El Via Fora acull les 'Terceres jornades sobre sobirania alimentària' que organitza Entrepobles Alt
16/05/2006
La CUP col•labora amb la promoció d'una moció per tal de declarar Vilafranca zona lliure de transgènics.
“La Sobirania Alimentària és el dret de cada poble a definir les seves pròpies polítiques agropecuàries i, en matèria d'alimentació, a protegir i reglamentar la producció agropecuària nacional i el mercat domèstic a fi d'arribar a metes de desenvolupament sostenible, a decidir en quina mesura volen ser autosuficients, a impedir que els seus mercats es vegin inundats per productes excedentaris d'altres països que els aboquen al mercat internacional mitjançant la pràctica del “dumping””. Declaració sobre la sobirania alimentària dels pobles (Via Campesina)
En aquest marc Entrepobles, conjuntament amb la Unió de Pagesos de l'Alt Penedès, hem portat altres propostes a Vilafranca els dos darrers anys:
L'any 2004:
- Xerrada col•loqui: “Els cultius transgènics. Una aposta arriscada”, amb Charles-André Descombes, dels Amics de l'Escola Agrària de Manresa
- Taula rodona: “Sobirania Alimentària i agricultura sostenible”, amb Gonçal Barrios, d'Entrepobles i Salomó Torres, d'Unió de Pagesos
L'any 2005:
- Xerrada col•loqui: “Collites contra la fam”, amb Peter Rosset, investigador i assessor de Via Campesina.
Enguany, també de la mà de la Unió de Pagesos-Alt Penedès i de la CUP, volem presentar dos actes públics, que tindran lloc al Via Fora!:
Dimarts, dia 23 de maig, a les 8 del vespre:
Xerrada Col•loqui: “Agricultura als països del Sud i sobirania alimentària” i projecció del documental “Collites amargues”, amb la participació de Gonçal Barrios, biòleg i especialista en sanitat vegetal.
La sobirania alimentària és un concepte que s'ha consolidat en els darrers anys i que defensa l'autonomia dels pobles per tal de definir polítiques agroalimentàries que els garanteixin una vida digna, així com una transformació en els jocs de poder i les vigents relacions en el model econòmic dominant.
“El principal atemptat històric contra la sobirania alimentària ha estat el monocultiu. Un model basat en enormes extensions orientades a un sol cultiu, orientat a l'exportació. Històricament els països del Sud, han perdut la seva capacitat d'alimentar-se, perquè les millors terres es destinen cada vegada més a la exportació” (Peter Rosset).
“Collites amargues. Els monocultius de la fam”. Nicaragua és un exemple, tal vegada paradigmàtic, d'aquest model de producció agropecuària basada en els monocultius orientats a l'exportació. Aquest documental ens mostra l'evolució que han tingut diversos monocultius a Nicaragua, des dels seus moments d'inici fins a la seva crisi, de la mà dels testimonis de les seves víctimes, agricultors i agricultores que han deixat bona part de les seves vides en aquestes “collites amargues”. Inclou també una entrevista a Peter Rosset, especialista en agroecologia i un dels principals assessors de Via Campesina.
El documental, realitzat per Fèlix Zurita, va ser enregistrat a Nicaragua l'any 2005 i ha estat produït per Alba Sud/Alba Films per a Àgora Nord/Sud (de la que Entrepobles en forma part), amb el recolzament de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Dimarts, dia 30 de maig, a les 8 del vespre:
Xerrada Col•loqui: “Conreus transgènics, amenaça a la sobirania alimentària, la biodiversitat i els referents culturals”, a càrrec de Ana de Ita, investigadora del CECCAM (Centro de Estudios para el Cambio en el Campo Mexicano) de Mèxic.
Ens trobem davant un testimoni directe de l'impacte dels conreus transgènics al camp mexicà, sobretot pel que fa al blat de moro. Ha coordinat demandes d'organitzacions camperoles, indígenes, ambientalistes i socials per parar les fonts de contaminació del blat de moro mexicà, impedir-ne les importacions de transgènic, establir plans d'emergència per detectar contaminació, etc. També és una veu molt crítica respecte el què ha representat el TLCAN (Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord, 1994) pels petits camperols i el medi ambient mexicà.
