El coordinador del Pla Metropolità defensa el creixement de les ciutats mitjanes, entre elles Vilafr
29/03/2005
Els 14.500 metres quadrats de JB Berger, a punt per construir-hi 200 nous habitatges.
Catalunya tindrà d’aquí a vint anys quasi un milió més d’habitants i, per tant, les ciutats hauran de créixer urbanísticament. El criteri que defensa el coordinador del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, Josep Maria Carrera, és que creixin les ciutats mitjanes que poden absorbir més població, entre elles Vilafranca. Carrera ha defensat els seus arguments en el marc de les jornes del Pla Director. Les jornades de participació del Pla Director van culminar dijous de la setmana passada amb una sessió que va debatre el creixement demogràfic i industrial dels municipis de l’Alt Penedès. En la jornada, la intervenció més sonada va ser la del coordinador del Pla Territorial Meropolità de Barcelona, Josep Maria Carrera. Tan important va ser el missatge com l’espai en el qual el va donar, en tractar-se de les jornades del Pla Director. Ell és l’encarregat de fer que els criteris que incorpori el Pla Director encaixin amb els que plantegi el Pla Territorial, el qual també s’està elaborant ara. El seu discurs, davant d’un públic en el qual no faltaven els representants del moviment que defensa la preservació del territori, va anar encaminat a apostar pel creixement de les ciutats mitjanes, entre elles Vilafranca. Carrera va assegurar igualment que aquest creixement no té per què anar en detriment de la preservació i l’ordenació territorial de la comarca. “Faré l’exercici de veure la comarca des de fora, perquè després vosaltres en feu un debat intern”, va avançar Carrera en l’inici de la seva intervenció. Va analitzar com serà la població catalana d’aquí a vint anys i com s’haurà d’ajustar el planejament urbanístic. Segons les variables demogràfiques i les hipòtesis de futur amb les quals treballen ara els autors del Pla Territorial, Catalunya tindrà al 2025 cap a 7,8 milions d’habitants, tenint en compte també el fenomen migratori que està vivint el país des de fa uns anys. Això voldrà dir més habitatges i més llocs de treball. Davant el model de creixement urbanístic que s’ha donat fins ara a Barcelona i a les seves ciutats més properes (un model comparable a com s’expandeix una taca d’oli, ocupant sòl just al costat de les zones que es van quedant massificades), Josep Maria Carrera en va defensar un altre en què s’afavorís el creixement de ciutats mitjanes, evitant aquest creixement per contigüitat. És a dir, es tracta d’evitar que quan una comarca queda del tot massificada, el creixement desorbitat salti a la comarca veïna. Amb la seva proposta, segons Carrera, Catalunya acabaria teixint i potenciant una xarxa de ciutats mitjanes, en comptes d’afavorir un major creixement d’una gran urbs com és Barcelona i els seus municipis veïns. En aquesta xarxa de ciutats mitjanes hi va situar Vilafranca. Conscient que el seu discurs suscitava els recels d’una part del públic que hi havia a la sala (i fins i tot entre els ponents), el coordinador del Pla Metropolità va voler deixar clar que la defensa d’aquest model era perfectament compatible amb la de la preservació del territori i un major respecte pel paisatge de la comarca.
Sense alteracions
Per la seva part, l’arquitecte i exalcalde socialista de Gelida Joan Rosselló va centrar la seva ponència en el respecte pel que considera els tres grans elements que caracteritzen l’estructura territorial de l’Alt Penedès: el paisatge humanitzat (i marcat pel cultiu de la vinya), els assentaments històrics (des de les poblacions més grans a les masies aïllades) i la xarxa de camins. Segons ell, ni l’arribada d’infraestructures com l’autopista AP-7 ni dels polígons industrials majoritàriament vinculats al sector logístic no han modificat aquesta estructura. Això no vol dir que no s’hagin donat exemples de falta de sensibilitat cap al paisatge, una crítica que Rosselló va fer extensible a les instal•lacions de conegudes cases elaboradores de vins i caves de la comarca. En la seva ponència també va plantejar la necessitat de concentrar els polígons industrials en comptes de permetre la seva dipersió, apostar per la rehabilitació d’habitatges i la creació d’una Agència Comarcal que reguli el territori. També va parlar de Vilafranca, assegurant que “estroncar la seva consolidació seria perjudicial per a l’estructura territorial de l’Alt Penedès”, però defensant un paper articulador, evitant que el seu creixement arribi fins als Monjos i fins a la Granada. També va intervenir l’arquitecte de l’Ajuntament de Vilafranca, Joaquim Gascó, el qual va recordar que el debat sobre el model de comarca que es vol per a l’Alt Penedès ja fa anys que es va iniciar. Gascó va demanar que el Pla Director tingui en compte la relació supracomarcal que es dóna entre l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia. Abans d’acabar, el director del Programa de Planejament Territorial, Juli Esteban, va assegurar que el model que defensa la Generalitat no es contraposa al que es defensa des de l’Alt Penedès, i que “el Pla Director ha de ser sobretot un punt de partida que haurà d’anar incorporant novetats, ampliacions i modificacions en el futur”.
