'agost. Amèrica
11 d'agost. Àsia i Pacífic
12 d'agost. Europa
13 d'agost. Orient Mitjà
14 d'agost. Victoria Popular sobre el feixisme.
15 d'agost. Veneçuela. Clausura.
Blocs temàtics de debat
Cada tema tindrà una seua i es desenvoluparan els dies 9 al 12. Dins de cada bloc temàtic hi han quantitat de subàrees.
Pau, guerra i imperialisme
Debats sobre les diferents lluites de resistència a la globalització.
Educació, ciència, cultura, comunicació i tecnologia
Debats sobre l’ús de la tecnologia i la cultura en les lluites d’alliberament.
Ocupació, economia i desenvolupament
Debats sobre models alternatius al capitalisme.
Democràcia, llibertat, sobirania nacional i drets humans
Debats sobre drets civils i polítics dels individus i els pobles.
Altres
Clubs regionals (organitzats per cada regió): Àfrica, Amèrica, Àsia i Pacífic, Europa, Orient Mitjà, Veneçuela. Es realitzaran activitats pròpies per a cada àrea del planeta.
Trobades Socials d'Intercanvi (10 i 11 d'agost): joves discapacitats, estudiants, sindicalistes, voluntaris, artistes, emigrants, immigrants, emprenedors i professionals, parlamentaris, camperols, creients/religiosos, repressaliats, indígenes, esportistes, dones i mitjans de comunicació.
Fòrums de solidaritat: Àfrica, Amèrica, Àsia i Pacífic, Europa, Orient Mitjà, Veneçuela.
Mes informació a:
www.caracas2005.info
www.fmje.org
www.lavanc.org