Candidatura d'Unitat Popular

Vilafranca del Penedès

Cròniques des del 'cor de la bèstia'

Francesc Arnau • Roser Iborra. Estats Units.

Com els darrers estius, Francesc Arnau i Roser Iborra han tornat de visita als Estats Units. De la mateixa forma que ja van fer a les anteriors ocasions ens han enviat les seues primeres 'cròniques' del què està essent la seua estada allà. Roser Iborra i Francesc Arnau són advocats i membres del Despatx d'Assessorament Laboral i Popular (DALP), així com de la Koordinadora d’Osona kontra la tortura i l’explotacio laboral.

PRIMERA CRÓNICA.

Nova York, 6-8-04.- Hem arribat a la Gran Poma...amb molt de retard i sense maletes! Els de la British Airways son així: com més barat és el vol, més problemes, suposo. Però ja hi som. Els amics ens hi esperen, i això sempre és d'agrair: gent de la casa ocupada a Lower East Side, l'ABC No Rio, des d'on escrivim (tenen una habitació plena d'ordinadors, a disposició de tothom) .

I també hem vist els amics de Harlem, que ens han acompanyat a un concert de jazz on , a més de la bona música, hem pogut veure el primer missatge contra Bush des que hem arribat: en forma de samarretes, amb la inscripció 'Dump Bush 2004', és a dir, 'Tireu Bush a les escombraries'. El concert està fortament vigilat per la policia, omnipresent a la ciutat, però transcorre amb tranquil.litat, aparentment, tot i que tothom ha d'amagar les ampolles de cervesa o de cava que està bevent, perquè aquí és totalment prohibit el consum de begudes alcohòliques al carrer.

I també hem anat a un supermercat de Harlem, el 'Fairway market'. Si en parlem, és perquè hi hem trobat una abundància tal, que semblava el rebost del món: una exageració, com tantes coses en aquest país: la varietat de tot hi resulta gairebé insultant, perquè sembla que que tot s'hagi abocat aquí, malgrat que no podriem trobar una tomaquera en centenars de quilometres a la rodona.
Ens sembla una paradoxa, i comences a entendre per què fan les guerres, i quins privilegis han de mantenir.

Ens ve al cap el cas flagrant del supermercat del Paraguai, on aquests dies han mort més de 330 persones, quan s'hi va declarar un incendi i els amos van tancar les portes per tal de protegir la mercaderia: que no s'emportessin res!

Les mercaderies valen més que les vides humanes. Això aquí es veu clarament, també. Cal que mori molta gent, per mantenir aquesta Gran Poma, aquesta exageració del consum desmesurat.

SEGONA CRÒNICA:PARANOIES I ELECTORALISMES IANQUIS

Filadelfia, 7-8-04.- Acabada la Convenció Demòcrata de Kerry a Boston, I a punt de començar la Convenció Republicana de Bush al Madison Square Garden de Nova York, els mitjans de comunicació del sistema estan bullint d’electoralisme. Avui, al diari gratuït “Metro”, publicat per la mateixa multinacional que edita el “Metro” de Barcelona, a la primera plana diu que Kerry hauria entrat en acció més rapidament que el president Bush l’onze de setembre de 2001.

En aquesta afirmacio tan ambigua, queda resumida la campanya que fan els politics demòcrates, convençuts com estan que guanyaran. Però, a la reunió d’ahir dels col.lectius antiimperialistes (que, per cert, es va fer als sotans d’una església de Harlem), la gent no es deixava enganyar. I, en preparar l’octaveta per a la gran manifestació convocada per al dia 29 d’agost, (primer dia de la Convenció Republicana), gairebé tothom tenia molt clar que s’han de dirigir les crítiques per igual contra Bush i contra Kerry, perquè tots dos partits no fan res més que representar els interessos de la classe dominant nord-americana.

Va ser en va que algun simpatitzant o votant del Partit Demòcrata intentés salvar la imatge partidista, davant dels assistents a la reunió, a base de prendre distàncies amb els republicans. Tothom sap que, per a les classes treballadores nord-americanes, tan nefastos són els uns com els altres.

I això ha estat més o menys així durant els ultims dos-cents anys:

“Mira com ha augmentat el trafic de drogues, durant els ultims dos-cents anys! Mira com s’ha multiplicat l’anomenada delinqüència juvenil, durant aquests anys! Mira quanta gent estava en atur forcos fa dos-cents anys, i quants n’hi ha avui!”

“Els nostres rius eren molt més nets, fa dos-cents anys. Els nostres oceans, també.”