200 nous habitatges
Amb el trasllat, fa uns dies, de les seves activitats vinícoles a Mas Farreny (Olèrdola), l’espai urbà que fins ara ocupava l’empresa Berger ha quedat lliure per al desenvolupament urbanístic dels 14.500 metres quadrats que ocupava l’empresa amb capacitat per a la construcció de 200 habitatges. Això a banda, la ciutat hi guanyarà la nau modernista construïda l’any 1920 per l’arquitecte Antoni Pons i que l’Ajuntament dedicarà a usos socials, ha explicat el regidor d’Urbanisme, Josep Colomé. El desenvolupament urbanístic dels 14.500 metres quadrats que ocupava l’empresa JB Berger, SA el farà una empresa immobiliària vinculada a Caixa Terrassa. En els usos d’aquesta superfície, especificada al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal com a Polígon d’Acutació Urbanística número 15, es preveu dedicar 5.800 metres quadrats a la construcció d’entre 190 i 200 habitatges; 3.800 metres quadrats de zones verdes -bàsicament públiques, però també privades-, 2.760 metres quadrats de vials i 1.500 metres quadrats d’equipaments comunitaris. De fet, ha comentat Colomé, del percentatge de la superfície total que s’ha de cedir a l’Ajuntament quan es posa en marxa una actuació urbanística, el municipi ha rebut la nau construïda l’any 1920 per l’arquitecte Antoni Pons. El regidor d’Urbanisme ha indicat que, de moment, no s’ha definit cap ús concret per a aquest espai, però ha indicat que es convertirà en un espai social.
Gran aprofitament
Colomé ha apuntat que els 1.500 metres quadrats de superfície de la nau “són enganyosos perquè l’altura de la construcció permetria fer-hi un entresolat, tal com es va fer amb l’Escorxador”. Així mateix, ha afegit el regidor, cal tenir en compte que les tines de l’empresa estaven situades per sota el nivell del carrer, amb una fondària aproximada de vuit metres, cosa que multiplica la disponibilitat de l’espai: “Serà una intervenció molt costosa, però tindrà un gran aprofitament com a espai social”. El desenvolupament urbanístic d’aquesta zona, ha fet notar Colomé, comportarà la prolongació del carrer de Papiol fins al carrer del Doctor Zamenhoff, circumstància que millorà la mobilitat a la zona. Pel que fa a la construcció tal com és plantejada actualment, les construccions tindran façana al carrer Doctor Zamenhoff i al carrer de Papiol-plaça de Torras i Bages, mentre que els espais lliures se situaran al carrer de Pere Alagret.
127 anys després
Amb el trasllat al municipi d’Olèrdola de l’empresa JB Berger, aquesta firma posa fi a 127 anys de presència a Vilafranca. Així, l’any 1878 el matrimoni alsacià format per Joan Baptista Berger Müller i Apol•lònia Meyer va decidir instal•lar-se al carrer del Comerç de Vilafranca amb l’objectiu d’exportar vi a granel, tota vegada que la producció de vi a França havia caigut en picat a causa de la presència, des de 1863, de la fil•loxera a les vinyes franceses. JB Berger va morir el 1919 i un any després els seus fills es van traslladar fins a l’emplaçament que han vingut ocupant fins fa uns dies. La nau de l’empresa, d’estil modernista tardà, és d’Antoni Pons, un arquitecte que va treballar, sobretot, a Barcelona, Vilanova i Vilafranca. Precisament, a Vilafranca, a més d’exercir com a arquitecte municipal a partir de 1918, va construir una sèrie d’habitatges unifamiliars d’estil modernista al barri del Poble Nou, els magatzems Jové i els de l’empresa Campamà-Jaques del carrer del Bisbe Morgades. Com a arquitecte municipal, Pons és l’autor del projecte d’urbanització de la rambla de Sant Francesc.