El Ceccam es un punto de enlace, intercambio de experiencias e investigación, al servicio de las organizaciones campesinas de México y otros países, que a pesar de diferencias culturales, geográficas y de sistemas económicos y políticos, comparten y enfrentan los retos que la modernización plantea a la sociedad campesina. El Ceccam está ligado al quehacer de las organizaciones y surgió como respuesta a su necesidad de contar con un centro especializado en los problemas del campo desde la perspectiva campesina. Puede decirse que el Ceccam es un think-tank de las organizaciones campesinas. Las organizaciones sociales rurales, campesinas e indígenas son su espacio de acción e influencia. (..)(de la pàgina web del CECCAM)
Molt breument, els conreus transgènics suposen una tecnologia controlada per les grans empreses de l'agroindústria, que ha estat posada en dubte per molts científics i que implica, l'ús de monocultius intensius, el control de la producció per part de les grans empreses agroexportadores, la destrucció de la diversitat agrícola i ecològica, l'ús extensiu d'agroquímics, entre d'altres problemes.
En alguns països d'Europa s'està intentant legislar la coexistència entre cultius transgènics, convencionals i ecològics. Actualment, Espanya i Romania són els únics països de la UE on hi ha conreus comercials amb llavors modificades genèticament (de les 70.000 ha. sembrades a Espanya, 17.000 estan a Catalunya). Les últimes recomanacions redactades per la Comissió Europea davant el risc de contaminació genètica entre conreus, pretenen una coexistència a Europa entre l'agricultura d'Organismes Modificats Genèticament (OMG's), la convencional i l'ecològica (la més amenaçada). Però aquesta coexistència és tècnicament inviable, ja que la transferència de gens a d'altres conreus no transgènics és una realitat, i la contaminació genètica és irreversible. L'agricultura a base d'OMG's contamina i altera els recursos genètics vitals per al desenvolupament i supervivència d'altres models agrícoles i suposa un fort impacte ambiental, social i econòmic que ataca directament la delicada situació actual de la pagesia.
Presentació Moció per declarar Vilafranca del Penedès Municipi Lliure de Transgènics.
La CUP presentarà al Ple de l'Ajuntament de Vilafranca una Moció per declarar Vilafranca Municipi Lliure de Transgènics. Actualment 78 regions europees, 86 províncies i més de 3.400 municipis ja s'han declarat zones lliures.
La Toscana italiana va ser la primera a redactar una llei prohibint els OMG l'any 1999. A França més de 1.250 municipis i 15 de les 21 regions franceses, han fet declaracions en el mateix sentit. Grècia és, actualment, un país declarat lliure de transgènics i a Àustria l'oposició als transgènics ha estat també molt forta i gairebé totes les províncies s'han declarat lliures.
A l'estat espanyol, la Junta General Astúries va aprovar una proposta no de llei on es demanava al govern asturià que no autoritzés el cultiu de transgènics a la regió. A Euskadi s'ha aprovat una moratòria de cinc anys i ja forma part de la xarxa de zones lliures de transgènics europea. El Ple del Govern de Menorca també va declarar lliure de transgènics la illa.
A Catalunya, els ajuntaments de Valls, Ripoll i Rubí ja s'han declarat lliures de transgènics.
Per tal de donar informació pública i recollir adhesions a aquesta Moció, es posa a disposició de totes les persones i entitats que ho vulguin la proposta de la moció i un document per a formalitzar l'adhesió: http://transgenicsno.blocat.com/ .
Aquesta proposta es presentarà a l'acte del dia 30 de maig.
