Discurs del regidor de la CUP Xavier Navarro al míting pel sí a la independència
11/12/2009
El proper diumenge 13 de desembre els nostres vilatans i vilatanes estan convocades a participar a una consulta, on per primer cop a la nostra història i de forma clara i senzilla, se'ls pregunta si volen que la nació catalana esdevingui un estat sobirà.
es de l'Esquerra Independentista ja ens hem pronunciat des de fa anys en aquest sentit i ens agrada veure, com la societat civil, ha entès que l’exercici de l’autodeterminació és l’única eina que ens pot fer lliures. Sigueu, doncs, benvinguts. Benvinguts al món real, al món de la confrontació democràtica amb el sistema constitucional i l’Estat espanyol.
Evidentment, la nostra resposta a aquesta pregunta és contundent. SÍ que volem uns Països Catalans independents i justos socialment. Uns Països Catalans on la justícia social no sigui només una paraula, sinó un dret de la ciutadania.
La legalitat o no d’aquestes consultes no pot venir donada per una legislació feta a mida pel franquisme i l’espanyolisme, i tutelada pel seu exèrcit de jutges i de policies. Aquella suposada transició va ser realitzada pels mateixos que van torturar i assassinar a aquells que lluitaven, no només per un país lliure, sinó també per una societat justa socialment i democràtica. Què podem esperar doncs, dels nostres “botxins”?
Volem doncs - com defensem sempre-, que el poble parli. I no només sobre el dret a l’autodeterminació. Els referèndums i les consultes, han de ser l’eina per democratitzar el nostre país, per fer fora els polítics corruptes i corruptibles i per superar la desafecció lògica de la població vers la política institucional i els que viuen d’ella. De res no valen lleis electorals que l’únic cosa que volen és repartir el pastís, sense tenir en compte a la ciutadania. El nostre país ha de ser sobirà i conseqüentment la ciutadania també. Que no us enganyin amb promeses de regeneració democràtica, el moviment es demostra avançant i davant de mil paraules, prefereixo els fets.
Volem un país lliure perquè tot canviï. No volem un país on tot continuï igual. Volem un país solidari amb d’altres pobles, que com nosaltres volen ser independents, i amb els pobles que pateixen per la seva subsistència i supervivència. Volem un país lliure, de ciutadans i ciutadanes lliures, i respectuós amb el territori i el medi ambient. On els seus drets socials siguin irrenunciables. Un país sense cap tipus de privilegi.
L'autonomisme va néixer esgotat, ara és l'hora de la independència. S'obra un nou horitzó on ens toca a tots i a totes estar a l'alçada de les circumstàncies històriques, amb la unitat popular i respectant la diferència. Amb el vot favorable a la independència.
En aquest nou horitzó el municipalisme hi té molt a dir. De res valen estructures polítiques jerarquitzades, no properes a la ciutadania. Hem d’apropar la política a la ciutadania i deixar que la ciutadania faci política. I no només amb paraules. La ciutadania ha de participar en les decisions polítiques i en la definició del territori. La política ha de tornar al carrer.
Com a penedesencs també tenim el dret a decidir. Volem una Vegueria pròpia que ens permeti definir com volem ser. Volem una Vegueria pel Penedès no sotmesa al centralisme barceloní i una vegueria respectuosa amb el seu entorn i les persones.
Una vegada més, que la prudència no ens faci traïdors, que des del poble puguem decidir directament, sense renúncies, pactismes ni claudicacions: benvinguda la gent que s'apunta en la lluita per la llibertat.
Entrem doncs, a l’espai del conflicte. Perquè tot i que alguns no ho volen reconèixer, fa més de 300 anys que els catalans i catalanes tenim un conflicte obert amb l’estat espanyol. Un conflicte amagat i que tracten d’emmudir amb la repressió, violència i la indispensable col·laboració dels botiflers i col·laboracionistes. I és només el reconeixement d’aquest conflicte el que ens permetrà lluitar per la independència dels Països Catalans.
Hem de valorar el gran potencial de gent que s'està movent per organitzar consultes a cada poble, superant una vegada més, com a moviment social, l’acció dels partits. Aquesta societat civil ha superat l’àmbit dels partits i el seu tacticisme i agenollament. I avui, tots els aquí presents, i els que votarem diumenge dia 13, els hem d’agrair i felicitar aquesta feina. Vagi ara i aquí el nostre aplaudiment per tothom que s’ha organitzat per avançar en el camí de la independència.
Deixeu-me com a fill d’immigrant que sóc, fer una crida a tots aquells i aquelles que vinguts de tot el món, són ara a Vilafranca. Per primer cop també, ningú us demana d’on veniu per poder votar i us convertiu en ciutadans i ciutadanes de ple dret. I és aquest el camí a seguir, tots i totes som indispensables en aquest nou projecte de país. Necessitem el vostre vot pel SÍ per a construir junts aquest nou país. Un país utòpic, però realitzable, i que només podem crear amb vosaltres. Construïm doncs, un projecte comú i voteu SÍ.
