El Comando Barcelona exculpa els catalans Zígor Larredonda i Laura Riera
27/10/2004
Tot i ser exculpats, el fiscal continua demanant preso pels catalans.
Els membres del Comando Barcelona d’ETA Fernando García Jodra i Lierni Armendáriz van exculpar, el passat 21 d’octubre, a Zigor Larredonda i Laura Riera d’haver participat en els preparatius de l’atemptat contra el regidor del PP a Viladecavalls (Barcelona) Francisco Cano Consuegra, que es va produir el 14 de setembre del 2000. El judici per aquests fets va començar a celebrar-se el passat 21 d'octubre per la Secció Quarta penal de l’Audiència Nacional.
García Jodra va assegurar que en Zigor no li va facilitar cap dada sobre possibles objectius d’ETA.: «Totes les informacions les vam aconseguir nosaltres», va assenyalar el membre d’ETA referint-se a les tres persones que formaven part del «comando Barcelona». Va indicar que van utilitzar internet per aconseguir la foto del regidor i guies telefòniques per trobar la seva residència, negant igualment que Laura Riera els hagués facilitat un llistat de 106 matrícules segons el que el fiscal afirma. Per altra banda, Lierni Armendáriz va assumir l’acció i, tal com el seu company, va negar la participació dels suposats col•laboradors Laura Riera i Zigor Larredonda. Els dos últims van negar qualsevol vinculació amb ETA, i Zigor va recordar que quan va veure el seu nom en la premsa relacionat amb aquest comando, es va presentar de forma voluntària a l’Audiència Nacional.
El fiscal sol•licita 47 anys de presó per a Fernando García Jodra i Lierni Armendáriz, per homicidi terrorista i estralls, i 30 anys de presó per a Zigor Larredonda i Laura Riera, per homicidi terrorista, tot i haver estat exculpats per part dels membres d’ETA. Laura Riera va admetre haver consultat la base de dades de la direcció general de Trànsit per identificar a presumptes autors de diverses agressions racistes que la Plataforma Antifeixista de Terrassa volia denunciar. Un membre del sindicat CGT i de la plataforma,
Josep Maria Pi, citat en el judici com a testimoni de la defensa, va avalar aquesta versió. Segons Pi, les dades que obtenien eren transmeses a la unitat d’investigació dels mossos d’esquadra especialitzada en grups d’ideologia neonazi.
Concentracions en solidaritat amb els presos terrassencs.
Coincidint amb el judici a Madrid d’en Zigor i la Laura, es van realitzar el passat dijous 21 i divendres 22 dues manifestacions en solidaritat amb els joves catalans empresonats per la seva suposada relació amb ETA. L’acte de protesta es va desenvolupar des de la Rambla de Canaletes, finalitzant a la plaça Sant Jaume, on es van concentrar durant uns minuts. Van participar prop de 150 persones, que durant els actes, van cridar consignes en suport als presos i preses polítics catalans i bascos.
Col•lectius de Terrassa mostren el seu suport i solidaritat.
Una vintena de persones es van aplegar a la concentració realitzada el 25 d’octubre al vespre a la plaça Vella, davant l’Ajuntament de Terrassa, es repartiren fulls informatius i es mostrà una pancarta en la que es podia llegir «No als presos polítics, Audiencia Nazional, Tribunal d’excepció». En declaracions a Kaos en la red i InfoTerrassa.com, Josep Maria Pi, membre de la CGT de Terrassa i company de sindicat de Laura es mostrà esperançat respecte el judici celebrat el passat dijous a Madrid. Segons Josep Maria Pi, les acusacions del Fiscal, que continua acusant als terrassencs de col•laboració amb els terroristes quedà infundada, ja que es demostrà que no van utilitzar la feina a l’Ajuntament per facilitat dades al Comando Barcelona.
Els membres del Comando Barcelona d’ETA Fernando García Jodra i Lierni Armendáriz van exculpar, el passat 21 d’octubre, a Zigor Larredonda i Laura Riera d’haver participat en els preparatius de l’atemptat contra el regidor del PP a Viladecavalls (Barcelona) Francisco Cano Consuegra, que es va produir el 14 de setembre del 2000. El judici per aquests fets va començar a celebrar-se el passat 21 d'octubre per la Secció Quarta penal de l’Audiència Nacional.
García Jodra va assegurar que en Zigor no li va facilitar cap dada sobre possibles objectius d’ETA.: «Totes les informacions les vam aconseguir nosaltres», va assenyalar el membre d’ETA referint-se a les tres persones que formaven part del «comando Barcelona». Va indicar que van utilitzar internet per aconseguir la foto del regidor i guies telefòniques per trobar la seva residència, negant igualment que Laura Riera els hagués facilitat un llistat de 106 matrícules segons el que el fiscal afirma. Per altra banda, Lierni Armendáriz va assumir l’acció i, tal com el seu company, va negar la participació dels suposats col•laboradors Laura Riera i Zigor Larredonda. Els dos últims van negar qualsevol vinculació amb ETA, i Zigor va recordar que quan va veure el seu nom en la premsa relacionat amb aquest comando, es va presentar de forma voluntària a l’Audiència Nacional.
El fiscal sol•licita 47 anys de presó per a Fernando García Jodra i Lierni Armendáriz, per homicidi terrorista i estralls, i 30 anys de presó per a Zigor Larredonda i Laura Riera, per homicidi terrorista, tot i haver estat exculpats per part dels membres d’ETA. Laura Riera va admetre haver consultat la base de dades de la direcció general de Trànsit per identificar a presumptes autors de diverses agressions racistes que la Plataforma Antifeixista de Terrassa volia denunciar. Un membre del sindicat CGT i de la plataforma,
Josep Maria Pi, citat en el judici com a testimoni de la defensa, va avalar aquesta versió. Segons Pi, les dades que obtenien eren transmeses a la unitat d’investigació dels mossos d’esquadra especialitzada en grups d’ideologia neonazi.
Concentracions en solidaritat amb els presos terrassencs.
Coincidint amb el judici a Madrid d’en Zigor i la Laura, es van realitzar el passat dijous 21 i divendres 22 dues manifestacions en solidaritat amb els joves catalans empresonats per la seva suposada relació amb ETA. L’acte de protesta es va desenvolupar des de la Rambla de Canaletes, finalitzant a la plaça Sant Jaume, on es van concentrar durant uns minuts. Van participar prop de 150 persones, que durant els actes, van cridar consignes en suport als presos i preses polítics catalans i bascos.
Col•lectius de Terrassa mostren el seu suport i solidaritat.
Una vintena de persones es van aplegar a la concentració realitzada el 25 d’octubre al vespre a la plaça Vella, davant l’Ajuntament de Terrassa, es repartiren fulls informatius i es mostrà una pancarta en la que es podia llegir «No als presos polítics, Audiencia Nazional, Tribunal d’excepció». En declaracions a Kaos en la red i InfoTerrassa.com, Josep Maria Pi, membre de la CGT de Terrassa i company de sindicat de Laura es mostrà esperançat respecte el judici celebrat el passat dijous a Madrid. Segons Josep Maria Pi, les acusacions del Fiscal, que continua acusant als terrassencs de col•laboració amb els terroristes quedà infundada, ja que es demostrà que no van utilitzar la feina a l’Ajuntament per facilitat dades al Comando Barcelona.