Algunes adreces per ampliar informació:
http://www.pangea.org/epueblos
http://www.agoranordsud.org/index.php
http://www.transgenicsfora.org
http://www.laneta.apc.org/ceccam/indice.htm
http://edualter.org/material/sobirania/indexcat.htm
http://viacampesina.org/main_sp/index.php
http://www.rebelion.org/seccion.php?id=3
http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/transgenicos
http://www.tierra.org/transgenicos/transgenicos.htm
http://www.grain.org/front
http://www.gmofree-europe.org
Vilafranca lliure de transgenics: http://transgenicsno.blocat.com
“La Sobirania Alimentària és el dret de cada poble a definir les seves pròpies polítiques agropecuàries i, en matèria d'alimentació, a protegir i reglamentar la producció agropecuària nacional i el mercat domèstic a fi d'arribar a metes de desenvolupament sostenible, a decidir en quina mesura volen ser autosuficients, a impedir que els seus mercats es vegin inundats per productes excedentaris d'altres països que els aboquen al mercat internacional mitjançant la pràctica del “dumping””. Declaració sobre la sobirania alimentària dels pobles (Via Campesina)
En aquest marc Entrepobles, conjuntament amb la Unió de Pagesos de l'Alt Penedès, hem portat altres propostes a Vilafranca els dos darrers anys:
L'any 2004:
- Xerrada col•loqui: “Els cultius transgènics. Una aposta arriscada”, amb Charles-André Descombes, dels Amics de l'Escola Agrària de Manresa
- Taula rodona: “Sobirania Alimentària i agricultura sostenible”, amb Gonçal Barrios, d'Entrepobles i Salomó Torres, d'Unió de Pagesos
L'any 2005:
- Xerrada col•loqui: “Collites contra la fam”, amb Peter Rosset, investigador i assessor de Via Campesina.
Enguany, també de la mà de la Unió de Pagesos-Alt Penedès i de la CUP, volem presentar dos actes públics, que tindran lloc al Via Fora!:
Dimarts, dia 23 de maig, a les 8 del vespre:
Xerrada Col•loqui: “Agricultura als països del Sud i sobirania alimentària” i projecció del documental “Collites amargues”, amb la participació de Gonçal Barrios, biòleg i especialista en sanitat vegetal.
La sobirania alimentària és un concepte que s'ha consolidat en els darrers anys i que defensa l'autonomia dels pobles per tal de definir polítiques agroalimentàries que els garanteixin una vida digna, així com una transformació en els jocs de poder i les vigents relacions en el model econòmic dominant.
“El principal atemptat històric contra la sobirania alimentària ha estat el monocultiu. Un model basat en enormes extensions orientades a un sol cultiu, orientat a l'exportació. Històricament els països del Sud, han perdut la seva capacitat d'alimentar-se, perquè les millors terres es destinen cada vegada més a la exportació” (Peter Rosset).
“Collites amargues. Els monocultius de la fam”. Nicaragua és un exemple, tal vegada paradigmàtic, d'aquest model de producció agropecuària basada en els monocultius orientats a l'exportació. Aquest documental ens mostra l'evolució que han tingut diversos monocultius a Nicaragua, des dels seus moments d'inici fins a la seva crisi, de la mà dels testimonis de les seves víctimes, agricultors i agricultores que han deixat bona part de les seves vides en aquestes “collites amargues”. Inclou també una entrevista a Peter Rosset, especialista en agroecologia i un dels principals assessors de Via Campesina.
El documental, realitzat per Fèlix Zurita, va ser enregistrat a Nicaragua l'any 2005 i ha estat produït per Alba Sud/Alba Films per a Àgora Nord/Sud (de la que Entrepobles en forma part), amb el recolzament de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Dimarts, dia 30 de maig, a les 8 del vespre:
Xerrada Col•loqui: “Conreus transgènics, amenaça a la sobirania alimentària, la biodiversitat i els referents culturals”, a càrrec de Ana de Ita, investigadora del CECCAM (Centro de Estudios para el Cambio en el Campo Mexicano) de Mèxic.
Ens trobem davant un testimoni directe de l'impacte dels conreus transgènics al camp mexicà, sobretot pel que fa al blat de moro. Ha coordinat demandes d'organitzacions camperoles, indígenes, ambientalistes i socials per parar les fonts de contaminació del blat de moro mexicà, impedir-ne les importacions de transgènic, establir plans d'emergència per detectar contaminació, etc. També és una veu molt crítica respecte el què ha representat el TLCAN (Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord, 1994) pels petits camperols i el medi ambient mexicà.
