El govern aposta perquè les ciutats mitjanes com Vilafranca doblin o tripliquin la població en 20 an
31/10/2004
Els nous plans territorials aparquen els criteris de reequilibri que han regit el creixement dels últims anys.
El govern planeja concentrar el creixement dels pròxims vint anys en les ciutats mitjanes i que localitats com Vilafranca, Manresa o Vic doblin o tripliquin la seva població. Aquest és un dels criteris bàsics del futur planejament territorial de Catalunya, i així ho exposen responsables de la redacció dels nous plans territorials que dirigiran el creixement del país. A la demarcació gironina es preveu el pla territorial de l'Empordà i els de les comarques gironines. Els nous criteris trenquen línies de creixement dels últims anys. Aposten perquè no totes les comarques tinguin una expansió similar, per potenciar les poblacions ja existents i no crear nuclis nous, per implantar menys polígons industrials i per controlar la segona residència.
Evitar «malbaratar el sòl» i canviar el rang de capitals de comarca i ciutats mitjanes que en l'actualitat tenen poblacions d'entre 20.000 i 100.000 habitants són dos dels objectius clau amb què es revisa el pla territorial general de Catalunya i amb què es redacten els diferents plans territorials de l'Empordà, l'Alt Pirineu i Aran, les comarques centrals, les comarques gironines, les Terres de Ponent, la regió metropolitana i el Camp de Tarragona.
El govern ja ha fixat quinze criteris bàsics que hauran de tenir-se en compte a l'hora de redactar els diferents plans. Quinze directrius que han donat a conèixer el director del Programa per al Planejament Territorial del Departament de Política Territorial, Juli Esteban, i el membre de la comissió de redacció del pla i de l'Institut d'Estudis Territorials, Josep Maria Carrera, en les jornades sobre planificació territorial organitzades aquesta setmana per la Universitat Menéndez y Pelayo de Barcelona. Jornades en les quals també ha participat el secretari per al Planejament Territorial, Oriol Nel•lo, que ha assegurat que els plans territorials estaran fets l'any 2006.
Entre els quinze preceptes destaca l'objectiu de concentrar bona part del creixement dels pròxims anys en les ciutats mitjanes, una tendència contrària a la dels darrers anys. Segons el director de programes de planejament, en l'actualitat succeeix precisament el contrari. Les capitals comarcals opten per contenir el creixement i el limiten per garantir una determinada estructura social. Aquesta situació provoca que augmentin els fluxos de circulació en vehicle privat, que s'hagin de fer més desplaçaments per anar de casa a la feina, i augmenta les distàncies entre el lloc de residència i el lloc de treball. Els nous plans aposten perquè les ciutats mitjanes «de 20.000 i 30.000 habitants arribin als 60.000 i 100.000», apunta Juli Esteban, i «les de més població, les que ara tenen entre 90.000 i 100.000 habitants, haurien de do
blar-la -explica Josep Maria Carrera- i arribar als 200.000 habitants».
Amb el creixement de les ciutats mitjanes, entre les quals citen Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada, Manresa i Vic, els redactors del pla consideren que s'aconseguirà donar resposta a bona part de la forta demanda d'habitatge que es preveu en els pròxims anys, «i donar cabuda a tot el que ja no cap a la regió central»
El govern planeja concentrar el creixement dels pròxims vint anys en les ciutats mitjanes i que localitats com Vilafranca, Manresa o Vic doblin o tripliquin la seva població. Aquest és un dels criteris bàsics del futur planejament territorial de Catalunya, i així ho exposen responsables de la redacció dels nous plans territorials que dirigiran el creixement del país. A la demarcació gironina es preveu el pla territorial de l'Empordà i els de les comarques gironines. Els nous criteris trenquen línies de creixement dels últims anys. Aposten perquè no totes les comarques tinguin una expansió similar, per potenciar les poblacions ja existents i no crear nuclis nous, per implantar menys polígons industrials i per controlar la segona residència.
Evitar «malbaratar el sòl» i canviar el rang de capitals de comarca i ciutats mitjanes que en l'actualitat tenen poblacions d'entre 20.000 i 100.000 habitants són dos dels objectius clau amb què es revisa el pla territorial general de Catalunya i amb què es redacten els diferents plans territorials de l'Empordà, l'Alt Pirineu i Aran, les comarques centrals, les comarques gironines, les Terres de Ponent, la regió metropolitana i el Camp de Tarragona.
El govern ja ha fixat quinze criteris bàsics que hauran de tenir-se en compte a l'hora de redactar els diferents plans. Quinze directrius que han donat a conèixer el director del Programa per al Planejament Territorial del Departament de Política Territorial, Juli Esteban, i el membre de la comissió de redacció del pla i de l'Institut d'Estudis Territorials, Josep Maria Carrera, en les jornades sobre planificació territorial organitzades aquesta setmana per la Universitat Menéndez y Pelayo de Barcelona. Jornades en les quals també ha participat el secretari per al Planejament Territorial, Oriol Nel•lo, que ha assegurat que els plans territorials estaran fets l'any 2006.
Entre els quinze preceptes destaca l'objectiu de concentrar bona part del creixement dels pròxims anys en les ciutats mitjanes, una tendència contrària a la dels darrers anys. Segons el director de programes de planejament, en l'actualitat succeeix precisament el contrari. Les capitals comarcals opten per contenir el creixement i el limiten per garantir una determinada estructura social. Aquesta situació provoca que augmentin els fluxos de circulació en vehicle privat, que s'hagin de fer més desplaçaments per anar de casa a la feina, i augmenta les distàncies entre el lloc de residència i el lloc de treball. Els nous plans aposten perquè les ciutats mitjanes «de 20.000 i 30.000 habitants arribin als 60.000 i 100.000», apunta Juli Esteban, i «les de més població, les que ara tenen entre 90.000 i 100.000 habitants, haurien de do
blar-la -explica Josep Maria Carrera- i arribar als 200.000 habitants».
Amb el creixement de les ciutats mitjanes, entre les quals citen Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada, Manresa i Vic, els redactors del pla consideren que s'aconseguirà donar resposta a bona part de la forta demanda d'habitatge que es preveu en els pròxims anys, «i donar cabuda a tot el que ja no cap a la regió central»