En definitiva, per nosaltres és tant o més necessari organitzar-nos com a poble que demana la seva llibertat: una vegada més, ens comprometem a lluitar davant els nostres pobles, viles i ciutats dels Països Catalans. Per això, ara i aquí, i d'una forma pública, donem la cara a favor del sí, un sí compromès, radicalment democràtic i rupturista.
Sense decidir, no hi ha democràcia; sense poble organitzat no hi ha victòria!
Visca la terra!
La legalitat o no d’aquestes consultes no pot venir donada per una legislació feta a mida pel franquisme i l’espanyolisme, i tutelada pel seu exèrcit de jutges i de policies. Aquella suposada transició va ser realitzada pels mateixos que van torturar i assassinar a aquells que lluitaven, no només per un país lliure, sinó també per una societat justa socialment i democràtica. Què podem esperar doncs, dels nostres “botxins”?
Volem doncs - com defensem sempre-, que el poble parli. I no només sobre el dret a l’autodeterminació. Els referèndums i les consultes, han de ser l’eina per democratitzar el nostre país, per fer fora els polítics corruptes i corruptibles i per superar la desafecció lògica de la població vers la política institucional i els que viuen d’ella. De res no valen lleis electorals que l’únic cosa que volen és repartir el pastís, sense tenir en compte a la ciutadania. El nostre país ha de ser sobirà i conseqüentment la ciutadania també. Que no us enganyin amb promeses de regeneració democràtica, el moviment es demostra avançant i davant de mil paraules, prefereixo els fets.
Volem un país lliure perquè tot canviï. No volem un país on tot continuï igual. Volem un país solidari amb d’altres pobles, que com nosaltres volen ser independents, i amb els pobles que pateixen per la seva subsistència i supervivència. Volem un país lliure, de ciutadans i ciutadanes lliures, i respectuós amb el territori i el medi ambient. On els seus drets socials siguin irrenunciables. Un país sense cap tipus de privilegi.
L'autonomisme va néixer esgotat, ara és l'hora de la independència. S'obra un nou horitzó on ens toca a tots i a totes estar a l'alçada de les circumstàncies històriques, amb la unitat popular i respectant la diferència. Amb el vot favorable a la independència.
En aquest nou horitzó el municipalisme hi té molt a dir. De res valen estructures polítiques jerarquitzades, no properes a la ciutadania. Hem d’apropar la política a la ciutadania i deixar que la ciutadania faci política. I no només amb paraules. La ciutadania ha de participar en les decisions polítiques i en la definició del territori. La política ha de tornar al carrer.
Com a penedesencs també tenim el dret a decidir. Volem una Vegueria pròpia que ens permeti definir com volem ser. Volem una Vegueria pel Penedès no sotmesa al centralisme barceloní i una vegueria respectuosa amb el seu entorn i les persones.
Una vegada més, que la prudència no ens faci traïdors, que des del poble puguem decidir directament, sense renúncies, pactismes ni claudicacions: benvinguda la gent que s'apunta en la lluita per la llibertat.
Entrem doncs, a l’espai del conflicte. Perquè tot i que alguns no ho volen reconèixer, fa més de 300 anys que els catalans i catalanes tenim un conflicte obert amb l’estat espanyol. Un conflicte amagat i que tracten d’emmudir amb la repressió, violència i la indispensable col·laboració dels botiflers i col·laboracionistes. I és només el reconeixement d’aquest conflicte el que ens permetrà lluitar per la independència dels Països Catalans.
Hem de valorar el gran potencial de gent que s'està movent per organitzar consultes a cada poble, superant una vegada més, com a moviment social, l’acció dels partits. Aquesta societat civil ha superat l’àmbit dels partits i el seu tacticisme i agenollament. I avui, tots els aquí presents, i els que votarem diumenge dia 13, els hem d’agrair i felicitar aquesta feina. Vagi ara i aquí el nostre aplaudiment per tothom que s’ha organitzat per avançar en el camí de la independència.
Deixeu-me com a fill d’immigrant que sóc, fer una crida a tots aquells i aquelles que vinguts de tot el món, són ara a Vilafranca. Per primer cop també, ningú us demana d’on veniu per poder votar i us convertiu en ciutadans i ciutadanes de ple dret. I és aquest el camí a seguir, tots i totes som indispensables en aquest nou projecte de país. Necessitem el vostre vot pel SÍ per a construir junts aquest nou país. Un país utòpic, però realitzable, i que només podem crear amb vosaltres. Construïm doncs, un projecte comú i voteu SÍ.
En definitiva, per nosaltres és tant o més necessari organitzar-nos com a poble que demana la seva llibertat: una vegada més, ens comprometem a lluitar davant els nostres pobles, viles i ciutats dels Països Catalans. Per això, ara i aquí, i d'una forma pública, donem la cara a favor del sí, un sí compromès, radicalment democràtic i rupturista.
Sense decidir, no hi ha democràcia; sense poble organitzat no hi ha victòria!
Visca la terra!
Xavier Navarro, 10 de desembre de 2009