www.el3devuit.com
Catalunya tindrà d’aquí a vint anys quasi un milió més d’habitants i, per tant, les ciutats hauran de créixer urbanísticament. El criteri que defensa el coordinador del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, Josep Maria Carrera, és que creixin les ciutats mitjanes que poden absorbir més població, entre elles Vilafranca. Carrera ha defensat els seus arguments en el marc de les jornes del Pla Director. Les jornades de participació del Pla Director van culminar dijous de la setmana passada amb una sessió que va debatre el creixement demogràfic i industrial dels municipis de l’Alt Penedès. En la jornada, la intervenció més sonada va ser la del coordinador del Pla Territorial Meropolità de Barcelona, Josep Maria Carrera. Tan important va ser el missatge com l’espai en el qual el va donar, en tractar-se de les jornades del Pla Director. Ell és l’encarregat de fer que els criteris que incorpori el Pla Director encaixin amb els que plantegi el Pla Territorial, el qual també s’està elaborant ara. El seu discurs, davant d’un públic en el qual no faltaven els representants del moviment que defensa la preservació del territori, va anar encaminat a apostar pel creixement de les ciutats mitjanes, entre elles Vilafranca. Carrera va assegurar igualment que aquest creixement no té per què anar en detriment de la preservació i l’ordenació territorial de la comarca. “Faré l’exercici de veure la comarca des de fora, perquè després vosaltres en feu un debat intern”, va avançar Carrera en l’inici de la seva intervenció. Va analitzar com serà la població catalana d’aquí a vint anys i com s’haurà d’ajustar el planejament urbanístic. Segons les variables demogràfiques i les hipòtesis de futur amb les quals treballen ara els autors del Pla Territorial, Catalunya tindrà al 2025 cap a 7,8 milions d’habitants, tenint en compte també el fenomen migratori que està vivint el país des de fa uns anys. Això voldrà dir més habitatges i més llocs de treball. Davant el model de creixement urbanístic que s’ha donat fins ara a Barcelona i a les seves ciutats més properes (un model comparable a com s’expandeix una taca d’oli, ocupant sòl just al costat de les zones que es van quedant massificades), Josep Maria Carrera en va defensar un altre en què s’afavorís el creixement de ciutats mitjanes, evitant aquest creixement per contigüitat. És a dir, es tracta d’evitar que quan una comarca queda del tot massificada, el creixement desorbitat salti a la comarca veïna. Amb la seva proposta, segons Carrera, Catalunya acabaria teixint i potenciant una xarxa de ciutats mitjanes, en comptes d’afavorir un major creixement d’una gran urbs com és Barcelona i els seus municipis veïns. En aquesta xarxa de ciutats mitjanes hi va situar Vilafranca. Conscient que el seu discurs suscitava els recels d’una part del públic que hi havia a la sala (i fins i tot entre els ponents), el coordinador del Pla Metropolità va voler deixar clar que la defensa d’aquest model era perfectament compatible amb la de la preservació del territori i un major respecte pel paisatge de la comarca.
Sense alteracions
Per la seva part, l’arquitecte i exalcalde socialista de Gelida Joan Rosselló va centrar la seva ponència en el respecte pel que considera els tres grans elements que caracteritzen l’estructura territorial de l’Alt Penedès: el paisatge humanitzat (i marcat pel cultiu de la vinya), els assentaments històrics (des de les poblacions més grans a les masies aïllades) i la xarxa de camins. Segons ell, ni l’arribada d’infraestructures com l’autopista AP-7 ni dels polígons industrials majoritàriament vinculats al sector logístic no han modificat aquesta estructura. Això no vol dir que no s’hagin donat exemples de falta de sensibilitat cap al paisatge, una crítica que Rosselló va fer extensible a les instal•lacions de conegudes cases elaboradores de vins i caves de la comarca. En la seva ponència també va plantejar la necessitat de concentrar els polígons industrials en comptes de permetre la seva dipersió, apostar per la rehabilitació d’habitatges i la creació d’una Agència Comarcal que reguli el territori. També va parlar de Vilafranca, assegurant que “estroncar la seva consolidació seria perjudicial per a l’estructura territorial de l’Alt Penedès”, però defensant un paper articulador, evitant que el seu creixement arribi fins als Monjos i fins a la Granada. També va intervenir l’arquitecte de l’Ajuntament de Vilafranca, Joaquim Gascó, el qual va recordar que el debat sobre el model de comarca que es vol per a l’Alt Penedès ja fa anys que es va iniciar. Gascó va demanar que el Pla Director tingui en compte la relació supracomarcal que es dóna entre l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia. Abans d’acabar, el director del Programa de Planejament Territorial, Juli Esteban, va assegurar que el model que defensa la Generalitat no es contraposa al que es defensa des de l’Alt Penedès, i que “el Pla Director ha de ser sobretot un punt de partida que haurà d’anar incorporant novetats, ampliacions i modificacions en el futur”.