El Ceccam es un punto de enlace, intercambio de experiencias e investigación, al servicio de las organizaciones campesinas de México y otros países, que a pesar de diferencias culturales, geográficas y de sistemas económicos y políticos, comparten y enfrentan los retos que la modernización plantea a la sociedad campesina. El Ceccam está ligado al quehacer de las organizaciones y surgió como respuesta a su necesidad de contar con un centro especializado en los problemas del campo desde la perspectiva campesina. Puede decirse que el Ceccam es un think-tank de las organizaciones campesinas. Las organizaciones sociales rurales, campesinas e indígenas son su espacio de acción e influencia. (..)(de la pàgina web del CECCAM)
Molt breument, els conreus transgènics suposen una tecnologia controlada per les grans empreses de l'agroindústria, que ha estat posada en dubte per molts científics i que implica, l'ús de monocultius intensius, el control de la producció per part de les grans empreses agroexportadores, la destrucció de la diversitat agrícola i ecològica, l'ús extensiu d'agroquímics, entre d'altres problemes.
En alguns països d'Europa s'està intentant legislar la coexistència entre cultius transgènics, convencionals i ecològics. Actualment, Espanya i Romania són els únics països de la UE on hi ha conreus comercials amb llavors modificades genèticament (de les 70.000 ha. sembrades a Espanya, 17.000 estan a Catalunya). Les últimes recomanacions redactades per la Comissió Europea davant el risc de contaminació genètica entre conreus, pretenen una coexistència a Europa entre l'agricultura d'Organismes Modificats Genèticament (OMG's), la convencional i l'ecològica (la més amenaçada). Però aquesta coexistència és tècnicament inviable, ja que la transferència de gens a d'altres conreus no transgènics és una realitat, i la contaminació genètica és irreversible. L'agricultura a base d'OMG's contamina i altera els recursos genètics vitals per al desenvolupament i supervivència d'altres models agrícoles i suposa un fort impacte ambiental, social i econòmic que ataca directament la delicada situació actual de la pagesia.
Presentació Moció per declarar Vilafranca del Penedès Municipi Lliure de Transgènics.
La CUP presentarà al Ple de l'Ajuntament de Vilafranca una Moció per declarar Vilafranca Municipi Lliure de Transgènics. Actualment 78 regions europees, 86 províncies i més de 3.400 municipis ja s'han declarat zones lliures.
La Toscana italiana va ser la primera a redactar una llei prohibint els OMG l'any 1999. A França més de 1.250 municipis i 15 de les 21 regions franceses, han fet declaracions en el mateix sentit. Grècia és, actualment, un país declarat lliure de transgènics i a Àustria l'oposició als transgènics ha estat també molt forta i gairebé totes les províncies s'han declarat lliures.
A l'estat espanyol, la Junta General Astúries va aprovar una proposta no de llei on es demanava al govern asturià que no autoritzés el cultiu de transgènics a la regió. A Euskadi s'ha aprovat una moratòria de cinc anys i ja forma part de la xarxa de zones lliures de transgènics europea. El Ple del Govern de Menorca també va declarar lliure de transgènics la illa.
A Catalunya, els ajuntaments de Valls, Ripoll i Rubí ja s'han declarat lliures de transgènics.
Per tal de donar informació pública i recollir adhesions a aquesta Moció, es posa a disposició de totes les persones i entitats que ho vulguin la proposta de la moció i un document per a formalitzar l'adhesió: http://transgenicsno.blocat.com/ .
Aquesta proposta es presentarà a l'acte del dia 30 de maig.
Algunes adreces per ampliar informació:
http://www.pangea.org/epueblos
http://www.agoranordsud.org/index.php
http://www.transgenicsfora.org
http://www.laneta.apc.org/ceccam/indice.htm
http://edualter.org/material/sobirania/indexcat.htm
http://viacampesina.org/main_sp/index.php
http://www.rebelion.org/seccion.php?id=3
http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/transgenicos
http://www.tierra.org/transgenicos/transgenicos.htm
http://www.grain.org/front
http://www.gmofree-europe.org
Vilafranca lliure de transgenics: http://transgenicsno.blocat.com