Després de 61 dies sota reixes els joves d’Hospitalet empresonats queden en llibertat
08/12/2004
L’Audiència Provincial n’ordena l’alliberament sota fiança de 4000 euros.
La secció segona de l’Audiència Provincial de Barcelona va revocar la presó preventiva per l’Eudald i l’Ermengol ordenada pel jutge d’instrucció 13 ara fa un parell de mesos. Han estat 61 els dies d’internament sota el règim carcerari i amb l’ocultació mediàtica de la gran majoria dels actes de protesta per exigir-ne l’alliberament. Han estat també 61 dies d’enganys cap a les seves famílies i amics, durant els quals el jutjat d’instrucció havia informat en diverses ocasions de la seva posada en llibertat en un curt període de temps. Segons va desvetllar el professor de dret penitenciari de la Universitat de Barcelona Iñaki Rivera el passat dijous durant una conferència a la facultat de dret, el jutge Juan Antonio Ramírez Suñé havia afirmat que la presó preventiva era una mesura
d’escarment, actuació impossible de justificar amb la llei a la mà.
El divendres 3 de desembre al matí però, l’ordre de llibertat sota fiança de 2000 euros per cadascún va ser signada i l’alegria desbordava a amics i familiars. A la una del migdia es feia l’ingrés dels diners i els familiars com a avaladors anaven a signar als jutjats. Algun funcionari però, encara s’atrevia a bromejar sobre l’imminència del pont de la Puríssima, tot dient que anessin per feina a fer els tràmits que sinó encara passarien 5 dies més a la presó de la Trinitat.
A primera hora de la tarda el funcionari judicial arribava a la presó per entregar l’ordre de llibertat, a partir d’aleshores només calia esperar. Mentrestant, d’altres familiars de presos feien cua per fer la visita setmanal als seus fills, germans o marits dins de la rutina esgotadora habitual. Cap a les 18:40h de la tarda l’Ermengol i l’Eudald sortien de la presó enmig de la tremenda emoció del centenar de persones allí presents per donar-los la benvinguda, i on es barrejaven els somriures i les llàgrimes. Així s’acabava la part més dura d’aquest episodi repressiu, que evidentment comptarà a partir d’ara amb un seguiment de la situació judicial i emocional dels nois per tal d’aconseguir superar la traumàtica situació que han patit.
Talls de trànsit al matí
Aquell mateix matí del 3 de desembre, un centenar de persones havien participat en dos talls de trànsit a l’avinguda Meridiana i a la Gran Via barcelonina per exigir l’alliberament dels dos nois. Les accions es varen fer entre les 8 i les 9 del matí, i varen tenir una duració d’uns 25 minuts. Aquests actes eren la continuació de les mobilitzacions fetes fins ara: una caravana de vehicles fins a la presó, dues manifestacions al centre de Barcelona, una manifestació a L'Hospitalet, xerrades a instituts, centres cívics, parròquies i universitats. També era el preludi de la vaga de fam de dos dies pels propers 17 i 18 de desembre, una convocatòria que ara queda pendent de l’assemblea de suport als joves, que haurà de decidir la seva realització i els objectius d’aquesta.
Contra-Infos 7/12/04
http://www.sindominio.net/zitzania
La secció segona de l’Audiència Provincial de Barcelona va revocar la presó preventiva per l’Eudald i l’Ermengol ordenada pel jutge d’instrucció 13 ara fa un parell de mesos. Han estat 61 els dies d’internament sota el règim carcerari i amb l’ocultació mediàtica de la gran majoria dels actes de protesta per exigir-ne l’alliberament. Han estat també 61 dies d’enganys cap a les seves famílies i amics, durant els quals el jutjat d’instrucció havia informat en diverses ocasions de la seva posada en llibertat en un curt període de temps. Segons va desvetllar el professor de dret penitenciari de la Universitat de Barcelona Iñaki Rivera el passat dijous durant una conferència a la facultat de dret, el jutge Juan Antonio Ramírez Suñé havia afirmat que la presó preventiva era una mesura
d’escarment, actuació impossible de justificar amb la llei a la mà.
El divendres 3 de desembre al matí però, l’ordre de llibertat sota fiança de 2000 euros per cadascún va ser signada i l’alegria desbordava a amics i familiars. A la una del migdia es feia l’ingrés dels diners i els familiars com a avaladors anaven a signar als jutjats. Algun funcionari però, encara s’atrevia a bromejar sobre l’imminència del pont de la Puríssima, tot dient que anessin per feina a fer els tràmits que sinó encara passarien 5 dies més a la presó de la Trinitat.
A primera hora de la tarda el funcionari judicial arribava a la presó per entregar l’ordre de llibertat, a partir d’aleshores només calia esperar. Mentrestant, d’altres familiars de presos feien cua per fer la visita setmanal als seus fills, germans o marits dins de la rutina esgotadora habitual. Cap a les 18:40h de la tarda l’Ermengol i l’Eudald sortien de la presó enmig de la tremenda emoció del centenar de persones allí presents per donar-los la benvinguda, i on es barrejaven els somriures i les llàgrimes. Així s’acabava la part més dura d’aquest episodi repressiu, que evidentment comptarà a partir d’ara amb un seguiment de la situació judicial i emocional dels nois per tal d’aconseguir superar la traumàtica situació que han patit.
Talls de trànsit al matí
Aquell mateix matí del 3 de desembre, un centenar de persones havien participat en dos talls de trànsit a l’avinguda Meridiana i a la Gran Via barcelonina per exigir l’alliberament dels dos nois. Les accions es varen fer entre les 8 i les 9 del matí, i varen tenir una duració d’uns 25 minuts. Aquests actes eren la continuació de les mobilitzacions fetes fins ara: una caravana de vehicles fins a la presó, dues manifestacions al centre de Barcelona, una manifestació a L'Hospitalet, xerrades a instituts, centres cívics, parròquies i universitats. També era el preludi de la vaga de fam de dos dies pels propers 17 i 18 de desembre, una convocatòria que ara queda pendent de l’assemblea de suport als joves, que haurà de decidir la seva realització i els objectius d’aquesta.
Contra-Infos 7/12/04
http://www.sindominio.net/zitzania