“Però avui, si no fos per la brillantor, seria difícil saber quan mires la terra o l’aigua; quan mires l’aigua o el petroli.”

És amb aquestes paraules que el Sr. John Africa, considerat com a un dels membres fundadors de l’organitzacio revolucionaria MOVE de Filadelfia, resumeix la tragedia democràtica que han viscut les classes oprimides dels EUA durant els dos últims segles (1).

I la paranoia post onze de setembre encara continua. Potser no es veuen ja tantes banderes ianquis per tot arreu, però la gent s’atreveix a explicar cada vegada més coses, i més terribles: com la història d’aquest mestre d’escola que avui mateix, durant el trajecte en tren des de Nova York a Filadelfia, ens confessava la seva indignació quan, després de l’atac al World Trade Center, aquell 11-9-01, foren massa nombrosos els mestres que, dominats pel panic, varen abandonar les aules plenes de criatures i varen marxar corrents cap a casa seva. Imagineu-vos l’angoixa d’aquells nens i dels seus pares, travessant els carrers de la ciutat per anar-los a buscar, enmig del caos i sota aquell fum tan gris que convertia tothom en estatues.

I aquest any, això no obstant, l’Autoritat del Transport Metropolita celebra, amb uns prospectes propagandístics plens de triomfalisme i frivolitat, el centenari de la construcció de la primera xarxa del metro de Nova York... entre cartells que es multipliquen per les parets dels passadissos i per les finestres dels vagons: “Alerta antiterrorista: si veus alguna cosa, digues alguna cosa a la policia”, com a peu d’una fotografia en que es veu un paquet sospitos sota d’un seient...

TERCERA CRÒNICA: CAP A LA PRESÓ DE DALLAS, PENSILVANIA

Filadelfia, 8 d’agost de 2004.- Filadelfia no són només els gratacels blaus. També és la misèria de German Town, al nord, i també és les presons. A Filadelfia mateix, i també escampades per tot l’estat de Pensilvania. Pel que fa als nou presos de l’organització revolucionària MOVE, que són a la presó des de 1978, les presons són tan lluny com els ha estat possible: tambe els apliquen la politica de dispersió, que els presos bascos, malauradament, coneixen tan bé.

Avui hem anat a la presó de Dallas a veure Delbert Africa i Phill Africa, dels MOVE (AM 4984 i AM 4985, SCI Dallas, 1000 Follies Road, Dallas PA 18612-0286, que és l’adreça on se’ls pot escriure). S’hi arriba per una carretera que a l’hivern és glacada i molt perillosa, però que ara es molt bonica, amb verd arreu. Travessem el Lehight Tunnel, a les muntanyes Pocono, i la sensació és que no anem a una presó, sinó a un paradís. A la dreta de la carretera ens sorpren un retol molt gran amb inscripcions de propaganda política dignes d’un règim totalitari: “In God we trust”, és a dir, “ Confiem en Déu”, que és la mateixa inscripció que hi ha a tots els bitllets de banc nord-americans que circulen ara mateix, i que coincideix, sospitosament, amb la inscripció que portaven les sivelles dels cinturons dels uniformes de l’exercit alemany (Wehrmacht) durant la Segona Guerra Mundial: “Gott mit uns”.

Precisament, tothom ens comenta que, en les últimes aparicions publiques, George Bush ha insistit en que ha estat elegit president per voluntat divina, i que ordena fer totes aquestes guerres perquè Déu ho vol.

Una altra de les consignes que es repeteixen pels cartells de les autopistes és “United we stand” (“Ens mantenim units”), claríssima referència al mateix concepte mortífer de pàtria a que es referia la Gestapo els ultims dies de la guerra, quan omplia les parets dels edificis -en runes- de Berlin amb pintades: “Nichts fur uns-Alles fur Deutschland” (“Res per a nosaltres, tot per a Alemanya”).

I és que hi ha parts de la història que es repeteixen, i imperis que pugen i cauen. Precisament, uns amics varen anar la setmana passada a visitar Mumia Abu-Jamal (SCI Green, AM 8335, 175 Progress Drive, Waynesburg, PA 15370) , aquest periodista afro-america, ex-Black Panther, que està condemnat a mort des de 1978. Ens han explicat que Mumia està llegint la història de l’Imperi Romà, i que hi troba tantes i tantes coincidències, -sobretot en la seva última època,- amb el moment actual, que ens està fent patir l’imperi ianqui...

(1) Si voleu saber mes dels MOVE, podeu llegir l’entrevista a Ramona Africa a la pagina 29 del setmanari El 9 Nou d’Osona i el Ripolles del passat 17-11-03.

http://www.lavanc.org