200 nous habitatges
Amb el trasllat, fa uns dies, de les seves activitats vinícoles a Mas Farreny (Olèrdola), l’espai urbà que fins ara ocupava l’empresa Berger ha quedat lliure per al desenvolupament urbanístic dels 14.500 metres quadrats que ocupava l’empresa amb capacitat per a la construcció de 200 habitatges. Això a banda, la ciutat hi guanyarà la nau modernista construïda l’any 1920 per l’arquitecte Antoni Pons i que l’Ajuntament dedicarà a usos socials, ha explicat el regidor d’Urbanisme, Josep Colomé. El desenvolupament urbanístic dels 14.500 metres quadrats que ocupava l’empresa JB Berger, SA el farà una empresa immobiliària vinculada a Caixa Terrassa. En els usos d’aquesta superfície, especificada al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal com a Polígon d’Acutació Urbanística número 15, es preveu dedicar 5.800 metres quadrats a la construcció d’entre 190 i 200 habitatges; 3.800 metres quadrats de zones verdes -bàsicament públiques, però també privades-, 2.760 metres quadrats de vials i 1.500 metres quadrats d’equipaments comunitaris. De fet, ha comentat Colomé, del percentatge de la superfície total que s’ha de cedir a l’Ajuntament quan es posa en marxa una actuació urbanística, el municipi ha rebut la nau construïda l’any 1920 per l’arquitecte Antoni Pons. El regidor d’Urbanisme ha indicat que, de moment, no s’ha definit cap ús concret per a aquest espai, però ha indicat que es convertirà en un espai social.
Gran aprofitament
Colomé ha apuntat que els 1.500 metres quadrats de superfície de la nau “són enganyosos perquè l’altura de la construcció permetria fer-hi un entresolat, tal com es va fer amb l’Escorxador”. Així mateix, ha afegit el regidor, cal tenir en compte que les tines de l’empresa estaven situades per sota el nivell del carrer, amb una fondària aproximada de vuit metres, cosa que multiplica la disponibilitat de l’espai: “Serà una intervenció molt costosa, però tindrà un gran aprofitament com a espai social”. El desenvolupament urbanístic d’aquesta zona, ha fet notar Colomé, comportarà la prolongació del carrer de Papiol fins al carrer del Doctor Zamenhoff, circumstància que millorà la mobilitat a la zona. Pel que fa a la construcció tal com és plantejada actualment, les construccions tindran façana al carrer Doctor Zamenhoff i al carrer de Papiol-plaça de Torras i Bages, mentre que els espais lliures se situaran al carrer de Pere Alagret.
127 anys després
Amb el trasllat al municipi d’Olèrdola de l’empresa JB Berger, aquesta firma posa fi a 127 anys de presència a Vilafranca. Així, l’any 1878 el matrimoni alsacià format per Joan Baptista Berger Müller i Apol•lònia Meyer va decidir instal•lar-se al carrer del Comerç de Vilafranca amb l’objectiu d’exportar vi a granel, tota vegada que la producció de vi a França havia caigut en picat a causa de la presència, des de 1863, de la fil•loxera a les vinyes franceses. JB Berger va morir el 1919 i un any després els seus fills es van traslladar fins a l’emplaçament que han vingut ocupant fins fa uns dies. La nau de l’empresa, d’estil modernista tardà, és d’Antoni Pons, un arquitecte que va treballar, sobretot, a Barcelona, Vilanova i Vilafranca. Precisament, a Vilafranca, a més d’exercir com a arquitecte municipal a partir de 1918, va construir una sèrie d’habitatges unifamiliars d’estil modernista al barri del Poble Nou, els magatzems Jové i els de l’empresa Campamà-Jaques del carrer del Bisbe Morgades. Com a arquitecte municipal, Pons és l’autor del projecte d’urbanització de la rambla de Sant Francesc.
www.el3devuit.com